PENYA BOGARDE. LA PENYA DEL BARCELONISME PROLETARI

Tribuna Winston
Bogarde. L'organ oficial de la Penya Bogarde de Premià de Mar. LA PENYA QUE MAI FALLA.
Òrgan d'expressió oficial de la Penya Bogarde, fundat l'any 2007 del segle XXI a la vila de Premià de Mar / El Maresme / Països Catalans / Univers / Tot.


diumenge, 2 d’octubre de 2011

Sidra, ambient i tongo


Post dedicat a XISCO, BOSSON DE HIGGS, DANIEL EDUARDO GÓMEZ i JULIO DÍAZ-ESCAMILLA, bogarders d'ultramar i "sotavento".



Anem a pams. La dama de la fotografia és una nova bogardera. El seu nom Roser Bots i Barrals. Ella es dutxa i observa com els punts del nostre club llisquen lentament i van omplint la banyera per sumar-se a l'escuma campiona. Mireu com obre i tanca els ulls, la molt espavilada. Fixeu la mirada damunt dels seus globus oculars i gaudiu-los. Benvinguda al bogardisme.
I ara parlem del partit Sporting/Barça: El Molinón és un camp simpàtic, trufat d'aromes de sidra i la seu de tot un equip elegant i ben entrenat per un bon amic i company dels barcelonistes: Jorba Preciados. Amb aquestes credencials, el resultat de 0-1 és un detall de cavallers i, alegres, els barcelonistes i els xixonesos en surten satisfets. Nosaltres som liders. Els xixonesos perden sense encaixar cap maneta. I La Lliga segueix el seu curs i sant tornem-hi.

Fotografia Hermano Linares: El Golden Corner en hores de calma.

L'ambient del Golden Corner premianenc és meravellós. Una cantonada atapeïda de seguidors amb cerveses, samarretes blaugranes, alguna del West Ham i un bon melting pot de punks, talibans, bogarders, anacoretes i passavolants. Un crit valent s'esten entre la gent:
"No volem anar a l'Amistat! Volem seguir al Golden Corner!"




(Nota informativa: els que no coneixeu Premià de Mar haureu de saber que el bar de l'Amistat era la vella seu de la Penya Bogarde i que ara, després d'una remodelació postmoderna i pija, preten ser el colisseu del futbol local. Els bogarders ens hem fet forts al Golden Corner, la cantonada de foc on conflueixen la plaça de la vila, el carrer Sant Antoni i el carrer de la Plaça i ens hem conjurat: No abandonarem el nostre angle!).


Fotografia Pare Colomer: Ajuntament de Palma de Mallorca abans de les retallades.

Obrim una fletxa solidària des d'aquest blog en favor de les lluites bogarderes mallorquines. Sabem del trangol retallador que viu el funcionariat mallorquí. Sabem que som el que som i que el nostre emblema lluitador és el tucàn d'or.


Saludem el soci Xisco i l'animem des del Principat. La seva lluita és la nostra lluita. A baix el capital!

Mini video clip: Mister Tongo balla frenèticament la dança del Llobregat.

Tongo descomunal a Cornellà-El Prat
.
El tongo de l'Espanyol és tant i tant gran que no necessita ni rebre maletins de Florentino Pérez. L'Espanyol sempre juga a favor del Real Madrid. No és un tongo clàssic per inducció econòmica. És un tongo viscut amb devoció.


Si algun partit sempre està decidit abans de començar, aquest és i serà de per vida el de la costellada/barbacoa entre el RCD EspaÑol i el Real Madrid. No som tontos. Ja no ens xupem el dit.

Per acabar, aquí teniu un poema que ens ha enviat el seguidor
Julio Díaz-Escamilla:


Cuando quieran un campeonato
y que los otros equipos caigan y caigan,
pidan a Fray Berengario
una oración desde el alma.
En su celda hay un rosario,
y una alegre batucada,
que enoja a los contrarios
¡y no pueden hacer nada!
Porque yo, ya he designado,
como Fray de mis palabras
a este religioso entregado
¡al campeón Barsa, Barsa, Barsa!

43 comentaris:

Santiago ha dit...

Esto es demasié para el body.

Viva el buen vivir de esta buena gente.

MADRIDISTA ENORME A TOPE ha dit...

HOLA PERDICES MÍAS,
SOY INMENSAMENTE FELIZ.
MI REAL MADRID ES A LA SAZÓN LA PERFECCIÓN Y LO DEL 0-4 AL ESPAÑOL DE BARCELONA (JA, JA, JA, DE BARCELONA) ES DE MUSEO DEL LOUVRE, DEL PRADO, DEL REINA SOFÍA Y DEL VATICANO.

SOLO OS PASO UN ARTICULETE DEL MARCA PARA QUE OS SALGA LA URTICARIA DE UNA VEZ POR TODAS:

Jose Mourinho comentó sobre el liderato del Barça que "el equipo que merece todos los halagos es el Levante. El Barça sólo nos saca un punto y eso no es nada. No son 10, ni 20, ni 30".

"Hemos conseguido salir de una situación difícil. Hemos marcado 13 goles en una semana, me alegro por el equipo y especialmente por la gente que no estaba jugando y que ha dado una respuesta fantástica como Lass, Arbeloa, Higuaín...", dijo el entrenador portugués.

Mourinho valoró el buen partido de Higuaín y del resto del equipo: "Higuaín es un jugador que todos sabemos. Más importante es la victoria ante una adversario difícil, que nos ha creado dificultades antes del segundo gol. Para mí es tan importante marcar como trabajar para el equipo".

También destacó a Cristiano: "Ha hecho dos asistencias maravillosas. Me gustó el equipo y tiene mérito hacerlo ante rivales como éste".

EL PERRO TOBÍAS ha dit...

guauuu

me gusta beber agua de Barcelona mientras apuro los huesos de Cesc

guauuuu

guau

xisco ha dit...

Salut i bon humor. Gràcies companys. El Borgardisme acabarà triomfant. No hi ha retallades socials que puguin acabar amb ell. Una abraçada des de l'altra part del país.

Julio Dìaz-Escamilla ha dit...

Muchas gracias amigos bogardianos y barcelonistas por la dedicatoria. ¡Aquí se respira la gloria con Fray Berengario! Se respiran goleadas, batucadas y alegría a granel. Desde los graderíos seguimos cantando ¡Barsa, Barsa, Barsa!
Abrazo a todos.

Joan Estruch ha dit...

en aquest blog es respira pau i amor menys quan el xulapó madridista i el seu lazarillo entren en acció i taquen la vida dels altres, la Coma i jo ens sentim ofesos per aquest parell de maleducats.

Fray Brengario ha dit...

pedazo de honor en forma de poema

gracias Julio, eres un titán

Coma ha dit...

ooooooohhhhhhhhhh
és massaaaaaaaaaa
S.O.S.

visca bogardisme informacions!
m'entero per aquí que en Joan Estruch encara cueja i jo plantada a Montuïri esperant-lo
aaaaaaaaahhhhhhhh

oh! llavis pintats esperen ser besats!

Òscar? Tens un llavi lliure?

Marta Coma

Coma ha dit...

Estruch!!!! no estaras amb la Roser Bots?

ohhhhh!!!!!

Bosón de Higgs ha dit...

En primer lugar felicitar a nuestro Leo Messi por igualar al mítico Kubala,luego decirte que me siento más identificado con la foto superior,en la de abajo no me quisiera ver ni por un error.
Laporta salió un poquito golfete pero hay que reconocer que le dió un aire nuevo al club y se ganaron muchos títulos como también se está haciendo ahora.Hay otros presidentes a los que no se les pillará nunca bañados en cava porque no tienen nada que celebrar.Si no hay títulos no hay fiesta.Un abrazo penyabogarde.

Felicidades también a Roser,la nueva bogardera,una mirada preciosa,cuando levanta esos párpados parece una diosa egipcia,¡guapa!.
El Sporting es un club simpático con una afición simpática como ya lo venía diciendo Guadiola,me alegro de que no se llevaran un rapapolvos.
Lo del Español es vergonzoso,siempre he dicho que actúa como un filial del Real Madrid,son 6 puntos regalados a los merengues descaradamente,luego cuando juegan con el Barça se dejan la vida y algo más.Es igual,seguiremos luchando con la humildad y la clase que nos caracteriza y al final el fútbol y la deportividad nos dará la razón.
Un abrazo a todos los bogarderos.

xisco ha dit...

Hòstia tu, quina foto de la resistència bogardiana!!!! Quan el mes que vé tornem a anar al Ple de l'Ajuntament de Palma segur que s'acolloniran!!!! Gràcies pel suport del Principat. Unim les forces per aconseguir un país lliure!!!!
Una abraçada ben forta des de les Illes.

Arnau ha dit...

Cordills de pita!

la dama que es diu Roser té una retirada a la Sharon Tate. La esposa de Roman Polanski assassinada per Manson i la seva colla.

Hòstia quin canguelo, no?

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Ni Rosers, ni Comas, he decidit finalment fer l'honor que es mereix a la meva Dama-Musa Tori Amos, i fins el dia que ella no correspongui el meu amor infinit, agafar els hàbits com l'amic Berengario i renunciar a tot tracte carnal amb senyores (o amb berengarios). Per consolar la meva líbido sempre em quedarà el Barça i el Mou(despotricar contra ell, s'entèn).

Teniu tota la raó amb això dels Espanyols-Madrids, ja no sé ni perquè es molesten a jugar. Observo que la vostra penya xanflanesca de difícil ubicació cada cop està més alegre i concorreguda, us felicito.

Ara me'n vaig a resar les meves tori-oracions, i que la Tori sigui amb vosaltres i amb el vostre esperit, Amos.

penyabogarde ha dit...

Arnau: La Roser Bots i Barral s'assembla a la senyora Sharon Tate, però no podem avançar més pistes, nos fos cas que l'espectre del Charles Manson estigués rondant la travessera de les Corts i es deixés anar per l'estació de metro de Badal.
De moment ens limitem a donar la benvinguda a una dama que té molt joc per davant en aquesta revolta permanent.

penyabogarde ha dit...

ens agrada molt el crit de guerra de la Marta Coma:

"llavis pintats, esperen ser besats!"

Francament excepcional, de pancarta, superlatiu!

També, cal dir, que s'haurà de respectar la passió infinita de l'Òscar per Tori Amos...no cal dir que la senyora Amos tindrà la recepció que mereix en aquest blog...ben aviat en aquesta pantalla (ja imaginem un casament Waits-Amos)

Joan Estruch ha dit...

Marta: Sincerament no esperava que expliqussis les nostres desavinences en el blog doncs no en tenen res que fer els curiosos. Ho superaré, tranquil·leta nena, tranquil·leta que quan més miro la dels peliroja dels ulls més m'enamoro, au ves a pastar fang desagraïda!

Ets una espelma que s'apaga, au!

Santiago ha dit...

Esto sigue siendo demsié para el body, enorme como un eucaliptus añejo, puro fósforo futbolero de postín

Viva el buen vivir de esta buena gente

desde la Chacarita, espaldarazos y muecas con abrazo trotón, os lo mereceis

messi DIOS

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Messi Déu, Tori Deessa.

Lapislazuli ha dit...

Le prestamos a Messi, jaja Un abrazo

maria cristina ha dit...

CHICOS, su blog despide alegría y buen humor, los sigo.

Guille ha dit...

hola amigo, vengo a agradecer tu visita a mi blog y a sumarme en mis simpatías para el mejor equipo de la historia, el Barcelona de Messi.
Un abrazo enorme.

Adell El comodor ha dit...

Llavis pintats esperen ser besats!

com slogan de combat sona molt potent

i si fem pancartes?

SECRETARI DE LA PENYA ha dit...

Santiago, Bosón de Higgs, Lapislazuli, Maria Cristina, Guille i Daniel Eduardo Gomez , bienvenidos a vuestra casa i al bogardismo universal ...

Ana Muela Sopeña ha dit...

Hola, Penyabogarde:

El sistema interpretó como spam tu comentario en uno de mis blogs. Entonces lo borre casi sin mirarlo. Luego me di cuenta de que no era spam, pero era tarde.

Te dejo un saludito y mis mejores deseos para ti y tu peña.

Besos
Ana

Marilló Manson alies "adell el comodor" ha dit...

Roser Bots? vaja, vaja, vaja.
La buscaré amb el GPS satànic i quan la trobi ballarem la polka de la Sang Fresca de Törgen Batorkiuva.
Roser Bots? Galimaties pectoral!
Havent ballat la polka de la Sang Fresca de Törgen Batorkiuva, treure el sabre toledà i filaré el nas brillant de la senyoreta Roser.
Roser Bots? Oi? Molt bé, joveneta!
havent ballat per tercera vegada la la polka de la Sang Fresca de Törgen Batorkiuva, desdoblaré les tres ungles més llargues i descriuré el perímetre necessari per reinsertar el seu cutis damunt d'un plat de cigrons premsats i remenats.
Roser Bots? Escapulari diví i nena serafina de bon veure i mal païr, havent ballat per quarta vegada la polka de la Sang Fresca de Törgen Batorkiuva, aterraré lliscant amb recança damunt les aixelles nevades de rimmel i cridaré ben alt: Ets maca. I mirarem tots els videos del Barça.

Julio Díaz-Escamilla ha dit...

Veo a más amigos nuevos en la Penya Bogarde, eso me gusta.
Felicitaciones.

El missatger ha dit...

Home, entre les belleses bogarderes digne de Twin Peaks solament mancava una que s’assemblés a la Sharon Tate. Això ja és l’acabose. Per cert, Charles Manson és definitivament sandriniste, un dels seus sicaris, un espectre infernal.
Pel que fa a la penya, Premià de Mar ja ha passat a la història com el lloc on va començar el moviment d’insubordinació democràtico-llibertària inspirada en la figura de Bogarde i amb la protecció del iogui-funky diví i l’aparició com a estrella convidada de la deessa Tori Os Amo.
En definitiva, el bogardisme és una confluència de forces astrals, batucada, outsiders futbolístics punk-soul i classe treballadora que està transformant el cosmos, l’univers i el món, en aquest ordre.

La Zarzamora ha dit...

:)
Barça!!! Amunt.

Petons.

PRESIDÈNCIA ha dit...

Company Missatger:

el seu comentari passa directament als nominats al premi Ploma Bogardera al perdiodisme socioesportiu 2012

em parlarem.

Joan Estruch ha dit...

Si els enemics van al casament de la Duquesa de Alba, els bogardistes podriem fer cua per anar a la boda revolucionària del segle XXI entre l'Òscar Waits i Tori Amos.

Será Pistonut! Més ara, que torno a estar solter (mala dona la Coma!)

Gala ha dit...

Mira tú, que no coneixia aquesta penya.. pero trove alguns amics i coneguts per aci...
Doncs amb el vostre permís hem quede...
Força Barça..

Apa.
Petons.

Àngel 'Soulbizarre-Tati' ha dit...

Una extraordinària confluència d'estrelles en un firmament que mostra una clau de volta bogardiana feta de fragments de revolta, futbol, amor i xerinol·la.

l'univers bogardenc puja el llistó amb l'allau de noves amistats que anem adquirint i, ja podem dir ben alt, la nostra festa serà LA FESTA DELS INSURGENTS.

Em sento orgullós de ser un més d'aquest comboi d'argonautes que respon a la dolça denominació de Penya Bogarde.

Dimensió Desconeguda, 5 d'octubre de 2011.

KaliPOUMKenyo ha dit...

Vaig a la recerca d’un refugi amb la sensació de supervivència en un mitja agressiu: “ fumo d’amagat” no hi tinc altre alternativa.
Prenc consciència de la meva pertinença de classe i ara retrobo la lluita.
M’enamora la clandestinitat, som lluitadors que poca cosa tenim a pelar sense el company camarada. Som la classe del poder Bogardià, falta només obrir els ulls.
Fem l’amor i també la guerra no estem per collonades.

Sou la repera engrescadora

Lapislazuli ha dit...

Respondiendo a vuestro comentario, les dejo este link:
http://lpslzl.blogspot.com/2011/10/desde-barcelona.html

Un abrazo

endora ha dit...

Penya!!!! que ja heu estat convidats a la celebració de la festa de la Núria Feliu, la nostra gran i mai prou reconeguda artista, portaveu de la nostra penya??? El 9 d'octubre : 50 anys de cantar greus i aguds, i 70 de viure i riure i pentinar-se !!! Anem-hi tots i totes al Liceu, casi nà! Si nó convido a la Penya a des d'aquí homenajar-la!

penyabogarde ha dit...

salutacions sòcia Endora!

Prenem nota!

Farem digna publicitat!


BENTROBADA A LA WEB DEL POBLE BOGARDER!

Arnau ha dit...

2 anys a mourinho i de poc que buida l'ull al tito.

hauria d'estar a Alcatraz.

Anònim ha dit...

mourinho a la model
per dolent i de mal pel!

Anònim ha dit...

mourinho , inhabilitació definitiva

tito, premi nobel de la pau

Adell El comodor ha dit...

Mourinhot al zoo!

josep ha dit...

Hola Penyabogarde, gracias por tu visita a mi blog y tu comentario. Interesante blog el tuyo, deduzco por lo que veo que casi no te gusta el Barca (Es broma) pero menuda contienda tenéis cules y merengues, pero bueno lo importante es pasarlo bien y reír mucho que la vida ya es bastante complicada para tomársela en serio.
Un cordial saludo.

Anònim ha dit...

m'ha di el meu amic James Baxter que ha anat a l'acampada de Wall Street i han penjat una pancarta amn la següent inscripció:

MOU NO

Fernando Atienza ha dit...

Julio Díaz-Escamilla reseñó este blog y no pude contener mi curiosidad. Mi esposa hizo lo propio y ahora nos asomamos los dos frente a la pantalla del portatil para deleite de nuestros ojos. Lo que fascina de vuestra Comunidad es que parece distinta de otras comunidades pero al mismo tiempo presenta algunas analogías. Si desnudamos los temas encotraremos algo elemental y es que el mundo nos comprime a un limitado estado de corto recorrido y oscura resolución. Dios suele aparecer como un ser fulgurante y nos puede retrotraer a los enigmas de un pasado incierto. Quizá el Dios de cada uno sea este duende que nos sopla en la espina dorsal y que nos manda ser felices. Nuestra Comunidad tiene un acervo muy sencillo, quien siente hace sentir y cualquier tema es derivación de grandes temas, cualquier gesto alegre se derivaría de la Gran Alegría y la miel de los pequeños instantes es la gracia que reside en el deporte o en el viajar. Si reimos a costa del deporte o sonreimos gracias al viajar, eso es muchísimo más importante que cualquier atisbo de felicidad prefabricada en los talleres del dinero. Vuestra Comunidad tiene su triángulo. La nuestra se nutre de la poesía y esta destila un flujo que lubrica cualquier tema a elegir. Habeis elegido el futbol. Sois felices, la risa os delata. Lo habeis conseguido.

Vaya un trago de buen mate para toda vuestra Comunidad.