El naufragi absolut del Real Madrid. Les manetes i els dits. Crònica d'un enrenou digital i de com Louis de Funes ens indica el resultat del partit

DARRERA HORA.

Hem descobert els plans secrets
d'entrenament del Real Madrid.
Mètodes impossibles per rehabilitar
un ex-equip a la deriva.
Maxwell Smart ha entrat en el laboratori
de Mourinho. Estan fatal.

Aquesta notícia de darrera hora és una gentilesa de
RETROVISORES PINTO S.A.
Al servicio de los que van delante.

Naufragis, xocs amb icebergs...
Tenim la solució!

Aquest article és una gentilesa de
TALLERES TITANIC.
Experts en naufragis i esfondraments.

Naufragi absolut del (i)real Madrid. La vella institució blanca, la vetusta barraqueta del Bernabeu, està experimentant un correctiu històric sense precedents. L'imperi de la totxana de l'ambiciós Pérez, s'està desballestant de manera colossal.


Ja fa molts dies que el Barça ha guanyat la lliga. Però ara és temps d'agonia. L'agonia té diverses manifestacions de crueltat.

És molt cruel haver de veure com Camacho -madridista de sempre- li etziba una estocada al quadre del provocador Mourinho.

És cruel i sagnant de veure com Camacho ha anunciat la seva incorporació a l'staff tècnic del FC Barcelona gràcies a la visita llampec de la Junta de la Penya Bogarde a Pamplona. Avui Camacho ha signat un contracte en ferm i serà el tercer home de Vilanova.

El nou staff estarà organitzat per un triangle jerarquitzat per Tito Vilanova (primer entrenador), Pep Guardiola (segon entrenador) i Camacho (entrenador de l'Afellay). Les atribucions del nou tècnic seran bàsicament la promoció, seguiment i ensinistrament de l'astre flamenc.

Tornem a Pamplona. Els Mourinho-Boy's (amb Adebayor-Di Estefano al capdavant) han demostrat que són un ferm aspirant a accedir a les places de descens a segona. Un equip ordit a les catacumbes de la Cibeles, inflat de diners, banyat en petrodolars, ebri de totxanes i víctima d'un megalomanisme únic al món. La peça angonal d'aquest projecte financer és l'home del somriure fàcil, Mourinho.


Per adobar la peça, Pérez i Mourinho ballen el tango amb Valdano i unten de fixador el cabell d'un tunejador de cotxes de nom Cristiano Ronaldo. Aquests són els senyals d'identitat d'un projecte que porta en el seu A.D.N. el signe de l'autodestrucció.

I ara anem a Canaletes. Arcadi Alibés torna a la font sagrada i es penja d'un fanal amb el micro de tv3. Entre 1.000.000 i 3.000.000 de seguidors estan bloquejant els carrers de la ciutat comtal. El furor s'escampa per tot el món. Una anecdota del que significa el barcelonisme mundial és la que ens arriba des d'Egipte i Tunisia (Informa Ramon Pellicer des de El Cairo): "Les revoltes populars dels països del nord d'Àfrica s'han près un respir enmig de la crisi i els manifestants celebren el triomf blaugrana davant dels tancs de l'exercit egipci.


Ens arriben teletips des de Tunisia amb imatges de la gatzara blaugrana. El Barça és un embaixador de la felicitat universal. També ens arriben S.M.S des del contingent Bogardenc a Qatar on les forces dirigides per Van Gaal (i animades per la cantant Lloll Beltran) estan prenen cava a les trinxeres del desert".


A Premià s'han ajornat les celebracions a l'espera de la convocatòria de festa que prepara la Penya Bogarde al porxo de la Lió. Cal dossificar l'alegria.

Les mans estan formades per dits.
Quan la maneta mostra tots els dits
significa 5-0. Estem d'acord, oi?

Si flexionem les dues manetes
i les interseccionem, en desplegar-les
podem fer diverses combinacions.
Ens seguiu, oi?

Les incomptables combinacions manuals
ens poden complicar els comptes
i a vegades no sabem ni el número exacte de
dits que participen del poema digital resultant.

Sort tenim dels bons gendarmes que per passar les oposicions
requereixen un alt nivell en matemàtiques.
Un bon gendarme és un bon comptador de dits.
De Funes ens diu el nombre de dits que té
la maneta del local (zero)
i el nombre de dits del visitant (tres). Gràcies.

Després de les sobredosis de manetes i de les anades i vingudes de Barcelona a Londres i de Londres a Barcelona, tocava tornar a la rabiosa actualitat i redescobrir el factor De Funes. Endevina-Endevinalla: De què treballa el senyor de la fotografia quan no es dedica a fer d'home-marcador? Mireu bé les mans d'en Louis. Ens mostra un marcador i ens indica el resultat d'un partit. Ha estat un partit petit i divertit. Un encontre inversemblant entre uns blanc i blaus i uns blaugranes que avui no anaven de blaugrana. Enrenou cromàtic. Al sac i ben lligat. Com ens mostra el senyor Louis: 0-3... insistim, endevina-endevinalla:
De què treballa en Louis quan no es dedica a fer d'home-marcador?