Darreres postals d'una tardor babosa i ascendent. Mireu-la, la cosa del submarí groc, broma simpàtica del Vila·Reial. Res. Res de res. El millor Barça de tots els temps -que coincideix amb la millor directiva de tots els temps i amb la millor directiva de la Penya Bogarde de tots els temps- és el millor del millor. En Pep, com nosaltres, menjarà torrons. I més coses...mireu, mireu...ens ha tocat menjar lioneses...Olympique de Lyon, ep! Després de la merenga, ara la lionesa. Prepareu la sal de fruita ENO. Això i el Nadal, sumats, pot ser per petar. I la baba? La baba ha deixat Catalunya amb recursos hidrics per un segle. Recordeu la sequera? Ja! La Baba és el regal del Barça i del nostre gurú Baba (l'hindú que apareix a la banda dreta del blog i que ens vigila i anima).
Una nova dada a retenir en aquesta passejada triomfal per l'avinguda de la baba sideral. El joc dels vaixells. Primer foren les barquetes del Manzanares. Recordeu el 6-1 llunyà que va esborrar el Kun gràcies al contramestre Messi. Una batalleta fluvial per un rierol conegut per Manzanares que porta menys aigua que el Francolí en temps de sequera. Recordeu, recordeu, l'enfonsament sevillà. Va ser un riu més caudalos i relativament navegable. El Gualdalquivir. I què en penseu del vaixell inestable de l'Albufera? València. Mare de Deu. Enfonsat i matat (ui, quina por el mediocre Villa!!! ja tremolem només pensar en ell! quin capità de mar dolça!). I el titànic de Juan De Dios, grumet del Jarama? Quin naufragi! Això no s'acaba aquí. L'armada blaugrana va llençar un parell de "torpedus" al submarí groc del mediterrani zaplanista i amb aquestes que ha arribat l'hora del torró!