PENYA BOGARDE. LA PENYA DEL BARCELONISME PROLETARI

Tribuna Winston
Bogarde. L'organ oficial de la Penya Bogarde de Premià de Mar. LA PENYA QUE MAI FALLA.
Òrgan d'expressió oficial de la Penya Bogarde, fundat l'any 2007 del segle XXI a la vila de Premià de Mar / El Maresme / Països Catalans / Univers / Tot.


dimecres, 5 d’octubre de 2011

EL BOGARDISME ÉS EL PARADIGMA D'UN NOU MÓN RODÓ I TANGENCIAL + NÚRIA FELIU AL LICEU (COM ELS ANARQUISTES DEL SEGLE PASSAT)


FOTOGRAFIA DEDICADA
ALS "BOGARDEROS-ARGENTINOS"
QUE ENS VISITEN.


El Liceu és el temple de la sagrada burgesia catalana. Normalment, com passa a tots els temples sagrats de les classes dominants, es parla poc de música i molt de quartos i talons. Els inicis de la Rosa de Foc barcelonina i llibertària ens recorden la simbologia dels anarquistes d'amagatotis, posant bombes a la seu de les gargamelles excelses de l'escena operística.


També recordem el gran Ovidi Montllor, home de morro fort i samarreta roja, que cantava allò de la "tarda al Liceu" fent escarnis de la colla de les perles i els fracs.


Però ara, més que mai, el Liceu ha estat alliberat de les seves estretors socials. Núria Feliu -miliciana altiva de la comuna de Sants- ha irromput al colisseu del Bel Canto i ha rebut un sentit homenatge (això sí, interclassista i presidit per un dels adversaris del bogardisme: Sa Senyoria Artur Mas). El més important ha estat que la Feliu, boina al cap i fusell als braços, ha estat rebuda per un públic fidel que l'estima.

La nostra FURIA FELIU fent la seva entrada a l'escenari del Liceu, acompanyada al piano per la Sra.TORI AMOS, actual esposa del nostre soci OSCAR WAITS .........

Els membres històrics de la Penya Bogarde (aquells que van ocupar La Lió de Premià, els balcons d'Horta i els estadis mundials) han pujat a l'escenari i han alçat el crit valent del "Feliu, ull viu, barricada i arrecada!". En acabar l'acte, la Feliu ha declarat a aquest blog i cau d'orella: "Ja us he reconegut, burgesos que m'heu vingut a veure...però els meus són uns altres: Els insurgents de Badal, els proletaris del Vapor Vell, els aturats de Cornellà i els bogardistes d'arreu del món".


La Junta de la Penya Barcelonista Winston Bogarde està d'enhorabona i així ho fa constar per escrit, a tot vent, a tota veu i des de dalt de la carena.




Ara es el moment de veure imatges dels insurgents bogardians participant a la celebració ...

Fray Berengario i Leonard Cohen

Fúria Feliu i Winston Bogarde

Oscar Waits i Fúria Feliu

La "maneta" de la Fúria

El Comandant en cap de la Gendarmeria Bogardiana , Monsieur De Funes, s'afegeix a la festa i aprofita la ocasió per convidar a sopar a la Fúria Feliu ...

Fotos : Endora Navarro

ARA CLIQUEU DAMUNT DEL TEXT I...
A GAUDIR AMB LA NOSTRA HEROÏNA
DE LA COMUNA DE SANTS.
EL BOGARDISME NO TÉ ATURADOR.

TV3 - Divendres - Núria Feliu: 50 anys als escenaris (I)

50 anys als escenaris i un de molt especial per celebrar-ho: el Liceu. Felicitarem Núria Feliu i recordarem ...

Més, més, més....



CONSULTA PRÈVIA:
DEMOCRÀCIA REAL, JA!


Alguns bogarders han iniciat un debat sobre quin text s'escau més a la pancarta que encapçalarà la manifestació del 15 d'octubre. El debat s'ha encallat en dues propostes que reclamen ser sotmeses a votació:

Proposta a) "Llavis pintats volen ser besats".

Proposta b) "Llavis pintats demanen ser besats".


No podem avançar sense prendre un acord democràtic. Obrim consultes. Podeu votar en els comentaris. Vot A, vot B?

I ara a gaudir de tot l'entrellat piloter i social...



Dedicat a:
TORI AMOS, ROSER BOTS I BARRALS,
SANTIAGO, LAPISLAZULI, MARÍA CRISTINA,
GUILLE, ANA MUELA SOPEÑA,
ADELL EL COMODOR, LA ZARZAMORA I GALA
(nova saba bogardiana)


EL BOGARDISME CONVOCA
ELS HABITANTS DE LA TERRA
A FER POSSIBLE EL GRAN CANVI




Passen moltes coses. El bogardisme esdevé un domini complex fet d'una profunda fecunditat humana i assoleix fites socialment inèdites.
a)La màgia del Football en mans dels mags de la pilota
(MESSI i els seus),


b) els druides de la banqueta (TITO VILANOVA)

i c) els insurgents futbosocials
(NÚRIA FELIU i la seva colla)


El Bogardisme pren volada i marca un abans i un després. Res serà com abans. La més descomunal de les interseccions ha donat llum a un nou paradigma sensorial: El bogadisme. Aquest concepte recull totes les arestes de l'edifici esportiu del poble, les metabolitza i les aparella amb els corrents emancipadors que brollen des de la nit dels temps. No hi ha Football sense dignitat social ni hi haurà mai pau i igualtat sense un Football alliberat de broquils opressors i sentinelles del vil metall.
El Bogardisme trenca motllos.


Som molts i cada dia en som més. Ara ja som l'avantguarda del footballisme, també al continent americà. Tenim incidència en el món cultural i anem sumant estrats de tota mena en favor d'un canvi transcendental que brillarà com un asteròide multicolor i incandescent
Ja ho advertien el savi reticular Carl Sagan i l'erudit restrospectiu i lenticular Lluís Miravitlles (membres de la GRAN ACADÈMIA DE LES CIÈNCIES FUTURISTES I PRETÈRITES DE LA COMUNA DE SANTS)




























Tenim serioses i riguroses novetats:

a) El bogardisme està de festa i ens posem les millors robes per assistir a l'enllaç matrimonial entre Òscar Waits i Tori Amos. El temible Òscar -exigent en matèria femenina i de paladar sensible- ha demarcat el camp de l'amor i ha fixat un objectiu fins que l'ha assolit colossalment. La senyoreta Tori Amos ("tori" de "toro") ha proposat l'ex-plaça de toros Monumental de Barcelona com a seu del casament i així ha estat.


Dit fet i to"ri"jat! La satisfacció de Waits ha estat lògica ja que fou ell mateix qui va proposar que l'esmentada Plaça aparegués com el punt de referència del bogardisme (en clara contestació a un Nou Camp que segueix en mans del petrorosellisme manipulador). Dos ocells d'un tret: La monumental és la nostra seu, el nostre camp i el nostre recinte alliberat dels braus-toros i, sobretot, aquest ex-"coso" taurí s'ha transformat per un dia en la catedral de l'amor més reeixit de tots els temps: Neix l'era Tori Waits/Òscar Amos.


L'ofici matrimonial és molt exclusiu: la gaita de Fray Berengario, la veu de Leonard Cohen i el sitar del mestre Jordi Savall. Felicitats parella.


b) En Xisco ja regna amb puny roig i pulmó blaugrana des del soviet de Palma. La resistència bogardiana ha fet forat enmig d'un espai arrassat per promotors engominats i xulos amb descapotable.


Tornaran els temps dels molins de vent mallorquins i del bon formatge de cabra muntanyenca i ecològica. Tornarà a brillar la molt Balanguera Terra amb el suport d'un moviment popular i proletari revitalitzat i constitutiu del paradigma bogardià. Això és el que comporta un bon bogardisme quan aquest sap estar a l'altura dels esdeveniments socials més punyents.


c) Irrupció fulgurant de la senyora Bots i Barrals. La promiscua dama ja planta cara per enèssima volta als atacs d'un Manson/Fuentes vampiritzador de poca solta i molt soroll
(no va poder xuclar la sang del gran Vicenç Navarro).


La Roser Bots i Barrals ja és la bogardiana de la tardor. Bellesa enlluernadora, la dama dels ulls-ullets-pica-pico-ziga-zaga arrassa al seu pas i es declara la mà esquerra de la Feliu. Cal dir que Fúria Feliu està descansant en un balneari social de Vladivostok.


La guerrillera s'ho mereix i la Sisena Internacional li ha procurat una estada curativa amb dieta estricta de caviar uzbequistà, vodka estonià i pastilles Juanola de capsa roja.

d) La revolta bogardiana ja va mostrar dues fotografies comparatives dels bons i els dolents (consulteu articles anteriors). Aleshores, uns quans herois bogarders van arribar tard a cal retratista Aniceto. Ara afegim les fotografies que mostren més bogardistes, seguint la pista dels Rolling Stones i Frank Zappa.

(si cliqueu damunt les fotos, aquestes augmenten els detalls...i tindreu agradables sorpreses)




El mestre funk-spirit Baba no podia faltar i, a més a més, gaudeix d'una foto exclusiva sortint de la més rigurosa ultratumba.


I ara el millor:
HOMENATGE A NÚRIA FELIU AL LICEU.
50 ANYS DE LLUITA!





CLIQUEU:

Enderrock : Núria Feliu celebrarà 50 anys al Liceu

www.enderrock.cat/noticia/5401/ria/feliu/celebrar/anys/.../liceuCòpia en memòria
17 Jul. 2011 – Núria Feliu celebrarà 50 anys al Liceu. La cantant també serà pregonera a les Festes de Sants. El 2011 és un any important per a Núria Feliu: ...




EL NOSTRE BLOG SUPERA LES 29.000 VISITES (octubre de 2011).

Doctor Bogarde-I've got the world on a string - YouTube el nou crack de la cançó bogardiana...mireu, mireu!!!!!!

www.youtube.com/watch?v=8xyrZQeD88c28 Ene 2010 - 2 min - Subido por HAGHAPHE31416
From the CD Mice & Rats (2007) www.DR.BOGARDE.COM.






88 comentaris:

Fernando Atienza ha dit...

Esto es una maravilla
mar y villa
maria villa
como Villa


¿se puede hablar con tacos?

allá voy: esto es cojonudo.

Fernando Atienza ha dit...

Recapitulemos pues ya mostré mis credenciales en un comentario que publiqué en el "post" anterior.
Mi Comunidad puede tender un puente hacia vuestra Comunidad. Me atrae el sabor deportivo si al mismo tiempo atañe a temas que sugieren luz frente al oscuro abismo de un mundazo que es para sacar los colores a Tirios y Troyanos. El mero hecho de una porción centesimal de luz que adquiere formas de risa o sonrisa ya es un neón tenue de luz en la caverna. Pero la falta de riesgo en el humor puede caer en lo poco mordaz y en la repetición excesiva pero no es el caso de vuestra Comunidad. Leo a veces algunas consideraciones de Julio Díaz y acostumbra a parpadear entre frases, recientemente puedo obtener frutos dignos de una buena reflexion cuando busco los itinerarios transhumantes de los vocablos que saltan de un verso a otro. Quizás un "blogg" como este puede ser relativista y admitir un espacio dedicado a serializar estos mensajes más orientados a la sintaxis, conste pues que prefiero lo que contiene, el líquido fresco dentro del cántaro, esa agua fresca que brota y cae por la frente. Un paso más y seguimos hablando pausadamente. Viva el Barca.

maria cristina ha dit...

Chicos, tremendo trabajo para realizar esta super producción!
Muchas gracias por la dedicatoria, sigan con su alegría de vivir!

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Seré breu, que la lluna de mel està sent apassionant, amb uns duets dalt del piano que no vegis! Gràcies a tots per aquesta boda inoblidable, en un marc incomparable, monumental! (Lamento haver acabat amagant-li la gaita al Fray Berengario, però no volia que la Tori m'agafés maldecap precisament avui.)

Salut, pau, amor, música, futbol i bogardisme! (M'he deixat res d'important?) Bé, que gràcies per deixar-me protagonitzar la boda dels meus somnis!

Ana Muela Sopeña ha dit...

Bellesa, humor, filosofia i originalitat. Felicitacions.

Ho passeu molt bé i contagieu el somriure amb el vostre art. Esport, humor, riure...

Molt bé, nois.
Aplaudiments

MADRIDISTA POETA ha dit...

ESTO ES LA MONDA LIRONDA DE LOS COYOTES DESBOCADOS EN DANZA CON LOS JABALIES DEL YUCATÁN.

MENUDA JAURÍA DE ELEFANTES LITERATOS SE HA UNIDO AL CORRO DE LA PATATA BOGARDIANA DE MARRAS.

A REIR QUE LOS DISGUSTOS OS LOS DARÁ EL REAL MADRID QUE PREPARA UN SABLE DE GOLES COMO AMORES.

YO TAMBIÉN SOY POETA.

EL PERRO TOBÍAS ha dit...

guauuu

los perritos también somos poetillas, mirad, mirad:

gu gu gu gua guau gu gu
go gu gui ga gol gu guau guuuuu.

El missatger ha dit...

Senyors, entre Julio Díaz y Fernando Atienza quins corresponsals d’immensa qualitat té el bogardisme a los mares del sur. Internacionalisme express per acabar amb els corralitos del sandrinisme, gràcies a en Winston i sobretot a en Baba.

Què dir de l’amic Oscar Waits? És un home afortunat: casar-se amb la deessa de l’amor i fer-ho en l’antiga plaça de braus transformada en ovni ara que s’apropa el 2012. Impepinable estratègia bogardista per portar noves energies i derrotar d’una vegada al sandrinisme. I per demostrar el poder revolucionari-redemptor del bogardisme, cap com en Tobias i el seu amo: fins i tot en ple cau florentino-sandrinista sorgeix un partidari d’en Winston Babisme.

Vivan los novios! Que cantin un duet!

Adell El comodor ha dit...

PETICIÓ:

Voldria demanar a qui correspongui si és possible llistar ordenadament els noms d'alguns dels bogardencs que apareixen a les portades dels discos que heu ressenyat. Aprofitaria per dir que he fet el "click" per damunt de les fotos i que aquestes han crescut de tamany i es distingeixen molt bé les cares i animo a que tots ho feu que en sortireu contents i suposo que encuriosits com en el meu cas.

Moltíssimes gràcies i bon cap de setmana.

Cèl·lula Kubala ha dit...

així ens agrada, línia dura i a posar nerviosos als de La Vanguardia

Joan Estruch ha dit...

què més podeu fer quan ja sou els millors de tots els blogs que es fan i es desfan?

P I S T O N U T !!!!!!

Coma: Em sento estafat però soc dels que no perden el temps amb sanfaines i virolles, estic enamorat de Brigitte Bardot i quan està amb mi encara és la joveneta aquella que tots voldrien.


P I S T O N U D A la Brigitte !!!!

Arnau ha dit...

Brigitte Bardot de 1962?
Ostres Estruch que no em facis això, jo també la vull. VISCA EL BARÇAAAA!

Flam sin Nata Frac sin Traca ha dit...

No me había planteado jamás que existiera un relato secreto dónde coincide la lucha obrera con el barcelonismo sin dueño ni patrón pero, pero, pero, pero... me he dado de bruces con el bogardismo y he aquí la clave de toda mi ignorancia.

Con Bogarde todo es posible y para muestra esta web.

Guille ha dit...

Hola amigos! gracias por la dedicatoria y por esta gran producción!
Un abrazo enorme desde Argentina.


Y viva el mejor equipo de la historia!

Stereo 2 ha dit...

Grandes Bogarde, sou molt grandeeeeessssssss!!!!

Òscar Roig i Carrera ha dit...

M'acabo de llevar, quina hora és, les 5, ja? He tingut un somni molt estrany, he somniat que l'Hercules guanyava al camp del Guadalajara.

A petició del company Missatger, un duet T&t dedicat a tot el bogardisme en general i a mi mateix en particular:

http://www.youtube.com/watch?v=40FjQH3Xw0M

http://www.youtube.com/watch?v=dkivthzN49I

Bosón de Higgs ha dit...

Larga vida al Bogardismo con todos sus componentes y felicidades por la fantástica sede.No a los toros y sí al fútbol aunque sean en campos redondos.Saludos bogardianos.

(sclop) ha dit...

llavis pintats volen ser besats!

imagino la Brigitte Bardot i l'Estruch de "pikos pardos" i una besadora Bardot a tota pastilla amb aquells tubulars sensacionals que disposava a la dècada dels seixanta.

com diria l'Estruch, pot ser "pistonut" i com diria Chicory Tip com per cantar el "Son of My Father" en boles i neumàtics.

això, això: "llavis pintats volen ser besats!"

visca el barça

Fernando Atienza ha dit...

Os voy a cantar una canción::::


miro los dedos canto a los ojos
de verdad en verdad bogarderos

canto los bailes canto los cisnes
en verdad de verdad saltimbanquis

bebo de la fuente corto el queso
en cierta verdad bogarderos.

messi messi messi

eres el orgullo albiceleste en el mundo redondo y el regalo a los ojos del cono sur abanderado

messi messi messi

Julio Dìaz-Escamilla ha dit...

¡Saludos, amigos bogarderos, saludos barcelonistas todos! Tiene mucha razón el señor Fernando Atienza, y me permito extender una mano amiga y una explicación ¡sé nada de fútbol! No sé de tablas de posición, no sé qué campeonato se disputan y sólo conozco de nombre a algunos de sus jugadores; ignorante de la historia en general, si sé que el Barcelona es uno de los mejores equipos del mundo y que mantiene una guerrera y noble lucha con el Real Madrid. Sea, que si bien lo mío no es el fútbol, y mi literatura (poesía, narrativa, dramaturgia, novela, ensayo) es sobria y seria ¡abrazo de contento la alegría de los bogardianos que nos permiten hermanarnos a todos los que transitamos por la red!
Un gran abrazo (y otra vez, mil perdones por mi ignorancia futbolera).

Fernando Atienza ha dit...

Julio, amable Julio,

me honora que cites mi intervención. A la sazón mi empeño es el de casar una dualidad que a menudo aparece como irreconciliable, tratándose del dilema entre lo material y lo metafísico. La poesía traspasa esas barreras y adquiere su máximo fulgor en cualquier dominio. El futbol contiente su metafísica pero se desvanece cuando tiene que bregar con el mundo de los negocios y de la comunicación exagerada, pero acaso no encontramos esta deriva en el propio terreno de las letras cuando el elenco elitista mundial entra y sale de las finanzas mediante puertas giratorias que viajan del banco al libro y visceversa. Entonces me hallo en un sólido punto de hipótesis que es este: El bogardismo y su humor aparecen como flechas metafísicas que intentan recuperar lo poético del balón y frenan el paso de los pestilentes hombres de negocios con el paso desenfadado de una contestación divertida pero comprometida. Con el bogardismo saboreo esta ambivalencia y no siento COMO PEZ EN EL AGUA.

saludos australes.

penyabogarde ha dit...

"Saludos australes", impresionant!

tenim seguidors a l'Argentina!


Felicitat bogardera i blaugrana!


Internacionalisme!


La nostra revolució ja ha guanyat la primera batalla sense víctimes i no tenim fronteres.


Visca el Barça!

penyabogarde ha dit...

amic (sclop), lògicament estem interessats en el desenllaç de la relació Bardot+Estruch.

En quan al lema de la Coma "llavis", ens agradaria poder aclarir quin ha de ser el lema de la pancarta i així ho encarregarem als nostres serveis gràfics. S'ha de dir "llavis pintats volen ser besats" o "llavis pintats demanen ser besats"?


Ho posem a consulta popular.
Voteu per a) "volen"
o per b) "demanen"

penyabogarde ha dit...

el Son Of My Father de Chicory Tip pot ser la banda sonora, estem d'acord...el youtube mostra les seves aplicacions.

Joan Balcells / Llançà ha dit...

Us vull explicar com em trobo davant de l'ordinador portatil.

1) esmorzar potentíssim dominical amb ametlles, olives, cebetes, tres llesques de pa amb tomaquet, un taco de truita de patates del sopar d'ahir i un parell de filets d'anxova saladísims.

2) alço la vista de la pantalla i tinc l'Albert i l'Ana barallant-se per un Kellog més i un Kellog menys. Mainada! Enveja que tinc de no ser un infant!

3) El Periódico tacat de tomaquet per la pàgina que parla del PP.

4) i el blog de la PenyaBogarde.

Si us dic el que sento em direu boig, però jo no he conegut una cosa més destornillant que aquesta.
Druides, cantants de cuplé, futbolistes, bolxevics, poetes, "ligones" de cantants maques, xulo-piscines que volen petons, frares, molins de vent mallorquins, filosofs, maquis, comodors, doctors, vampirs etc.

Sou la dança del ventre feta futbol.

Feia dies que no entrava a la galeria i això va que vola com un Spider Man propulsat per hidrogen refinat.

Booooooones a tota la penya, volem futbol cada setmana que ja n'hi prou de la roja trencant el ritme.

Joan Balcells ha dit...

ai que m'oblidava de votar:

voto per "demanen" o sigui proposta "b"

Arnau ha dit...

jo voto proposta B

Kakilenyo pim pam POUM ha dit...

Hola amics:
Votació: alternativa "a"

Em decanto per l'alternativa (a) és a dir "volen",per que la alternativa b deixa un regust més educat però massa pidolaire per una pancarta, "volen" em sembla més contundent i proper a les tesis feministes.

Voldria felicitar ferventment a tota la penya i col•laboradors, IMPRESIONANT el treball. La revolta bogardiana s’estén com una taca d'oli.

El Frank Baba ... sense comentaris. Fervent seguidor i admirador del gran music i revoltós ZAPPA no tinc paraules, encara tinc la musculatura facial amb agulletes de tan riure.

Joan Estruch ha dit...

el vot B és molt clar: Brigitte (B) Bardot (B), és la "BB".

voto B!


(*) Lògicament, voto B per dues raons: mai més tornaré a parlar amb Marta Coma i, francament, la BB dels anys joves és un flamant pintallavis de calibre 1.000. Foc bucal!

Lapislazuli ha dit...

Gracias por la dedicatoria. Felicitaciones: que produccion!!! Un abrazo

Adell El comodor ha dit...

Jo volia votar per la proposta A seguint uns arguments semblants als que defenda el soci kalipuiquenyo, perrò finalment he canviat d'opinió i la fotografia de la Bardot m'ha fet un forat al cervell i m'he adonat que ja soc gran i que fou precisament la senyoreta Brigitte junt amb la Raquel Welch i la Jane Birkin la que em va desvetllar la brujula amatòria i ès que li dec molt a la Brigitte. Li estic en deute per tota la vida des que quan era molt infant ja m'agradava, rossa, rossa i de boca aspiradora.

Des de luego que la penya bogarde és com un cop de puny al cervell i fa que la glandula de la memòria es posi a treballar de valent.

votaré per la papereta B. La millor de totes les pancartes serà la que faci recordar els llavis de la Brigitte. Però si es decideix fer una pancarta que es faci i que surti a la tele com a bon reclam del poble indignat.

Xoriunva, xoriunva, framiiiii!

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Opció A, "volen" és més eufònic per un lema que no pas "demanen", a banda de que sona més contundent i exigent. Totes dues senyoretes són molt maques, cadascuna en el seu estil, però l'Audrey Coma és menys "Barbie", a més.

Partit disputat aquest migdia, Guadalajara 1 -Hércules 2. Com podeu comprovar, a banda de totes les meves moltes altres qualitats, també tinc dots endevinatories. Endevina-tori que sóc!

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Per cert que ambdós equips, Guadalajara i Hércules m'importen tres raves.

MADRIDISTA NO ESTÀ PARA CHORRADAS ha dit...

MENUDO ENJAMBRE DE AZUCAR OS TENEIS ENTRE TODOS, QUIZÁS FALTE FUTBOL. EL REAL MADRID OS DEJÓ TURULATOS DESPUÉS DE UNA JORNADA DE FESTÍN.

EL REAL MADRID LO VAPUELA TODO CON SU ENORME SUPERIORIDAD Y ME FROTO LOS DEDOS UNO A UNO AL PENSAR EN LA MAXI-GOLEADA QUE LE VAMOS A ENDOSAR AL BARCELONI-TA DEL MALO MESSI.


MESSI ES UN BLUFF MALO, MALO Y MALO, PURO MONTAJE DE LA PRENSA.

SIGAN USTEDES CON SUS BESOS, SUS PINTALABIOS Y SUS REVOLUCIONES INÚTILES.

MIENTRAS JUEGAN A ROJOS DE LA CALLE, RESULTA QUE RAJOY CRECE Y NOSOTROS LOS RUBALCABISTAS DAMOS LA CARA PARA SALVAR EL PROGRESO DEL PAÍS.

CON EL REAL MADRID A POR TODAS.
CON RUBALCABA A MUERTE. CANDIDATO VALIENTE.


SIGAN CON SUS BESOS Y SUS MARCAS DE CARMÍN

EL PERRO TOBÍAS ha dit...

guau solo guau

penyabogarde ha dit...

premi a la metafísica dominical:

els tres documents presentats per Òscar Waits demostren que hi ha un món a part, un món de guixos de colors a la cookie'manera...

el video de waits, el video d'amos i el desenllaç del guadalajara-hércules.

tot sigui dit, les primeres hores de matrimoni senten molt bé als princeps Waits & Amos. La corona bogardiana està assegurada. De les nostres barricades en sortirà una república autogestionaria amb doble corona i triple ceptre.

Anem per el millor dels camins.

Visca Argentina. visca ArtentOna i visca el carrer Argenteria i l'orquestra Plateria.

Fernando Atienza ha dit...

si no me falla mi traductor del catalán deduzco que hay un referendum en esta casa. Mi votación será favorable a Brigitte Bardot la de la casilla B. En Buenos Aires porfiamos tiempo ha por la bella rubia francesa.

Lapislazuli ha dit...

como va la votacion de los besos? para mi los dos

SECRETARI DE LA PENYA ha dit...

fins al moment el resultat de les votacions és el següent :

opció A (volen) ... 2

opció B (demanen) . 5

xisco ha dit...

Des de la Mallorca Resistent valoram millor l'opció A. Pensam que la Resistència no "demana". Com va dir José Martí (polític i escriptor Cubà): "Els drets es prenen, no es demanen; s'arrenquen, no es pidolen".
Per tant "Els llavis no demanen ser besats, Volen ser besats".
Una aferrada ben gran per a tots. Esperant que retornin les jornades futbolístiques.

Àngel 'Soulbizarre-Tati' ha dit...

Jo votaria A, com altres suggereixen i amb arguments de pes.

Xisco, per exemple, introdueix un vessant semàntic que en fons, marca tota una línia d'acció.

Fins i tot, ontològicament, un desig (voler) té una transcendència fora de dubtes i, en canvi la "demanda" sona a contingència derivada del desig immanent.

Malgrat tot, el cas que ens ocupa em fa pensar que el lligam entre "demanda" i Brigitte Bardot pot inclinar la balança i atorgar una potència constitutiva a l'acció de demanar.

Un "voler" associat a una Marta Coma, per exemple, que ha resultat ser una dama polèmica, em fa dubtar de que tingui facultats lligades al "desig".

Finalment, doncs, votaré per la bardotada opció B.

penyabogarde ha dit...

INFORMACIÓ IMPORTANTÍSSIMA:

Just en el mateix moment que estem reunits en Junta Directiva extraordinària, sabem que la mítica Núria Feliu està actuant en el Liceu de Barcelona en el marc de la festa d'homenatge que li està dedicant el món de la farandula i de la solfa.

Estarem amatents i publicarem un extens dossier sobre aquest esdeveniment. Comptem amb la col·laboració de la reportera Endora Navarro.

Ben aviat en aquesta pantalla.

Fray Berengario ha dit...

El refectorio está desolado, soy un fraile que se esconde en las hornacillas del claustro y cuando no me ven enchufo mis cascos y danzo con este esqueleto que el buen Dios me ha dado.

Me gustaría votar, más no puedo hacerlo. Mi voto solo lo vería mi buen Dios, pero no me atrevo.

El prior Palmiro siempre anda despierto desde maitines a las verpertinas.

puedo votar parlamentos y senados pero tengo miedo de votar besos de manceba.

Me gustaría conocer lo que opina mi fiel Julio Díaz-Escamilla.

tal vez mi tucán desde su jaula pueda emitir el voto de este humilde fraile bogardero y santanderino.

Anònim ha dit...

Feliu triomfa al Liceu. Després de més de 100 anys de la bomba anarquista al Liceu, arriba la Feliu i assalta el temple de la burgesia.

felicitats! volem reportatge!

Fernando Atienza ha dit...

Votación B

Saludos desde Argentina

Junta electoral bogardiana ha dit...

Fernando: ya votaste antes, dos votos no valen. solo contamos el primero.

Adell el comodor ha dit...

jo reconec que tinc una debilitat per la brigitte per raons d'edat i a la tendra infantesa als del cole ens agradava molt.

vot B

Maristany Premià ha dit...

jo votaria ñla Feliu però no sé si voldria o demanaria ser besada. em conformo amb la opció lletra B

XUANG EL XINO PART1 ha dit...

Maldito Barcelona, cronica de un diario argentino... (El Grafico)

Hemos aprendido a admirarlo, a esperar sus partidos casi más que los de nuestros propios clubes. Vivimos elogiándolo, hablando de sus jugadores, de su escuela, de su fútbol, de su filosofía. El Barcelona nos invade en la cotidianeidad, se nos mete en nuestra vida diaria con la misma pasmosa parsimonia con la que demuele al Man Utd en la final de una Champions League o le mete cinco al Real Madrid de Mourinho en una visita guiada por el Camp Nou. Ni nos damos cuenta, pero de repente tenemos a Xavi en nuestro living y a Iniesta picando al vacío en nuestro patio. Ese equipo vive con nosotros. Se retroalimenta a partir de nuestro interés por él.
En facebook debemos elegir que el Barcelona “nos gusta” sólo porque no podemos elegir que nos encanta, que nos enamora, que nos hace suspirar de una manera estrepitosa. Es el amor por el fútbol, hoy simplificado en un amor por el Barça. Porque una cosa y la otra son lo mismo.
En la edición de este mes de El Gráfico, reflejamos las virtudes de este Barça, su dominio aún inacabado de una liga y un continente, su legado para el fútbol mundial en todos los estratos posibles. Es uno de los mejores equipos de todos los tiempos, porque a veces es difícil ser terminante y afirmar lo que en realidad no admite discusión: que es el mejor de siempre.
Festejamos cuando nos enteramos que La Masía había abierto una sucursal en Argentina. Llévense a nuestros talentos, transfórmenlos en fotocopias de Messi, por favor. Nosotros ya no sabemos cómo hacerlo. Ni en Argentina, donde los juveniles dan pena, pero tampoco en México, Brasil o Venezuela. Jugamos a otra cosa.
En México, la camiseta azulgrana se vende más que la del Atlante; quizás también en Argentina más que la de San Lorenzo o en Italia más que la del Genoa y el Bologna juntos. No nos hacen falta los números de ventas. Las vemos por la calle, con total naturalidad. Las vemos en las playas, donde ya les hacen frente a las del fútbol local, con un crecimiento sostenido que se repite en Mar del Plata, en Dakar o en Phuket. Y cuando no son las blaugranas, están las otras, esa paleta monocromática que incluye anaranjadas, amarillas flúo, gris o verde agua. Son todas del Barça. Un equipo al que lo único que le queda por conseguir es la independencia de Catalunya. El resto, lo ha hecho todo.
¿Pero saben qué? Quizás haya llegado seriamente la hora de empezar a odiar al Barcelona. Sí, acaso sea una propuesta demasiado arriesgada; si se quiere, incluso tirana, pero no se me ocurre nada mejor que hacer con este equipo que se transformó en un castigo para todos. Con la lógica excepción de sus propios hinchas, cabe preguntarnos: ¿No estábamos todos mejor hasta antes de sufrir el efecto Barcelona?
Porque también está el Lado B, lo que nos hace sufrir a nosotros, los consumidores de su fútbol, y a sus propios actores. Indirectamente, el Barcelona carga de forma negativa todo lo que toca. Messi no es en Argentina el extraterrestre de más de un gol por partido. Ni de enganche ni de wing, tampoco de centrodelantero. Le falta el resto de su equipo para serlo. Y entonces, se desespera. Y sus hinchas se desesperan con él, por él. No sé qué pensarán los aficionados del Barcelona. Quizás hasta sufran ellos también, a la distancia, por las incontigencias de su niño mimado.
Pero el efecto Barça no termina con el mejor del mundo, al contrario, empieza con él. O acaso nos olvidamos de lo que han criticado a España en el Mundial, por no haber sido el Barcelona. La derrota contra Suiza en el primer partido, el posible desastre ante Paraguay, la sucesión de cerrados 1-0 y su falta de cambio de ritmo hicieron sufrir a Xavi, Iniesta y compañía. Ellos no tenían a Messi.

XUANG (PART 2) ha dit...

Y España no podía ser como el Barcelona. Sólo el título mundial pudo cubrir los gastos ocasionados en el trayecto. Trayecto como el que cubre Dani Alves en todos los partidos del Barcelona: ¿es un wing? ¿es un lateral? ¿Es un avión? No, es un brasileño que cuando se pone la de verdeamarelha, también se desespera. La pelota no le llega igual. Las coberturas de sus compañeros no son las mismas. Tampoco el pressing alto o las devoluciones al vacío. Y entonces, lo vemos ante Venezuela y el twitter explota con mensajes tipo: ¿Pero es este el mismo Dani Alves que juega en el Barcelona? Y la respuesta, como de costumbre, es que no, que esa es una copia borroneada de Alves.
El modelo del Barcelona admite la destrucción de sus piezas cuando no están sometidas a su escudo galáctico (¿se permite usar ese término en un texto que no sea sobre el Real Madrid?), pero también contempla la sanación automática al regresar a casa. O cuántas veces pensamos en que el Messi que les devolvíamos, devastado por las críticas y actuaciones indolentes de las Eliminatorias o el Mundial, sería como una especie de virus informático en el sistema operativo del mejor equipo del mundo. Lo hemos pensado nosotros, lo han pensado en la selección española, en la brasileña o en la camerunesa (Eto’o no pateando aquel penal con Camerún ante Egipto, por ejemplo). “Uy, ahora después de esto, el Barcelona no será igual”. Y sin embargo no, allí siguen, dando cátedra como si nada hubiera pasado, con la moral alta, la cabeza levantada y la pelota pegada al pie.
Guardiola aún no ha decidido irse porque sabe que si cruza esa puerta, comenzará su declive. Podrá ganar títulos en 7 ligas distintas, pero siempre, siempre, le endilgarán cuánto le falta para que su Milan, o su Bayern Munich, o su Manchester United o su Dynamo de Kiev jueguen como aquel Barcelona. Como este Barcelona, que ahora también exporta su know-how. Y ahí va la Roma, decidida entonces a que el técnico del Barcelona B, Luis Enrique, se transforme en el Guardiola de la Serie A. Fichemos a Luis Enrique, entonces. Traigamos, también, a Bojan Krkic. Repliquemos el modelo Barça. Fracasemos estrepitosamente. No lo lograrán. Nadie lo hará.
Y así podríamos seguir, con todos y cada uno de sus integrantes, por separado, convertidos en jugadores mortales, sin los superpoderes que confluyen sólo en un punto del universo, con una camiseta azulgrana y con Guardiola en el banco. Los planetas se alinean sólo en el Camp Nou. El resto es un gran agujero negro que se consume a sí mismo. El Barcelona es el Big Bang. Ni siquiera logramos entenderlo cuando ya cambió de forma y apunta a otra dirección. Estamos a años luz de él y sin embargo nos sentimos tan cerca.
Ahora nos enteramos que mientras todo el mundo intenta imitarlo, sin el menor grado de éxito, Guardiola ya piensa en reformular su módulo y seguir innovando. Sueña con aplicar un 3-4-3 sin perder fidelidad ni resultados. Hoy Pep se sienta a la misma mesa que Steve Jobs. El decide y el mundo corre detrás, para tratar de copiarlo, sin poder hacerlo. Si todo sale bien, a la orquesta catalana se sumará Cesc, quien aprendió la partitura cuando aún no estaba escrita la ópera. Quizás en la próxima temporada, Mascherano nos sorprenda jugando de centrodelantero. O Messi se transforme en el líbero. Y entonces los haremos jugar de lo mismo de este lado del mundo. Y no será lo mismo. Y volveremos a hablar de lo que hacen allá y lo que no hacen acá.
Maldito Barcelona. Nos invade hasta dejarnos insatisfechos con todo lo que antes no habría requerido un juicio tan demoledor. Nos hace creer que el fútbol es simple, que los jugadores pueden ser etéreos, que las defensas más férreas son conos que se derriten durante los partidos.
Maldito Barcelona. Desearía no haberlo visto jugar. Pero después, pienso y digo, no, es imposible desear eso. Como un amor platónico adolescente, se disfruta en el dolor de no tenerlo. De no poder lograrlo. Nunca seremos el Barça.
Maldito Barcelona, cuánto te amo, cuánto te detesto por hacerme sufrir así.

XUANG EL XINO BOLUDO ha dit...

LLAVIS SENSE PINTAR,I PINTATS MESTRES NO ENBRUTIN.
ES IGUAL, JO VULL PETONS

penyabogarde ha dit...

fantàstic informe del company de la Xina. La Xina i Argentina estan abogardades!

Fernando Atienza ha dit...

fantástica fotografía de Dios Messi.

abrazos australes desde NUESTRA ARGENTINA BOGARDÍSTICA

penyabogarde ha dit...

el Liceu és un infern en mans de la revolta liderada per la molt insigne FÚRIA FELIUUUUUUUUUUUUU

Pedro Ramis ha dit...

Amics bogardians... com si d'un codex del segle XIII es tractés, estic immers en la descodificació de la vostra obra catedralícia en forma de blog. Quan ho entengui en tota la seva dimensió us faré un comentari que n'estigui a l'alçada.

Mentres, us seguiré llegint.

SECRETARI DE LA PENYA ha dit...

resultat provisional de la votació:

opció A (volen) ... 3

opció B (demanen).. 8

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Si ja ho deia jo que sempre perdo totes les votacions.... Per quan un homenatge a Juanita Banana?

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Un homenatge improvisat a Juanita Banana:

http://www.youtube.com/watch?v=CgWJAuURVrI&feature=related

Us avanço en exclusiva que jo i la Tori estem preparant un disc de versions de Luis Aguilé. Urgent fitxar aquest personatge pel la penyabogarde! La seva combinació amb Fúria Feliu pot ser explosiva!

http://www.youtube.com/watch?v=Ztr50eItubU&feature=fvwrel

xisco ha dit...

Veig que l'opció B guanya per golejada. No hi ha color. Cal acceptar la derrota.
Amic Pedro, estic content que et passis per l'univers Bogardià.
Mira, avui horabaixa en parlàvem i veig que fas l'intent per entendre aquesta realitat. No sé si t'ho he dit, però no cal entendre res, cal sortir al camp i gaudir del futbol.
Bona nit germans Bogardians i germanes Bogardianes.

penyabogarde ha dit...

Pedro,

entre nosaltres seras feliç i podras surfejar per les ones del bogardisme insòlit i revolucionari. Ja ets part de nosaltres, no ens deixis mai i seras recompensat amb altes dosis de bon humor i festa...

penyabogarde ha dit...

Òscar,

en el seu moment, si mires la hemeroteca, podras veure que l'Aguilé va ser una peça clau en el nostre blog de fa dues temporades, aleshores va ser un talismà...ara demanes que torni, i tornarà...tens raó!

LA JUNTA

Endora ha dit...

a vera a vera a vera. En un apartat d'aquest text es parla de DEMOCRACIA REAL YA, i se'ns demana una votació per a la pancarta del 15-O. Ha estat la Feliu (fer liu) l'encarregada d'escollir els dos eslògans? ha estat la junta? s'ha sotmès a votació en assamblea a The Corner quan jo no hi era? o això és una feliucràcia encoberta? Resto atenta a les explicacions, que no dubto, seren òptimes, i aprofito l'avinentesa per feliucitar l'homenatge atorgat a la nostra i mai prou ponderada Núria. Atentament.

endora ha dit...

C) llavis molsuts no volen pintura
volen la teva llaminadura.
D) llavis d'en Villa són una maravilla.
E) Piqué vinga besa'm i ràpid desestressa'm
F) en Bojan m'ha guanyat i a en Guardiola he odiat.
G) i en conseqüència: llavis d'en Guardiola no m'aixequen la titola (?)...

penyabogarde ha dit...

La democràcia real bogardera és un dels punts obscurs de la nostra lluita. En el fons som partidaris de la "dictadura del bogardiat", o sigui de la "democràcia bogardera" emanada dels consells de base que funcionen amb gran horitzontalitat i sense tutel·les. La pancarta guanyadora ja està als tallers d'agit-prop del carrer Sant Agustí (despatx de la secretaria) i un grup d'homes i dones amb mono blau estan confeccionant l'objecte escollit.

En quan a les decisions prèvies, és evident que qualsevol intervenció de la FÚRIA té un valor afegit i pot desencadenar canvis estructurals en el nostre modus-operandi.

Per cert, senyora Endora, vos parleu molt de la democràcia real de can Bogarde i feu propostes inaudites desplegant un enorme catàleg de llavis i boques, però darrerament no es deixa caure per el Golden Corner...ummmmm!!!

Sort, però, que les seves aportacions gràfiques com a reportera al Liceu ajuden a disminuir la falta d'assistència a les sessions de bar i cervesa.

Seguim en contacte.

penyabogarde ha dit...

per cert: ni Bojan és bon nano, ni Guardiola és el puto amo. Nosaltres som d'en Maxwell i del mariscal Vilanova.

Si Bojan necessita explicar la seva vida al senyor Albert Om, francament, que s'ho faci mirar.
La vida d'un culé s'explica abans a la Penya Bogarde. I si Guardiola renya al nen petit de Linyola, pot tenir raó, però primer de tot ha de quedar clar que qui exerceix millor l'art de renyar és el mariscal Vilanova.

Som partidaris d'una certa jerarquia (demo-bogardiana, evidenment).

MADRIDISTA TRIÁNGULO ABSOLUTO ha dit...

HOLA MICROBIOS, HOLITA, HOLITA DESDE MI CUERPO SURCADO POR MEJILLONES, TACOS DE TORTILLA DE AJOS TIERNOS Y UN SINFÍN DE PITANZAS DEBIDAMENTE REGADA CON MORILES DE ALTA GAMA.

ESO, PUES, ESO, HOLA A TODOS.

SOY UN H.O.M.B.R.E. FELIZ.

¿MOTIVOS?

LAPORTA EN EL JUZGADO POR SUS TEJEMANEJES, ROSELL A LA GREÑA, MESSI IMPOSTOR DE GOLES ILEGALES, BOJAN SUELTA PRENDA, GUARDIOLI-TA APOYA A LAPORTA, ROSELL SE MAREA, IDAS Y VENIDAS A LA CIUDAD DE LA JUSTICIA, CONTRATOS ÁRABES, LA PEÑITA BOGARDI-TA EN PLENO DESPISTE MIRANDO HACIA OTRO LADO CONS SUS BESITOS Y CANCIONCITAS, POCA FIESTA PUES EN BARCELONI-TA

¿MÁS MOTIVOS PARA MI ROTUNDA FELICIDAD?

ASISTIMOS A LA DEBACLE DE LA FARSA AZULGRANA Y AL FIN DE LA BURBUJA BARCELONITA:

-DIRECTIVA A LA GREÑA
-JUGADORES EXILIADOS HABLAN MAL DEL ENDIOSADO GUARDIOLA
-FRACASO ECONÓMICO
-JUEGO POBRE PUES MIREN EL TRISTE 0-1 AL SPORTING MIENTRAS EL REAL MADRID DESCOYUNTABA AL ESPAÑOL.


SOY GOLFO, UN GOLFO FELIZ.
SOY UN TRIÁNGULO ISÓSCELES DE ALEGRÍA, UN TRIÁNGULO ESCALENO DE SABOR Y UN TRIÁNGULO EQUILÁTERO DE RISA.

EL PERRO TOBÍAS ha dit...

guau mi amo, guauuuuu yo también soy feliz persiguendo los huesos de los culerotes del estrecho de Gibraltar y de la punta de Tarifa...

yo le doy al hueso y muerdo

guauuuu guauuuu guauuuu

Arnau ha dit...

la parella patètica segueix la seva creuada cutre per les clavagueres de la terra.

felicitats a la penya bogarde i és que veig que ja teniu fans a Argentina,
Xina
i les Illes Balears i Pitïuses.

Fray Berengario ha dit...

Julio....julio....por maitines que no puedo andar sin tu luz...

Julio...Julio...

endora ha dit...

bona resposta: la dictadura del bogardiat, valeeeeeeee, convençuda, m'hi apunto, encara que no ser si ... donades les meves absències... se'm portarà al reformatori del Liceu per aprendre de la camarada Núria, ja no com a reportera, sino per intervenir en alguna cantata per a la burguesia culé amb l'afany que se'ls hi trenquin els timpans, però si així ho digués el consell de base, doy fe que se hará. Bona conclusió la reflexió feta bojan-guardiola, no és original però::: veu veure el programa!!! os pillé!(ventríloquant la Feliu). I acabant, Vilanova (PUEBLONUEVO) desde que le pilló el toro y se quedó sin ojo, té la vista més aguda y el oíde més fi, sé del seu apreci per les bones paraules de la penya de the corner tavern sobre la seva persona, inclòs he pogut saber que és possible una visita seva "in fragantti"... Dit això, m'acomiado, sabent que sóc en bones mans, però encara dic: menos besos y más morreos!

KaliKenyo NINotaure ha dit...

Hey "Golfo triangular",
com t'agafi un "cabo obtuso" veuràs quina patacada et fotràs.
¿O és que no saps encara que nosaltres a l'estel exagonal del circ escopím a la closca pelada dels cretins?

Julio Dìaz-Escamilla ha dit...

¡Aquí estoy, mi querido Fray Berengario! ¡Aquí estoy bogarderos y barcelonistas todos! He tenido problemas con mi ordenador y no me dejaba comentar (ni siquiera en mis blogs), pero ya subsanado el asuntillo tecnológico, digo que mi voto es para la OPCIÓN: B.
Y que pidamos a nuestro Fray Berengario que ore, y ore mucho, para que la alegría cimbre los estadios donde se presente el mejor equipo del mundo ¡el Barsa!
Un abrazo bogardiano y barcelonista para todos.

Fray Berengario ha dit...

Querido Julio:

Mis maitines vieron la luz con tu irrupción fogosa y fulgurante.

Voy a orar con todas mis fuerzas mientras me muerdo la uñas debido al pánico de excomunión que siento al querer votar y no poder. el prior no cesa de controlar mis vaivenes claustrales.

MADRIDISTA A CALIPOTE Y ARNAU ha dit...

SEÑORES CALIMOCHIPATAPUM Y ARNAU:

ANTE TODO UN RESPETO. LUEGO UNAS DISCULPAS Y DESPUÉS UN ADIOS MUY BUENAS.
SE ACERCA EL FUTBOL Y ALLÍ SE DECIDE QUIEN TIENE RAZÓN.

HASTA LA VISTA, CHATOS DE REVISTA.

EL PERRO TOBÍAS ha dit...

g u a u
g u a u

Fernando Atienza ha dit...

Volvemos a recapitular. Primeramente un saludo a Julio Díaz-Escamilla.

Estos primeros días de bogardeante dominio me ayudan a conciliar el futbol conmigo mismo. Argentina vive el futbol. Yo vivo el futbol pero intento sustraerme. Pero llega Messi que es Dios y lo disfruto. Leo a Julio y me siento como en casa. Brindo todo el mate por la fortuna y la dicha de esta peña.

Argentina y Barsa.

Àngel 'Soulbizarre-Tati' ha dit...

M'agrada el que està passant per aquest indret del món. Quan tots els temes passen pel turmix arriba la gran creació. Tot va comemçar en els temps del post-van gaalisme, quan va arribar l'espavilat Laporta (el temps ha demostrat que era molt i molt espavilat el xicot) i les lligues del Ronaldinho. Aleshores la Penya era un experiment que temptejava el bar de l'Amistat. Amb el temps i unes copes, la cosa va derivar i ara, amb aquest blog insólit, el bogardisme és una màquina il·limitada. No sabem que és primer, si la pilota o la lluita, si el Barça o la canço, si la Feliu o la Brigitte Bardot, si Premià o Ses Illes, si Argentina o si la Xina. Aquest blog saczeja tots els estaments i fa trontollar l'univers. Però ara, dies després, ja comencem a necessitar un xic de futbol. Les seleccions aturen el curs de la vida. Els bancs trenquen la lògica de la felicitat social. Massa sotracs en temps de crisi i barbàrie. Que s'aixequi el teló!
Visca el West Ham i el Bogarbarça cada dia.

Avanti popolo!

Adell el Comodor ha dit...

és que sou la cosa més original que purul·la per la xarxa



baaaaaaa rrrrrr ççççç aaaaa !!

Anònim ha dit...

Madridista i gosset Tobías,

jo no he faltat el respecte tant com tú fas amb tota la gent del globus terrestre.


Arnau

Ágata Meyer ha dit...

ssludos desde Mercedes / Argenina

fenomenal messi y fenomenal barsa


Ágata Meyer

Joan Balcells / Llançà ha dit...

no llores por mi Argentina.
no ploris per mi Llançà.

Ágata Meyer ha dit...

Sin lugar a dudas, no lloramos.
Argentina sonríe los milagros de DIOS MESSI

maria cristina ha dit...

Chicos, gracias por acordarse de nosotros y felicitaciones por todo el trabajo que hacen en su blog, una maravilla, lo mío es muy sencillo. Un abrazo grande para todos

DAVID ALENYÀ ha dit...

Bon dia bogardians. No em sembla apropiat que tracteu un tema tant crucial per la història del barcelonisme, com és l’estada de Wiston Bogarde al Barça, d'una manera tant lleugera i trivial. La contribució que va fer aquest autèntic crack no només al nostre club, sinó al món del futbol en general, mereix un tractament molt més acurat i objectiu de la seva personalitat, per centrar-se més en la seva innegable, innovadora i original tècnica per aturar els davanters rivals (que han intentat copiar sense fruits els millors defenses del món, entre ells en Pepe o en Sergio Ramos), que no pas en la seva agitada vida social, el seu innegable carisma, o el seu evident sex-a-pil. Però aquesta petita apreciació personal no m'impedeix considerar el vostre bloc com el millor bloc que he vist mai. Ànims al bogardisme, i a partir d'ara teniu un nou i fervent seguidor! Us deixo una modesta contribució: http://palafollsdemunt.blogspot.com/2011/10/lautentica-teoria-de-levolucio.html

DAVID ALENYÀ ha dit...

Bon dia bogardians. No em sembla apropiat que tracteu un tema tant crucial per la història del barcelonisme, com és l’estada de Wiston Bogarde al Barça, d'una manera tant lleugera i trivial. La contribució que va fer aquest autèntic crack no només al nostre club, sinó al món del futbol en general, mereix un tractament molt més acurat i objectiu de la seva personalitat, per centrar-se més en la seva innegable, innovadora i original tècnica per aturar els davanters rivals (que han intentat copiar sense èxit els millors defenses del món, entre ells en Pepe o en Sergio Ramos), que no pas en la seva agitada vida social, el seu innegable carisma, o el seu evident sex-a-pil. Però aquesta petita apreciació personal no m'impedeix considerar el vostre bloc com el millor bloc que he vist mai. Ànims al bogardisme, i a partir d'ara teniu un nou i fervent seguidor! Us deixo una modesta contribució: http://palafollsdemunt.blogspot.com/2011/10/lautentica-teoria-de-levolucio.html

Palafolls de Munt ha dit...

Bon dia bogardians. No em sembla apropiat que tracteu un tema tant crucial per la història del barcelonisme, com és l’estada de Wiston Bogarde al Barça, d'una manera tant lleugera i trivial. La contribució que va fer aquest autèntic crack no només al nostre club, sinó al món del futbol en general, mereix un tractament molt més acurat i objectiu, que es centri molt més els seus valuosos recursos futbolístics i en la seva innegable, innovadora i original tècnica defensiva (que han intentat copiar sense fruits els millors defenses del món, entre ells en Pepe o en Sergio Ramos), que no pas en la seva agitada vida social, el seu innegable carisma, o el seu evident sex-a-pil. Aquest líder visionari mereix un punt i apart ens els anals de la història culé, i blocs com el vostre tenen la responsabilitat de immortalitzar el seu llegat. Ànims al bogardisme, i a partir d'ara teniu un nou i fervent seguidor! Us deixo una modesta contribució: http://palafollsdemunt.blogspot.com/2011/10/lautentica-teoria-de-levolucio.html

Palafolls de Munt ha dit...

Ho sento, em pensava que no s'havia penjat el comentari, ho he anat intentant, i ara he vist que l'he repetit quatre vegades. Perdoneu.

Anònim ha dit...

Quería informado de lo que se puede apoyar a una abeja en la vida de manera que es más o menos no lo que no podía conceder una verdadera respuesta .