Avui farem una crònica diferent de totes. Amb l'arribada del solstici d'estiu ens assabentem de la trista notícia de que ens ha deixar en Ramon Caballero. El Ramon era en Ramon Zepo i així el coneixiem en els ambients de la Penya Bogarde i ens els espais propers del veïnat.
En Ramon i els seus dos fills i filla, van arribar al bogardisme de la manera més simpàtica i divertida. En una de les millors èpoques d'aquesta curiosa penya, sempre recordarem la presència d'un senyor acompanyat del seus fills i nets. Separats del merder i del soroll dels bogardistes, els Caballero miraven els partits amb tota discreció. No els coneixiem.
Curiosos com som, els seguiem d'aprop i els retratàvem amb els mòbils. Els consideravem uns espies. Els denominavem com a agents de la policia de Syldàvia. Un record per les Aventures de Tintin.
De mica en mica, els tres agents es van integrar en el nucli dur del bogardisme i assumiren el seu paper de membres de la temible policia syldava.
D'aquella associació d'idees i persones en va sortir el comandant Zepo, el molt estimat Ramon Zepo.
El seu carisma i de la familia en general va fer que compartissim una amistat més enllà del bogardisme. Nits de tertulia al Bar, safareig indepe, cinema, molt cinema, motociclisme clàssic i molt de món parlat i trepitjat.
L'enyorem i el recordem des de la Penya. Des de la seva Penya i des del centre de la vila que el va acollir. DESCANSA EN PAU AMIC.