PENYA BOGARDE. LA PENYA DEL BARCELONISME PROLETARI

Tribuna Dirk
Bogarde. L'organ oficial de la Penya Bogarde de Premià de Mar. LA PENYA QUE MAI FALLA.
Òrgan d'expressió oficial de la Penya Bogarde, fundat l'any 2007 del segle XXI a la vila de Premià de Mar / El Maresme / Països Catalans / Univers / Tot.


dilluns, 30 d’abril del 2018

Lliga, copa i Gamper(t).



 CAMPIONS
2-4. Escac i mat. El Barça de Barcelona visita el Deportivo de La Corunya i n'etziba quatre com una casa amb triplet de Messi. El nano és així i puntu. Menció especial per l'aspecte impecable que ens ha ofert el nostre porter Andreu Ter Stegen
El que compta és l'alegria groga i desbocada, mireu el món com s'hi posa: 
El nostre club és molt bonic i puntu. Hem guanyat la lliga, la copa groga i ens preparem per un Gampert que farà història. Ara us oferim el catàleg de passadissos triomfals que ens dediquen els Zoidos, els De Vigo, les Sorayas i els Dastis. Tot un catàleg fotogràfic de respecte, veneració i amistat: Ja falta menys per la república!
A continuació, la foto del bogardisme davant del Golden Corner. Tots els carrers seran sempre nostres!
Imatge sensacional. Jordi Rovelló és la nova estatua de Colom. Mireu-lo: dalt de la columna senyalant el camí dels gols. Ell és l'arma secreta del bogardisme. L'aixeca-partits!
Presentem el nou fitxatge del RCD Español de Cornellà-El Prat. El francès Manuel Valls ja vesteix els colors de l'equip espanyol de l'Español. 
I per acabar, preparem la setmana gran. El Nou Camp serà una marea groga imparable. Diumenge ens visita el règim. Ja sabeu de que parlem. La gent prepara la taca groga...
 

36 comentaris:

Ted Berrigan Fàstic Bonada ha dit...

Ni un gram de futbol. Passo de llarg i em reservo per quan s'hagi de mirar si aquesta web respon a alguna necessitat o és un frenopatic.

penyabogarde ha dit...

Resposta oficial a Bonada:
Hem arribat a la conclusió de que vostè està amargat.
Visca el Barça!

NICoNN NUBIola ÖBS nIAgara ROULOTTE ha dit...

Morgen,

Refieu-vos de mi: Bayern!

Aviat: CRÒQUIS.
No és el mateix un cròquis que una penosa croqueta.


Danke, öbs, neubaten, holz!

MADRIDISTA MORREADOR ha dit...

OYE NUBITO-TE DE LA ROULOTTE-TI-TA:
LO MÍNIMO QUE ESPERO DE TU SOMBRA ES EL RECONOCIMIENTO HACIA UN REAL MADRID QUE ESTÁ QUE SE SALE EN EUROPA PARA SIEMPRE, PARA LA ETERNIDAD Y PARA TODO EL UNIVERSO.
SI LO TUYO ES ALEMANIA, YA SABES, TE TOMAS UNA JARRA DE CERVEZA HORRIBLE ALEMANA Y TE COMPRAS UNA CASITA EN LA PRADERA DE BREMEN O JUNTO A LAS AGUAS CONTAMINADAS DEL RIN AL LADITO DE LAS FÁBRICAS DE MIERDA SULFATADA.

¿¿¿¿¿¿¿¿ DE ACUERDO ??????????

BANZAI CAMPEÓN Y A MORREAR LOMBRICES

Observatori sense fronteres ha dit...

pillats amb antena tip tip tip
sou més de harware vintage que de soft en futur advance!

Pillo que de piloteta nanai a aquesta caseta
pillor que odi al Madrid mansalva pero amor amorcete al Barça poca cosa a molt tirar l'escut per la senyera incrustada o claro que more more senyera kiss kiss a la tela.

però sou el reverso de colla castellera del madridista morreador tant que monta monta que tant com Monty Pyton però a full Pura Sang, raça bull fuet de Vic.

Pillat en scene to tempest on fire

Esteu On Fire de pubilleo rasca rasca i no trobes res

la por és miedo ante el sonroje general

pillats sense bits i manteniment del hardware en hores baixes

Jo de vosaltres clausuraria el blog


Palante diantres, palante!

MADRIDISTA MORREADOR ha dit...

HARDI-TO BOMBÓN SALUDA AL CAMPEÓN
YA ESTAMOS EN KIEV CON DOS PARES DE COJONES
HARDI-TO HARDI-TO HARDI-TO
YA ESTAMOS EN KIEV Y HEMOS ARROLLADO A UN BAYERN DE LA ALEMANIA PUCHEMONA
HARDI-TO HARDI-TO

PERO QUE VEO VEO VEO, ESTE OBSERVATORIO ME GUSTA COMO UN POSTÍN,
OYE OBSERVATORIO DE MI CORAZÓN, ERES AGUA BENDITA CAIDA DEL CIELO
NO ENTIENDO DE ORDENADORES PERO ME PARECES MÁS CABAL QUE EINSTEIN


HARDI-TO NO TE DEJO, VUELVO A TI, AMOR MÍO,
SALUDA COÑO, SALUDA

BANZAI HUMEDAD Y A MORREAR MORRITOS DE CHIMPANZÉ

Observatori sense fronteres MIRILLA ha dit...

No necessito empenta, BANZAI, jo solet m'espavilo que te pillo per observar i arxivar la solapa d'aquest album de mega-herzos de punyaleria, és la quadra del burro català sense hardware i encara són de pedra-age o de Jurasic Park casteller, si tingessin auto-love ja us xapaveu vosaltres mateixos la web que canta almeja parda

marga bosch i el seu verb ha dit...

Ja entenc que passa, es pot ser del MADRID o del BARÇA, però hi ha gent que és del MADRID o del BARÇA que tenen coses afins com ser de poblots bruts infectes que poden ser poblots bruts i infectes de la provincia de Madrid o de la provincia de Barcelona.

Sempre soc del Barça, soc de ciutat, no suporto que em deixin plantada i diré sempre

VISCA MATARÓ!

Hard mod ha dit...

Fascinant .

Observatori sense fronteres MIRILLA ha dit...

pillat en O.K. Escorbut de casteller i faixa!
Estic On Fire per la mirilla i veig cataplasma d'estelada
Piradillos sin bits, maquinari minus-zero seca d'idea!
Pandilla parda de fans de l'Artur Mars, us pillo in situ
Menda lerenda on fire a la mirilla, pillats xavalines, pillats.

Punt de Mira ha dit...


In the town where I was born
Lived a man who sailed to sea
And he told us of his life
In the land of submarines
So we sailed up to the sun
Till we found a sea of green
And we lived beneath the waves
In our yellow submarine

We all live in a yellow submarine
Yellow submarine, yellow submarine
We all live in a yellow submarine
Yellow submarine, yellow submarine

And our friends are all aboard
Many more of them live next door
And the band begins to play

We all live in a yellow submarine
Yellow submarine, yellow submarine
We all live in a yellow submarine
Yellow submarine, yellow submarine








(Full speed ahead Mr. Boatswain, full speed ahead
Full speed ahead it is, Sergeant.
Cut the cable, drop the cable
Aye, Sir, aye
Captain, captain)

As we live a life of ease
Every one of us has all we need
Sky of blue and sea of green
In our yellow submarine

We all live in a yellow submarine
Yellow submarine, yellow submarine
We all live in a yellow submarine
Yellow submarine, yellow submarine
We all live in a yellow submarine
Yellow submarine, yellow submarine

MADRIDISTA BANZAI 这是一个消歧义页 ha dit...

¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿ QUÉ TE FASCINA, BOBADILLA ?????????????????????
O ERES POR SI ACASO TU PROPIO OCASO ¡¡¡¡¡ CLARO !!!!!
ERES EL OCASO DE TU CASO, HARDI-TO, A PILTREAR CON SERPIENTE PITÓN.

¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿ HACE, HARDI-TO ?????????????


BANZAI ZOOLÓGICO

BANZAI FASE ARAÑA SOMOS DIOSES SOMOS PERFECTOS SOMOS UN ATOLÓN DE ISLAS RICAS SOMOS UN EQUIPO GLOTÓN QUE LO QUIERE TODO INSACIABLE REAL MADRID MODO TELARAÑA FASE ARAÑA ha dit...


OS SIENTA FATAL MI FASE ARAÑA.

VAYA VAYA MI ALMOHADA MORA
VAYA VAYA QUE AHORA ME VAIS A DAR UN CURSILLO DE INGLÉS POR CORRESPONDENCIA.
PERO MIRA QUE SOIS DE UN BOBO QUE ATRAGANTA UNA LOCOMOTORA EN CELO.

DIOSSSS QUE BOBOSSSS

BANZAI ZOOLÓGICO

Galifardeu Daytona, conegut com Cigró de Tona, Daytona. ha dit...

No entenc res del que diu Observatori amb Mirilla.
Suposo que és un home que està rotllo estratosfèric i ens mira amb arrogància Zumosol.

Joan Patateta també Williams OCATA ha dit...

M'ha cridat l'atenció el nou Cristofol Colom, si es tracta d'un personatge real el voldria coneixer personalment.

Josep ha dit...

Jo insisteixo: poc entusiasme es veu aquesta temporada.

MADRIDISTA BANZAI 这是一个消歧义页 ha dit...

¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡ CHUSEP !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡ CHUSEP !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡ CHUSEP !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡ CHUSEP !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡ CHUSEP !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡ CHUSEP !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡ CHUSEP !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡ CHUSEP !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

LO QUE A MI ME ENTUSIASMA Y ME PONE A MIL ES ESA CINTI-TA QUE CUBRE TUS OJOS.
VEO VEO UN CHUSEP INQUISITIVO, GASEOSO Y FORMIDABLEMENTE HERMOSO.

ME JODE SOBREMANERA QUE CHUSEP SEA DEL BARCELONI-TA.
ME SABE A CANGRENA Y ES UNA VERDADERA LÁSTIMA.

POR CIERTO BOGARDI-TOS: OTRA CHAMPIONS EN LAS ESTANTERÍAS DEL BERNABEU.
JO JO JO JO VAMOS A NECESITAR UN HANGAR DE AVIONES PARA GUARDAR LOS TROFEOS.

NADIE PUEDE SUPERAR NI ANTES, NI AHORA NI NUNCA ESE VOLUMINOSO HISTORIAL DEL REAL MADRID.


BANZAI CINTA ROJA
BANZAI CREMALLERA
BANZAI FETICHE

Observatori sense fronteres MIRILLA ha dit...

El pavo Josep està ON FIRE i amb el conmutador Off / On reactiu al top.
Si em guio tit-tit-tot per les respostes de Madribanzai pillo cataplines que són reaccions typical palmera d'una persona que l'ataquen sin ton ni son tònica Finley.
El Bogarde Style és el que es veu per aquí, matxucat matxacant Orient Karate contra els que opinen diferent, caspa barrada estilete HardMoxd, fraganti estelada inutil per petar bon rotllo entre catalans vingui de fora o de dins, mony mony Eminem Rap in Palmera!
Pillat amb software horterilla down load de curtes mires, i el globo terràqueo què?
S'ha de ser indepedintesteru per perotraear el vostre barceloneru, ouks!
cLUB Super 3 fa mal al ventre i sou babyboomers de la tele autista ego-tripi de catalunya, nota que es nota, maridaje sutil.

Hard mod ha dit...

Fes-te fotre, que hi farem. això si amb el millor gust possible.
BENZINERI-TA BOCAMOLL-ITA ARANY-ITA SIMPLON-ITA QUE NO ET PASSI COM LA LLETER-ITA QUE TRENQUIS LA GERR-ITA A LA FONT-ITA, QUE TENIM LA COP-ITA DEL PREPARAD-ITO I LA LLIGU-ITA DE LA TONT-ITA . TU QUE ETS TAN AMOROS-ITA TAN ARANY-ITA I TAN DE ITA.
PIRQUINIDIXISDISIRTINRIPILINTIDIRSIMPRIITI-ITI VILI? QUI FIS PINIRIBIIIFISTIC.
Visca el Barça, de Barcelona.

BANZAI FASE ARAÑA SOMOS DIOSES SOMOS PERFECTOS SOMOS UN ATOLÓN DE ISLAS RICAS SOMOS UN EQUIPO GLOTÓN QUE LO QUIERE TODO INSACIABLE REAL MADRID MODO TELARAÑA FASE ARAÑA ha dit...



HARDI-TO

ESAS MAÝUSCULAS, TE LO TENGO DICHO POR ACTIVA Y POR PASIVA: LAS LETRAS MAYÚSCULAS SON SOLO MÍAS, EXCEPTO LAS QUE ABREN UNA ORACIÓN DESPUÉS DE PUNTO Y SEGUIDO O PUNTO Y APARTE, LOS TOPÓNIMOS Y OTRAS EXCEPCIONES DE CARÁCTER NOMINAL.

¿¿¿¿¿¿¿¿¿ VOY A SER TU MAESTRO DE GRAMÁTICA ??????????????
¿¿¿¿¿¿¿¿¿ O PREFIERES QUE SEA TU MAESTRO DE ESGRIMA ??????

BANZAI EN FASE ARAÑA


BANZAI GRAMATICAL

Observatori sense fronteres MIRILLA ha dit...

Thank You amigo Banzai

Me siento seguro con tu cobertura,
eres de los que tienen bits de mazo duby y me parece que haremos buenas migas.

¡Muchísimas gracias Broda!

Joan Patateta també Williams ha dit...

Què està passant a la Penya Bogarde ?
Banzai, Observador, Bonada Berrigan, Maria Josepa, la banda de l'Arrimadas com a mínim.
Jo a sac i amb la samarreta blaugrana orgull culé

Punt de Mira ha dit...

Papanatisme patateta , hi ha molt papanatisme.
Certament tenim un allau, res que Cal Bogarde no superi.
Paciència, la caspa i americana de pana acaba caient per si mateixa.
Digues Arrimadas , digues Iceta, digues Albiol , son els mateixos papanates.
Han de fer-se costat els uns als altres per que sinó fan figa.
No hi ha Arcadi calçada sense observatori , ni Boadella sense Bonada, son el mateix i se'ls hi nota.

Observatori sense fronteres MIRILLA ha dit...

Senyora Punt de Mira:

T'he fet alguna cosa que justifiqui els teus atacs?
No es pot ser imparcial i opinar amb més mirilla?
També tens fundido el hardware?
O també tens espatxurrat el software?
Prova amb un rollete més down i no del pal up.
Alto Canberra Sidney Melbourne.
Alto punto y fuera Australia sense castellers ni pubilles.
Xungada prucéss fracassando en onda 7.

Teniu fronteres i carquinyolis de dieta única
Jo trec fronteres i miro endavant

Antics sou antics

Maria Josep Rierol Altamirada ha dit...

Quin ball de bastons que veig per aqui, tinc molts motius per pensar que quan jugues a blanc o negre, perds sempre per intransigent i és el que passa quan es pren xarop de fanatisme.

Iñaki Gabilondo ho va dir per antena:

"Si fuerzas una situación sin mirar a ambos lados, el precipicio se abre irremediablemente"

Punt de Mira ha dit...

gracies maria josep per mostrar-nos el fanatisme que gasteu i el líder que us el branda.

Punt de Mira ha dit...

cal mirar-se massa el melic per sentirse el prota del blog sr observatori.... cada dia ens ensenya les millors imatges del pitjor que té vostè. progre i tronat.

Marc Galí ha dit...

Amb la vènia del meu mestre EDUARD, antiartista de Reus i perla del Bar Teïna, us presento el meu habitual poema dels divendres i el dedico als que fan malbé la sana convivència de la penya més bonica de totes les penyes que es fan i es desfan.

AMOR A LA PENYA

Penya sense pena
i de molta glòria
flama sublim.

Mai he esborrifat essers
de mala banya perduda
com els tirans carams

Sento pudor de fatxa
i no pas de garnatxa
calleu mala gent

Barça, alça i dança!

Hard mod ha dit...

Jump to navigation
SECCIONS
+ COMPLEMENTS
Impressions
Les claus de l'Anna i les ulleres de Hartheim

DAVID FERNÀNDEZ
04/05/2018
"L’Estat espanyol ha guanyat la guerra però està perdent la pau"
"Llave, por llave –me dice Mario Benedetti. Y me cuenta que cuando vivía en Buenos Aires, en los tiempos del terror, él llevaba cinco llaves ajenas en su llavero: cinco llaves, de cinco casas, de cinco amigos: las llaves que lo salvaron." (Celebración de la amistad, Eduardo Galeano)

Era un migdia fred d'hivern de no fa gaire, això segur. Segur, perquè el fred no ha escampat encara i perquè encara bufa fort aquell mal vent de ponent. De no fa gaire perquè és com si fos ahir mateix, un bocí de temps robat que dura encara i que encara perdurarà –quan la tasca compartida, comuna i col·lectiva del moment no és cap altra que escurçar l'hora dels retorns, reduir la distància amb la llibertat i apropar el temps de les cireres. Era un fred dur, això sí i això segur. Nou o antic, però en tot cas, rovellat i insondable. Anava per dins, no pas per fora. I cremava. Contra ell s'escolaven les línies de fuga que sempre hem sabut traçar en els moments dolents i en les estones pitjors. I en els jorns impossibles.

Era dimecres d'hivern, sí, al moll dels marges d'un país atrotinat que mai no surt als mapes oficials i que prova de fer-se un lloc a recer de la dignitat. Una trucada a la feina em citava a casa meva –si és que hi ha cases d'algú en un present d'hipoteques, robatoris a l'engròs i vides de lloguer. Vaig sortir a corre-cuita de la cooperativa, dissimulant la pressa i amagant la urgència. I quan vaig girar la clau de la porta de casa, l'Anna ja hi era. De fet, és a dins de casa fa anys i panys. Hi va entrar un dia sense avisar i per quedar-s'hi a foc caliu –sense demanar permís, sense demanar perdó– i va ser com quan veus que algú arriba i ja saps, la bona sort plovent, que mai marxarà. Des d'aleshores l'Anna sempre m'ha guardat les claus de casa, sempre les ha tingut i sempre les ha protegit, fos a Ripoll o a la Vila de Gràcia. Arribats aquí, potser ja no caldria dir res més. Tot és dit en l'amistat, en la geografia dels vincles i la cartografia dels refugis, quan algú cuida les claus de la teva habitació –i l'habitació sencera. Casa meva, casa teva, quan l'Anna és, sobretot, casa nostra. Contra les utopies fracassades i les inquietants distopies regnants, l'Anna ja és això: l'eutopia habitable, un bon lloc al món on poder dir-s'ho tot, un temps de vida fora del capitalisme, una assemblea clandestina en una cuina, l'Ovidi dempeus a Sallent –cantonada memòria– al carrer Guillem Agulló a tocar del poliesportiu Agustín Rueda, un sarró on tot hi cap i el número de telèfon que saps que mai no has d'oblidar.

Hard mod ha dit...

IEra el migdia d'un dimecres d'hivern a contratemps i des d'aleshores tot és ja un altre dia. El record se n'ha quedat mig congelat i mig desdibuixat: recordo escoltar-la, acatar-ho i emmudir-me. No sé si van ser més de vint minuts. Si sé que no existia prou temps per dir-li tot el que voldria haver-li dit. Després, la porta es va tancar, la cadira va quedar buida i tots els silencis van ploure de cop. Tot es va aturar. No sabria dir quan vaig reaccionar però, fent-li un pols a l'infinit i sense hores, vaig restar quiet, immòbil i amb el cap entre les mans. Sense adornar-me'n. Rumiava el dubte –el rumio encara– de quan es tornaria a obrir la porta un altre cop. Amb aquell dubte esmorzo cada matinada. Sobra dir-ho.

A sis graus sota zero, de fred en fred, la retrobada va haver de ser, forçosament, un dimarts de febrer a Ginebra. Tan lluny i tan a prop, ens vam conèixer enmig d'un altre glaç gebrador: el 2005, a Mauthausen, amb motiu del 60è aniversari de l'alliberament dels camps nazis. Allà, enfront del desordre concentracionari i criminal del nazisme, ens vam quedar muts al castell de Hartheim, veient les restes de les ulleres de tot el que van voler matar. Amb aquelles ulleres, crec que és encara amb les que ens mirem el món. Mai la mirada del poder, sinó sempre la de la resistència. Mai la indecent indiferència de la brutalitat, sinó sempre la rebel necessitat d'humanitat.

Lliure com el vent, alçada com una partisana i dempeus contra tots els murs. Amb la vida sencera a les butxaques, totes les lluites a l'espatlla del món i l'esperança sempre entre les dents
Abans, molt abans, havíem llegit els exilis i les cartes a la presó de tots els temps i els racons: de Sarri a Wilde, de Gramsci a Luxemburg, d'Eva Forest a Bobby Sands, de la maleta de Walter Benjamin als rondos de les Madres de Plaza de Mayo, de les cartes que arribaven a August Gil Matamala des de les fosques cel·les del franquisme, passant per les absències de Maixabel Gaztañaga, fins les que ara ens arriben des d'Estremera, Alcalà-Meco o Soto del Real. O Brussel·les. O Berlín.

Contra els cadenats de tanta grisor repressiva i els buits de la seva negra pau de bords i lladres, sura sempre un sol d'hivern, un recer a la intempèrie i mil llumins en la fosca. Això és ella per nosaltres, que l'estimem tant. I per això a l'Anna, bruixa bona i millor brúixola, que tragina les claus que obriran tots els panys i que preserva la mirada de totes les ulleres de Hartheim, sempre la trobareu fora de la gàbia defensant la seva tribu. Lliure com el vent, alçada com una partisana i dempeus contra tots els murs. Amb la vida sencera a les butxaques, totes les lluites a l'espatlla del món i l'esperança sempre entre les dents.

I les portes de casa, albereda llibertat per quan fem possible que torni, obertes de bat a bat.


Epíleg al llibre 'I parlarem de vida' (Tigre de Paper, 2018) que es presenta demà, dissabte 5, a Sallent en el marc del festival cultural La Resposta, organitzat pel Comitè de Suport a Anna Gabriel.


Ted Berrigan Fàstic Bonada ha dit...

T'has quedat descansat patriotero Hardy Mody?
Necessitem aquesta parrafada fanàtica de tres pets de gla?
Jo el que vull és deslligar per sempre més el futbol, el Barça, el MEU BARÇA de la ruta de les pubilles, les faixes i les flipades amb estrella.
m'entens Hardy?
A mi ningú em farà deixar al MEU BARÇA per molt que barregis la historia de l'equip i la historia del club amb el patrioterisme més estrident.

gudulermi Faust de Vic ha dit...


Bonada ets un gangster. Un gangster!

Bonada ets un feixista total i jo si que em quedo descansat. Miserable!

Espero que el Gudulermi et faci més persona, cosa que no ets ni demostres voluntat de ser.

Et dic una cosa gangster Bonada: Tots els meus amics de Vic i una colla de Barcelona ja tenen l'enllaç per llegir la teva ximpleria.

Gangster, gangster, gangster i més que gangster.

T'ho dic més fort: Gangster!

A Gudulermi, gangster, a Gudulermi molt Gudulermi.

Maria Josep Rierol Altamirada ha dit...

Si algú em vol llegir que sàpiga una cosa elemental que és el fet de que la llibertat de dir les coses no vol dir que algú hagi de posar dos comentaris molt llargs per mesclar la ideologia amb les llenties i els pinyons.

Crec que HardMod s'aequivoca i fent això provoca els dos bandos.
A mi m'agrada el bon rollet.
El Guadulermi Faust s'ha passat mil kilos de intolerància amb el seu comentari de resposta.

Catalejo Observador sense Fronteres ha dit...

Pillats amb sonda megaherz i mirant veig tit tit tit tit
esteu pillats veig miro tit tit tit tit
atenció cavallers atenció mogollón bits perduts
bits, bits, bits i cau el teló del hardware més pesat
Ah meandro, tortuga, riachuelo, mentides unides virolla
Hard Mod és Hardware sense Software
creck creck creck creck creck
pillat en pillo que te pillo zoom a la mirilla
patria patria això sou soft-patria hard-patria
i de Barça nanai uruguay esteu down i jo estic On Fire de la peli
però jo no faré spoiler que pillo en xapa i surt birra


Capteu ara?

penyabogarde ha dit...

Constatem que el club de fans del Banzai està perfectament coordinat.
Madridista Banzai dispara, a vegades els segueix el gos Tobías amb el seu bub bub repetitiu. Abans tenia el Fernando Atienza que ja està retirat pel que sembla. Ara té una coral de cantaires que borden cacofònicament i aplaudeixen les seves meravelles:
El tenor Bonada, la soprano Maria Josep i el misteriós hipster Observador de la Mirilla.
No es queixarà el Banzai: Una banda d'energumens li venta el vano.

La Junta

Observatori sense fronteres ha dit...

WOW sona el pito pillant onda i miro que algú es pensa que la penya bogarde és la perfection way of life wow wow wow
Us he preguntat si tothom pensa com vosaltres?
Kasiria Pitisia que us pillo baixos de batery i amb bits sueltos.
Sou ridiculs fent castellers i faixa pal trabuco quatre barres wow wow wow
Minus Zero suspens en cultura batys!
Com la cagueu que us veig que us veig
cagada total meninos! Voleu fronteres i passaports, que vells que sou nyonyos!