Dominar la xurra és cosa de campions

Dominar la xurra és cosa de campions. La xurreria Dani no és una xurra en el sentit clàssic de l'expressió. La xurra-xurra és la xurra dels campions i els campions ens doctorem en xurra ukraniana en un parell de minuts xurrencs que serveixen per mostrar al món sencer les credencials del segur campió de la Champions d'enguany: el FCBarcelona.
La xurra virtuosa té els seus riscos i provoca que els socis Alfonso i Anna hagin estat expedientats d'ofici per abandonar la sala de l'Amistat abans d'hora. Un soci de la Penya Bogarde no pot dubtar mai del mestratge xurrer d'un campió. Europa ja sap qui guanyarà la Champions. Dominar la xurra és cosa de campions. Dediquem el triomf al del Puro que practicava surf nocturn a les platges de Zarautz.

Seguint els suggeriments del nostre amic Albert Pebràs, proposem una consulta: el patètic EspaÑol va al Bernabeu, motivació zero, la seva lliga comença i acaba quan juga contra l'equip al qual enveja (el Barça), aleshores el tema està clar, quin serà el resultat de la derrota perica a casa del seu estimat RMadrid? Facin joc, aposta amb premi: qui ho endevini anirà a una granja osonenca on rebrà un cistell de botifarres, fuets i espetecs. Apostin i diguin...

XURRERIA DANI

Un Derby apassionant. Abans d'entrar en matèria el comitè central de la Penya Bogarde lamenta i rebutja tot el que puguin fer els impresentables "Boixos Nois" (que, per cert, a més de ser lletjos i violents, no saben ni escriure en català el que són, és a dir: Bojos).

I ara entrem en matèria i tastem la teca. Dies de botifarres, de Cola-Cao i de bacallà que han precedit la llaminadura del cap de setmana: El xurro. Sí , el xurro de la xurra que han tingut els pericos per no haver obtingut la golejada d'espant que mereixien. Senyor Dani, no negarem que vosté manufactura excel·lents berberetxos i salsetes sucoses, però vostè -Senyor Dani- el que ha de fer és obrir una cadena de xurreries. La xurra que ha tingut el Real Club Deportivo EspaÑol de Cornellà i del Prat, ha estat majúscula. El senyor dels berberetxos parla -en català de Taiwan- de "robu" i "atracu". Nosaltres li aconsellem que s'ho faci mirar. El gol perico va ser un regal arbitral absolut quan tothom va poder veure l'empenta que va rebre el millor porter del món. Les dues-centes vuitanta faltes no pitades són una viva mostra de la tendenciositat d'un col·legi arbitral absolutament dedicat a la causa blanca.

La causa blanca és la causa de l'EspaÑol. El RCD EspaÑol anirà al Bernabeu a fer veure que lluita contra el R Madrid (l'equip de l'amic Hugo). El resultat ja el coneixem abans d'hora. Aquest és el tema. Tornant a la xurreria Dani, hem de dir que l'escandol que podia haver estat la golejada blaugrana va ser avortat per l'arbitratge, el mal estat d'un estadi que paguen els contribuents de la ciutat i la mala visibilitat. Una derrota mínima, de xurra. Una xurra que l'Espanyol fos guanyat tímidament. Ara ens espera una setmana de xurros. Xurreria Dani. No ho dubtem.

de primer botifarra, de segon Cola Cao i per postres bacallà

Tres dies ingerint kilos i kilos de botifarra i ara, boom, ens cruspim metres i metres de bacallà.
Bacallà d'Islàndia. Bacallà.
Bacallà a granel. Bacallà que fa callar. Va callar el Betis quan el bacallà va marcar. Bacallà sense callar i feina feta.
Encara ens grinyolen les entranyes i ens xiulen els budells de la bacanal botifarrera i, justament ara, ens entaforem un segon plat de bacallà sec adobat amb sal marina. Anem a pams: Primer dues tasses de Cola Cao camerunenc, després dues generoses dosis de peixet per provocar les fantasies bètiques i, a la fí, el bacallà solemne i oportú. Gudy! Bacallà que no calla. Això no ho atura ni l'Hugo saturat de grifa! Bon Nadal a tots i totes, no calleu, ningú calla, tots cruspim, botifarra de diumenge i bacallà de dimecres.
Abans d'anar a la piltra, no ho oblideu: doble tassa de Cola Cao, unes llufetes i visca la Mare de Deu de la Mercè!
I no tanquem la sèrie sense un bon puro, la copeta d'0rxata xixonenca borda i les pells de la botifarra del dia de l'Sporting.

Dissabte: perico al forn amb pell!

(la pell del perico a l'ast,

porta un colesterol del 290 %)

SIS B-O-TIFARRES EN FAVOR D'UNA PENYA UNIDA I TRIOMFANT

La b-o-tifarra és un senyal distintiu de la bona cuina. No hauriem de caure en el parany de pensar en Ferran Adrià o altres impostors de les forquilles i els ganivets. La b-o-tifarra és la reina de la taula i punt. B-o-tifarres, sis b-o-tifarres, han estat les contundents tallades de mànigues perpetrades per el sector oficialista de la Penya Bogarde, dirigides i destinades als díscols i rondinàires que aprofiten la tarda del diumenge per negar -amb comentaris incults- el que és una realitat palmària: El Barça, amb l'impuls del bogardisme, va bé. El Barça va molt bé.
La b-o-tifarra arriba en forma de gol. I els ab-o-tifarrats gols ens arriben a carretades. Sis b-o-tifarres que faran callar els opositors que pateix internament la Penya Bogarde. Sis b-o-tifarres com sis gols, les que etziben els nostres cracks en tarda de glória asturiana. UNITAT I BOGARDISME!!

Europa i Xina ja saluden el campió !

Els tancs de Pepe Hucha ja marquen el pas marcial de la passejada europea. Això no té aturador. Després del Sant Sopar -anunciat al darrer post- les files del club estan tancades i la pinya mostra un colossal desplegament d'enunciats, discursos i pràctiques virtuoses. El club funciona, l'entrenador funciona, els jugadors funcionen, la penya Bogarde funciona i tot el poble blaugrana funciona. Esgotades les existències de bandera blaugrana, les botigues no paren de fer noves comandes. Es respira l'ambient dels campions. El Barça -flamant guanyador del trofeu Joan Gamper 2008- ja exhibeix la seva credencial guanyadora a Europa. El Barça de Pedrito ja és el segur guanyador de la Champinyons d'enguany. Canviant de tema, tornant a la Penya Bogarde, recordem la seriosa i verificada noticia de que hem estat nominats entre els aspirants a Millor Blog Esportiu del Maresme. Aviat, doncs, aquesta Penya omplirà carrers i places amb la triple corona esportiva: Gamper, Champions i Millor Blog Esportiu.

La il·lustració mostra una instantània
de Pedrito ensenyant Football als xinesos (segle VII)

onze armaris em(paquet)ats i transformats en dotze apostols i un crist (els onze armaris, el mister i el president)

No ens agafem seriosament el fet d'entrenar setmanalment. Relax a Sòria. Relax a Barcelona. Ni Numància ni Santander. I passa el que passa. D'acord: tenim el Gamper, som referència internacional i tenim un bon punt a la lliga. D'acord, entesos. Mireu-los, però, sortits del catàleg d'Ikea fa quatre dies i ara de bacanal amb l'entrenador i el president. El Sant Sopar de la Paciència. Què en pensa el secretari? Què en pensa el del Puro? Què en pensa el cridaner arqueòleg? On para l'expresident dels nassos, l'home de Palafrugell? Ferms i a totes. El Gamper, els armaris i el Sant Sopar ens acosten a una temporada de llums i ombres. Ferms i a totes, bogardians units i ara...l'altre trofeu menor que s'acosta, la pèrfida Champions, el jardí del R.Madrid. No ho oblidem i ara, com els onze armaris, l'entrenador poeta i el virtuós president Laporta...

Tanquem files!

amb el Gamper al sarró i entrenats amb el Numància

L'equip reposa i necessita massatges. La lliga ens espera. Trofeu menor. Tot, però, suma...
Les coses clares. Gamper al sarró. Entrenament tranquil a Los Pajaritos. Una temporada rodona. Esperem que les convocatòries de la "selección" ens deixin en pau. Volem futbol!