PENYA BOGARDE. LA PENYA DEL BARCELONISME PROLETARI

Tribuna Winston
Bogarde. L'organ oficial de la Penya Bogarde de Premià de Mar. LA PENYA QUE MAI FALLA.
Òrgan d'expressió oficial de la Penya Bogarde, fundat l'any 2007 del segle XXI a la vila de Premià de Mar / El Maresme / Països Catalans / Univers / Tot.


dilluns, 22 de desembre de 2008

tocat i enfonsat ! i ara lioneses !


Darreres postals d'una tardor babosa i ascendent. Mireu-la, la cosa del submarí groc, broma simpàtica del Vila·Reial. Res. Res de res. El millor Barça de tots els temps -que coincideix amb la millor directiva de tots els temps i amb la millor directiva de la Penya Bogarde de tots els temps- és el millor del millor. En Pep, com nosaltres, menjarà torrons. I més coses...mireu, mireu...ens ha tocat menjar lioneses...Olympique de Lyon, ep! Després de la merenga, ara la lionesa. Prepareu la sal de fruita ENO. Això i el Nadal, sumats, pot ser per petar. I la baba? La baba ha deixat Catalunya amb recursos hidrics per un segle. Recordeu la sequera? Ja! La Baba és el regal del Barça i del nostre gurú Baba (l'hindú que apareix a la banda dreta del blog i que ens vigila i anima).

Lioneses! Preparem-nos! 
Bon profit!

Una lionesa amb Cola-Cao? Una lionesa salada amb bacallà? 
Imagineu-vos una lionesa de baba!

Imagineu! Lioneses de llet, 
de merenga, de botifarra, de torró!


Una nova dada a retenir en aquesta passejada triomfal per l'avinguda de la baba sideral. El joc dels vaixells. Primer foren les barquetes del Manzanares. Recordeu el 6-1 llunyà que va esborrar el Kun gràcies al contramestre Messi. Una batalleta fluvial per un rierol conegut per Manzanares que porta menys aigua que el Francolí en temps de sequera. Recordeu, recordeu, l'enfonsament sevillà. Va ser un riu més caudalos i relativament navegable. El Gualdalquivir. I què en penseu del vaixell inestable de l'Albufera? València. Mare de Deu. Enfonsat i matat (ui, quina por el mediocre Villa!!! ja tremolem només pensar en ell! quin capità de mar dolça!). I el titànic de Juan De Dios, grumet del Jarama? Quin naufragi! Això no s'acaba aquí. L'armada blaugrana va llençar un parell de "torpedus" al submarí groc del mediterrani zaplanista i amb aquestes que ha arribat l'hora del torró!
Atenció, l'empatx serà colossal, mireu la llista de productes ingerits fins avui:
-llet
-baba
-xurros
-bacallà
-cola.cao
-botifarres
-merenga
...
i ben aviat: Lionesses!!!! Lionesses de Lió, olímpiques i a dojo!

diumenge, 14 de desembre de 2008

LES DOTZE VAN TOCANT

darrera hora:
observeu el porter del r.madrid esquivant els trets dels nostres davanters.


Les coses clares. El resultat ha estat de llet merengada. Només han perdut per 2-0. Dotze punts, però, són dotze campanades de cap d'any. Les dotze van tocant i el Deu-Infant ja és nat i és campió a totes llums. Llet merengada a dojo!


L'aposta cutre de LA SEXTA ens ha descobert que Dani Alves es diu Moto GP. Heus aquí el secret de Dani Alves en el paddock de Montornès. Que coi! Volien ser graciosos? Ració doble!

Seguim amb LA SEXTA. En Puyol es diu TIBURÓN. Volien "tiburón" ?. Doncs apa! TIBURÓN 2. És a dir TIBURÓN 2 MADRID 0 !!!!


La SEXTA li diu BOGARD al Xavi, doncs, res de res, tocala Sam! La "CASABLANCA" està negra! I on hi hagi Bogard, ja sabeu, nosaltres BOGARDEEEEEEE!!!!!

Gran ambient ahir, a la subseu de la penya. La propera a L'Amistat!

diumenge, 7 de desembre de 2008

4 TESIS ENMIG D'UNA BABA OCEÀNICA





















Tesi 1.

Orxata+merenga+bacallà+llet+cola cao+

botifarra+bacallà= BABA!



Com esquitxa l'orxata! Baba i orxata combinades ens porten "gustillo". Sempre ens ha agradat la bona orxata. Som gent de bona vida. Recordeu: xurros, llet, bacallà, Cola-Cao, botifarres...i ara orxata valenciana! I ben aviat...merengada general! Quin empatx, tot combinant baba amb la blancor de la bona orxata! Vivim temps d'excesos, temps de baba multipolar. Samarretes de ratlles, samarretes blanques. Tot passa per el mateix trangol. Rodet de baba.

Tesi 2. HENRY ÉS EL FUTUR.

Henry ens va arribar de Londres. Henry estava trist. Henry descansava. Henry és el present. Henry és el futur. Futbolista barat, exemplar i modest. Henry ens projecta lluna enllà. Henry incrementa la baba.

Tesi 3. MONICA VITTI ESTIMA LA PENYA.


El post anterior ens mostra com Monica Vitti ha fet una irrupció fulgurant a les entranyes de la Penya. La Vitti s'ha declarat al secretari, al del puro i, darrerament, empaita l'expresident Manel. Podem parlar d'una matrona de la Penya. Una estrella del cinema d'ahir que ens saluda i ens pica l'ullet. Festa grossa a la Penya. Seguirem la pista Monica Pitti. Puros, secretaris i expresidents: Ull a la Vitti!.

Tesi 4. HEM D'UNIR ESFORÇOS DAVANT DEL I(REAL)MADRID. TOTS JUNTS DAVANT DE LA TELE (UNITAT I BABA).
El dia de l'I(real)Madrid, toca formar. La Penya ha de celebrar l'esdeveniment de manera solemne. On? A l'Amistat tots i d'una peça...i si tanquen l'Amistat, tots junts a CASA d'algú...però tots junts, no s'hi val escaquejar-nos. Dissabte: Tots junts!

Conclusió.

UNA PORRA PER EL BARÇA-MADRID DE DISSABTE

(PREMI: UN TUB DE PASTA DE DENTS ANTI-BABA COLGATE). ESCRIVIU EL RESULTAT EN ELS COMENTARIS...VINGA!

diumenge, 30 de novembre de 2008

EL GAMPER EN PERILL


El Gamper està en perill. "Al tanto que va de canto". El Gamper és el més gran dels guardons que pot guanyar un equip de futbol. El Gamper és el trofeu del prestigi i és el gran objectiu de la temporada. L'entrenador Hucha posa en perill aquest objectiu. No podem despilfarrar energies en aquesta patètica Liga BBVA o en la champinyons 09, quan ens cal retenir massa muscular per afrontar amb garanties d'exit el Gamper. N'estem fent un gra massa a la Liga BBVA. Realment, preguntem, és necessari derrotxar futbol cada setmana en un trofeu menor com la Liga BBVA? Necessitem exhibir de manera monòtona el nostre potencial? Cal cremar les naus amb focs artificials dominicals i dissabters davant mediocres plantilles de ratlles o sense ratlles?
El Barça ha d'optar al Gamper 2009. No perdem el temps demostrant allò que és inqüestionable. La Liga BBVA ja està guanyada. Assegurem el Gamper. La Baba excesiva pot fer mal. El Viva La Gente setmanal ens pot portar pel camí d'una mort segura per excés de confiança. Compte!

dijous, 27 de novembre de 2008

CARLOS MARTÍNEZ


Carlos Martínez.El locutor que no estima el Barça. Ahir destrossava les ones i els micros quan l'equip lisboeta s'acostava a l'àrea blaugrana.
I què? Una nit de glòria, una nit Pedrito,
una nit de penya animada cantant el VIVA LA GENTE.
Una nit de triomf davant un rival amb samarreta de ratlles.

dilluns, 24 de novembre de 2008

PERILL I PRECAUCIÓ


perill: no guanyem els partits quan ens enfrontem amb equips que vesteixen sense ratlles!!!! mireu el cas Getafe... i ara toca, sevilla, madriz, valencia, villareal....ep!!!! ommmmmmmmmmmmmmm! viva la gente?
compte amb segons quines samarretes...precaució i respiració continguda.

dilluns, 17 de novembre de 2008

VISCA EL BARÇA I VISCA LA GENT !


El pati és l'estadi i a l'estadi fem el RECREO.
Nova "babajada" dels Hucha Boys! Segueix amb escreix la pesca del peix.
...I un record emotiu pel princep de la rialla, pel geni de l'alegria, un home bonic i de sempre barcelonista Bern Schuster! L'estimem!

El nou Barça i la millor penya possible! Junts som invencibles! Som gent joiosa! Som la gent feliç que canta el seu nou himne: Viva la gente.
La penya Bogarde ja té un nou cant per exhibir al bar: ¡ Viva la gente !
Ni baba, ni secta, ni pardals! Cantem plegats...
Mireu la lletra i feu-vos el karaoke triomfal (consulteu youtube, hi ha un video meravellós sobre el tema, clicant VIVA LA GENTE) :

VIVA LA GENTE



1.- Esta mañana de paseo con la gente me encontré;


al lechero, al cartero, al policía saludé.


Detrás de cada ventana también reconocí


a mucha gente que antes ni siquiera la vi.


VIVA LA GENTE, LA HAY DONDEQUIERA QUE VAS.


VIVA BOGARDE, ES LO QUE NOS GUSTA MAS.


CON MAS GENTE A FAVOR DE GENTE


EN CADA PUEBLO Y NACION,


HABRIA MENOS GENTE DIFICIL


Y MAS GENTE CON CORAZON. (Bis)



2.- Gente de las ciudades y también del interior


la vi como un ejército cada vez mayor.


Entonces me di cuenta de una gran realidad:


las cosas son importantes, pero la gente lo es más.



3.- Dentro de cada uno hay un bien y hay un mal,


mas no dejes que ninguno ataque a la Humanidad.


Amalos como son y lucha porque sean


los hombres y las mujeres que Dios quiso que fueran.




¡ VIVA LA GENTE !
(la podem cantar en castellà,
tot i esperant que l'Espinàs
o en Joel Joan dels Nassos, l'adaptin al català)

dissabte, 8 de novembre de 2008

La baba d'Obama i el Cola Cao del Barça + IRÚN, CIUTAT DE VACANCES


IRÚN: CIUTAT DE VACANCES.
ARA QUE HA PETAT MARINA D'OR. LES COSES CLARES!



Baba total. Eto'obama! Eto'obama! Obaba! Eto'oBabaaaaaaaaaaaaaaaaaaa! Ob'eto'obama!!!!



No és broma. Obama té baba i és fan del West Ham.
El West Ham vesteix colors blaugranatosos.






I ara abandonem el ditxós Obama i anem a parlar de coses serioses. Sempre hem estimat Eto'o,
malgrat el seu detractor conegut per
"el senyor del puro".


La baba es bifurca. La baba obre el pas al Cola Cao. Recordeu els temps dels xurros, de la llet, del bacallà, de les botifarres? O els temps recents de baba obamàtica i de baba d'en Baba, el nostre gurú? Temps de Cola Cao, ara, temps i temps de sobredosi vitamínica. La baba enllustra la tassa i el Cola Cao llisca endins, de quatre en quatre. El miracle Hucha, el miracle Baba, el miracle d'un club que causa enveja arreu on va. Baba babosa, Cola Cao expansiu, bacallà a la llauna, botifarra de la Pobla, llet mexicana, xurros de l'Hospitalet. Tot plegat per entrenar, per enllaçar el Gamper 2008 amb el Gamper 2009. Un entrenament liquit, babós i untat de Cola Cao. Per molts anys!
Posdata: L'expresident Manel, convé insistir en el tema, ja va dir que els equips de ratlles no poden resistir la pista babosa del campió.

dimecres, 5 de novembre de 2008

Una penya del segle XXI


Ahir la Penya lluïa unitat i benestar al nostre "feudu" de l'Amistat. Deixem que la baba assequi la seva emprenta damunt la capa de la terra. El partit amb el Basilea (un bonic equip blaugrana que al Camp Nou vestia de gris) va ser un matx de germanor. Un detall a observar -gràcies a l'atenta precisió de l'expresident Manel- és que sempre guanyem als equips rivals que porten samarreta ratllada. Ara no comencem un via crucis davant equips insignificants que no vesteixen les ratlles reglamentàries (parlem de madrids, valències, sevilles i altres nul·litats). Avui presentem el nostre nou look. Un escut imponent que s'integrarà en el merchandising i parafernàl·lia de la nostra Penya. Mireu-lo bé! És una gentilesa d'en Joanet de Badalona. La Penya es projecta més enllà del segle XXI.

dissabte, 25 d’octubre de 2008

NO ÉS PLUJA, ÉS BABA ! NO ÉS LLIGA, ÉS ENTRENAMENT !


La suposada pluja de Màlaga no era pluja. Era baba! La baba d'en Baba quan cau del cel purifica i acompanya aquest projecte sideral de megafutbol dirigit per Pepe Hucha. La baba feta pluja és una de les noves fonts de finançament de la Penya Blaugrana Winston Bogarde. Amb la denominació de Mystic Rain (pluja mística), estem comercialitzant baba en forma de pluja. Una baba beneïda per el nostre gurú Baba. L'espectacle malagueny va combinar esport i comerç. L'estrena del nostre producte Mystic Rain va resultar esportiva i comercialment positiva. Quatre golets i centenars de comandes. Dimarts ens trobarem a la Champions, al lloc de les grans gales esportives: A l'Amistat de Premià de Mar.

Benidorm, 0
Barça, només 1


La Baba entra millor si és en petites dosis.

El mestre Baba recomana generositat amb els petits.




Aquest senyor de la fotografia és el nostre patró. La Penya Bogarde ha trobat el secret que portava en Pep Guardiola dins de l'agenda oculta. Tenim sort i ho hem de reconeixer així. Sathya Sai Baba, el nom del nostre patró. Sathya Sai Baba és el patró universal de la baba. La baba ens guia i és el nostre mar. El Barça navega damunt d'un mar de baba.
La baba augmenta i el nostre club s'entrena partit rera partit per preparar el Gamper 2009. Guanyat el Gamper 2008, el Barça només pensa en el Gamper 2009. Seran moltes jornades de babositat i humitat. Ens espera una temporada líquida. Un mar de baba que va d'un Gamper a l'altre. Entre Gampers només hi ha baba. La temporada és un entrenament etern. Els rivals ratllats cauen un rera l'altre. Ep! El Madrid no vesteix a ratlles. Mullarem el Madrid? Ho dubta algú? Baba de pretemporada. Gols i gols. Un llarg camí que enllaça un Gamper inoblidable (2008) amb un Gamper de cinema (2009). Entre dies i nits, llisca el nostre club. Cauen els rivals a ratlles, els equips-pijama. Mireu-los, Atlètico, Athletic, EspaÑol, Almería, Sporting Portugal, Sporting de Gijón, Basilea...Feu llista. Llisqueu. L'entrenament és etern. Un plaer. Un camí que passa per dos trofeus menors (lliga i champinyons) i un Gamper de somni. Puros a la boca, carreguem bateries. Això és una passada infinita. La baba infinita. Gràcies, doncs, al nostre sant patró. Senyor Baba!

diumenge, 19 d’octubre de 2008

LA BABA INFINITA, A BASILEA I A BILBAO...

La baba s'escampa per on passa el Barça. Fins i tot es va repassar un equip germà i blaugrana com el Basel FC. Cinc golets, "bassilada" a Basilea, caixa i faixa. Barça imparable. Cap equip amb uniforme de ratlles pot amb el Barça, ni quan els rivals vesteixen de ratlles blaugranes. Segueix la baba. El puro no falla i la seva baba crema.



Les coses clares i la baba llarga. Aquest Barça és pura baba. Baba d'Alí Babà. Baba total. La baba perdura després del passi d'Henry fent lliscar la bimba damunt d'una autopista de baba i directament als peus de baba d'en Samuel. Els equips de ratlles, els equips que porten pijama de ratlles resulten pràctics. El Barça-Baba 2008 ha guanyat tots els equips que llueixen pijama de ratlles -un detall captat per l'expresident Manel Egea-.

La baba s'escampa, la sequera no és problema i Catalunya llueix un paisatge babós i lluent. Tots llisquem. Baba de cargol! Baba babosa.

El puro ja no treu fum, treu baba! Els dies de bacallà, botifarra, xurros i llet van portar mals de panxa i problemes gastrics...Els medicament que ens vam cruspir ens han rebentat el metabolisme i segreguem baba. La baba, però, és higiènica i quan cau a terra es barreja amb la baba nacional de Catalunya: La baba de cargol!

Any d'inundacions! Any de sobredosi babosa! Aquesta temporada ja vam babejar al Gamper! La baba creix...Serà un tsunami de baba!
Visca el Barça!

dilluns, 13 d’octubre de 2008

La ressaca té solucions !!!


DARRER COMUNICAT DE LA

COMISSIÓ SANITÀRIA DE LA PENYA BOGARDE.

Després dels excesos d'ingesta desordenada de bacallà, botifarres, llet, xurros i d'una mala aplicació dels productes pal·liatius que apareixen en aquest blog (Cerebrino Mandri, Aigua Weller, Calmante Vitaminado, Aigua del Carme i Sal de Fruita Eno), aquesta comissió vol sortir al pas de la passa de diarrea derivada dels esmentats excesos -fruit de la golejada als matalassers- i adjunta a la banda superior
d'aquest article un esquema científic de
l'abast perjudicial i procedències
de les afeccions gàstriques.


























































seleccionitis?

Prou jocs de perfil baix!

Ni catalanes, ni espanyoles ni vaticanes! Ni parlar-ne!
Volem la lliga per seguir gaudint la ressaca. Els dies passen sense pilota i la penya ja no pot més. Patim incontinència i febrades. Patim bogardedependència i necessitem sarau. Puros, llet, botifarres, bacallà, xurros...podem explotar!!! Heus aquí un manual bàsic de supervivència davant del virus FIFA i dels parentesis interminables. Mireu quin catàleg de productes us proposa la secció mèdica de la Penya Barcelonista Winston Bogarde. Mireu, trieu, empasseu i preparem-nos per seguir l'extasi blaugrana del proper cap de setmana!
FOTOGRAFIA: Paul Weller, culer i mod, beu aigua mineral!

dissabte, 4 d’octubre de 2008

Dominar la llet i encertar en escreix






















Tot i la dispersió dels penyistes, uns a muntanya, altres als domicilis i altres de cacera nocturna, malgrat tot, l'aparició de la divinitat sempre latent que ens inspira ha convertit la comunió blaugrana davant l'equip matalasser en un acte epifànic de gran volada. Gols. Gols i llet. Molta llet. La llet dels campions.



TELEX INFORMATIU: Un president de la penya Bogarde fugit i desaparegut, un senyor del Puro derrotat dalt d'una muntanya, coses que reclamen explicació i, possiblement, dimissió.

Els matalassos derrotats constitueixen un equip amic que té un deure per fer -i el farà- que és recuperar el seu nord i esborrar del mapa el molt exacrable Madrid blanc. Compte amb eufòries, el torró nadalenc pot portar sorpreses. Guardiola és home de poema fàcil i verb entramaliat. Pot fallar i fallarà i aleshores oblidarem els gols d'una nit incerta. Avui s'han forrat els de vodafone, movistar i telefònica, tothom punxant botonets i esse-eme-esses delirants. Ha estat bé, d'acord i què? cal refer el sentit de la realitat. Dies de botifarres, bacallà, xurros i ara, nit de matalassos i llet, molta llet.
No és llet tenir davant un rival amb ganes de fer gols en comptes de fer el que fan tots els rivals lletjos? La llet, com els xurros, també la sabem dominar. La dominem sobradament. Una llet de campió. Disfrutem-la.

dijous, 2 d’octubre de 2008

Dominar la xurra és cosa de campions



Dominar la xurra és cosa de campions. La xurreria Dani no és una xurra en el sentit clàssic de l'expressió. La xurra-xurra és la xurra dels campions i els campions ens doctorem en xurra ukraniana en un parell de minuts xurrencs que serveixen per mostrar al món sencer les credencials del segur campió de la Champions d'enguany: el FCBarcelona.
La xurra virtuosa té els seus riscos i provoca que els socis Alfonso i Anna hagin estat expedientats d'ofici per abandonar la sala de l'Amistat abans d'hora. Un soci de la Penya Bogarde no pot dubtar mai del mestratge xurrer d'un campió. Europa ja sap qui guanyarà la Champions. Dominar la xurra és cosa de campions. Dediquem el triomf al del Puro que practicava surf nocturn a les platges de Zarautz.

Seguint els suggeriments del nostre amic Albert Pebràs, proposem una consulta: el patètic EspaÑol va al Bernabeu, motivació zero, la seva lliga comença i acaba quan juga contra l'equip al qual enveja (el Barça), aleshores el tema està clar, quin serà el resultat de la derrota perica a casa del seu estimat RMadrid? Facin joc, aposta amb premi: qui ho endevini anirà a una granja osonenca on rebrà un cistell de botifarres, fuets i espetecs. Apostin i diguin...

diumenge, 28 de setembre de 2008

XURRERIA DANI






Un Derby apassionant. Abans d'entrar en matèria el comitè central de la Penya Bogarde lamenta i rebutja tot el que puguin fer els impresentables "Boixos Nois" (que, per cert, a més de ser lletjos i violents, no saben ni escriure en català el que són, és a dir: Bojos).

I ara entrem en matèria i tastem la teca. Dies de botifarres, de Cola-Cao i de bacallà que han precedit la llaminadura del cap de setmana:
El xurro. Sí , el xurro de la xurra que han tingut els pericos per no haver obtingut la golejada d'espant que mereixien. Senyor Dani, no negarem que vosté manufactura excel·lents berberetxos i salsetes sucoses, però vostè -Senyor Dani- el que ha de fer és obrir una cadena de xurreries. La xurra que ha tingut el Real Club Deportivo EspaÑol de Cornellà i del Prat, ha estat majúscula. El senyor dels berberetxos parla -en català de Taiwan- de "robu" i "atracu". Nosaltres li aconsellem que s'ho faci mirar. El gol perico va ser un regal arbitral absolut quan tothom va poder veure l'empenta que va rebre el millor porter del món. Les dues-centes vuitanta faltes no pitades són una viva mostra de la tendenciositat d'un col·legi arbitral absolutament dedicat a la causa blanca.

La causa blanca és la causa de l'EspaÑol. El RCD EspaÑol anirà al Bernabeu a fer veure que lluita contra el R Madrid (l'equip de l'amic Hugo). El resultat ja el coneixem abans d'hora. Aquest és el tema. Tornant a la xurreria Dani, hem de dir que l'escandol que podia haver estat la golejada blaugrana va ser avortat per l'arbitratge, el mal estat d'un estadi que paguen els contribuents de la ciutat i la mala visibilitat. Una derrota mínima, de xurra. Una xurra que l'Espanyol fos guanyat tímidament. Ara ens espera una setmana de xurros.
Xurreria Dani. No ho dubtem.

dimecres, 24 de setembre de 2008

de primer botifarra, de segon Cola Cao i per postres bacallà




Tres dies ingerint kilos i kilos de botifarra i ara, boom, ens cruspim metres i metres de bacallà.
Bacallà d'Islàndia. Bacallà.
Bacallà a granel. Bacallà que fa callar. Va callar el Betis quan el bacallà va marcar. Bacallà sense callar i feina feta.
Encara ens grinyolen les entranyes i ens xiulen els budells de la bacanal botifarrera i, justament ara, ens entaforem un segon plat de bacallà sec adobat amb sal marina. Anem a pams: Primer dues tasses de Cola Cao camerunenc, després dues generoses dosis de peixet per provocar les fantasies bètiques i, a la fí, el bacallà solemne i oportú. Gudy! Bacallà que no calla. Això no ho atura ni l'Hugo saturat de grifa!
Bon Nadal a tots i totes, no calleu, ningú calla, tots cruspim, botifarra de diumenge i bacallà de dimecres.
Abans d'anar a la piltra, no ho oblideu: doble tassa de Cola Cao, unes llufetes i visca la Mare de Deu de la Mercè!
I no tanquem la sèrie sense un bon puro, la copeta d'0rxata xixonenca borda i les pells de la botifarra del dia de l'Sporting.

Dissabte: perico al forn amb pell!

(la pell del perico a l'ast,

porta un colesterol del 290 %)