EL BOGARDISME ESTÀ DE JOIA,
AVUI ÉS UN GRAN DIA PER TOTS ELS BOGARDISTES DEL MON. US PRESENTEM EN EXCLUSIVA EL QUE JA ES POT CONSIDERAR COM EL TRACTAT MÉS CLARIVIDENT SOBRE LA CONDICIÓ HUMANA. L' ACABEM DE REBRE, VIA POSTAL, DEL SEU AUTOR, EL NOSTRE ESTIMAT BOGARDISTA SR. NICO NUBIOLA I QUE PORTA EL TÍTOL DE :
AVUI ÉS UN GRAN DIA PER TOTS ELS BOGARDISTES DEL MON. US PRESENTEM EN EXCLUSIVA EL QUE JA ES POT CONSIDERAR COM EL TRACTAT MÉS CLARIVIDENT SOBRE LA CONDICIÓ HUMANA. L' ACABEM DE REBRE, VIA POSTAL, DEL SEU AUTOR, EL NOSTRE ESTIMAT BOGARDISTA SR. NICO NUBIOLA I QUE PORTA EL TÍTOL DE :
" LA PANOTXA RETICULAR
o TRACTAT DE LES ERRADES HUMANES"
13 comentaris:
Diantres meus! Estic en estat de xoc, quina literatura.
El bogardisme és un cau de lletres i d'emocions fortes.
Entenc algunes coses i altres no, però tinc la sensació de que estic davant d'un escrit que inaugura un nou moviment literari o que funda una manera de fer insospitada fins avui en dia, em recorda Cortazar en català,,,ara el repasso més a veure si destrio la part més dificil
Tag.
No esperava el·logis. Detesto els el·logis. Però els el·logis que no fan riure em reconcilien amb els el·logis. És el cas. He vist tres subjectes que apareixen fotografiats davant del meu present. Observo actituds de veneració i respecte. Ningú riu. Ningú és imbècil. Sou de fiar. Fins i tot sou de refiar. Ara us toca ser minuciosos i pristins. Cal que repasseu a fons el que he escrit. Hi ha molta molla dins del pa. La panotxa és reticular i observa en totes direccions. Feu un esforç. Esforçeu-vos i sereu savis, nobles i benaurats.
Danke. Öbs. Neubaten Alles.
NN
Aquesta és la prova definitiva de que esteu morts i que no teniu res més que fer en aquesta vida. La mort anunciada de la Penya Bogarde queda certificada amb aquesta burrada sense sentit
Ara ja seguiré el que surti a la web com aquell que estudia les necrologies i serà la meva morbosa curiositat la que em farà venir a fer un cop d'ull
Tinc motius per tancar el meu expedient i fer-ne via naval per enviar el que vaig prometre.
El motiu principal és el compromís naval d'enviar a l'adreça que em vau confiar el meu treball que prenc la llicència personal i naval de nomenar com Navegació Reticular, amb la vènia del senyor Nic.
Si em vaig comprometre per Sant Elm no tinc escapatòria naval ni terrenal possible i he de complir la promesa naval.
L'altre motiu és ben clar i naval: Només per plantar la canonera davant del Bonada Fàstic ja tinc raons navals per fer la feina i la faré.
Tot i serà abans de SANT JORDI i serà senzilla, naval, marinera, plena de peixos i fruits de la mar.
El meu modest artefacte literati que us demostrarà la reticula meva amb el respecte que mereix aquesta apabullant reticula del senyor Nic.
Les Medes són desconegudes i jo les vigilo per mostrar-les al món com a centre marí i com a trinxera naval.
M'agrada el futbol i conec gent naval que també li agrada com en Neptú i la Sirena Batllori que dorm a la platja de Pals.
Anoteu el cas Sirena Batllori, la tinc ben al costat i mirem la tele junts i el futbol el seguim entre escames i espines.
Això no té cap sentit. Ho he de repetir?
Ho he de repetir?
Qulsevol home o dona empadronat a Mataró
només que pugui escriure una paraula, una sola paraula , en un paper,
sempre sempre i sempre serà millor
que les barrabassades que escriuen des dels poblots infectes
habitats per gent plantadora i de poca paraula per desconsideració i mala educació.
Vergonya em donaria ser de poble
i escriure de manera tant fastigosa
i ser persona plantadora de persones.
Demaneu-me persdó que ja fa cinc anys i canaló també
i els peixos del marinot seran contaminats per cagarades de gos de riera
Margarita del Bosch Verbal:
M.B.V.
Oblida't de mi i resta (-) el meu nom de la teva agenda per sempre.
Ara ets res.
RES=RIP
Res és zero
Zero és "0"
"0" conjunt buit
PUNT FINAL: (.)
Observo baralles, jo puc fer brollar la pau?
Us mostro el poema del cap de setmana, llegiu-lo amb la lupa de la llum divina i així hi trobareu respostes a tot allò que us neguiteja o us commou.
GRIMPANT FORATS
Durant el bordestiu hem cantat des de molts boscos
al nostre nutritiu país tan desmoralitzat.
Quan tramuntava el dol, de l'incendi del festreig
s'alçaven pous que lentament nodrien
les amples forques de la desolació de l'abric.
Ronden magí o migjorn: mai, però mai
el xec alè del comte corrent damunt els camps.
L'eixut estroncà valsos, arrasava ermites,
endinsa en el conhort fressa de truja
perpinyes i rials, camí de bard cantat.
Però segueix, tristesa morirà, el designi de figa,
car no pas escrit que l'amor venceria la gola.
Ara un avi i una cosina vives resolien casar-se,
i nosaltres acollim cagats de por el coratge
dels qui confien que hi haurà samfaina.
de part meva i del meu amo EDUARD. Abraçada des de Reus.
Joder que ets bo Galí!
gràcies, amics lectors.
Veig que el futbol darrerament es poc present .
Espases verbals en alt unes quantes , a Mataró hi veig protogranotes .
Sort dels molfort's, sinó podria ser enderrocada .
LA MIERDA SE ACUMULA EN LA POCILGA DE BOGARDE
PERO EL REAL MADRID ES LIDER CON UN PARTIDO MENOS Y VENCE CON GOLEADA
PUNTO PELOTA IROS AL RETRETE
BANZAI
CULEBRA
Publica un comentari a l'entrada