PENYA BOGARDE. LA PENYA DEL BARCELONISME PROLETARI

Tribuna Winston
Bogarde. L'organ oficial de la Penya Bogarde de Premià de Mar. LA PENYA QUE MAI FALLA.
Òrgan d'expressió oficial de la Penya Bogarde, fundat l'any 2007 del segle XXI a la vila de Premià de Mar / El Maresme / Països Catalans / Univers / Tot.


dimarts, 20 d’abril de 2010

CONXORXA PORTUGUESA A MILÀ


BREU ESPAI DE MEMÒRIA HISTÒRICA.
DARRERA HORA.


El senyor del cercle vermell és en Samaranch. Feixista, seguidor del RCD EspaÑol i home de molts negocis, caixes i poder. No ens ficarem amb la seva persona, però les coses clares, els temps estan canviant les coses de manera monumental. Cada cosa al seu lloc i la memòria és una bona medecina contra totes les ignoràncies. Que no ens venguin gat per llebre. Menys fer la pilota als prohoms del vell règim de Franco i la Falange i companyia. Ostres! Quina manera de vestir sants!

I ara tanquem el tema i seguim amb la remuntada.









Arbitre portuguès

Mourinho portuguès

Cristiano Ronaldo portuguès

Les cartes estan marcades i no tenen fronteres: Villarato europeu a Milà. Florentino aconsegueix un passadís enmig dels nuvols volcànics i es presenta amb el seu Jet privat a l'aeroport transalpí amb un carregament de maletes descomunal. Per Pérez no hi ha fronteres.



Villarato globalitzat en un món sense duanes ni barreres. El falcó de les immobiliàries aterra a Milà i torna a organitzar la samfaina. La por a un Barça triomfant al Bernabeu fa que Pérez trenqui totes les limitacions de l'espai aeri. El carregament de maletes ha estat fotografiat per l'agent Maxwell.



Heus aquí la panoràmica de les maletes al vestidor d'arbitres del Giuseppe Meazza. Però...la bona gent acaba guanyant i hi haurà REMUNTADA. La Moreneta mai ens deixa. El Virolai es desfermarà a la grada blaugrana. Pedrito ha marcat el gol que ens portarà al Bernabeu. ANIREM A MADRID. La bona gent anirà al cel. Mourinho, com Pérez, és mala herba. Per molt que li pesi a Dani Sánchez Llibre, Pichi Alonso i al tribunal constitucional. REMUNTADA ASSEGURADA. Gran nit europea.


Moreneta Power!


45 comentaris:

MADRIDISTA RIE EL ÚLTIMO ha dit...

NO HE PODIDO RESISTIR LA TENTACIÓN DE VISITAR ESTE TRISTE BLOG Y LA VERDAD ES QUE OS HABEIS SUPERADO. EL BARCELONI-TA DICE ADIÓS A EUROPA, COMO DIJO ADIÓS A LA LIGA EL PASADO FIN DE SEMANA EN CORNELLÁ, PERO USTEDES ERRE QUE ERRE CON MALETAS, INVENTOS, PRETEXTOS Y FANTASÍAS

RECONOZCAN QUE SE ACABÓ LA FIESTA Y QUE LA CRUDEZA DE LA VIDA PASA FACTURA A LA PREPOTENCIA DE GUARDIOLA, A SUS MALOS MODALES, A SU FALSETE DE FALSA MODESTIA Y AL SAINETE DE LAPORTI-TA MONTADO EN UN COCHE PARA HACERSE EL HUMANO.

ESTO SE ACABÓ Y AHORA VENGA A BUSCAR MALETAS, ARTITRAJES Y FANTASMADAS.

SEÑORÍAS, SE ACABÓ EL BARCELONI-TA.
SE ACABÓ LA CHAMPIONS.
SE ACABÓ LA LIGA.

CURA DE HUMILDAD AL AUTOBOMBO CULERO.

HASTA AQUÍ SE LLEGÓ Y SAN SE ACABÓ.

Y AHORA COMIENZA "MI FIESTA"...

MARCHANDO UNA DE
CAMARONES
MEJILLONES
ACEITUNAS
CHANQUETES
COLINGAS
CENTOLLOS
BERTANCOS
PERCEBES

Y A BEBER BLANCO CORDOBÉS
A BEBER MANZANILLA
A BEBER FINO

Y A GOZAR DE LA BRISA MARINA ANDALUZA
ESTO ES UNA MARAVILLA


ADIÓS DEFINITIVO...
Y, JA JA JA....

LAGARTO, LAGARTO
BALAUSTRADA SIN GATO

LA

GAR

TO

LA

GAR

TO

La ratlla blava ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
La ratlla blava ha dit...

Madridista que ríe: Sin motivos personales ¡ojalá y te atragantes!
No deberías cantar tanta victoria no vaya a ser que te salga el tiro por la culata, aunque pensándolo bien sería lindo de ver...(¡si hasta rima y todo!).
¿Y por casa cómo andamos? jajajajaj (perdón por la risa), es que vuestro fútbol calamitoso no tiene de qué pavonearse. Al final de temporada hablamos y ¡dejá que fluya la envidia loco! que te va a matar...6 copes,6,ejem!

¡Ah! y para ser tan triste blog te veo muy enganchado a él, se te advierte un tipo de psicopatía masoquista-yonqui de difícil tratamiento ¿tiene algo que ver con ser del Madrid?

Llopdelblues ha dit...

Madridista lo tuyo con los mejillones es enfermizo, vale mas que te tomes un par de lionesas, por cierto en Alcorcon las hacen muy buenas.
Jo encara crec que no hi ha res perdut, a la lliga malgrat el que digui el madridista anem primers i la Champions queda el partit de tornada
Força Barça

black power anti merengue ha dit...

fabulós post! fabulosa moreneta puny enlaire!

penyabogarde ha dit...

atenció: el proper dimarts és la mare de Deu de Montserrat, només hem de tenir-ho present i l'endemà feina feta!

Joan Balcells ha dit...

doncs jo començo a cantar el Virolai

Lo Pipita ha dit...

esteu finiquitats amb la pallissa i el ridicol europeu amb el Inter i amb la lliçó de tutbol del modest Espanyol.

Lo Pipita és educat i vis diu adeu siau.

MADRIDISTA SE HINCHA ha dit...

¿ QUÉ TAL OSO SIENTA LA DERROTA ?
¿ DUELE ?

ME PARECE QUE ESTAMOS ANTE LA CAIDA DEFINITIVA DE LA FARSA AZULGRANA.


ME VAIS A MATAR DE PLACER CON TANTA INGESTA DE CAMARONES.

ME ESTOY HINCHANDO COMO UN GLOBO,
PERO ES UN PLACER

La ratlla blava ha dit...

¿Y éste? Dice "farsa": claro porque los seis títulos nos los han regalado, ya te vale!
Si jugás toca perder: lo importante es hacerlo bien. Y eso lo hemos hecho con creces (hasta un ciego lo vé)...otra cosa es ser un negado. ¡Pero este no habla de fútbol: sólo sabe hablar de mariscos y de que tiene hambre!

amigo bogardiano en el extranjero ha dit...

Hola hipócritas madridi-to y pipita tontopollas…
Que triste consuelo tener fijarse en el eterno rival para intentar desviar la atención de lo que cuenta: la lamentabe temporada del equipo que tenía que ganarlo todo a base de talonario!!!
Bluf que sois un bluf!!!
En este blog que derrocha señorío, cortesía y buenas maneras, sobran vuestras visitas e intervenciones.
Pero como sé de buena tinta que la gente bogardiana son de buen proceder, tienen a bien no enviaros a la basura por ser caballeros.
Estoy dedicando demasiado tiempo a dos estúpidos merengues perdidos, adrede, en el universo blaugrana…
Por lo tanto:
VISCA EL BARÇA!!!
VISCA CATALUNYA!!!!!

Hala chulitos, a cascarla a otro lado, pendejos.

fan de los smiths ha dit...

hola pat, hola morrisey, veo que te las traes con decoro en tierra extraña, así que sigue ejerciendo de culé y cuando encuentres al madriles le pones arsénico en el fino

tribunal constitucional ha dit...

encuentros en la tercera fase.

madridista y barcelonista se reunen en el peñón de gibraltar para intercambiar platos regionales.

Madridista muestra centollos y camarones
barcelonista entrega butifarra con munchetas

un asturiano se lo mira de reojo y los baña con sidra al cabrales.

viva la diversidad de los pueblos de la piel de toro.

KaliKenyo ha dit...

No patiu, la tornada serà un plaer:
3-0 i a la final !! i a tu madridista se t'encallarà un calamar a la gola.

Joan Estruch ha dit...

els de l'espanyol han perdut un soci que era fatxa, samaranch

Karina Beut ha dit...

Molt oportú de recordar el passat fatxenda del soci samaranch ara que tothom parla de les grandeses "catalanes" de l'equip de Cornellà.

Llançà ha dit...

espanyolistes i franquistes ja està tot dit amb el samaranch aquest que ara el volen fer sant

visca el barça

español=vade retro ha dit...

Només de veure el samaranki ja es veu quina és la història de l'equip madrileny del español

ojalà baixin a segona i a tercera i a regional

puxa puxa asturies ! ha dit...

Aquests pericos tenen un historial digne del NODO i el senyor Samaranch és una bona mostra jolines

puxa asturies
quini
abelardo
luis enrique

barça

MADRIDISTA TRAS LA SIESTA ha dit...

POR UN DÍA ESTARÉ DE ACUERDO CON USTEDES POR LO QUE SE REFIERE AL SAMARANCH ESTE QUE CIERTAMENTE ERA UN FIGURAS DEL REGIMEN DE FRANCO CONVERTIDO EN UN TRAVESTI DEMOCRATICO.

PERO OJO OJO OJO QUE DE SAMARANCOS LOS HAY EN TODOS LOS JARDINES Y EN EL BARCELONI-TA, QUIEN SABE MENDA LERENTA.

BUENO, LO DICHO QUE HOY ESTOY EN UN TEMA DE ACUERDO.

DICHO SEA DE PASO VEO LA FINAL INTER-BAYERN ASEGURADA Y EN QUINCE DÍAS EL ADELANTO DEL REAL POR LA CABEZA DE LA LIGA.

INSISTO EN ELLO Y AÚN NO HE COMIDO NADA DE NADA EN LO QUE VA DE DÍA, TAL VEZ ME COMERÉ UNAS NARANJAS VALENCIANAS Y UNA RACIÓN DE PAN CON QUESO BAJO EN CALORÍAS PUES HAY QUE CUIDARSE CON TANTA PITANZA FESTIVA GRACIAS A LAS ALEGRÍAS QUE ME PROPORCIONA LA CAIDA DEL BARCELONI-TA , EL PODERÍO REALISTA Y EL BUEN OFICIO DE LOS MUCHACHOS DE POCHETINO.

LO DICHO, EN EL TEMA DE SAMARANCH ESTOY DE ACUERDO Y EL RESTO PURA FELICIDAD DE VER VUESTRA MISERIA.

KaliKenyo ha dit...

Fa vergonya tanta parafernalia, falsetats i veure tergiversar la història.
Encara me li fotran un carrer o un monument.
No vull seguir que em poso de mala llet.

penyabogarde ha dit...

avui és sant jordi, el marit de la moreneta, dimarts montserrat i dimecres remuntada.

Marta ha dit...

jo també coindideixo amb vosaltres en el tema del fatxenda Samaranch i una miqueta amb el madridista i una vegada dit això puc dir que el madridista em sembla un pesat menja-crustacis i traga-vins que no sap fer altra cosa que menjar porqueries fregides amb oli brut i beure horribles vins blancs de Jerez i aprotito per dir que el barça jugará amb el Jerez i que el madrid té pagat el partit amb el zaragoza
estic preocupada i a punt de tirar la tovallola amb tanta estafa.

visca el barça
fora els fatxendes olimpics

Joan Balcells ha dit...

bona diada de sant jordi i visca ibra

informació ha dit...

El virolai, l'himne dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, la primera estrofa del qual comença amb els versos "rosa d’abril, morena de la serra, de Montserrat...", fan que sigui conegut també amb el nom del "Rosa d’abril".
La lletra del Virolai fou composta per Mossent Jacint Verdaguer i fou publicada en el programa del certamen artístic i musical celebrat amb motiu de les festes del Mil·lenari de Montserrat, el 1880. En el mateix programa s'oferia el premi d'un flabiol d'or amb esmalts a la millor melodia popular que s'adaptés al text de Verdaguer.
El 25 d’abril del mateix any fou declarada guanyadora -enmig d’una setantena de composicions– la melodia de Josep Rodoreda.

sentiment ha dit...

Si hom exceptua paraules i frases arromançades que apareixen adesiara en documents redactats en llatí per escrivans poc coneixedors de la llengua sàvia o que tenen un interès especial a fer-se entenedors a les persones no cultes, cap mostra de manifestació escrita en llengua vulgar per part de catalans no pot ésser exhibida en la primera meitat del s XII. Això, però, no significa pas que a Catalunya, i potser més concretament al comtat d'Urgell, no hi hagués, a mitjan s XII, una gran difusió joglaresca de temes literaris de tota mena, importats d'enllà dels Pirineus. N'és una clara i evident prova l'Ensenhamen, que, abans del 1160, escriví en vers provençal Guerau de Cabrera, el qual blasma el seu joglar Cabra per tal com ignora tot un seguit de temes de cançons de gesta (les referents a la batalla de Roncesvalls, les que canten Guillem de Tolosa, reconqueridor de Barcelona, i el seu llinatge, les dedicades a vassalls rebels com Raül de Cambrai, Otger de Dinamarca, Gormond i Isembard, etc), bon nombre de narracions de la matèria de Bretanya (com les de Tristany i d'Erec), de novel.les sobre l'antiguitat (com les de Príam i Tisbe, de Troia, de Tebes, d'Alexandre el Gran), de fabliaux francesos i cultes cançons de trobadors provençals, com Marcabrú, Jaufré Rudel i Ebles de Ventadorn, aquest últim d'obra avui perduda.

RCD ESPANYOL WEB ha dit...

L'Espanyol, en el comiat a Samaranch

Daniel Sánchez Llibre, com a màxima autoritat del RCD Espanyol, ha estat avui en l'emotiu comiat a l'un dels grans en la història de l'esport, Juan Antonio Samaranch. La capella ardent del president d'honor del COI i president d'honor de la Fundació Privada del RCDE s'ha col•locat en el Palau de la Generalitat, com correspon a totes les personalitats que han estat guardonades amb la màxima distinció del Govern de la Generalitat, la Creu d'Or de Sant Jordi. Al costat del president del RCD Espanyol, han estat també els consellers Antoni Fernández Teixidó, José Suñer i Víctor Malet, el director de la Fundació, Javier Sáenz, i una àmplia representació de tots els estaments del club, a més de l’historiador Joan Segura Palomares, gran coneixedor de la trajectòria de Samaranch en l'Espanyol, amb els seus inicis al món de l'hoquei.

Mariona ha dit...

dimecres guanyem i de carrer

estic d'acord amb el cas samaranch

quin element que ara fan sant

Huertas Clavería (periodista) ha dit...

"Joan, mañana cuando os levantéis yo ya me habré ido y no pienso volver", li va dir Juan Antonio Samaranch a l’escriptor Joan Llarch a La Curullada, un poblet de la Segarra on tots dos estaven destinats el 1938 com a soldats de la 60 Divisió republicana que manava el dirigent comunista José del Barrio. I és que Samaranch ha tingut algunes vegades una irresistible tendència a fugir quan les coses van mal dades, com també va passar el 1977. Fracassat el partit Concòrdia Catalana en el seu intent de treure algun diputat a les primeres eleccions democràtiques, va aconseguir ser anomenat ambaixador a Moscou i va posar terra pel mig.

Juan Antonio Samaranch Torelló va néixer a Barcelona el 17 de juliol de 1920, un dia que sempre va considerar providencial. Setze anys després, Franco es revoltava contra la República; el 17 de juliol de 1973 seria anomenat president de la Diputació de Barcelona i exactament quatre anys més tard deixaria el càrrec per anar d’ambaixador a l’aleshores URSS, i el 16 de juliol de 1980 va ser anomenat president del Comitè Olímpic Internacional (COI).

El pare de Juan Antonio era un industrial tèxtil que tenia l’empresa Samaranch a Molins de Rei, empresa que faria aigües durant la crisi dels anys setanta. El jove va estudiar el que aleshores deien comerç i va esdevenir professor mercantil. El van cridar a fer de soldat als 18 anys, però es va fugar i va passar al bàndol franquista. El 1946 va caure malalt de tuberculosi, però es va curar i es va dedicar més a l’esport que als estudis. Va fer alguna vegada de boxejador, però on realment va fer-se un nom va ser com a jugador d’un esport poc conegut, el joquei sobre patins, del qual va esdevenir seleccionador nacional. Espavilat, va aconseguir el 1952 muntar un campionat nacional de joquei a Barcelona. Amb els seus amics Juan Vilà Reyes i Federico Gallo tenia tres coses en comú: parlaven sempre en castellà, volien fer carrera dins el règim franquista i eren de l’Espanyol.

Samaranch tenia a més fama de faldiller. El 1955 va ser anomenat regidor de l’ajuntament de Barcelona, però en prendre possessió el governador civil del moment, Felipe Acedo, li va dir: "Joven, a mí los concejales me gustan casados" i, sempre obedient amb el poder, es va casar l’1 de desembre d’aquell any amb María Teresa Salisachs a la catedral de Barcelona. Va començar a valorar molt la informació i es va envoltar d’una colla de periodistes, i també va alternar als cercles de Madrid on es va fer amic del marqués de Villaverde, el gendre de Franco, fins al punt que el dictador el va fer anomenar delegat nacional d’Esports el 1966. Esport i política sempre han estat una bona combinació en la vida de Samaranch.

continuació i final ha dit...

El 1967 era ja procurador en Corts, mentre es dedicava a participar en empreses immobiliàries amb un toc d’especulació, des de la construcció del barri de Ciutat Meridiana fins l’avortat projecte de fer una ciutat de vacances a la platja del Prat, on tenia interessos el banquer Jaume Castell. El 1973 Samaranch va esdevenir president de la Diputació de Barcelona, càrrec que va ocupar quatre anys, en el qual el va sorprendre la mort de Franco ("soy franquista ciento por ciento", va dir en aquell moment). Llest com la fam, va veure que un futur polític no era possible, i va anar a la URSS a llaurar-se un futur paraesportiu aconseguint els imprescindibles vots dels països aleshores comunistes per ser anomenat president del COI.

Com han dit alguns, el seu passat feixista va semblar esborrar-se quan un altre 17, però d’octubre i del 1986, va anunciar que els Jocs Olímpics de 1992 tindrien lloc a Barcelona. Diuen que duia a la butxaca una castanya, un costum habitual en ell, tan supersticiós com el d’intentar que els fets importants de la seva vida caiguessin en 17 de juliol. Plegar del COI ho va fer un dia abans, el 16 de juliol del 2001. Quatre mesos abans, l’Ajuntament de Lausana, la ciutat del COI, es va oposar a una petició per que fos declarat ciutadà d’honor pel seu passat franquista. L’Ajuntament de Barcelona li havia donar, en canvi, la medalla d’or de la ciutat uns anys abans.
Notes

penyabogarde ha dit...

visca el barça i visca catalunya !

Abat de Montserrat ha dit...

el proper dimecres, rosa d'abril morena de la serra, el barça passarà a la final del Bernabeu i el Bernabeu passarà a denominar-se BARnabeu.
I dedicarem els exits al madridista, al pipita, al samaranch, a l'espanyol, a cristiano ronaldo, a villar, a tota la gent que no li agradarà gens ni mica que siguem el que som: EL MILLOR CLUB DEL MÓN

lo pipita ha dit...

no vull mes pipitas, ho entens,si se n'esborra un cauen els altres...ok

Lo Pipita ha dit...

Lo Pipita soc jo, el de Lleida i no pas l'impostor hacker que amenaça la gent amb violència i fanatisme.

Soc català i del Madrid.

lo pipita ha dit...

he dit que tots o cap, lo pipita no és el darrer comunicat, lo pipita soc jo i el penultim en comunicar

lo pipita ha dit...

he dit que tots o cap, lo pipita no és el darrer comunicat, lo pipita soc jo i el penultim en comunicar

Lo Pipita ha dit...

vols maranya pipita fals? Lo Pipita soc jo i prou

LO PIPITA ha dit...

escolta buitre, el que diu qui és pipita soc jo com sempre i el fals seras tú i ta tatarabuela Paca

lo pipita ha dit...

ALTO chavalino que Lo Pipita nomé spuc ser jo de Lleida i de l'aplec del cargol i de la Seu Vella i dels costets del Segre i de la gent bona que sent el blanc madrid i no pas tú pipita fals

senyors bogardes. Lo pipita soc jo i estic enfadat amb lo pipita hacker

creieu-me

lleida i jo pipita al cubo madrid campió seu vella i segre

Lo Pipita ha dit...

pipita fals a mi no em giguis buitre , vale?

buitre seras tu

lleida no et vol


pipitón fals haker seras tu i la abuela goliarda de Balaguer

Lo Pipita ha dit...

pipita fals a mi no em giguis buitre , vale?

buitre seras tu

lleida no et vol


pipitón fals haker seras tu i la abuela goliarda de Balaguer

LO PIPITA ha dit...

mira maco, et repeteixo que no estic per bromes falsotes que de Pipita només n'hi ha un i soc jo Lo Pipita de l'envelat de Tarrega que menja prunes sota el pruner de l'avi Leandre de la SEU vella a tres quarts de cinc i menja raïms trencats que cauen de la parra xata de la mare Eñerozaga la vasca de Cervera

aixins que no emprenyis Pipita impostor que jo soc lo pipita mascle i vertader

Anònim ha dit...

Escolteu Pipites! feu un blog propi, va!

em faig pipi damunt el pipita ha dit...

fart de Pipites em sumo a la petició de que tots els PIPITES falsos o autentics fotin el camp d'aquí i que es currin un blog o una pàgina web amb les seves dèries i que no embrutin l'espai de la bogarde que és un espai destinat als amics i amigues de la Moreneta, del Bogarde, de Baba, de De Funes, d'Aguilé, d'Abba, de Pedrito i de gent maca i estimada.

Pìpites foteu el camp d'aquí

i visca la mare de deu de montserrat i dimecres tots al paki a fer forta la remuntada.

KaliKenyo ha dit...

Els 5 darrers minuts del Xerés demostren sense cap mena de dubte quina és la prioritat:
Fotre mal i lesionar el màxim nombre de jogadors possible del Barça!!!
¿com es pot permetre que un entrenador parli,avantmach, d 'agredir als jogadors ??

"poderoso caballero es don dinero" però a més afegiria que l'envaja i la rabia que ens tenen s'apropa cada dia més al racisme i la xenofòbia.