Barça 2, Sevilla 1. La nit de Cesc Alcasser! Dos gols del megacrack del País Valencià. Barraca doble per un partit administratiu en el marcador i reivindicatiu a les grades. La foto parla sola: Cesc Alcasser juga amb barretina. Ja està tot dit.
Molt Honorable President
de la Generalitat i de la República Catalana, Senyor KRLS PUIGDEMONT
i als Honorables Consellers
empresonats i exilats.
Disposem de la fotografia més esperada de l'unionisme: Ted Berrigan Fàstic Bonada gaudeix de la companyia l'Iceta, Arrimadas i Albiol. Vestits de La Roja, el trio imperial obté el caliu d'un quart aliat en la persona de l'amable botifler Bonada.
Tenim imatge del bogardisme belga manifestant-se com cal: Llibertat presos polítics!
21 comentaris:
aixeoo la mirada al cel i dic que visca el Barça i visca Catalunya
em va molt bé la formula Bogarde per passar per la maroma dels dies que van i venen, gràcies per ser la meva sort i fer més passables les hores greus que estem passant i hem de ser forts en tots els camps, presons i tribunals, Déu mai deixa a la bona gent de molt bona voluntat
2-1 contra un equip cadira
els de la silla la perden
silla sevilla pierde y no pilla
llibertat
com campionat
com Generalitat
i si pica serà república pica-pica
2-1
PELMAZOS
PELMAZOS
TAPAR LA MIERDA CON MIERDA
ESO SOLO TIENE UNA RESPUESTA
QUE SE LO DIGAN A LAS PALMAS
QUE PALMÓ POR 3-0
EL MADRID EMPUJA EL CARRUAJE DESDE LA BASE DE LA CAÑADA
A LA VERA DE MI SOLOMILLO SOLO VEO HUESOS DE VACA ENFERMA
OS VAIS A DAR DE BRUCES CON EL ANTEOJO DEL CÍCLOPE COLOSO
EL MITO SE PONE CACHONDO
VAIS A RECOJER CACA DE VACA PACA
BANZAI HORIZONTE
BANZAI BATISCAFO
BANZAI ME RÍO DE LOS JANEIROS COMO ZURBARÁN A LOS PINCELES MASCANDO TOMILLO
TOMELLOSO BANZAI
CROCANTETOS BANZAI
MALA PESTE OS DEPARE ZARZAPADILLA CADUCADA
Quin us més MINUSCUL de les lletres MAJUSCULES
Provoca feridura de grau 155 escala Kelwin.
Em sento gratificat de veure el meu potencial marí
El cap d'un mariner és el mapa mundi de la disbauxa simplificada dels arenys ardits de bon pes i confitura líquida i les coordenades del sextant d'un vell llop de mar en zel justificat per la mala tempesta provocada per l'hèlix rancuniosa del mal tirà de les boles de plom.
Em sento bé de veure el meu retrat amb trajo de gala naval.
Flip d s'expressió Tomelloso Banzai,
el mal ja està fet i no cau menut
però per sis cas és més o manco com la trombosi d'en Villena
Poesia que refia
(amb l'alè del mestre Eduard, antiartista, la llum de Reus)
És per la pendent que se m'obre capturada
A gol golós; per ella la vull campiona immortal
Com que l'opi, i apa-la-guilla i enllà del gol,
El temps és u i pel meu ordre dura.
D'on gol sonat. I acull lluny tota passi ziga
Al meu llanguir zaga. En ella cau falta
No és el camp ni el gol, ni la ràbia,
Ni el gol cobeig d'una alineació cabuda,
Més Messi en el present; i amb ell, l'hora i el gol zaga,
I el cremar goleja en el meu propi toc
Fet de voler gol sense queixa ni falta.
Del gol concret faig el meu ziga joc
A cada passi, i en els corners em moc
Lent, com la pilota davant la gespa obscura.
Teniu molta sort que els jutjats no formen part de la meva manera de veure el futbol, però em sento requetecalumniat per el tracte rebut, però també és cert que jo no tinc problemilles per ser del Barça, anar amb la selecció quan juga internacionals, i ser partidari acerrim de desviar idees politiques del que ha de ser l'esport. Us esteu sortint de mare amb aquesta penya i ho vaig advertir que sou molt tossuts i fa més pena que gràcia, no em fotareu pas amb el trampós joc de ser d'un bando o d'un altre bando perquè jo soc del bando de la pau i de la llibertat i del bando que desmarca l'esport de la politica, tot el contrari que la vostra dèria de capritxos sense gràcia.
Si llegissiu més potser entedrieu més el sentit de les coses i dels avisos que us he fet des de fa un munt i un tou de temps que a mi no em vençereu a ser democratic ni del Barça però clarament no compteu amb mi per un barça amb banderes i pancartes sense motiu al camp.
Per pesat i per mentider el que diu aquest Bonada de la Berruga Fastigosa de cal Ted-tediós.
Quin tedi, Ted!
Quin fàstic, el teu!
Quina mala donada la teva Bonada!
Vine a La Calandria, xatorrot!
Galdosa galdosa galdosa
soc segueixo galdosa venia de l'Uñó de comprar un bulgaro,
galdosa de veure que no hi ha res com Mataró i les joguines de can Patuel per la quitxada
i del Llanero Solitario en moto fent rondes de nit de guardia urbana brrrrr brrrrr l'accelerador
però hi ha més coses que dir com que a Mataró ens reunim amb tot al Tur Cafè, per segona temporada i que sempre que us agradi teniu la porta oberta per presenciar partits del nostre Barça.
Som la vertadera Penya Bogarde, neta,
sense bruticia, sense plantadors,
som com Ricardo Corazón de León de les joguines de can Pautel,
com les premdes de can Serras
i no sé que dir més per dir que sou benvinguts amb sinceritat arrepentiment i testosterona fora de la guilla.
Fins i tot perdonaré Canaló per la plantada liosa com un porc espí i que va ser la
més severa que mai he rebut
només heu de reconeixer
que la Penya és de MATARÓ.
Marga Bosch i el seu Verb:
Li agrairem el perdó, només discrepem d'una cosa: La Penya Bogarde té la seu central a Premià de Mar i de moment ens trobem en el Golden Corner els dies de partit.
Punt i abraçada.
Senyor Berrigan:
Deixi d'incordiar.
Al pas que aneu, semblareu el Banzai.
LA JUNTA de la PENYA BOGARDE
Brussel·les, novembre de 2017
ataqueu sense motiu i no penso callar
Morgen,
em sento sentimentalment sentinella de mi mateix i demano a les meves mans que facin un alçaprem amb la darrera tongada d'oms i roures per farcir de bona fusta la meva més incisiva escultura. El que us juro i perjuro és que les meves mans també s'atansen al llapis o al retolador, o a la trista màquina ordinadora i us lliuraré un nou material de rematada feina dirigida al cor de cada bogardià.
Esteu d'acord? Acceptareu un nou present epistolar?
Danke
Öbs
Neubaten
Wasser
nn i si voleu més claror: NN
Holz!
Holz! Holz! Holz! Ho voleu més clar?
Holz! Accepteu o no accepteu?
Holz!
Consulta feta al diccionari: Holz vol dir fusta.
Acceptem el present.
Gràcies enormes, amic Nico.
Morgen,
si s'accepta i es conclou que sí, estic obligat moralment a procedir.
Procedeixo amb HOLZ i pristinització acrobàtica. He de mesurat les passes.
No dubto de l'ull sensible del bogardisme, però em sento aspirant a Déu.
Si jo soc aspirant a ser Déu, vol dir que el Déu present és una aspiradora.
El meu repte personal és ser Déu i aspiro a ser el Déu de tots els mortals.
Sempre ho he volgut i ara no hi renunciaré. Ja sento el vibrador de l'aspiradora demiurga i si el Déu actual prem el botó d'aspirar, jo l'aspiro a boca oberta per ser el primer i únic receptor del relleu diví.
Tindreu present i serà en nom del nou Déu.
Vull ser Déu. Aspiro a ser Déu. Déu té aspiradora i jo em poso a la línia d'aspiració.
Danke, Öbs, Neubaten, Holz!
NN proto-Déu dels humans
Vostès fan befa però no em callaran i adverteixo que soc del Barça més que vostès
Jo observo més befa de part del Bançai i del propi Berriganty que no pas del bogarderisme més aviat divertit i fàcil d'entendre
n'hi ha que es passen un colló amb el seu anticatalanisme
Publica un comentari a l'entrada