Tot i la dispersió dels penyistes, uns a muntanya, altres als domicilis i altres de cacera nocturna, malgrat tot, l'aparició de la divinitat sempre latent que ens inspira ha convertit la comunió blaugrana davant l'equip matalasser en un acte epifànic de gran volada. Gols. Gols i llet. Molta llet. La llet dels campions.
TELEX INFORMATIU: Un president de la penya Bogarde fugit i desaparegut, un senyor del Puro derrotat dalt d'una muntanya, coses que reclamen explicació i, possiblement, dimissió.
Els matalassos derrotats constitueixen un equip amic que té un deure per fer -i el farà- que és recuperar el seu nord i esborrar del mapa el molt exacrable Madrid blanc. Compte amb eufòries, el torró nadalenc pot portar sorpreses. Guardiola és home de poema fàcil i verb entramaliat. Pot fallar i fallarà i aleshores oblidarem els gols d'una nit incerta. Avui s'han forrat els de vodafone, movistar i telefònica, tothom punxant botonets i esse-eme-esses delirants. Ha estat bé, d'acord i què? cal refer el sentit de la realitat. Dies de botifarres, bacallà, xurros i ara, nit de matalassos i llet, molta llet.
No és llet tenir davant un rival amb ganes de fer gols en comptes de fer el que fan tots els rivals lletjos? La llet, com els xurros, també la sabem dominar. La dominem sobradament. Una llet de campió. Disfrutem-la.
