Avui hem de recordar en Martí Rosselló. Ho fem reproduint uns versos que ens va dedicar. Sempre el recordarem.
VERSETS JOCOSOS DEDICATS A LA PENYA BOGARDE DE PREMIÀ DE MARDe tabac no en fumo
i del Winston no en sé res.
De futbol tampoc no en menjo
i en Bogarde només és
el decadent amb ulleres
que morí al guinyol d’en Mann,
on Tazzio feia de toia
i en Bogarde de freelance.
És a l’Amistat,
el bar de tots els miracles,
on la penya es mama el dit,
i, perquè no sigui dit,
un grup d’indigents s’excita
davant la pantalla gran
amb la bandera blaugrana,
la que alcen tot cantant.
Fer pinya amb la penya
és com fer penya amb la pinya,
i si algú va i s’emprenya,
el fan del costat li ensenya
les qualitats d’en Bogarde,
el DNI d’en Laporta,
la pell de sa tita morta
i el forat per on l’endinya.
No hi fa res, company,
que tal dia farà un any,
tant si fumes com si no,
sempre hi haurà claus i panys
i ganes d’ensabonar
la relíquia que al davant,
quan tot el camp és un clam,
té en Bogarde i Thomas Mann.
MARTÍ ROSSELLÓ.
10 comentaris:
molt encertat i un record necessari
UN RECUERDO MUY BONITO PARA MARTÍ, OS FELICITO Y NO LO OLVIDAREMOS
He de confesar que no en tenia ganes de visitar el blog.
Una veu amiga m'ha parlat de l'homenatge i aquí soc.
Els que hem compartit amistat i records amb en Martí estem, podeu imaginar-vos, molt afectats.
I, fent un esforç, aprofito per fer-li un retret:
El punyetero va i fot el camp sense avisar !!
Plens de records ens deixes un buit inmens.
RECULL D'ARTICLES D'EN MARTÍ RELACIONATS AMB LA PENYA BOGARDE:
http://martirossello.lacoctelera.net/posts/search?what=bogarde&submit=Busca
aiiiiiiiiiiiii, començo a veure que és veritat....era a tot arreu!! el seu humor... la seva astúcia... no el tornarem a escoltar, carai ja començo a veure que és veritat.
Cada setmana porto els meus fills a la Biblioteca, et trobaré a faltar Martí, un bon Jan.
Quina putada!
ara que teniem dos amants del MARTI POL a can Barça, resulta que ens deixa en Martí.
En Guardiola tindrà doble feina: entrenar i recitar!
quin poema ! en Martí tenia tecles per tot, fins i tot per el futbol, És un dels dominis més inversemblants de la literatura rossellonenca. Poesia para-esportiva, caram!
Gràcies, nois.
La seva Guardiola particular us sonfessa que es va posar golTV a casa perquè jo el pogués mirar mentre ell feia veure que escrivia. De fet, disfrutava molt observant les meves reaccions i intentant sintonitzar bé en Puyal per poder escoltar concentradament les teories d'en Torquemada.
Últimament l'havia sorprès mirant-se el partit dret, amb una llauna Estrella a la mà, i crec que començava a acceptar que el joc del Barça és tan poètic com molts dels seus textos. Quan se n'adonava, em mirava, somreia, feia un glop i tornava a seure al seu escriptori.
Una abraçada rossellonenca i en blaugrana,
toni
Una abraçada Toni, més Guardiola que mai!
Publica un comentari a l'entrada