Crònica del matx amb el Vilareial.
(servei telefònic del duet bogardiàMarch-Smart & Marta Coma).
Les coses clares i bogardianes. 3-2 contra el Submarí Groc. Barraca i a caixa. Partit administratiu.Meravellosa prestació blaugrana a mig gas. Som un despatx. Fem comptes i quadrem els números. BOGARDISME 100% !!!
Notícies fresques. L'ex-president de la Penya, Angelot, encapçala una delegació bogardiana a Reus i visita la seu de les lletres antiartistes. Ja coneixem el Teïna. El bogardisme, reunit en assemblea, nomena la ciutat del vermut com a CIUTAT PUBILLA DEL BOGARDISME 2015.
Reus: Felicitats!!!
No en teniem prou amb en Rajoy i el Pedro Sanchez que ara ja tenim un nou cantamanyanes madridista, Florentino Iglesias. Un cap de setmana marcat per la concentració de penyes madridistes a la Plaza del Sol. Tenim les fotos de la nova fornada madridista i dels seus "jefes" exhibint equipació. Gent de dretes, gent de ni carn ni peix, gent "gallarda". El madridisme canta tic/tac i el barcelonisme tiki/taka. Prou!
El bogardisme no està per punyetes i xerrameca!
Som lo que sembrem:
SÍ/SÍ!
Ratafia al poder!
Fora bocamolls!
El bogardisme no està per punyetes i xerrameca!
Som lo que sembrem:
SÍ/SÍ!
Ratafia al poder!
Fora bocamolls!
Arnau Xarrampió s'estrena com a Bogardista i uneix els llaços entre Premià de Mar i la seva vila veïna de Vilassar de Mar. Germanor maresmenca de poble a poble i amb tot l'orgull.
Benvingut, Arnau!
Crònica del matx matalasser-culé
(servei telefònic del bogardià March-Smart).
CONTRAATAC AL PODER
Les coses clares i bogardianes. Primer de tot: Football internacional.El Matx entre el Barça i l'Atlético ha estat emocionant, educat i relaxat. Fairplay del bo al Calderón. Ens agrada l'estil dels nois de Simeone: Tendres, perfumats i suaus. Dit això, anem a barraca. Punyeta, com juguem! Festival golejador, contraatac, anti-artistisme, rupturisme i excel·lència. 1-0 + 2-3. Faltes de l'Atletico 1714: Tremendu!
L'ambient del Golden Corner bogardià, com sempre, excel·lent. La fotografia superior mostra l'esportivitat internacional del públic premianenc. L'ex-presi Angelot i el president dels bogardians matalassers del Maresme, Raul Barea, amics per sempre.
La parella bogardiana de Bordils d'Empordà celebra el triomf a la pista central del Luz de Gas. Heus aquí l'Esclop Romesco i l'Eva Prats en el seu darrer tango cap a París.
Laura Llompart. Sa serena dama de Bunyola. La sòcia bogardiana de la Serra de Tramuntana. La nostra illenca capfoguera i agradable. Aqui està, arribada de ses Illes, exultant i pletòrica.
Manel Cuyàs, el crack del periodisme maresmenc, celebra la festa al costat del germà Ramon, el col·leccionista d'ulleres i procesos.
Cesc'Gorgui'Fortuny, home de lletres i cantant descomunal, comparteix anti-artisme amb el Nat King Cole de la costa.
Apoteosi post-hipster al Golden Corner. Les barbes arrassen des del bellmig de la seu del bogardisme.
Angelot, Henry To Sea, Bellugadís, Lord Demian, Ramon Zepo, Ramonet 500, Puro Kalikenyo, Pep Corasson Loco i Jordi Rovelló...a sac i sense manies. Cap a la República barbada dels Països Catalans. Sense manies i a tota pastilla.
I un detall especial per la transformació sbobetiana del hipster de PVC. Sa majestat Albert Sinderes "l'home electromagnètic".
***********************************
Crònica del matx il·licità
(servei telefònic del bogardià March-Smart).
Salutacions bogardianes. El FC Barcelona factura un resultat esgarrifós en el balanç de quatre partits oficials de lliga i copa davant de l'Elx. Primer de tot, respecte i solidaritat amb la bona gent de l'extrem sud dels Països Catalans. Cada cosa al seu lloc i per això la Dama d'Elx i la Moreneta es troben a la sala Luz de Gas i prenen unes copes juntes en senyal d'amistat.
Si apliquem el mètode Canaló convindrem que 3-0 + 5-0 + 4-0 + 6-0 vol dir: 18-0. Equació espectacular. Feina feta. El quadre de Lluís Enric va de cara a barraca...una ratxa màgica que fa tremolar la taula classificatòria. En termes culturals això és Antiartistisme. En termes polítics això és Rupturisme. En termes existencials això és Twin Peaks i el nostre Missatger ho deixa clar en aquesta imatge mòbil. Ens alerta de que encara no ho tenim al sac i ben lligat. El procés està encallat i el bogardisme està un xic relaxat...
I ara despleguem els ecos de societat. El bogardisme està que peta. Saludem la Pilar, la nova bogardiana que avui ocupa l'angle de foc del Golden Corner celebrant un dels gols amb el nostre disc jockey Ramonet 77. Benvinguda al temple del bogardisme.
Més ecos de la societat bogardiana: Tenim casament. Els socis Xito Breaking-Bad i Toni G Estrader protagonitzen la primera roda de premsa després de passar per l'esglèsia de Premià de Mar a on han celebrat la seva cerimònia cristiana de casament. Felicitats!!!
Tenim les imatges del desplaçament dels bogardians del Masnou cap a Reus. Ens consta que el contingent bogardià segueix fil per randa les instruccions de l'Eduard i orienten les seves passes en direcció a la gran capital del vermut, del modernisme i de la poesia. Reus, terra de bogardisme!
Notícies des de la deixalleria blanca. Cristiano Ronaldo aixeca el seu trofeu com a jugador més violent de la galàxia. El tenim exhibint el seu flamant Puny d'Or.
I la saragata avança sense aturador. Joël Mil-homes i Laia Sanz juntament amb en Syd Barretina han estat els convidats d'honor de la parella del moment, Eduard Antiartista i Sylvia Plath , a la lectura poètica que s'ha celebrat a la sala Teïna de Reus . El nostre famòs guitarrista pinkfloydià Syd i el nostre biciclista guitarrer Joël han musicat la vetllada ...
Acabem molt bé. La nostra pubilla presenta el seu nou projecte musical: Núria & the Bogardettes. Tot això és vida.
113 comentaris:
Panxa contenta la meva, escolto, miro i no lligo caps de veure que passa ara amb els talaiots.
mega barça guapada
amic Arnau Xarrampió ,en primer lloc benvingut a la casa del Bogardisme, som una Penya sense carnets ,oberta a tothom i pots venir quan vulguis, ens reunim al Golden Corner Bar Marina de Premià de Mar ( plaça de l'Ajuntament) els dies partit i esperem que segueixis al blog , ja et pots considerar un bogardista més ...
em sento fort amb tot, vaig llançat a morro suelto, l'altre dia en el comentari que vaig fer va quedar una mica ofegat per altres i clarament el vull refrescar per wue foteu memòria...
deia això: soc amic del Quixot del Masnou, un tiu que passeja per la carretera amb una bufanda de color rosa i un medalló amb la cara del general De Gaulle. És el meu mite local el paio sempre que vé a la Calandria només ens diu hola i es fica a mirar la tele com un obssesionat i acaba adormit amb la boca oberta i quan acabar el partit el Quixot tanca la sala i el treueu a crits. Cosetes com la del Quixot del Masnou són les que fan viure millor la vida. Què et daria jo ara?
Us sembla de on grat i de bon gat o no us sembla pas per si panotxa.
Quina queixalada li fotaré a la primera mossa que em vingui al pas, només baixar del cotxe pintamorros ja estic com un coet cap a Venus.
Yepa Farry-Garde! els estas presentant al Quixot del Masnou, vola que vola el xavalot amb la bufanda rosa medallonero de De Gaulle que és un primor de la hòstia.
Fenomenal esquitxada al Casino.
Penyabogarde m'has conquistat d'una sola tirada, tinc parella però surto sol quan vaig de futbol m'ha fet gràcia que em diguis que aneu a un gOLDEN corner, pues a Vilassar de Mar teniem molts anys un bar guapo de debó a la carretera al costat del vell Espinaler que es deia GOLDEN ANKER l'ancora daurada.
Penyabogarde m'has caigut bé. S'ha de trucar per ser bogardià? si jo vinc em fareu sortir a la pantalla com els altres herois? O no cal venir per apareixer amb la bandera americana que és com m'agrada, Soc de la bandera americana, anys enrere anava a la hípica, al texas i al Jambalaya a ballar Country en línea, barret reglamentari i botes de pell amb puntera i xaleco, segur que et molaria la meva pinta de cow boy.
M'has caigut de puta mare penyabogarde
Vilassar de Mar La Nuit.
Teniu recança pels homes de PVC?
Les Bogardettes aquestes em fan pensar en que la vida paga la pena de viure-la, és com fotre't un bistec amb xucrut i celebrar-ho entonant el Corpus Cristi. No et fot la manivela!
Molts agraïments per reconeixer el meu mestratge en dir això dels sumatoris correlatius que demostren que el Barça i l'Elx han fet un global de 18-0.
Molts (+)
Molts (+)
Tots (*)
Vull anar al M.I.R.A.M.E.L.I.N.D.O.
EL "goita'm bonic"
Damocles té l'espasa damunt del cap de CR7 però Florentino obligarà un indult.
fijo.
telegrama:
la primera per la dreta de les Bogardettes de la Feliu...és la que més m'agrada.
Stop.
|p(z)| > m,\quad\mbox{si}\quad |z|>r. lliga + |p(z)| > m,\quad\mbox{si}\quad |z|>r.
(+)
copa +
|p(z)| > m,\quad\mbox{si}\quad |z|>r.
champions
(*)(+)
|p(z)| > m,\quad\mbox{si}\quad |z|>r.
La demostració es basa a fer que la variable z escombri el conjunt dels nombres complexos i veure que necessàriament ha de passar pel valor zero. L'escombratge es fa considerant la representació vectorial dels nombres complexos. I això vol dir Barça!
estamos que nos vamos, erre erre a ganar por y para el pueblo llano, visca el barça y visca catalunya, jabatos.
saludos bercenses desde los tajos de batalla
soc klandestino que toko la guitamarra en un cau underground amb barretina
soc floydiano i m'agrada veure parelles que fan manetes en el sotano soc klandestino i apreto el botó del meu microfon i kanto amb el do de pit més gallardo que permet la meva tesitura.
La Penya bhogarde és cada dia més surrealista i jo és que em recordo a mi mateix com el Dali Palleringa Repatinga amb barretina i cascabell i amb la cassaca de pell de lleopars.
iGUAL us canto un canço dedicada a tota la boghardi family, paremus oidum.
hola coca cola des del central i amb fred sec de l cerdanya
Francament brillant. Aquest blog és tota una filigrana i mereix un premi. Ànims i segui aquest camí de provisió.
Buenas noches
tal vez necesitais un Fruco de melocotón o leer atentamente lo que Daoiz y Velarde hicieron en plena guerra del 1808. Tal vez esta otrora peña y su otrora gran blog, necesiten un pase pernocta para divisar la caida de las estrellas fugaces desde un garito de guardia frente al campo de minas del enemigo. Tal vez necesitais ir a la mili y que la mili sea obligatoria y repetitiva.
Menudo ejercicio de lo absurdo cuando leo esta sopa de letras sin ton ni son.
Pero os sigo con atención ya que algo innato teneis que me atrae y que os puede salvar de la hoguera.
F.A.
Soc pura fortuna veient com s'aproxima el meu contacte amb Eduard, el rapsoda dels mil bars
Les brotxes gordes són com les paraules buides del senyor Mariano Atienza que les diu però no les canta, a mi no em donarà lliçons un tiu que enyora los episodios nacionales i que parla com un profesor de l'escola feixista dels anys de la picor picadora. Menudo carca eres Mariano Atienza cara de Franco. Em tapo el nas que fa pudor.
què més voleu de mi per ser Bogardista pota negra?
Vilassar de Mar aporta Espinalé i bona platja.
de debó que no voleu saber res de mí? de debó que ara sou encara més gent de poblots que ara ja en surt un de Vilassar de Mar i tot, ostres Vilassar de Mar els que sempre són un "quiero y no puedo" i a més de xarrampió.
pobre de mi que quan ofereixo la ma estesa em foteu xasco rere xasco
patinet i canvi de carretera, que us bombin, desagraïts.
Goliat soc
home mega-fort
faig cap a ca l'Eduard
canto i canto
i de la vida en faig vers
ole!
Dubtes seriosos.
Segueixo sense rebre informació sobre espai disponible, mesures aproximades, capacitat i seguretat.
Em podeu fer un petit informe ni que sigui resumit?
Que bo que juga el Barça, quina serena més guapa que no cau ni per menuda ni mos diu Adiós, que va pas que mos diu Hola per quedar-se aquí jugant de fantasia. Més o manco com ara el Dream Team. Bunyola saluda ventada i fresca a Llevant. Cesc ens parles de talaiots que son els dolmens de ses Illes, m'ha fer ilu llegir el teu comentari, el primer de tots. Sensible segur.
Una expedició del Masnou cap al meu cau antiartístic! lloat sigui el Mas, i més si és Nou!
Sylvia Plath va estar in spiritu dissabte al Teïna, però un esperit d'última hora el va arraconar -ni que sigui per un temps-: el de la poeta morta, la malaurada Patricia Heras, que ens va recitar des dels dominis encara vius del seu blog "Todo lo aprendido es erróneo"
Ara ja tinc clar que l'Eduard és el meu home. Eduard: coneixes el lipstick bourgois del calibre 55 rouge d'amour, pastos, aromàtic i enganxosament hipnotitzant?
Jo empro aquest model i deixo marca. En parlem, Eduard?
m'he embalat amb el calibre, no és 55, és el 44, carinyo meu!
M'agrada aquest resultat!
Maria, et trobo alegre i innocent en una imatge encantadora. No et deixis portar per la gent de poble. La ciutat és la que tira del carro i és l'estil personificat del bon gust.
Fa dies que em balla pel cap una convidada en terra ferma a la penya, m'agradaria que visiteu els meus territoris que han donat vida a la nissaga dels Esnaola, que vingueu a l'Empordanet coster i pescador i que us endinseu per Pals i per altres pobles sense mar però tocats per l'englantina salada de la tramuntana sagrada. Qualsevol època de l’any es bona per recórrer el camí de ronda que uneix la platja de Sa Riera amb la platja de Pals. Aquest corriol és molt panoràmic i suposa un dels punts clàssics per contemplar la petrologia del massís de Begur, on observar amb deteniment roques del primari i del terciari.
Tanmateix esdevé un bon pretext per descobrir l’extrem septentrional de la Serralada Litoral o Costanera Catalana, amb afloraments de sediments paleozoics afectats per l’orogènia herciana, metamorfitzats més o menys per la intrusió de granitoides post-tectònics. Es pot dir que consisteix en una excepcional ruta geològica recomanable per als no geòlegs (i per descomptat, per als entesos!.
El passeig comença a la platja de Sa Riera, de gran bellesa, tot un mirador privilegiat de les illes Medes. Després d’un període de pluges, a la cala hi desguassa una riera que fa honor a la denominació d’aquesta platja.
Continuem cap a l’esquerra, és a dir cap al nord-est, i ens cridaran l’atenció unes roques verdoses, esquistoses, d’esclat sedós, que corresponen a fil·lites verdes del càmbric - ordovícic. Més enllà, a la fi del sorral i tancant el rabeig , es pot albirar el contacte entre els micrograníts vermells i els esquists negres cornubianítics.
Deixem l’arenal i comencen a enfilar-nos pel sender que portarà amb menys de 20 minuts fins a la platja de Pals. Aquest vial té algunes escales amb graons però no presenta cap dificultat si es va ben calçat i a l’estiu es porta beguda i protecció solar.
A la part més alta d’aquest trajecte podrem admirar l’illa Roja –en realitat és un illot unit a la platja per una llengua arenosa- però per la seva forma escarpada resulta única a la Costa Brava. La seva coloració rogenca és fruit de la seva composició microgranítica. Als seus peus, s’admet el nudisme.
El nostre viarany comença a davallar i ressegueix un talús vermellós compost per conglomerats terciaris del paleògen. Finalment trobarem el pla inclinat de la punta Espinuda, bastida per calcàries grises terciàries amb nummulits, on l’erosió dels agents meteorològics es fa ben palesa. A partir d’aquí comença l’arc de badia que forma la platja de Pals.
Jo per si un cas ho deixo al vostre gust, no soc el tipic pessat com la Margarita Bosch que obliga la gent a seguir les seves cites com si fossin les ordres d'un almirall ferruc i engreit.
Es+na+ola
És/ets
na/ nas en andalús català / na de na
ola / onada
Etsnasonada!
M'agrada el que dius i el que proposes, una estada en aquest paradís de la maneta amb la dona aimada pot ser bell i no pas vell.
Sumo (+) la proposta a la meva agenda que multiplica (x).
Etsnasonada!
Dubtes seriosos.
Em podeu fer un petit informe ni que sigui resumit del vostre hangar?
...pito pito colorito donde vas tu tan bonito, bogardito...Ja em sento penyista...que més vol la penya de mi que jo pugui oferir? Vilassar de Mar és la rehòstia i no m'afecta ni un plis-plas el que puguin berrejar contra els pobles i les viles maques de la costa, saltiró saltiró que ja vull el carnet, o voleu la foto, el DNI, l'adreça, les tres orejas y el rabo?
Servidor és del country, eh?
EL FUTBOL ESTÀ MALALT.
Ni les pitades d'arbitre no diran mai el que em passa per la ment quan veig el mentider Ronaldo MetroSEXUAL pesadet de la ximbamba. Cal cercar-lo. Per què? Ho ignora. Però ara li cal cercar-lo, a través dels anys, del teixit de la seva pobra vida. Arribar en un punt que pugui dir-se: d'ací parteix tot. Sense això, la rondinada i la clenxa de maniquí res no hauria estat com és. La seva vida hauria estat una altra. No pot modificar-se res, ja. Mai no podrà modificar-se res. Ho sap. És massa tard, és massa vell. Ja ha viscut la seva vida. Malgrat tot, cerca. És l'únic que pot fer, ara: cercar. Temps enrera, temps abans. Quan era un home. Brillantina i el fox terrier a la faldeta. Deixo la cuina i ja veig Cristiano fent el pitreres i prop de la porta del dormitori m'aturo a veure les esquenes dels meus pares que no són com les de jugador showman, passadís enllà, se'n van cap a llur habitació. Dues esquenes vençudes que no em poden fer llàstima perquè viuen en un món que a poc a poc s'han anat construint per al propi confort, sense pensar en els altres, en ningú...i menys amb el Cristiano. Les coses són com han volgut que fossin. Quan encenc la cigarreta se m'acut que podria calar foc a la casa i destruir el símbol tonto del Cristiano. Però no serviria de res; està assegurada. Ho han assegurat tot, fins els símbols. Cal procedir d'una altra manera. O morir. Morir ara, quan sóc verge, pur i foll i no sé de cap final feliç. Tot per culpa del Cristiano Ratonera.
Hòstia Cesc, escrius com un campió del premi literari de Linyola, Fusté i Bojan pobladors d'aquella vila que a vegades visito per escampar la boira. Nat King Cole.
Des de Mollet a Linyola ensumant la de coses que un apren llegint premsa bogarda.
Però feu moltes faltes d'ortografia.
Així no ajudem a preservar el nostre idioma. Tampoc arribareu a entendre el caràcter científic d'una llengua que es pot mesurar amb criteris matemàtics concrets i exponencials:
e^A = \lim_{n \to \infty}\sum_{k = 0}^{n} {A^k \over k!} = 1 + A + {A^2 \over 2!} + {A^3 \over 3!} + {A^4 \over 4!} + \cdots
Masses preguntes sense resposta
ARNAU XARRAMPIÓ : si vens al Golden Corner et farem la foto i sino ens pots donar l'adreça d'alguna pàgina web a on surti la teva imatge o de la imatge que vols que et representi, de moment ja sabem que ets del country ...
animat i segur que sortiràs !!!
NICO NUBIOLA : podem disposar d'una nau de 100 X 60 X 9 metres amb volta de maó pla ,conegut com a volta catalana a l'estil Guastavino.
estem impacients !!!
o sigui una foto de google?
la més campiona, va bé?
musculatura maresmenca i fibra d'escamarlà.
http://www.runedia.com/img/img_runn/26962.jpg
ARNAU XARRAMPIO : aquesta imatge és molt petita i no ens serveix, ens caldrà una imatge més gran ...
BOTARATES CONSUMADOS Y PIROCHORRAS
ESO SOIS BERZAS FECUNDAS DE LECHE
¡¡¡¡¡¡¡¡¡BANZAI!!!!!!!!
LA DÉCIMA ESTÁ EN SU LUGAR PERO NO HAY 10 SIN 11.
IROS AL FORÚNCULO DE VENANCIO EL MOSCÓN DE TAFALLA.
Benvolguts, ara no us passeu de rosca, boti boti madridista el que no boti
https://yt3.ggpht.com/-na3WOVSzarI/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAAAA/g7aW1dFFTgk/s900-c-k-no/photo.jpg
nO TINC PARaules, m'he trencat l'espinada del riure. Quin look, cansalada de la bona.
Pistonut com mai! viaca el barça!
estic glaçat que quasi no puc cantar de veure això joder de crispeta de bo que és
1-0 + 2-3 = 4-2
palmari
precís
perfilat
assenyat
menjat
metabolitzat
fet!
Ens hem vist de tango i sense tangana colchonera
Sa serena l'heu captada de bon grat i a calcomania, ballaruca amb Bogarde. Pos per si de cas les petxines a piles i dó!
acollonant de debó i per la tronxa
Jo estic ebri de canya i insisteixo. Deixo la cuina i ja veig Cristiano fent el pitreres i prop de la porta del dormitori m'aturo a veure les esquenes dels meus pares que no són com les de jugador showman, passadís enllà, se'n van cap a llur habitació. Dues esquenes vençudes que no em poden fer llàstima perquè viuen en un món que a poc a poc s'han anat construint per al propi confort, sense pensar en els altres, en ningú...i menys amb el Cristiano. Les coses són com han volgut que fossin. Quan encenc la cigarreta se m'acut que podria calar foc a la casa i destruir el símbol tonto del Cristiano.
Les bogardetes em posen la pell de la fusta morta copiong!
Siiiii siiiii siiiiii siiiii
espero que no em foteu plorar
dacta dacta
dalila
sanson
home llop
guineu
patracol
de col
M'encanta l'encanteri de la penya del senderi i veig que el bogarderi és el que més s'escau en el meu caperri
Si us plau: Us vaig demanar trobada i vindré al bar bogarde. Em tractereu amb respecte?
Benvolguts i benvolgudes bogardianes: Miraré de fer realitat el que veuen els meus ulls i si trobo un barret a mida, és més que probable que visiti el vostre indret sagrat. Teniu a mà l'adreça?
Benvolgut Conrad, aplicant e^A = \lim_{n \to \infty}\sum_{k = 0}^{n} {A^k \over k!} = 1 + A + {A^2 \over 2!} + {A^3 \over 3!} + {A^4 \over 4!} + \cdots a Sylvia Plath=El coratge de callar, em dóna efectivament que Patades de l'Atlético als jugadors del Barça=1714.
I perdona que digui patades, obvi barbarisme, però és que la barbaritat ho demana.
Eduard, tú i jo hem de parlar. Entre Reus i Barcelona, tenim Sitges. Va bé al Terra Brava?
Sumen (+)
raqueta espelma si o no a la retribució dels socis que estimen mes al club o les millors passes de manta per si un cas hi ha raons per pensar que som un club de fang o un club de metall blau. Hi ha moment qje se seu de ser bogarde i soc com un emperador de la jungla i bec rodes de fistula.
Em pregunto si l'afany està de rebaixes.
Em pregunto si us penseu que he oblidt la Diana.
Em pregunto si l'hangar està obert a totes les hores.
Em pregunto si l'art vol art per vosaltres.
Em pregunto si heu copsat l'abast terrenal de la imbecilitat.
Em pregunto si heu mesurat la marfaula.
Em pregunto si ja heu esbrinat el secret de sistac.
Em pregunto si us agraden els mamuts.
Em pregunto si heu vist mai un manut.
Em pregunto si sabeu el significat del mamut.
Em pregunto què té a veure sistac-marfaula davant del mamut.
Em pregunto si imagineu el tamany real, el king size, d'un mamut.
Em pregunto si enteneu que el king size d'un mamut original es pot superar per la via de l'art.
Em pregunto si sabeu la relació entre el granit i el mamut.
Em pregunto que tenen en comú els avions i els mamuts.
Em pregunto si sou conscients de que un mamut necessita espai per estar.
Em pregunto com es diu el lloc a on es deixen els avions arrecerats en cas de reparació o descans.
Em pregunto insistenment entre quin és l'espai que permet que un mamut pugui tenir quelcom de parangonable a un avió.
Em pregunto si ja teniu clar que el mamut supera els dubtes entre sistac i marfaula.
Em pregunto si esteu preparats.
no crec en bruixes però hi ha una cosa que em fa pensar malament: el Patata pot tenir una infecció als llavis
Eduard:
El bogardisme ha estat unes hores a Reus...hem visitat el museu del vermut, la ferreteria i el teïna!
Proclamem Reus com a ciutat pubilla del Bogardisme.
He patit dels nervis però tres puntes sempre valen per anar endavant.
Ara ja capto per que fotia aquest vent fastigós de cap de setmana. La toba del Coletas entrava per l'Ebre amb tota la tifarada merengue, no et carda fastic!
Hòstia hòstia hòstia hòstia!
Jo i la guitarra de la mave neboda Anna!
Vilassar i jo, vosaltres i jo, jo i el món mundial. Soc el centre de tot el món.
A tot el lleu, gràcies a carratades.
3-2
Tres (3)
Dos (2)
Arnau (arna 1)
Jo callo.
POC INSPIRAT PEL FRED.
Preocupat per la manifestació madridista.
(pre-ocupat / abans d'ocupat).
Dali escriu amb faltes.
Faltes (manques).
Reus, em sembla bé.
Miramelindo ja no és el que era.
Reus (Re+U.S)
Reunitedstatesofamerica.
Necessitem un vaixell trencagels. Les Medes estan glaçades i correm el perill del Titanic.
Es pot saber a què juga la penya Bogarde? No interessa la meva mà estesa per tractar amb harmonia i calma allò que les paraules vehements s'emporta amb mala educació i descortesia. Observo dolguda com el feu el buit i com aneu incorporant poblots i més bruticia a la falsetat morfinosa que enverina el penyot. Però reitero la meva intenció de signar la pau encara que sigui com un parentesi que aporti aire als pulmons i una miqueta de senderi.
Semanas sin asomar y ahora me asomo y gozo. Luego oraré y animaré al FC Barcelona.
Demano atenció, plis.
Hi havia una vegada un cap de taronja que volia fer de la seva acidesa un xist tipic de barra de bar, el cap de taronja era veí de Tiana i no per aixó era negatiu sinó per l'acidesa que prenia el seu parlar aspre i sucat de l'acidesa de la taronja.
He interpretat amb vista que teniu un problema entre la dama del Bosch i la propia penya Bogarde i la vista quan rep esquitxades de suc de taronja, pren mal i pica molt.
La dama del Bosch està reumàtica pel fred i li diria que una bona foguera amb els arbres del bosch li revifarà la sensació de benestar que les petunies del parterre de can Cols llueixen contra viento i marea.
Llegeixo mil cinc centes preguntes de Mossen Nubiola, només trec l'entrellat de que li agrada causar suspense amb els animals antediluvians
Veig fotos compromeses com la d'una entente madridista dirigida per politics de la villa y corte, malestrugança com el silenci dels corderos.
Ja vaig fent acopio de menjar per si aquesta gentussa em pren el pa.
cor pres, penya!
anem forts des de Reus a Premià, passant per la Cerdanya, Gràcia, Olot, la Floresta, Vallvidrera, Tiana, Venezuela, El Bierzo, Sants...
... Sabadell, Vilassar, El Masnou, Ocata... Apolo...
La corneta crida canya i la bogardada s'alça com un centpeus a la iugular del diable blanquinós i carallot
afegiu el meu poble, la vila vallesana de Mollet!
Bon dia i per al·lusions personals a peu de pedra:
Diu el senyor Nat King Cole "Llegeixo mil cinc centes preguntes de Mossen Nubiola, només trec l'entrellat de que li agrada causar suspense amb els animals antediluvians".
He de fer una minuciosa resposta. La faig i la plasmo tot seguit:
Jo no he fet 1500 presguntes, jo no soc Mossen, jo no practico el suspense i jo prefereixo dir que el meu mot "mamut" oscil·la entre el culte per la grandesa animal, l'art que vol art, la seriositat, la volumetria, els eczemes i l'import desmesurat però inevitable i ben adreçat d'un transport de mercaderies amb destí a unes bones amistats, cultes i esportives.
Art o anti-art, tantseval, si apunta amb rigor, seriositat proporcionada i l'amistat que em vé de lluny amb Eduard, Canaló i el sagristà de l'esglesia d'Olzinelles.
Disculpa Nicol,
a vegades les etzavares no em deixen veure el desert i les polàines em fan una picor molt estranya que em pot fer perdre la previsió de la visió. És com la sabata que ja saps que la sabata és una mena de calçat que cobreix el peu menys que una bota, ja que no supera l'alçada del turmell, i més que una sandàlia. Serveix per a protegir el peu, així com per a l'estabilitat i resistència damunt el terreny. A vegades les coses són més a mitjapruna com el dia de Bona Terra quan jo em posava la sabata bona que cobreix el peu, la que també s'anomena empenya. La part inferior, en contacte amb el terra, és la sola. La sabata pot ser tancada, o bé tancar amb sivella, si bé el més habitual avui dia és que tanqui amb cordons, passats per ullets; llavors el conjunt reposa sobre una llengüeta, per motius de comoditat.Les millors sabates, les de la sabata reforçada amb taló estil Ripoll. O les coses més estrafalaries que m'han portat a coneixer la Penya Bogarde, i les llisto totes ara mateix:
Sabata Sabater Sabatilla de curses
Sabatilla esportiva Sandàlia
Sola de la sola de la Candelera.
Avui és la candelera, cony! La Candelera és la festa que, 40 dies després del Nadal (se celebra el dia 2 de febrer), commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la purificació de la seva mare, Maria, un ritu obligatori en la tradició jueva basat en l'oferta i benedicció de candeles de cera. La tradició marca la diada com el dia per desmuntar el pessebre i, per tant, el moment en què es dóna per tancat el cicle de Nadal.
O els parracs?
Jo no vull veure el Barça perdre. Nico Nico i més Nico
Nico, m'has confondit amb en Nath Kint Cole, o què?
Ara les Medes semblen Groenlàndia, necessito un vaixell trencagels, urgent.
Insisteixo com un insistent per dir que la primera de la dreta de les bogardetes de la Núria Feliu m'agrada, ara que no em sent la meva muller que en el fons segur que em respectarà per que és molt desenfadada i lliberal.
Honoarble Angelot, una ruta excel·lent! Ni jo mateix l'hauria millorat, encara que potser sí l'hauria esquitxat de comentaris històrics, socials i culturals que la penya molt hauria agraït.
Queda per la següent... Conrad, hi sou convidat! (que Sitges em queda lluny, tot i que curiosament hi donaré un tombet cap al març. però ja passat el Carnaval siusplau!)
Cursarem les recomanacions eduardianes al molt honorable expresident Angelot.
En quan al tema Canaló, millor que estableixin una epístola bilateral els dos anti-artistes afectats.
La font dels Déus!
Amic Eduard!
La font d'en Nano!
Quina una (1) et diré si et dic que tinc dues (2) fonts que anirien molt bé per la trobada antiartista de primavera.
La Font del Déus mig perduda a Calafell.
Cala (CL) fell (fè d'ell)
La Font d'en Nano, entaforada arran de Port Desventura.
Port Desventura (si és Aventura és Ave i sí és Ave o és tren d'alta velocitat o és au voladora)
Oh Eduard de les lletres calçadores de bota de soltat
Gat Gat Gat Baixant de la Font de Gat.
Suspir suprem o l'olla de cols i números:
Cols: C C C C C C C C
Números: 12345678910
Atents clients:
ax2 + bx + c = 0
ax2 + bx = 0
a_nX^n + a_{n-1}X^{n-1} + \cdots a_1X + a_0 = 0\
Els polinomis d'al-Samaw'al representats en un quadre prefiguren una concepció purament abstracta de l'àlgebra.
mireu fixament, és impresionant!!!!
estic fet un home feliç!!!!!
eureka!!!!!
el mètode de Ruffini-Horner per avaluar una arrel o el teorema de Sturm per localitzar la presència d'una solució en un interval, s'acaben de perfilar durant el segle XIX i ja estem al XXI.
Infalible, Eduard,això és de colló de mico:
\mathfrak {Real}\, x_1 = \frac{1}{16}\left(-1 + \sqrt{17}+\sqrt{34-2\sqrt17} +\sqrt{68 +12\sqrt{17}-2\sqrt{34-2\sqrt17}-16\sqrt{34+2\sqrt17}+2\sqrt{578-34\sqrt17}}\right)\
Compreneu la meva felicitat?
La vull compartir amb tots vosaltres.
Conrad
M'estic pensant de ser més atrevida. Hi faig o no ho faig? Sí, no, no, sí. Desfullo la margarida. M'ho jugo a una carta. Vida o mort. Blanc o negre. Tot o res. Borsa o la vida. Ara o mai.
Conrad: et vull fer un petó integral que et deixi tot el cos pintat de vermell. Si cal em compro 500 pintallavis Bourgois, Rouge d'Amour, número 44, pastós, aromàtic i intens- Ho combino tot amb una carretada d'esprais de fixador Studio Line i que Déu ens agafi confessats.
Acceptes, Conrad?
Ai nena del meu cor, Marteta de la Coma. Ja cal que et calcis amb aquest talòs del Canaló, jo encara l'espero a Mataró i en una cantonada freda que n'hi ha per llogar-hi cadires. Per molt que li ofereixis caldo cosmètic i galindaines ja et dic jo que aquest paio és un plantapersones sense mirament ni escrupol. El cas és que prova sort maca, que et vagi bé. I si necessites el meu consell, queda't amb la seva cara que la té ben llarga el Canaló, que tot el que sap de números ho perd amb urbanitat i no és l'únic que ho ha fet d'aquesta colla de petris del super3 de la residència d'avis. tenen boquilla llarga i poca paraula. Jo de tú el citaria en una ciutat ben galdosa i no cal que sigui a Mataró que a casa meva no mereixem aires de maldestrialitat. Sort nena.
gràcies per tots els consells MARGA DEL BOSCH. Però hi ha una diferència entre tú i jo respecte a Conrad Canaló i és que segur que jo soc més atractiva, guapa, llesta i espavilada del que tú puguis ser i a més et vull dir que no m'agrada que em tractis com una adolescent tonteta i que jo ja porto moltes batalles en aquesta vida i molts petons. Au Margarita Mare de Totes, que amb qui parlo és amb en Canaló i no pas amb tú, senyora empiocada.
Senyoreta Marta:
Ets la nena pija?
Ets una capritxosa?
Ets molt engreïda?
Jo crec que les tres preguntes que et faig es responen afirmativament.
M'agrada estar amb la penya Bogarde's i us vull obsequiar amb una petita perla que preparo per Carnestoltes com un conte. Però aquest conte no lliga amb la història de la cançoneta a ritme de “La Cucaracha”.Així que entre que no tenia el conte original i que no em convencia el final, jo he decidit que podria tenir aquest final.
Com que tampoc em convenç gaire, ho poso tot aquí a veure si algú s’atreveix a ajudar-me i podem fer un conte ben maco que serveixi per explicar la vella Quaresma i que lligui amb tot el que fem de les cames i els regalets.
A veure si m'en surto reeixit amb el clàssicó començament de "Hi havia una vegada", en una ciutat molt llunyana, dos veïns que es comportaven entre ells molt malament, un tal senyor Carnestoltes i una tal senyora Quaresma.El Senyor Carnestoltes era molt divertit, molt bromista i fins i tot una mica mal educat.
La Senyora Quaresma era molt avorrida,molt seca, però també molt estalviadora.
Un dia en Carnestoltes , que s’avorria, va decidir disfressar-se de rei , es va posar la corona i va sortir al carrer tot cridant:
“EIIIIIIIIII ,Sóc el rei Carnestoltes
i mano i ordeno disbauxa,
ja podeu tots dansar,
fer festa i ballar
fins que us rebenti la faixa.”
La gent va sortir al carrer animats pel senyor Carnestoltes que es passejava d’aquella fila per totes les cases de la ciutat.Van començar a ballar, disfressar-se, cridar, saltar, fer xerinola.I cada dia per reposar forces, treien tot el que tenien a la nevera i al carrer s’ho menjaven o ho escampaven
La senyora Quaresma (a la que no li agradaven els saraus) es queixava i deia per a sí:
“Rieu, rieu
mengeu i gasteu,
que quan tingueu buida la nevera
a mi em plorareu.”
Un dia en Carnestoltes volia burlar-se de la senyora Quaresma, va pujar el turó que els separaven, i , amb la panxa plena que tenia de menjar 7 dies seguits,se’n va encaminar, però va relliscar i va caure i de plena que tenia la panxa va fer un pet com un gla.
La gent corria espantada cap al turó de la senyora Quaresma a veure què havia passat, però només van veure fum, cendra i una olor fastigosa.
Aprofitant que allà hi era tota la ciutat congregada va sortir al seu balcó i la senyora Quaresma amb la seva veu de vella xaruga va cridar:
“Mireu el que passa
si feu tanta disbauxa
A més ,sabeu que teniu les neveres buides
i els supermercats tancats?
Ara no teniu menjar,
només jo controlo els queviures,
si tenir voleu el meu dinar
haureu de deixar de riure,
tantes setmanes com cames tinc”
Un dels amics d’en Carnestoltes va dir amb una mica d’ironia, que no importava, només serien dues setmanes.Però la Senyora Quaresma es va aixecar la faldilla i va dir
”En tinc set de cames
quina gana que passareu.”
Tothom va marxar a casa trist, i cada setmana per ordre de la senyora Quaresma es donava mig costró de pa i mitja arengada.
CONCLUSIÓ PER LA PENYA BOGARDE'S
Fins que un dia per aquells boscos va arribar una noia jove, preciosa.Primavera li deien i els ocells li refilaven pel camí, i les plantes la saludaven i fruits li donaren.Tenia una veu enlluernadora que iluminava amb bon humor i desfeia totes les gelades, inclosos els cors de gel d’algunes persones com la senyora Quaresma, que finalment es va fondre del tot .
Amb la cistella plena de fruites molt bones cantà a la gent de la ciutat:
“La Prima vera ja és aquí
ben amanida i amb moltes fruites
La Prima vera ja és aquí
ja no us heu de redimir.
Ja podeu venir a menjar,
les meves fruites, les meves fruites
Ja podeu venir a menjar,
a saltar,cantar i ballar.”
No (-) penso entrar en la baralla de les dues dames que m'admiren. Jo vaig donar les meves disculpes per una distracció en no acudir a la cita que em vas fer Marga. Ho vaig lamentar i ho vaig deixar escrit. El rencor és molt lleig i la rancunia que és el rencor en femení és igual de lleig que el rencor masculí.
Rencor=rancunia=0/0.
Pel que fa a Marta Besadora , oi que dius i et fas dir Besadora quan ara signes amb gràcia?
Diré que accepto cita i demano si he d'anar bne vestit, d'esport o d'etiqueta.
Ja em diras a on ha de ser, doncella petonera.
Conrad.
Amic Conrad,
Va bé al Zuric de plaça de Catalunya a Barcelona?
Diumenge a la tarda? Les 6, per exemple?
Celebro que aquí tothom lligui però jo estic totalment encallat en els gels de les Medes i necessito un trencagels.
REAL MADRID CAMPEÓN Y ESTAMOS EN FEBRERO
REAL MADRID CAMPEÓN Y ESTAMOS EN FEBRERO
REAL MADRID CAMPEÓN Y ESTAMOS EN FEBRERO
REAL MADRID CAMPEÓN Y ESTAMOS EN FEBRERO
REAL MADRID CAMPEÓN Y ESTAMOS EN FEBRERO
REAL MADRID CAMPEÓN Y ESTAMOS EN FEBRERO
REAL MADRID CAMPEÓN Y ESTAMOS EN FEBRERO
REAL MADRID CAMPEÓN Y ESTAMOS EN FEBRERO
REAL MADRID CAMPEÓN Y ESTAMOS EN FEBRERO
REAL MADRID CAMPEÓN Y ESTAMOS EN FEBRERO
REAL MADRID CAMPEÓN Y ESTAMOS EN FEBRERO
REAL MADRID CAMPEÓN Y ESTAMOS EN FEBRERO
REAL MADRID CAMPEÓN Y ESTAMOS EN FEBRERO
REAL MADRID CAMPEÓN Y ESTAMOS EN FEBRERO
REAL MADRID CAMPEÓN Y ESTAMOS EN FEBRERO
REAL MADRID CAMPEÓN Y ESTAMOS EN FEBRERO
REAL MADRID CAMPEÓN Y ESTAMOS EN FEBRERO
REAL MADRID CAMPEÓN Y ESTAMOS EN FEBRERO
REAL MADRID CAMPEÓN Y ESTAMOS EN FEBRERO
REAL MADRID CAMPEÓN Y ESTAMOS EN FEBRERO
Real Madrid merda per:
gener
febrer
març
abril
maig
juny
juliol
agost
setembre
octubre
novembre i
desembre
I de tots els anys i per sempre
Benvolguda Marta Coma.
M.A.R.T.A.C.O.M.A.
accepto de bon grat la cita.
Estaré ben puntual a la terrassa del Zuric, dret o assegut, de cara la boca del metro de Catalunya.
Com que la meva identificació acostuma a ser la de professional que és la de Mozart amb perruca, he de dir que jo tinc una especial semblança amb Alain Delon l'actor francès. Per no enredar la troca intentaré portar la perruca però ja retirada a Delon és prou clara i turgent.
El senyal que m'identificarà serà que tindré obert un exemplar de col·leccionista del Mundo Deportivo de quan era en blanc i negre o sigui que serà inconfusible per a tú.
Per qualsevol imprevist entre un i altre de moment fem servir aquest canal del blog. No soc massa partidari de deixar telefons per aquí.
A reveure i fins diumenge.
Conrad.
Em fa molta il·lusió, Conrad Delon. Mos veiem al Zuric
aquesta penya és molt picantona
ni amb tot l'or del món que pujo al tren de madrid jo soc trixeraire i bretol dels que prenen carajillo i s'escalfen amb anís a pal sec quan es lleven. L'alcohol és la meva benzina.
farem, tindrem i celebrarem la cucada de ser com el liquen i la molsa dels camins de la sinuosoa esparrecada monumental i sintètica com els melucs de la primera dama de Taiwan que es pensa que ser del Barça és com aplaudir embotits i menjar mans.
i la fotarem de llauna de sardines quan el cau de les mosques sigui abatut per el pardal de torn que porta el carnet del madrid a la butxaca foradada i les serps picaran els dits del bracer de la maringala i llavors vindrà l'aleshores de torn vestit amb tunica de seda i ermilla de sac i dirà ben alt que està fins als dallonses de tanta fitada, de tant monigote i dirà com dic jo que cal veure paisatges i beure anís com si fos aigua que tant de salut i tanta tonteria, a la merda la salut,
aquest bloggass m'està gombrejant la parra de gust i mel,a l'atac homes i dones que ja som les espurnes de la polvora culé i jo us dic amb serenta inclosa que l'eecalfor de la mola de plom serà el rosari de les punxes i les camèlies de cada traidor com les del xarop porc.
Soc bogardià per tutatis i per tornafocs de carcoma en globus.
Seriosament i com a deures del cap de setmana a la familia bogarda, penseu amb els mínims de seriositat i de concentració i obtindreu les conclusions necessàries. Teniu receptacle adient?
Com els elefants actuals, els mamuts estaven dotats d'ullals formats per les dues dents incisives superiors. Els ullals dels mamuts eren més grans que el dels seus parents actuals i la seva forma també era diferent. Aquests ullals solien mesurar uns dos metres i mig i pesar a prop de cinquanta quilograms, però es coneixen casos en què arribaren a cinc metres de llarg i un pes de més de vuitanta quilograms. Quan naixien, les cries de mamuts no tenien ullals. A l'edat de sis mesos els sortien uns ullals de llet de només cinc centímetres de llargària que eren substituïdes per ullals permanents un any més tard. Aquests ullals permanents no cessaven de créixer fins a la mort de l'animal.
Els ullals són seriosos i encardinen un Bogardisme excepcional. Seriós, art que vol art, antiartista sense miraments. De tot el que calgui sempre es pot fer un comboi de T.I.R.
Sincera i francament, començo a tenir molta confiança amb una Penya Bogarde que té relacions amb la poesia i que ha sabut extreure la brossa del futbol i unir gent interessant i interessada en la modalitat antiartista.
aillat a les illes aillades pel gel demano trencagels
Hola boggards
Tindria sentit que el real madrid fos una maduixa? I tant que en tindria. No pas un maduixot o una pera selecta de bon veure. I si el Madrid és una maduixa i no és un maduixot i si el Madrid no és la pera de bon veure llavorens que fem? Pitxem el motor de 1000 CV i ens convertim en un alçaprem de roses i espines i la caguem? O sense nutries pensem que es pot pensar en un riu de doble velocitat. La cosa del Barça és:
Udo Latek
Necesitem Udo Latek per que és Udo com el latex dels que fan sexe aventurero amb fuets i cadenes de sado?
Latex i més latex per escamarlans i fiscals d'amagat que fan sado a cada porteria de pis franc de l'eixample. I els feres que foten fira de foc i foganera fogatosa.
He llegit un que parla de MAMUTS. Cony de mamuts que ja no en queden, ai si que hi ha una estatua al parc de la ciutadella a l'entrada del Zoo.
Zoo, zooloco, recordo la meva infantesa mirant el zooloco a la tele i les aranyes que penjaven de la xemeneia de ca la iaia Teresa. cony!
MAmuts diu Nobiola? I què pebrotada té a veure això amb el FC BARCELONA
merda de vaca paca, Japó té un emperador gerxo que camina amb la cama tonta i què?
Si us dic que tot fot pudor de Golgota, que farem ara, cagar en un orinal blanc del madrid com en Jiancondo Kinotzeri quan anava a Jordania a buscar or i portava blanus a la cama de mossegada de camell?
Va va va que la molsa ja està seca.
BARCELONA
BARCENAS
BADELONA
BARCENAS
BARCENAS
BARCELONA
BARCENAS
BARCELONA
BARCENAS
BARCENAS
BARCELONA
BARCENAS
BARCELONA
BARCENAS
BARCELONA
BARCENAS
BARCELONA
BARCENASBARCELONA
BARCENAS
BARCELONA
BARCENASBARCELONA
BARCENAS
BARCELONA
BARCENASBARCELONA
BARCENAS
BARCELONA
BARCENASBARCELONA
BARCENAS
BARCELONA
BARCENASBARCELONA
BARCENAS
BARCELONA
BARCENASBARCELONA
BARCENAS
BARCELONA
BARCENASBARCELONA
BARCENAS
BARCELONA
BARCENASBARCELONA
BARCENAS
BARCELONA
BARCENASBARCELONA
BARCENAS
BARCELONA
BARCENASBARCELONA
BARCENAS
BARCELONA
BARCENASBARCELONA
BARCENAS
BARCELONA
BARCENASBARCELONA
BARCENAS
BARCELONA
BARCENASBARCELONA
BARCENAS
BARCELONA
BARCENASBARCELONA
BARCENAS
BARCELONA
BARCENASBARCELONA
BARCENAS
BARCELONA
BARCENASBARCELONA
BARCENAS
BARCELONA
BARCENASBARCELONA
BARCENAS
BARCELONA
BARCENASBARCELONA
BARCENAS
BARCELONA
BARCENASBARCELONA
BARCENAS
BARCELONA
BARCENAS
BARCELONA
BARCENAS
BARCELONA
BARCENAS
calla madridista que el Barça és pistonut
Sisplau, el gel em fa mal i estic amb poca roba tèrmica i necessito un trencagels, sisplau carai, que estic a les Medes i les passo canutes.
De la Núria Feliu sempre m'ha agradat la seva constància i fidelitat a una manera de ser afable i humana. La Núria Feliu representa una Catalunya senzilla que canta i recita per ser immortal. Ella sempre ha estat de les primeres en totes les situacions de persecució i vexació. La Núria Feliu és molt bona amabaixadora i sobretot molt bona persona.
L'hora de la veritat a Bilbao, visca el Barça!
Madridista: Què ha passat aquesta tarda al Calderón?
hala madrid ja jo ji
hala madrid ja jo ji
em moro de riure
4-0
Publica un comentari a l'entrada