Tres dies ingerint kilos i kilos de botifarra i ara, boom, ens cruspim metres i metres de bacallà.
Bacallà d'Islàndia. Bacallà.
Bacallà a granel. Bacallà que fa callar. Va callar el Betis quan el bacallà va marcar. Bacallà sense callar i feina feta.
Encara ens grinyolen les entranyes i ens xiulen els budells de la bacanal botifarrera i, justament ara, ens entaforem un segon plat de bacallà sec adobat amb sal marina. Anem a pams: Primer dues tasses de Cola Cao camerunenc, després dues generoses dosis de peixet per provocar les fantasies bètiques i, a la fí, el bacallà solemne i oportú. Gudy! Bacallà que no calla. Això no ho atura ni l'Hugo saturat de grifa! Bon Nadal a tots i totes, no calleu, ningú calla, tots cruspim, botifarra de diumenge i bacallà de dimecres.
Abans d'anar a la piltra, no ho oblideu: doble tassa de Cola Cao, unes llufetes i visca la Mare de Deu de la Mercè!
I no tanquem la sèrie sense un bon puro, la copeta d'0rxata xixonenca borda i les pells de la botifarra del dia de l'Sporting.
Dissabte: perico al forn amb pell!
(la pell del perico a l'ast,
porta un colesterol del 290 %)
(la pell del perico a l'ast,
porta un colesterol del 290 %)
27 comentaris:
trobo que aquest any la lliga està atipant molt, jo per dissabte, perico bullit a les fines herbes culers , em sento greixòs ....
i si li fots un puro al darrera amb mistela no vegis!
ens sumem als comentaris del senyor del puro, escrits al post anterior:
TV3 és un espant i no parla de futbol! a vegades cal ser pràctic i treure l'audio i posar una ràdio amiga. TV3 està fora de mare! Com tot el que passa a TV3 aquesta tele està prenyada de sí mateixa tot el sant dia intrigant i muntant campanyes (bojan sí, l'altre no, etc...).
xavier torres i els seus, els autentics, els més saberuts!
Això és l'escola Patsy i cia.!
VOLEM PERIODISME ESPORTIU!
VISQUI EL BLOG DE LA PENYA BOGARDE!
NOSALTRES SÍ QUE SOM PERIODISTES!
com són les coses, o blanc blanc blanc, o negre negre negre. Res de mitges tintes (ara és a Itàlia, triomfant, no?)
anònim , no estaras parlant del brasiler representant de salsitxes i fuets Ronaldinho Fuettone "l'uomo grasso" ??
Ei jo segueixo "botant" per tal que conseguiu el premi al concurs maresmenc... us el mereixeu, m'ho passo pipa amb aquest bloc, m'extreu de tota la merda restant... ai, perdó, de la porquerieta...
Parlant de penyes amb botifarra, us tinc que dir, que la més bona és la PENYA de Badalona es clar. Verd i Negre i amb una mica d´oli, s´ho empassa tot.
AL LORO! Nosotros 7, siete, 7, platos de buen cocido madrileño.
Y preparaos que el filial reservo a Tamudo para que os devuelva al mundo de los mortales.
De loro nada, los siete platos se los comen los enanos, jo prefiero a blancanieves que le gustan las BUTIFARRAS con ajo i aceite como PEPE HUCHA
Senyor Hugo, vostès ens volen imitar cada setmana intentant repetir el que fem la setmana anterior. Vostès juguen en funció del que nosaltres fem. Pura imitació. Pura còpia. No hi ha dubte que entre l'original i la còpia, millor SEMPRE, l'original. Si en fem 6 i vostès en fan 7, no és meritori, pensi bé que la diferència està en que nosaltres en fem 6 en camp contrari i vostès en fan 7 a casa pròpia. A més, si vostès en fan 7 al Sporting és degut a que nosaltres els vam deixar K.O. la setmana anterior i que quan van al Bernabeu no tenen forces per guanyar a un equip insignificant i absurd com el "tal" Madrid.
Quina tonteria més gran i fàcil que fan els del Real Madrid! guanyen als equips que el Barça ha desmuntat prèviament. És com voler fer pujar a Jesucrist al calvari per segona vegada amb la mateixa creu. RES!
Bueno pues cuando ganemos la liga sera gracias a vosotros (por lo de ir dejando Ko a los equipos) y a los señores que confeccionaron el calendario
Huguito, Huguito, Huguito no t'enteres Contreras...que no!
No fas els números ben fets.
Els dos partits barça-madriz madriz-barça també compten i sumen 6 punts per el FC BARCELONA!
A veure si aprens a fer números Huguito!
I el Tati-Àngel que no li faci tantes explicacions a aquest pobre home de blanc, joder.
HUGO A L'AST, EL DIA DEL BERNABEU!
La Penya, quina Penya, la de Badalona? però si és un equip sucursalista del madridisme total. Ja no deia el Serrat "Que malita es Badalona"
para HUGO : HUGH GRANT
Menú per dissabte:
Botifarra amb bolets i guarniment d'aletes de periquito.
Botifarra: a les seleccions nacionals
bolets : els que fotré als comentaristes de "la nostra"
aletes: les poques que els hi queden per volar als pericos.
Abans que Barcino i Madriz als Betulians ja jugaben al Basket, una mica de respecte, que tots dos en treuen partit de la pobre penya.
Per cert, Serrat deia, que bonita es Badalona.
L’ex president del Reial Madrid, Lorenzo Sanz, detingut per un presumpte delicte d’estafa
Redacció
L'expresident del Reial Madrid, Lorenzo Sanz, ha estat detingut a Còrdova per agents del Cos Nacional de Policia per un presumpte delicte d'estafa, segons avança elmundo.és, pàgina web del diari El Mundo. En el marc d'aquesta investigació han estat detingudes altres dues persones .
Els orígens de Sanz són, segons les seves biografies, molt humils. En els anys de la transició va estar vinculat a Fuerza Nueva, el partit presidit per Blas Piñar. Fuerza Nueva era originalment una editorial i Sanz s’encarregava de gestionar-ne la publicitat.
Què és això de criticar tv3 i posar una ràdio amiga? No són tevetresins en aquesta penya?
Visca Bacallà! Titular sempre i els que facin el ramadà, al carrer un parell de mesos fins que se centrin. És impossible estar en forma (triangular) sense menjar.
Per què Sylvinho no és mai convocat i en canvi sempre juga el sapastre de n'Abidal?
Sr Hugo. Compri's el disc del mestre i rigui un ratet en comptes de venir a provocar. Realment vostè sembla un personatge inventat pels mateixos de la penya (i Tamudo) per inventar-se diàlegs i discussions.
Sóc modern, i el més important és que la gent ho sap!
Sr Pebràs, el millor de tevetres varen ser les tres bessones i
Dallas des d’aleshores... de picat en avall... Deixi’m dir-li però que aquesta modesta opinió no vol significar que existeixi algun canal televisiu en condicions, la resta son francament pitjors.
En qualsevol cas el pitjor del pitjor de "la nostra" son els comentaristes esportius, i especialment els de futbol. Incompetents , graciosets i cregudets. Son pitjor que aquell personatge de “plats bruts” ...
Oh ciutat meva que la vida em prens
-i ets, més meves i menys meva cada día-
avui amb blau sofert i amb grana intens
estas menjant bacallà cada dia.
S'obren les portes de l'Estadi i surt un bacallà Immens
fet a l'amplada que el teu cor volia
i el que és fill teu, i el que no ho és, sorpres
amb l'aplom de la teva senyoria
Avui de roig de sang i blau de mar
vesteixes l'arrogancia muscular
que excita i embriaga i abraona
I avui aixo que es botifarra i cola cao i bacallà
només té un sol amor i un sol sentir
i una sola paraula: Barça, Braça, barça.
Oda, dadà blaugrana:
Oh! Barça que la cansalada t’engrassa.
Oh colors de grana intens i blau dels cels .
Dalt del castell menjarem l’aleta de perico amb l’enxaneta fent botifarra als descreguts.
Bacallà amb samfaina sobre estovalles per estrenar...
Quin plaer de llençol blanc per desvirgar, trepitjar i embrutar.
Que tremolin l’enemic i els periodistes de pa de pessic.
Per Pablo Fernández
Recentment les seleccions espanyoles de dos dels esports més seguits -futbol i bàsquet- han aconseguit triomfs destacables: l’Eurocopa i la medalla d’argent a les Olimpíades, respectivament.
Molta gent s’ha emocionat i ha vibrat amb aquests partits.
Al mateix temps en els mitjans d’informació de l’esquerra alternativa s’han succeït diferents assaigs i articles històrico-sociològics que bàsicament mostren tota la càrrega política que hi ha darrere de l’esport d’alta competició. Els arguments es refereixen a:
- la utilització de l’esport de cara a un patriotisme oficial que ajudi a tancar files a cada país. La idea ve a ser: "tots junts amb els nostres esportistes". Qui no s’emocioni no és un patriota. S’aprofita per tancar el pas a altres seleccions, com les de Catalunya o Euskal Herria.
- la gent vibra perquè les seves vides estan marcades per l’avorriment. De la mateixa manera que hi ha el fulletó de mitja tard per endolcir-nos la vida, tenim les cistelles de Pau Gasol o els gols de Fernando Torres, que ens transporten a sensacions més atractives i intenses que les "pròpies".
- l’esport tal com avui ho entenem no té res a veure amb el sa cultiu del cos i l’exercici físic. Està marcat per les mateixes característiques que la resta d’activitats humanes sota el capitalisme: competitivitat extrema; has de ser el millor, costi el que costi.
Imperialisme i drets humans
El més interessant és detenir-se en les crítiques sobre la Xina. George Bush i altres que s’han omplert la boca demanant "drets humans" són els mateixos que tenen com a amics a règims tan poc respectuosos amb la dignitat humana com Aràbia Saudita o Egipte, entre d’altres. Cal situar tota la pantomima de la crítica a la Xina en el context del creixent poder econòmic i geopolític del país asiàtic, que amenaça EUA i Occident. Les tensions als mercats de matèries primeres, de carburants o de productes financers es van traslladar per uns dies a la prèvia de les Olimpíades. L’excusa sota la qual es van reproduir aquestes tensions van ser els "drets humans".
L’esquerra i l’esport
Estic d’acord amb aquests arguments, però alhora convé detenir-se sobre un tema: el "sentit comú" de l’esquerra anticapitalista sembla apuntar que has de donar l’esquena a la selecció de l’Estat on vius i a més has de passar olímpicament d’aquestes competicions esportives. I si no ho fas, potser hi ha algun tipus de contradicció ideològica
No comparteixo aquesta argumentació. Des que sortim de casa fins que hi tornem a la nit, totes les nostres activitats són afectades per les regles del mercat. Si racionalitzem i elevem a rang de "coherència" o "incoherència" cada una de les nostres actituds i reaccions segurament no en quedarà cap d’impol·luta.
Una cosa és veure un partit i sentir certa emoció, i una altra de ben diferent convertir-se en un patriota i un fanàtic. La primera reacció no té càrrega negativa, la segona sí.
De vegades l’esquerra radical pot caure en un cert puritanisme elitista amb cert caire endogàmic. És possible reunir-te amb altres persones que no formen part de l’esquerra radical per veure un partit d’Espanya, o, esperem, aviat, de Catalunya o Euskal Herria, i minuts després discutir amb elles sobre dades com els que ofereix Phil Hearse al seu article "L’amarga veritat sobre les Olimpíades" publicat a www.espacioalternativo.org. Comenta Hearse:
L’estadi principal, el "niu d’ocells", dissenyat pels arquitectes suïssos Jacques Herzog i Pierre de Meuron, ha costat al voltant de mig bilió de dòlars. El "cub d’aigua" (el Centre Nacional de Natació) va costar 100 milions de dòlars.
A fi de facilitar el camí per a aquests nous "projectes de prestigi", que projectaran sobre Xina poder i influència a nivell mundial, 1,25 milions de persones han vist com els seus barris i cases eren demolides o la seva terra confiscada.fl
orenetes boniques
caguen pericos muts
dagues d'argent
claven xinxetes
mòmies es despullen
batracis les recullen
el brou de perico
el nas de barraca
el got d'orzata
la clara papallona del cor ardent!
la penya de Badalona és l'escarni més broncal del maleït enyor dels gossos escarlates.
arreu couent fabes o faves
No rundinis Sants, que els gossos verds i negres mossegan.
Publica un comentari a l'entrada