PENYA BOGARDE. LA PENYA DEL BARCELONISME PROLETARI

Tribuna Winston
Bogarde. L'organ oficial de la Penya Bogarde de Premià de Mar. LA PENYA QUE MAI FALLA.
Òrgan d'expressió oficial de la Penya Bogarde, fundat l'any 2007 del segle XXI a la vila de Premià de Mar / El Maresme / Països Catalans / Univers / Tot.


dilluns, 22 d’agost de 2011

REVOLUCIÓ: PARADA, FONDA, GAMPER I INTERNACIONALITZACIÓ TOTAL DEL BOGARDISME I DE LA CAUSA "TITO" (actualització de dades, reflexions i etc.)

EL GRAN PLATINI LI ETZIBA
UN DIRECTE ALS MORROS DE CRISTIANO.
MESSI, EL MILLOR D'EUROPA
(LÒGIC, SI JA ÉS EL MILLOR DEL MÓN, OI?)

Breu telex-crònica de Marta Coma (Bogarde News).


EXCLUSIVA MUNDIAL.



El Secretari i el President de la Penya Bogarde presenten davant la premsa a la nova portaveu,
la Srta. Marta Coma



MARTA COMA
HA ESTAT NOMENADA

PORTAVEU DE LA PENYA BOGARDE
A LA COSTA BRAVA.
ADJUNTEM FOTOGRAFIES
DE LA FLAMANT PERIODISTA.






ESPECIAL HOMENATGE A TITO VILANOVA


...A la una...



...A les dues...



...i a les tres!


TOT EL MÓN APLAUDEIX
AL GRAN TITO VILANOVA

HOMENATGE
INTERCONTINENTAL
A TITO VILANOVA


Solsona...



París...



Vilanova de Sau...



Vilanova del Camí...



Vilanova i la Geltrú...



Sants....



Badal...



Teià...



Helsinki...



Tagamanent...


Ses Illes...



***************************


REPORTATGE:
ELS FETS DE L'ULL DE VELLUT
AL DETALL





Fotografies de l'agència Magnum. Els escamots bogarders comencen
la revenja blaugrana. El Madridista i el seu gos Tobias ja han conegut la visita
dels joves bogardencs (pacifistes però no pas "tontos").


Fotografia Calsapeu: Lo Pipita (que darrerament està amagat) i el madridista David Lara, segones respostes dels escamots bogardencs. Som pacifistes, però no som "tontos".






S'han precipitat masses esdeveniments en diversos fronts. Els fets de la costellada copera (la suposada "supercopa"), han desfermat la fase més avançada de la nostra revolta. El silenci (armistici bogardià) d'aquests dies de retorn a la bimba, ens ha fet actuar d'ofici, ser criptics, breus i formals. Però les coses estan desorbitades. La guerra dels ulls de vellut no deixa marge. No apostem per la pau dels cementiris. La indigbogardització pren volada.


Mourinho gaudeix del silenci còmplice de
Sandro "pipa de la pau". Nosaltres, no!


Fotografies de Leopold Pomés: Instantànies directes dels moments
en que els dos presidentsvan ser agredits per encaputxats mourinhistes
en un mercat d'Occitània (encara s'espera un gest de solidaritat del rosellisme "mut i sord").



De cap de les maneres ens podem quedar de braços plegats i veure com la diàspora i l'exili s'apoderen dels nostres guerrillers. Sense anar més lluny ens arriben notícies de que el president d'honor i el president oficial de la nostra penya han estat agredits en terres occitanes per clons del macabrisme mourinyenc. No ens farem les víctimes, però la tàctica barroera de l'ull de vellut ja s'ha convertit en el "modus operandi" de les legions enemigues que ostiguen els nostres valents guerrers. Informem que s'ha constituit un comitè de la resistència bogardiana a l'exili. Els nostres presidents d'honor i oficial s'han desplaçat a les occitanes terres i han participat en el congrés constituent de l'exili revolucionari bogarder: El Comitè Internacional Bogardià (CIB).


Video de Lars Von Trier: els membres del CIB s'entrenen
a tot gas a la base de Figeac (Occitània)

Adjuntem el comunicat del CIB,
signat a Bagnac/Lot/Occitània el dia 21 d'agost de 2011:

Tito Vilanova ha estat objecte del més gran atac perpetrat per l'enemic contra la causa noble del bogardisme. Mourinho -el mal- l'ha feta molt grossa. Tito Vilanova, mai Pito, sempre Tito, és el mascaró de proa de la banda esportiva del bogardisme.


Nosaltres, els bogardistes, sempre hem dit als quatre vents
(no ara, com sembla que està passant a base d'oportunisme post-supercopa)
que Tito Vilanova és el factotum del barcelonisme
de pedra picada, falç, estrella, sang i fetge.



L'atac a Vilanova ha inflat d'orgull la resistència
i els acords del CIB són aquests:


1) Abandonar Sants (és festa major al barri) i descentralitzar la lluita.



2) Declarar totes les viles del món que portin per nom "Vilanova" (en qualsevol idioma) com a places fortes de les acampades mundials antiRosell/Mourinho. Les primeres bases de la revolta -ens consta així- estan ubicades a Vilanova del Camí, Vilanova de Sau, Villeneuve sur Lot, Vilanova i la Geltrú, Vilanova del Vallès, Villanueva de la Cañada i Villanuova sul Clisi.


Fotografia Pérez de Rosas: Revolta a Vilanova de Sau

Fotografia Aniceto: La Vila Pirata de Premià de Mar,
seu de la Penya Bogarde, tot i no portar el nom de Vilanova s'afegeix
a la revolta i aconsegueix fer presoner a un mourinhista madridista .


3) S'acorda la constitució d'un escamot semi-camuflat que coordinarà l'acció terrestre. Els integrants es distingiran per mostrar un ull tapat estil pirata. Els membres de l'escamot són: Núria Feliu, Naomi Watts, Dyango, Jordi Tardà i Oleguer "Presa de la Pastilla".







La Cooperativa Bolxevic Oftalbogardista
s'adhereix a la gran causa "Tito"
i ofereix solidàriament els seus serveis
a qualsevol bogardenc que ho vulgui i
que necessiti del nostre suport.





LA PRIMERA MANETA
DEL CURS A CAN GAMPER



Dit i fet. Un estadi lliurat a l'amor per Tito Vilanova. Un estadi lliurat al més important de tots els títols. Un estadi lliurat a l'art de la bimba. Un estadi-clam lliurat a la família Gamper. El nostre objectiu de la temporada és el Gamper. El nostre trofeu. El trofeu que MAI guanyarà el Real Madrid. El grandiós Gamper.


Maneta blaugrana en tots els morros de Pichi Alonso. Maneta i caixa, maneta i faixa, maneta i ull de vellut transmutat en l'ull d'or del gran Tito Vilanova.
Ball de gols, ball de futbolistes.



Una objecció: Senyor Guardiola, ja sap vostè que l'amo de la banqueta -Tito- li ordena que escalfin Cantona i Martí Filosia? No faci orelles sordes quan el mestre reclama uns tocs de bimba de la parella màgica del nou curs!


Tema Cesc (ex-Francisquito): Mica en mica, el d'Arenys ja sembla de Premià...l'estimarem!


Tema Kiko Femenía: Ep! Aquest xavalot promet. Un toc feminista farà que aquest club ja sigui la culminació de l'alliberament de tots els tabús.
Tema Napols: Tot sigui dit, els napolitans ens cauen bé.
Tema Podrit: Un altre any serà...i si feu bondat, un dia us convidarem a passar per la pedra gamperívola.


EL MÉS GRAN DELS ENTRENADORS
DE TOTS ELS TEMPS: TITO VILANOVA






...i ara un xic de cultura bàsica:

Parche para el ojo (Vilanova's System) -

es.wikipedia.org/wiki/Parche_para_el_ojo - En cachéSimilares
Eran particularmente frecuentes entre los miembros de ocupaciones peligrosas tales como piratas y herreros. Hoy, al estar los ojos prostéticos cada vez más ...

I DEDICAT ALS NOSTRES AMICS DEL NAPOLI (SUBCAMPIONS DEL GAMPER 2011)


Adriano Celentano - Azzurro - youtube.com
3 min - Disco Dance (1977)
Disponible en: Dailymotion - myvideo.de

73 comentaris:

Anònim ha dit...

Això és una obra mestra de la literatura històrica i guerrera

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Messiiiiii, mESSIAAAASSSS, mESSIIIIIIIIII, MESSIAAAAAAHHH...

Arnau ha dit...

m'agradaria saber el nom i l'adreça de l'oftalmòleg de Tito Vilanova. Acabo de veure el partit del Gamper per la tele i no té rastres de la violència del llangardaix lusità. Operació amb laser, pomada ultrapotent, raig X, miracle del bon Déu.

Una ferma abraçada al Tito.

Joan Francesc ha dit...

algú sap allò de les escudelles?

Arnau ha dit...

d'escudelles no n'entenc però de seminaris sí i molt.

Joan Francesc ha dit...

si tú em parles de seminaris jo intneto dir el poc que sé d'escudelles, va bé?

Arnau ha dit...

un seminari és un taller de bisbes

Joan Francesc ha dit...

el problema meu és que jo parteixo del dubte de si el que jo entenc per escudella és el mateix que per la resta del món. de totes maneres gràcies per informar sobre el seminari.

KaliKenyo ha dit...

Aquests dies he recordat Tisner, l’home de les barricades amb un pegat a l’ull. La seva imatge em suggereix un canvi, la recuperació d’una costum pirata. Es tractaria que els arbitres incorporessin el pegat a l’ull a la seva indumentària (al fi i al cap si la justícia és cega, els arbitres ho son a mitges) d’aquesta manera quedaria més justificada aquesta mala costum de no sancionar amb targetes les marranades d’alguns criminals que es fan passar per esportistes d’elit futbolera.

Per cert Arnau, en Tito ha seguit els consells d'en Martí Filosia, qui li ha recomanat filet cru i fulles de col. Els remeis tradicionals donen bons resultats.

penyabogarde ha dit...

Què li passa al Tom Waits? Només sap dir Messi o què?

penyabogarde ha dit...

Soci Arnau,

l'adreça del doctor que ens has demanat és aquesta:

Dr. Onofre Valls i Fabiola
c/ Pastisser Bruguera, 1
08330 Premià de Mar

Òscar Roig i Carrera ha dit...

També puc dir: que guapa està la Naomi amb el parxe a l'ull! Segur que el Messi fins i tot amb els ulls embenats continuaria sent el millor! Messiiiiii, Messiiiii, Messiiiii...

Thiago reaacciona que en Sisquet t'està prennet el lloc! Aquest Barça-pirata promet! Aquesta penya continua pirada!

Puc avançar en exclusiva per la penya Bogarde que el 25 d'octubre sortirà a la venda el nou disc de Tom Waits que es dirà: "Bad as Mou".

xisco ha dit...

Des de Mallorca amb un pegat a l'ull!!!! Tito ets el nostre Capità del vaixell!!!

David Lara ha dit...

¿Os babeís planteado la posibilidad de que alguien pueda emprender alguna acción contra esta página web?
¿Os habeís preguntado acerca del alcance punitivo que pueda tener una resolución contraria a vuestra manera de difamar al prójimo?
¿Os pasa por la mente?
¿No os suena a sembrar malas raices lo de festejar la violencia y marcar con nombre y apellidos a un servidor?
Hablais de jóvenes (¿o energúmenos con peinado rasta y patinete barato?) que se toman la justicia a cuenta y riesgo sin tribunal ni testigos, hinchando ojos a un madridista anónimo, a un perro o a un Pipita. Hasta este extremo tal vez no hay indicio de querella por tratarse de anonimatos y nombres infundados o animales falderos. Pero lo temerario está en lo que haceis en mi caso. Mi nombre y apellidos aparecen como objectivo de la reyerta de los jóvenes cachorros del movimiento de quita y pón denominado Boagardez.

¿Sabeis lo que significa en términos judiciales el mero hecho de que un nombre (David) y un apellido (Lara) se asocien al victimario de unos gangsters fanáticos del futbol?

Condenable, seguro. Punitivo, seguro. Toco-Mocho y carcelario, también.

Se os ha ido la mano, ¿no?

SECRETARI PIRATA ha dit...

la meva sincera felicitació als nostres valents escamots bogarders !!!

penyabogarde ha dit...

Senyor Lara,

vostè està crispat i veu delictes on només hi ha faltes lleus. El bon humor imperant a can Barça, la convicció revolucionària de la nostra gent lluitadora i els anhels de llibertat, no estan renyits amb la gatzara, la follia, el riure i la gargamella àcida.

Vostè empra conceptes lletjos del món judicial i burocratitza la seva tibantor a base d'exaltar una causa "punitiva".

Es vol fer d'or a despit d'un col·lectiu de proletaris de mal bar i bona solta?

Ànims, senyor Lara, disposi del seu moment de glòria i substituexi els avorrits, foscos i teranyinosos tribunals per un bon porró del Priorat, una fària acaliquenyada i un gotet de Gin Xoriguer.

Serà feliç!

maria ha dit...

Aquestes fotos fan una mica de por.
Aquest Mou em provoca ràbia...ecs!

Mikel Buck ha dit...

en Cesc a la cursa a pel de premià!!!!
fortissim pel body!!!!!! gloria sant cristofol!!!!!!!

sou acollonants!!!!!!

Prresidència ha dit...

No pateixis Maria, el bogardisme és de bona pasta i sap mantenir les formes

Mikel Buck ha dit...

totes les fotos de la festa major m'agraden en escreix

Joan Estruch ha dit...

bona idea de posar el video del Celentano per IL NAPOLI

Mariscal Tito ha dit...

Les coses van molt bé i tot el món ja sap de quin peu calça el gran Tito

Coma ha dit...

Avui he tingut un ensurt. Per la ràdio es rumorejaa que Mourinho havia posat el seu càrrec a disposició del club. Sort! No ha estat més que un rumor. Cal que Mourinho sigui més i més entrenador fins que peti la casa blanca com un globus del Condis.
Sense fer mal, pacienment, amb seny, però que Mourinho porti el Real Madrid al colapse i la fallida, que baixin a segona, que plegui el Cristiano, que visitin l'infern de la segona i juguin amb l'Elx a Altabix i que coneguin un dia altres esvorancs, al camp de l'Igualada o a la Nova Creu Alta.
Més i més avall, que Mourinho visiti els camps del Vilanova del Camí, del Vilanova de Sau, del Vilanova de la Roca. Que tots els Titos, Totis, Pitos, Pipos i Titis omplin els carrers de Vilatorrada de Segrià i que llisqui damunt d'una cansalada caducada.

Mourinho ets etern i gràcies per ser com ets.

Arnau ha dit...

La CIència diu ja el que ha de dir i que els bacallans i els capellans ratifiquen tant bon punt el raig moral cau damunt la terra i obre el mar.

P O E S I A M O U R I N Y A


Sabres de doana
olzinelles de Viriat
ni au ni vola
Mou de la mou mou la viga
ull en palla viva com Xina
que diu i fa miclis-miclis
a la dàrsena i del tauró
calitxa de serrat

serrat de terrat
Joan Manuel Serrat
cocofriu de blat

i si canta en Serrat?
calla la Feliu?



======= us agrada, ara? =======

Anònim ha dit...

barça rima amb basarda i no volem prendre mal

penyabogarde ha dit...

Respostes de la Junta:

1) Maria, no pateixis, som gent pacífica i no ens agrada cridar.

2) David Lara, has iniciat una dinàmica insòlita.

3) Joan Francesc i Arnau, el vostre debat sobre escudelles i seminaris ens està deixant una mica fora de joc. Ens agradaria anar a l'arrel del tema, ja que pot ser de gran interés per la Penya.

4) Kalikenyo, bona pensada la del Tisner. Tot un pioner de l'ull tapat.

5) Òscar, fas bé en messianitzar les intervencions i d'amanir-les amb l'estrella lynchiana, rossa i amable.

6) Xisco, ets la peça clau del bogardisme mediterrani. L'embaixador de la Penya a les Illes. Ens ho passarem molt bé.

7) Mikel Buck, si ets l'alter-ego del senyor Miquel Buch, això t'honora en termes d'eficàcia política i capacitat d'establir relacions amb el poble obrer.

8) Estruch, celebrem que t'agradi el mestre Celentano. Insistirem en aquest bard de la cançó transalpina.

9) Mariscal Tito, esperem que el retorn de la seva figura inauguri una nova etapa d'estabilitat balcànica.

10) Coma, proposes un tema complicat: és millor un Mourinho-peta-Madrid o un Mourinho-peta-futbol. Parlem-ne.

11) Arnau, com a poeta toques el cel.

12) Anònim, rima difícil però no impossible.

Ferran Calvatge ha dit...

teniu una gran operativitat per fer que aquesta web sigui una font constant de novetats i actualitzacions.

Molta enhorabona i se us saluda des de Blanes.

Òscar Roig i Carrera ha dit...

A mi m'ha agradat molt la intervenció de Coma, felicitats a Coma!!!,,,,,,,,.

Messi. La pròpia paraula ho diu tot. "Recuerda este nombre". Res més a dir.

M'he posat un parxe a l'ull dret i avui em sento més revolucionari. Me'n torno a les barricades de la lynchiana confraternització bogardenca!

Coma ha dit...

Moltes mercès Senyor Roig per considerar que el meu escrit mereix el seu agrat. He de dir que la teoria d'un Mourinho eternament lligat al Real Madrid la trobo sensacional i serà la manera de que desaparegui per sempre més aquesta entitat. Jo no soc de les que creuen que sense el Madrid no hi ha alicient per el Barça. Jo crec que tot aquest pernil de "clásicos" no és necessari i que el Barça pot trobar altres rival per tractar de tú a tú amb esportivitat i rivalitat assegurada: el Manchester United, el Milan AC, l'Ajax, el Santos, el Bocca Juniors, el Bayern, l'Olympiakos, El Gisclareny o el Klow de Sildàvia.
No crec en la teoria de que necessitem el Madrid per tenir ambient. Per mi si el Madrid s'esborra del mapa molt millor per tots i crec que el rebenta-ulls portugués està fet a mida per dinamitar la Casa Blanca florentina.

Encara més li demanaria a la gent que fa aquesta web que comenci una nova indignació consistent en acampar a totes les places de Madrid amb el lema REAL MADRID DISOLUCIÓN, MOURINHO RENOVACIÓN.

Marta Coma

Marta Coma ha dit...

Senyor Roig:

m'oblidava una pregunteta. Quan diu que li agrada una actriu, no s'ha plantejat mai que algú que no és de la farandula podria ser tota una sorpresa i sense recorrer a Hollywood? A mi la realitat m'ha ensenyat a ser com soc.

Marta Coma

Anònim ha dit...

A mi la Watts amb el parxe no em fa e pes, la prefereixo a Mudholand Drive, ves per on alfredu!

Ariel Allen ha dit...

Visca la Sinagoga de Reus!

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Apreciada senyora Coma,

Un cop més estic del tot d’acord amb vostè. A manca de lliga interestelar pel moment aquest Barça ha de mirar sobretot a Europa i més enllà a la recerca de rivals dignes. Ens hem d’independitzar mentalment i físicament, si és possible, del centralisme imperialista. Tants clàssics ja comencen a avorrir, sobretot quan ha quedat tan manifesta la superioritat blaugrana davant un rival barroer i indigne.

No hi ha perill de que fugi Mou, de moment. Allà gairebé tothom el recolza, només cal donar-se una volta per la web del Madrid. Ho acabo de fer i és com pujar al tren de la bruixa, amb la diferència que allò fa por de veritat. Algun dia se n’adonaran de com estan ficant la pota, però esperem que ja sigui massa tard. No tinc esperances de que mai el Madrid baixi a segona, però no cal... Si continuen de segundons del Barça aquella casa acabarà petant per totes bandes i ben aviat...

Amiga Marta ,la realitat m’ha ensenyat a apreciar totes les dones de carn i ossos, que es deixin apreciar per mi, això sí.... Naomi Watts i les actrius de Hollywood també són de carn i ossos, no ho oblidem, i es deixen apreciar en la proximitat dels somnis. Desconec la seva carn i els seus ossos, però puc dir-li que admiro profundament el seu esperit. Sobretot continï sent com és: una dona real blaugrana bogardiana.

Amb respecte i admiració,

Òscar Waits

Titus ha dit...

Jo, Titus.
Gràcies pel recolzament i els aplaudiments, però qui se’ls mereix de veritat sou vosaltres, els bogardistes, sempre on s’ha d’estar, al peu del canó pirata, defensors de les causes justes. Vosaltres, la Fúria Feliu i la Marta Coma us ho mereixeu tot.
Visca la Fúria i visca en Martí Filosia.
Paraula d’en Titus.

Coma ha dit...

Senyor Òscar Wilde,

miri que anem per bon camí. De moment el meu esperit ja li fa campanetes. Doncs ara li proposo un pas endavant. El meu fisic té tots els números per ser el seu gust.

http://2.bp.blogspot.com/_gPfXA7JgTxg/SQhQf-Bk0FI/AAAAAAAAEV4/yDbTJ1dlXOQ/s400/audrey+de+Twin+Peaks.jpg

Si és així: Acordem platja o bosc?

Només contesti amb una de les dues paraules: platja o bosc?


(amb el permís del MISSATGER)

Òscar Roig i Carrera ha dit...

És naturista la platja? Té cabana el bosc? Segur que vostè és una dona real, amb aquest físic? Qui és el missatger?

Bé, com que sóc més de mar que de muntanya...

PLATJA

Igor ha dit...

Òstia de Déu, feia temps que la mandíbula no se'm desencaixava. I aquelles boniques atraccions amb guardes d'assalt?????
Boníssim.

penyabogarde ha dit...

Igor,

en nom de la junta directiva de la Penya Bogarde, la més cordial benvinguda al blog que tens davant i que ara ja és teu.

Primer premi: t'enviem un fixa-mandíbules marca "El caliquenyo sideral".

Segon premi: ja estas a la filera dels que esperen davant la Roulotte de Naomi Watts.

MARCA informa ha dit...

El once que ha puesto en liza Mourinho para afrontar el choque ante los turcos correspondiente al Trofeo Bernabéu cuenta con dos sorpresas, las ausencias de Casillas y de Nuri Sahin.

El guardameta dejó su puesto a Antonio Adán en una decisión que apunta claramente a castigo del técnico, al que no le sentó nada bien que el capitán tratara de limar asperezas con Xavi y Puyol tras lo acontecido en la vuelta de la Supercopa.

Casillas telefonéo a los jugadores del Barça e incluso ha organizado una cena de la paz cuando se junten antes de los partidos internacionales ante Chile y Liechtenstein.

penyabogarde ha dit...

Patètic 2-1 del Madrid amb un Calasataray en hores baixes (només de recordar el 5-0 del Barça amb un Napols d'hores altes...).

Patètic miting a l'estil franquista, bany de masses de l'afició donant suport al mal. Escarni contra la figura del geni Vilanova. Un públic lliurat a l'adulació del mal.

Els valors del mal estan de moda. Estil franquista. El mal, ell, es fa la victima. El mal, ell, renya Casillas (Ell, el mal, no voldrà pas posar-li el dit a l'ull de la Carbonero?).

El món està fora de mare.

filòleg molt culé que passava per aquí ha dit...

INFORMACIÓ LITERÀRIA DEDICADA AL SENYOR ÒSCAR I A LA SENYORA MARTA COMA


el misteri de la platja i del bosc segons el poeta Gabriel Ferrater:



Vindrà el dia més llarg d'algun llarguíssim
estiu. De bon matí, abans que el telèfon
no ens cridi a platja o bosc, ens n'anirem.
Prendrem el tren més lent, i baixarem
a la tercera estació, en un poble
de terra sense verds. El disc vermell
d'una taverna ens donarà el senyal.

Coma ha dit...

Senyor Òscar Ladoire, perdó, Wilde, perdó, perdó, senyor Òscar Waits, o Watts, com vulgui, com vulgui, a veure si ho entenc.


Diu: Platja.
Accepto. Platja amb bosc a tocar. Aiguablava. Aprofitem per fer un arròs negre que el fan mot bo arran de platja. Ja concretarem el dia. Soc formal com una equació de tercer grau i decidida com una recepcionista d'hotel de dotze estrelles.


Primera queixa: No m'ha agradat que el filòleg simpàtic, graciós diria, s'hagi volgut apuntar el "tanto" erudit per ficar cullerada en un tema que des d'ara és cosa de dos.

Però ja aviso, puc estar vint i quatre hores seguides parlant de futbol, fins i tot quan el guió demana amor.

Com he dit, senyor Òscar Ladoire, perdó, Wilde, o Waits, o Watts, o Roig, n'anem parlant al caliu de la supercopa europea que es juga a la luxuriosa vila mediterrània de Monaco. Només pensar en Mónaco, ja oblido la proposta inicial d'Aiguablava i em veig alternant el Baccara, el Martini, la roba de cotó noble, el Maserati del meu cosinet Aldo, la cambra gran de llit gran i llençol rosa brillant i totes les fragàncies de la maleta on deso la col·lecció de Chanel i les eines amatòries.

Tindrem un final d'estiu memorable.

Platja!!!!!!!!!!!!!!!!

David Lara ha dit...

Señorías venturosas y algo pesaditas:
Cuando les mandé mi último comentario estaba sobrepasado por los hechos del clàsico. Me puedo repetir pero lo digo de nuevo y es que estais rozando lo punitivo, puede ser un término judicial o lo que querais ver en el pero es lo que siento. No me ofusco, pretendo compaginar el buen humor de los buenos tiempos de esta web de cuando se mezclaba el balón con ingeniosos materiales humorísticos, pero la cosa como es obvio ha degenerado en un subproducto inquietante y tirando a lacerante. Solo quiero dejar escrito que cuando lo habeis currado sois brillantes pero el camino actual os mete en el atolladero de lo judicial y la nave anda a la deriva y sin rumbo. Sin más rumbo que la lobotización más fetén propia de las páginas que abundan en las cloacas de internet y eso sabe mal viendo en pasado lo que era esta web.

Mi madridismo no es forofo, puedo discrepar de algunos errores de Mourinho, de algún desliz de Florentino Pérez o de ciertas tácticas defensivas. Pero tambien me gusta decir las cosas por su nombre y es que no hace falta ser jurista para entender que las relaciones de causa-efecto lastran los conflictos. Solo una pregunta múltiple y objetiva os voy a formular:

Lo del ojo es un gesto feo por parte de Jose Mourinho, pero ¿Y la causa? El clima que se genera obedece a un fondo de agresiones y simulacros que tejen una telaraña de insensatez y ahí nace todo. Xavi insulta, Cesc se singulariza a piscina libre, el segundo de Guardiola se consagra como el marrullero de fondo, donde no llega el comedido de look moderno Guardiola, allí llega en su rol de calientapartidos vuestro querido Tito.

Me pregunto y os pregunto si podeis entender que el contexto previo desencadena los gestos condenables de Jose Mourinho. ¿Podeis hacerlo?

No soy forofo, tampoco soy incondicionalmente de Mourinho pero objetaré una nueva treta:

Si os parece un mal tandem Mou+Karanka por eso del jefe y el funcionario fiel, ¿no es más perverso el tandem del doble lenguaje? ¿no es más triste el duo bífido entre el elegante Guardiola y el marrullero Tito?

Os propongo un ejercicio consistente en observar el modus operandi del tandem bífido Pep+Tito.

Pep viste impecable, teatraliza con esmero, pone su voz de bachiller selecto, dice hablar de futbol, vende bien.

Tito viste chandal, no para de repartir de consignas desde su foso, en voz alta se le va la lengua, siembra el campo de frases que llegan al banquillo rival.

¿Os resulta raro que otro entrenador pierda la paciencia y pase lo del ojo?

Solo esto, solo pido esto, objetividad. A ver que piensan ustedes y por favor no se crean que voy de farol o de madridista como el otro loco del perrito.

Ustedes tienen la palabra.

El missatger ha dit...

La senyora Marta Coma és d’una bellesa sublim. Em recorda molt a la meva amiga Audrey, del meu poble preferit, el poble amb percentatge de belleses més alt del món i la història (Laura, Donna, i tota la resta). Coses bones que té el bogardisme.
Per cert, diuen que la tertúlia futbolística del canal del toro canviarà de nom: el dedo en el ojo, en honor al seu líder. Entre Strauss-Kahn, Bernanke, Mourinho, Trichet o Cameron, que malament que ho tenen els poders fàctics sandrinistes-florentins per seduir a cap persona lliure.
Heu begut oli, l’heu feta ben grossa, i el bogardisme acabarà triomfant.

Coma ha dit...

Hola Missatger, sembla que presumeixes de coneixer la meva persona. De moment estic pendent de la trobada amb l'Oscar Ladoire, perdó Waits, o Watts o Wilde o Roig, i si la cosa prospera sempre pots fer de testimoni a la boda o preparar una estada a Twin Peaks. Estic una mica rara quan veig la teva cara a la foto, m'enlluerna el teu rostre de fantasma lluminós que emet llums intermitents. Ets de Twin Peaks, també?

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Estimada Marta (Martí i Pol),

a mi no m’ha molestat que el filòleg impertinent citi el gran Gabriel Ferrater, el meu poeta català favorit. El que em sap greu és no haver reconegut això de “platja i bosc”. Un altre petit poema del mestre per preparar el terreny de sorra i aigua blava:

Si puc

Alguna cosa ha entrat
dins algun vers que sé
que podré escriure, i no
sé quan, ni com, ni què
s’avindrà a dir. Si puc
te’l duré cap a tu.
Que digui els teus cabells
o l’escata de sol
que et tremola a aquesta ungla.
Però potser no sempre
tindré del tot present
el que ara veig en tu.
He sentit el so fosc
d’una cosa que em cau
dins algun pou. Quan suri,
he de saber conèixer
que ve d’aquest moment?

És del recull “Menja’t una cama”, un títol una mica mourinhista avant la lettre...

Òscar Ferrater

Anònim ha dit...

noranta mil persones aclamant Mourinho, pancartes en favor del seu dit, adhesió massiva, un palco tenebrós, la gent simpatitant amb les maneres de fer d'un personal que està rebentant el futbol i que trasllada a l'estadi tot el catàleg del parc temàtic ultra energument que podem trobar en els abismes paranormals que causa aquest món de bojos...

Això, normalment, es diu feixisme. I no és cosa només del madridisme , a totes les cases hi creixen cucs, però la fanfàrria d'ahir al Bernabeu és quelcom més que futbol, és la viva mostra de que aquest món va de pet al forat.

Festejar la violència i creure que això és esport, mare meva!


p.s.

No signo, em fa mandra el tema de les querelles i la cosa "punitiva" que ara està de moda.

Coma ha dit...

Òscar!

Si tot va bé seras la floreta del meu jardí d'estiu! A més de ser culé ets de pasta literària i això ja és com la cirereta del pastís. He pensat de tornar a la idea original i quedar a Aiguablava i prendre uns gotets de ví blanc fresquet i afruitat. Ens podem banyar i prendre el sol. Ja aviso que m'encanta que escampin Nivea per la meva esquena i soc una boja de l'after sun d'oli. Mira que des de petitona això d'anar a la platja i adobar-me d'olis m'ha xaronat un diantre. Si ets dels que no tenen manies, et demanaré que escampis un pot sencer de Nivea damunt el meu cutis. També soc d'ulleres fosques a la platja i de pintallavis Bourgois roig com el teu cognom i aromàtic. Tinc les meves dèries, entre bany i bany, m'he de pintar. No et molesta, oi?
També m'ho passo de castanyoles fullejant la premsa esportiva damunt la sorra. Et molesta? Saps? El Mundo Deportivo, l'Sport i un còmic de l'Eric Castel. Et molesta?
Més coses. Et va bé que condueixi jo? D'on sortiras? Jo hi aniré des de Montgat. Vius a prop?
En tot cas, ho concretem d'endemà de la supercopa amb l'Oporto, va bé Òscar?

Quina xamba que tinc! Ets el regal inesperat del destí. Estava passant un estiu una mica monoton.

Ja diras.

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Estimada,,

m'agrada que t'interessi l'alta literatura, però potser podries provar també amb "El 9". Eric Castel també era un dels meus herois d'infantesa juntament amb Coco Bill, Àsterix, Cookie Monster, Chewbaca i Bo Derek.

No tinc cap problema en untar-te d'oli. Quedaràs tan untada que semblaràs una pilota a les mans de Casillas després de sortir de les botes de Messi. Per cert, pobre Casillas, Mou li ha tallat el telèfon. També podríem fitxar-lo per tenir-lo de tercer porter, després dels grans Valdes i Pinto.

Que condueixis tu em va perfecte perquè jo no tinc cotxe, ni carnet, ni sentit de l'orientació i encara podríem tenir un accident. Com que no tinc sentit de l'orientació si t'unto d'oli allà on no toca crides "Visca el Barça!". Visc al Barcelonès, naturalment...

Només una petita cosa, em podries enviar en privat una foto en bikini, o sense bikini, opcional. És que he conegut ja moltes dones per internet i no voldria emportar-me cap sorpresa desagradable. Algunes de les dones que he conegut per internet, eren homes. Jo, físicament, tot i la foto que fan servir els bogardes no m'assemblo gens a Tom Waits. Si amb no assemblar-me a Tom Waits físicament en tens prou, definitivament sóc el teu home.

Espero que golegem a la Supercopa d'Uropa i que ens toqui l'Urquel Beer al sorteig de la xampinyons!

Òscar Vila i Nova

SECRETARI AFECTUOS ha dit...

Srta.Coma i Sr. Oscar Waits , el seu festeig bogarder-literari-estiuenc a la vora del mar sota la lluna plena, esperant la sortida del sol matiner està en un punt mol interessant i els desitgem el millor final posible després de la untada d'oli ...

per cert Srta. Coma necessitem urgenment una imatge seva per als nostres arxius ...

que passin una bona vetllada ...

sempre al seu servei ...

Coma ha dit...

Senyor Afectuós

la meva foto és aquesta i ja la vaig enviar en el seu moment



http://2.bp.blogspot.com/_gPfXA7JgTxg/SQhQf-Bk0FI/AAAAAAAAEV4/yDbTJ1dlXOQ/s400/audrey+de+Twin+Peaks.jpg

Coma ha dit...

Oski, t'imagines tú i jo, amb oli unta, junts, a la sorra d'Aiguablava, fullejant l'Eric Castel?

Oski, benmirat el Tom Waits no és guapo, només que tú tinguis el que s'ha de tenir i que no tinguis tres ulls, o siguis ciclop, o més dents de les que té la gent, o que tinguis un peu al cap, ja n'hi ha prou per que m'agradis, però el que més m'atrau i ho dic seriosament és que ets un tiu culte, culé, cinèfil (oh, que bé, anirem al cinema?) i de fàcil accés.

Recorda que em pinto els llavis.

Oski, si falla la cosa quedem amics, i en parlem passada la supercopa.

Marta Coma

Alan Smithee ha dit...

Només tenim un ull i estem fora de joc... i ja flipem mandarines de veure en somnins la Marta Coma a la sala de premsa de Palafrugell.

Ostres com estarà el seu Òscar!

Enveja!

El missatger ha dit...

Jo crec que els aplaudiments de la sèrie en realitat se’ls enduu l’Audrey Coma. Aquí la veiem en plena actuació magistral, preparant-se per a la vetllada amb en Waits que no s’assembla a en Waits –un miracle únicament a l’abast del bogardisme.

Coma ha dit...

Nois, esteu de sort de que soc de bon tracte i tinc sentit de l'humor, doncs m'heu fet una sèrie fotogràfica prou ben trabada. Almenys no tot s'acaba en el futbol a la vida. Oski, tú mateix, però la cita després de la supercopa europea i recorda que em pinto els llavis.

Anònim premianenc de la Riera ha dit...

bona nit tinguin, passi lo que tinguin i no s'entretinguin / com diria el meu avi, un dels dos avis, i així entrava directament al drap i deixava els seus entotsolaments a banda per tal de dir "i no patiu que ja s'acosta el blau del mar i aquelles ones". Tot això vé a cuentu de que estic recontrabolinga de poder llegir i quasi-quasi entendre el que esteu escrivint i cantant i xal·lant.
A veure si passo l'exàmen nanos!

Primer miro i capto un Messi tipic i punyals que diria la iaia que sota hi emergeix una Matilde gata i oriflama superlativa que mostra anhels i arremolinades divises, però despres em ruxo el cos amb una cascada fontllobregatina d'aplaudiments i vilanoves escampades al globus de la terra i mira que remiro més avall i m'alço de la cadira amb tots aquests bonifacis i bonifàcies d'ull tapat i espasa. I vinga que revinga com diu el tiet Sant Roc que en resulta un cuplé de dos que es volen i es busquen i queden si però no i finalment que sí.
Més torrada la magrana que no em puc creure que tot va de futbol.
Igual seré un dels que us volen tenir a "favoritos" ai si lai que la fera mossega i ja no estic per fer els tres tombs com quan era infant!

Quina pàgina web més poc usual, a veiam que encara farem el que deia l'avi un dels dos que bona nit tingui, no s'entretingui i faci el que tingui.

Si que m'agrada que si que si però un sí petit, un sí lleuger un SINET.

penyabogarde ha dit...

Un estiu de baixes temperatures i de denses boires. Un estiu de neus, llamps, trons, glaçades i severitat al termòmetre. Amb aquest panorama i amb la bufanda ben lligada al coll, la pipa calada, la gorra de llana amb borla i orelleres tapant el crani. El trineu ben enllustrat, els gossos entrenats i l'iglú intacta. Amb tot això i molt més, la junta directiva de la Penya Bogarde ha hagut de fer una reunió extraordinària a la nostra gelera de la plaça de l'Ajuntament de Premià de Mar i hem ajustat el balanç de tot el que aquests dies genera grans debats al blog.

1) Òscar Roig i Carrera, transmutat en cantant de veu roncallosa i sotmès a canvis constants de cognom, viu una sisena joventut. Monotemàtic en el messianisme lògic, ara reafirma el seu dandisme i segueix irradiant atracció entre les dames. Si assoleix un nou exit, alguna cosa tindrà que veure aquesta tribuna.

2) Coma, Marta Coma, ha irromput com un zepel·lí en les contrades bogardianes. Un derrotx de sinceritat, "desparpajo" i bones maneres esportives. Sembla que contempla un cert futur amb l'anterior personatge ressenyat.

3) Arnau segueix preocupat i estableix un problemàtic dilema amb Joan Francesc per escudelles i seminaris. Encara esperem concreció.

4) Joan Francesc és el mateix cas que l'Arnau.

5) El Kalikenyo segueix amb les seves tradicionals invectives i passa de puntetes damunt dels temes de l'amor.

6) En Xisco ja es deu haver menjat tota Formentera, potser que torni a la pantalla, no?

7) En Lara es vol llicenciar en dret penal.

8) La Maria tot just inicia la singladura a can Bogarde, pensem que li esperen dies de glòria al bloc.

9) En Mike Buck s'assembla al Miquel Buch, és l'alcalde?

10) El mariscal Tito ha sortit dels quadres dels bars de Belgrad i Sarajevo i es pensa que encara hi ha Yugoslàvia per estona.

11) Ferran Calvatge es digna a saludar-nos des de Blanes, sembla ser que la Costa Brava està plena de bogardencs.

12) Ariel Allen es presenta. Un jueu espavilat a totes llums, cau bé!

13) L'Estruch ha baixat d'intensitat, serà a causa del fred, segur.

14) El Missatger està desbordat i els seu poble escampa ciutadanes per on passa l'Òscar.

15) Igor, aquest pot ser l'home clau de la tardor bogardenca, té una bona entrada al blog.

16) Alan Smithee, bona colla, i tant!

Fa molt fred, massa fred. Un estiu rarament fred.

penyabogarde ha dit...

ah...i el de la Riera escriu de premi Josep Pla, fusta d'escriptor amb pes i llarg recorregut.

El fred és cada vegada més intens, quasi tothom de tant fred que es diu Alfred.

David Lara ha dit...

Os ha quedado de tribunal lo de la lista de comentarios y su repaso de pé a pá. Tal vez os estais convirtiendo en lo que pensais combatir cuando me criticais lo de la justicia. En pocas horas la web ha mejorado y no es por peloteo, por fin hablais más de damas bellas que de lo de siempre pero solo os queda un detalle: Dejar de ser una peña deportiva y ser lo que sois, un grupo de clásicos tertulianos del corazón.

Para este viaje no hacían falta esas alforjas.

Hasta el madridista os ha abandonado i en cambio van entrando nuevos visitantes más escorados hacia lo rosa.

Coma ha dit...

Oski:

La foto que em demanes en privat no puc enviar-la si no em passes l'adreça però l'envio al geu blog.

Marta Coma

Coma ha dit...

Oski, no he pogut enviar-te la foto al teu blog per raons tècniques no em deixa fer comentaris i jo no tinc adeça registrada de blog.

et passo la foto aquí:


http://imagecache6.allposters.com/LRG/12/1260/57ET000Z.jpg

M ha dit...

BARÇA=FARÇA

OS JURO QUE NO VUELVO Y QUE SOLO QUERÍA COMUNICAR EL NUEVO NOMBRE DEL BARCELONI-TA

t ha dit...

g g g
u u u
a a a
u u u

si uno entra un poquito y muestro la patita y salgo

Anònim ha dit...

Patètic telegrama de la parella madridista

El missatger ha dit...

Oski és el nom d’amor de l’artista antigament conegut com a Oscar Waits? Perquè sona molt bé, dolç i càlid com un capvespre a la vora del mar. Ara bé, també sona una mica a parella de dibuixos animats, com Oski i Misha.
Comparteixo amb tothom un fragment de ball d’Audrey Coma, la bellesa de Twin Peaks, on es fan paleses les seves virtuts, una seqüència compartida amb una de les altres belleses del poble, la Donna.
http://www.youtube.com/watch?v=kYSYlVFF_94
Avui el gran Titus tornarà a donar una classe magistral del seu bon ull per a prendre les millors decisions tàctiques.
Bogardisme i sort!

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Jo també sé ballar, mireu, mireu:

http://www.youtube.com/watch?v=hFGz-t5R0BE&feature=related

Audrey Coma, no tens més fotos d'aquestes?

Òski Battiato

Àngel 'Soulbizarre-Tati' ha dit...

Ho sento molt però jo ballo milor que tots vosaltres i ho faig esportivament.


mireu:

http://www.youtube.com/watch?v=Y_ejuEJbNSA&feature=related


a veure si a la Coma li sedueix aquest avi atlèta i diverrit.

Coma ha dit...

Oski,

ja cal que t'espavilis que l'avi porter no està malament per l'edat que té.
Però el teu ball italià m'ha impactat el corassonet, eh?
Després de la supercopa europea tanquem els detalls de l'anada a Aiguablava.
Recorda que em pinto els llavis.

Aleop!
Marta C

Joan ( molt desconcertat ) ha dit...

Repasso els aplaudiments i em crida l'atenció el que passa a Tagamanent, els dos vilanivistes del Tagamanent sembla que és la primera vegada que aplaudeixen quelcom. Podria ser que hi hagi gent en el món que hagi descobert l'art d'aplaudir arran del cas Vilanova? El video ens ensenya un instant que sembla ser un taller d'aprenentatge d'aplaudir.

penyabogarde ha dit...

a nosaltres també ens preocupa el cas de Tagamanent, enviarem la reportera Coma a prendre nota "in situ".

xisco ha dit...

Jo crec que els dos amics de Tagamanent estan intentant fer sonar l'himne del Barça amb les mans versió rumba. Si vos fixau tenen una partitura davant. Encara que també sembla que n'estiguin aprenent.

xisco ha dit...

En Pep Guardiola ja ha donat a conèixer l'alineació pel partit d'avui. Sembla que reserva per a la segona part al Martí Filosia i al Cantonà.

SECRETARI OPTIC ha dit...

ben vist amic Xisco, tens un bon ull !!!