Filmet superior: Moments històrics del bogardisme.
Darrera hora darrera hora darrera hora darrera hora
GEPERUDETA + MORENETA CONNECTION
València 2 Real Madrid 1....Hòstia!
Els PP.CC. tornen a ser una realitat per un dia. La lliga ja és nostra. Bo-gar-dis-me!
BOGARDISME ABSOLUT,
RAT PENAT 100%
Tot va bé. Anem molt forts. Potser massa forts!
Minicrònica del matx amb el Llac Ness. El bogardisme ja en tenia prou amb un empat. Llàstima. Hem guanyat in-extremis. Barça 2- Llac Ness 1. No podem arxivar els empats. Les equivalències i els empats formen part del nostre ADN. Sigui com sigui, anem molt forts i aspirem al triplet...i al Gamper!
"Si anem tots a una podem menjar-nos lo món d'un mós". I si no ho creieu, mireu el video.
Tot va bé. Anem molt forts. Potser, massa forts!
FUTBOL INTERNACIONAL.
Paris St Germain 0, Tolosa de Llenguadoc 0.
Impotència total del mediocre club centralista francès. Gran prestació del quadre occità.
Despartissètz lo vòstre ben e donatz-me çò que devi aver!
Ambient fraternal entre la secció madridista de Cornellà-El Prat i el Real Madrid. Una gran manifestació -encapçalada per Florentónguez, Rajoy, Fernandito Alonso, Rafa Nadal i Cristiano Ronaldo- omple els carrers de la capital del Reino darrere d'una pancarta que ho diu ben clar: "RCD Español, derecho de acogida". Solidaritat i fraternitat entre l'entitat blanca i la seva estimada secció perifèrica.
Annex literari: Oferim el darrer poema aparegut en l'espai de comentaris del nostre blog. El company Marc Galí aixeca el llistó cultural del bogardisme:
La ment no menteix
dedicat a Eduard, el meu únic mestre
Breument meva cara declina:
els pots son cendres i mai fets;
menys, febre dura, tu ja hi ets,
tu car que hi ets, mandra divina.
La caspa poma sacarina
escondí el flam natós del sol;
menys fins que perdi el terbol dol
un curt reflex ens desenfoca.
No per sentir, boia saltarina:
sota l'ou crispat d'un pernil
jo esperaré el camió fidel
del ball roent que ara camina. Marc Galí
57 comentaris:
Lo del Gamper m'ha arribat al cor
visca!
NECIOS Y BOBOS
PENOSOS OS ARRASTRAIS
PERO NOSOTROS A LO NUESTRO CON 12 COPAS DE EUROPA EN LA ESQUINA Y ESTA LIGA EN EL ZURRÓN
PERO DIGO YO.
BANZAI
CULEBRA
VÍBORA
PITÓN
ANACONDA
COBRA
CASCABEL
ME PARTO EN DOS
JOJOJOJOJOJO
PEONZA
MORTERO
NUEZ
ELEGANCIA
COMENTARIO
SECADOR
CALENDARIO
PAPEL
SOTANA
MANDO
AMARILLO
MOSTAZA
ALBATROS
DEFORMADO
INTERÉS
COMPENSACIÓN
GARABATO
MERCADO
SIFÓN
ARNALDO
TOSFERINO
RABIA
MAUSOLEO
QUITA Y PON
VASO
PLATO
TENEDOR
MEANDRO
FUSIL
FLOR
CAMPAMENTO
GARCÍA
HONOR
SIMBAD
CAFÉ
MERMELADA
ASPIRINA
PALIZA
PRECISIÓN
REBAJAS
ALBUR
SEMEJANTE
NICOSIA
FLECHA
ACEITUNA
INDIOS
NOMBRES
BOSQUES
SANTERÍA
HERMANDAD
GATO
PECHO
LOMBRIZ
CORTE
PANZA
DENUEDO
PREGUNTA
ROBOT
CARBÓN
NATA
POCILGA
DON DE GENTES
BERBERECHO
ALGUACIL
LATÓN
MENISCO
UÑA
CURA
BRIBÓN
SARMIENTO
HAZAÑA
PERDIZ
JAIMITO
CALADERO
SORPRESA
AGUINALDO
DOCTOR
UTILIZAR
SABER
FALLAR
AMAR
RONCAR
¿¿¿¿¿¿Y AHORA QUÉ??????
el bogardisme infla els meus pulmons d'aire potent i em veig fort per ser un culé triomfal i lligón!
NO PATIU PER MI,DE MOLT JOVE,LA MEVA FAMILIA VA ESTAR INVOLUCRADA EN UN EQUIP DE BARRI...O SIA DE TOTS COLORS¡¡¡,ESTIG INMUNITÇADA.A MES A MES, SEGONS QUI ET FA UN FAVOR "FALTAN"...GRAÇIES MACOS¡¡¡.
Oliva, estem amb tú,
però compte amb les majúscules
que el madridista et pot fer mal.
Us agraeixo la publicació dels meus versos.
Ara teniu per aquí una petita obra dedicada:
MELINDROS A LA GOLA ESPERANT LA DATA
Ara que el corc fefaent de les fúries grapeja
la filera d'ideals que volíem cosir,
entre prunes de les hortes i serrals, més prop de cleda,
Pàtria, guarda'ns: - la bodega no sabrà mai del vi furtat.
Entre tants micos estranys, que la teva veu dura
ens parli. Ja no ens queda benzina ni cap més consol
que asseure's i esperar la nova confitura
amb què calçotets més lliures puguin ratllar el teu cor.
De tot l'afer del Sanneh ianqui, jo em vaig limitar a fer un anunci i ara trobo aquest reconeixement sense parangó. Em sento molt útil a la causa bogardista i he pensat de formalitzar una visita a Premià de Mar. Conec Premià de Mar, tinc dues amigues, la Marta Camps i la Pilar Pérez. Fins i tot vaig anar al cinema de la Granvia abans que el tanquessin. Em sap greu dir que les festes dels pirates no em fan el pes però en canvi teniu un campanar molt alt que és digne de veure quan passes per la carretera. El que també em té el cor robat de Premià de Mar és el Kebab de la carretera.
Morgen,
Diuen que la redundància i la més pristina de les autoexigències poden moure una ànima ferida. Jo tinc l'ànima en condicions de ser víctima de la feridura. Però no, no succeirà. Coneixeu els Schnapps? Segur que els coneixeu. Els alemanys els prenen fins i tot per rentar-se les dents. Una de les particularitats dels Schnapps és la de proveïr la canonada del coll i la cavitat de la boca, d'un blindatge anti-rialles que impossibilita a tots llums qualsevol temptació d'imbecilitat. Però no es tracta de reblar les anecdotes i quedar-se mut i esmicolat com un Sant Pau sense corona i corferit. Estic escrivint una narració molt trabada, prona i gens supina, us juro per la memòria de Willy Brant i de J.S. Bach que vosaltres i no pas els altres, tindreu el privilegi de ser els primers humans que llegiran i tindran en les seves mans el meu mecanoscrit. Anticipo dos detalls: El títol i la idea fractal que elm subtitularà.
El títol:
PANOTXA RETICULAR
La idea fractal subtituladora:
TRACTAT DE LES ERRADES HUMANES
Ho parlarem.
NN
Panotxa reticular!!!! que gran que ets Nubi!!!!! que gran!!!!!
em venen ganes de plantar panotxes damunt de la superficie selenita.
He fet un esforç i he llegit tota la filera de mots del madridista.
Des d'ara em declaro més intel·ligent i aquesta experiència m'ha convertit en una persona més lliure, savia i espavilada.
Marc Galí, estem molt contents de tot el que fas per la cultura i el bogardisme. Publicarem els teus versos ben sovint.
Madridista Banzai, quina una en portes de cap?
Cesc Gorgui, benvingut seras a Premià, ja saps, els dies de partit en golden corner del marina al carrer sant antoni cantonada la plaça de l'ajuntament.
Nico, serà un privilegi que el bogardisme tasti les teves primícies.
A tots i a totes: Sou molt bona gent!
Morgen!
Öbs!
Certament, així serà. El meu radi d'influència està maleït i trobo poc caliu i una supina manca de receptivitat, ni per cortesia, en els cenacles i capelletes de la cultura. En canvi noto, sento, visc, aspiro, respiro, miro, veig, noto, capto i agraeixo un respecte gran i palmari per part de la Penya d'en Bogarde.
Ho dic clar i amb posició prona: "La Panotxa Reticular o Tractat de les errades humanes" s'està elaborant amb textualitat pulcra i rigor gramatical, per la qual cosa insisteixo en dir que abans de que vegi la seva llum a les llibreries, tindreu el privilego de disposar de l'original.
El caliu que em proporciona el bogardisme té unes dimensions enormes que contrasten amb la miserable actitud de la crítica, dels polítics i les falses amistats que tendeixen a valorar l'art en funció dels metres de corbata que porta cada artista.
I jo he de dir que soc més de mocador, coll rodó, samarreta i com molt de xupa vella amb insignies de Harley Davidson, Bultaco, Esso i Firestone. No ho dic per fe-me el motorista, ja no en soc, sinó per ressenyar la meva procedència motoritzada. Hores d'ara m'inclino per les coses senzilles com ara els musclos en conserva, llet en pols, cartró de Sant Simón i pa rodó que trec i poso del congelador per allargar-lo setmanalment. Un toc monacal sempre ajuda a fugir de l'esperpent mundà.
Danke curt i sincer.
NN
Ser bogardiana és com ser una criatura escollida per les fades del bosc.
m'està canviant la vida per bé, gràcies a tots i especialment al Marc Galí per l'estona de cervesa i belles paraules recomanant això que ara m'enamora
Em tremola l'espinada
de tantes ganes com tinc
de lleguir La Panotxa Reticular
...Volta'l, volta'l, volta'l com els globus
Buenash mañanitash
Jana me pellizca el dedo y yo pulso con el anular el aparatito
esto está de postín monstruo Lago Ness
jarabe de estaca magia potagia
Jana Escribano y menda lerenda nos lo pasamos jíbaro
esta noche cenamos en José María Íñigo que somos Prador del Rey pero del Barcelona FC a muerte
el senyor Marc és un poeta de cap a peus
com va de petons?
haurà tastat sa eminència, els plaers d'un Bourgois Rouge d'Amour del calibre 44?
i si ho tasta, sa eminència?
Atreveixi's, sa eminència, sigui valent.
DELEZNABLE POR VARIAS COSAS:
ESTO NO ES UN ESCRITO, ES UN MEADO.
LO DEL MONSTRUO ESTÁ MÁS VISTO QUE EL PULGARCITO DE MI ABUELO.
LO DEL GAMPER OS LO GUISAIS CON PIMENTÓN.
LO DE LA POESÍA ES PARA SONROJAR UN COLEGIAL CON BATA A RALLAS.
PERO LO DEL INSULTO INMORAL AL RCD ESPAÑOL ME PARECE GRAVE,
¿¿¿¿¿SABEIS LA DIRECCIÓN DE LA CIUDAD DE LA JUSTICIA??????
¿¿¿¿¿MEMBRILLO ALBARICOQUE SOPENA?????
Quina vida més trista i amarga la d'un madridista que viu amb una culebra i crida Banzai.
No crec que jo estigui equivocat.
No soc infalible, però pràcticament ho soc.
He dedicat tota la meva vida a cinc coses:
sumar (+)
restar (-)
multiplicar (x)
dividir (:)
i llegir (abcdefghijklmnopqrstuvxyz)
Per pur empirisme:
2-1 és una victòria de l'equip del 2 i una derrota de l'equip del 1.
Les normes diuen que el guanyador o victoriós percep 3 (tres) punts.
És el cas.
Oraré y remontaremos, por mi rosario, fijo y saludos amigos
Per tenir un monstre en un llac s'ha de tenir un parc.
Premià la vilallota bruta no té parc ni estany, ni llac,
ni bassa d'aigua. Mataró sí.
El monstre és nostre i la canalla jugarà amb ell.
Estarà en el nostre parc central renovat i net
i que té bassa gran a la part més nova.
Deixeu de degradar el bon nom del Maresme.
Plantadors de persones!
Nosaltres ja som vuit, ens veiem al Tur Cafè
juntet a la casa de la vila palau com és i que brilla
i és la ciutat senyera capital del Maresme.
Mataro bogarde simpàtic i educat.
Jo estic molt acostumat a bregar amb monstres marins i m'en refot tres llobarros que a Mataró tinguin un llac artificial. Com si volen tenir les catarates del Niágara, les de l'Iguazú, les Victòria, el Monasterio de Piedra o les Fonts del Llobregat.
Ja veig per on van les neurones de la senyora Bosch i crec que ja va sent hora que algú li posi el senderi a lloc que ja no ens mamem el dit amb mar salada.
Jo estic al servei d'en Bogarde i no entro en pulles entre Mataró i la resta del món.
Ja he pescat el que vol fer la Marga aquesta: fer lios.
Què mandonguilles vol dir Banzai Culebra?
A veure si treuré el sant cristu gros i veura la gent per quins set sous em diuen Goliat, fort com un roc, i Tarzan, saltador de balcons
Jo em pregunto, què pebrots de gall dindi vol dir Banzai Culebra i tanta fantotxada?
Ja ha arribat l'hora de dir amb veu de serafí afinat que aquest madridista de les serps ens ha inflat del tot la ronyonada i pitem final del partit amistós i li entaforem la lligacama
Guten tag,
Els informo que aquesta tarda-tag he experimentat una efervescència inusual de creativitat i concentració. Amb la fusta soc més pregon però tinc les meves pujades i baixades. Però mai havia arribat a un punt d'efervescència com la que m'està proporcionant el meu assaig "Panotxa reticular". Amb una mica de sort vostès la tindran en les seves mans més aviat del que hauria imaginat. Quan els mots brollen de la font i llisquen aixeta mental avall, les branques de la idea reguen el parterre del nostre jardí imaginari. Efervescència, la meva, que no ha de representar picor. Ja és sabut que l'efecte de la picor, malgrat la seva nul·la culpabilitat, és la pessigolla que provoca el lamentable efecte del riure. El riure, com és notori i més que demostrat, és la base de la supina imbecilitat. Així que, vostès disposen, vostès manen. El que és desig meu i ignoro si seu, de vostès, és que la primicia mecanoscritat estarà a mans de la penya d'en Bogarde i en el seu moment, que és el meu moment, el moment que només jo puc administrar, aleshores vostès obtindran el privilegi i la possibilitat de que mot i molt abans de la possible publicació opuscular i autoeditada per la diada massa histèrica de Sant Jordi, doncs sí, per molt abans del desfet de temps de Sant Jordi, a trenc de no sé quantes albes i crepuscles margirbats, llavors, d'ençà, primigènicament, amb velocitat anticipada, ben segur de ser-ho i ben pensat de que així sigui i serà, llavors l'escrit serà lliurat a la gent que, si res no ho tomba, més em té per creador respectat. Aquella gent són vostès.
Danke Für Alles
darrerament observo un nivell cultural molt elevat en el bogardisme, malgrat les bretolades d'un Culebra, el que es demostra llegint aquesta llaminera proposta del Vector NN Niso Nubiola, penso que una Panotxa Reticular donarà per molt literàriament i per deformació professional ja que era publicista i repassava missatges amb lupa, veig clarament que la poesia del senyor Galí al·ludeix la remuntada de Champions.
Galí ha escrit això:
..............No per sentir, boia saltarina:
sota l'ou crispat d'un pernil
jo esperaré el camió fidel
del ball roent que ara camina................
Jo interpreto que el camió fidel de que parla en Galí és el trident,
el ball roent és el joc de camp, veig la remuntada a través d'aquestes paraules.
deixeu que posi cullerada en la poesia,
el poeta Marc Galí parla d'una boia saltarina i això és tema mariner.
La boia saltarina també reforça la idea de la remuntada.
Si el camió fidel és el triplet com diu en senyor Cigró, la boia saltarina és Iniesta que reviurà l'esperit de la semifinal aquella amb el Chelsea i farà el gol decisiu.
El lligam entre una boia saltarina i Iniesta és aquest modest mariner que ara us parla, mariner armat, mariner de carrera i voluntari de la causa naval bogardista.
S'olora la superació de l'eliminatòria com quan oloro taurons escampant llufes al voltant de la Meda Gran
Si Nico Factor Vector NN escriu sobre panotxes reticulars, jo no em quedo curt i us puc fer una introducció escrita al tema de la Navegació Reticular aplicada al futbol.
Només necessito la vostra adreça que no em quedo manco i si voleu llegir-la encara farà més de bon veure si és en paper com ha de ser. Només passa que no tinc la vostra adreça, però les ganes les tinc i no crec que s'hagi de dir per internet quan el paper resisteix el pas del temps i en tinc del millor, paper impermeable pensat per mariners i pescadors.
Doneu-no una adreça si us plau, i no em quedaré manco ni sec.
Estimat Esperit d'Esnaola, et tractarem amb el mateix respecte que el nostre amic Nubiola. Si el que demanes obeeix a un noble instint comunicador i es basa en l'enviament franc i sincer de la teva visió de la Navegació o de qualsevol tema que et passi pel cap, aquí ens tens per servir-te.
Bar Marina
A l'atenció de la Penya Bogarde
Plaça de l'Ajuntament
Premià de Mar
08330
Advertim anticipadament que el servei de correus és prehistòric.
Noto l'efecte espelma i no sabeu pas el que és una espelma. Us esteu desfent com la cera i això que les millors espelmes tenen garantida una certa vida si s'han fet així: La manera més antiga coneguda per fabricar espelmes consisteix en la suspensió de l'espelma, en un recipient on s'allotja cera congelada. Es treu l'espelma del recipient i s'espera fins que es fongui quan s'escalfa. Es repeteix aquest procés diverses vegades sobre la mateixa espelma fins a obtenir el gruix buscat. Encara es fabriquen algunes espelmes artesanals d'aquesta manera, encara que la major part es fabriquen mitjançant motlles i maquinària a les fàbriques.
No heu sabut tenir encesa l'espelma o senzillament la vostra espelma està comprada en els xinos i no pita ni bufa.
Per això tot és brometa, farineta, folckorada i sobretot fer riure sense fer-ho d'un mateix i el desastre és aquesta penya insignificant.
La rebuda d'en Tony Sanneh ha fet fortuna. Us vaig advertir que aniria bé i anirà molt bé. Té cintura, força bruta i intel·ligència per fer i desfer.
Madridista Banzai, València és catalana!
Empassa bilis, mestre!
Esperit: Esperem la teva carta!
Viure de les derrotes del Madrid diu molt poc a favor del barcelonisme. Plegueu d'aquest mantra que cada vegada fa més pena i vergonya aliena l'invent del vostre fanatisme infantil i de poca volada. Sou més pesats que l'ANC i el putu referendum de fireta.
Quina vida més trista que tens Berrigan, avorrit, amargat, abandonat i trist.
Força Barça i gràcies València!
Senyor Berrigan Fàstic:
Digui el que li roti
i faci el que vulgui,
lo de l'ANC t'ho estalvies
que jo soc sòcia de l'entitat,
capullo!
Gustirrinín mañanero leyendo el Marca,
cuando iban 2-1 faltaba un siglo y me desconecté del partido.
Me levanto sin anteojos, me zampo unas galletas con yogur y veo el resultado final.
Ahora lo cuento a Jana con permiso de Don Cicuta de Logroño y a José María Iñigo y descorcho un Vega Sicilia
Gustirrinín y ¿Qué me dices? ¡Qué te fagorices!
¡¡Ojo con tus dedos por si llega Jana, Alfredito!!
Permiso concedido, tocayo Prado del Rey
madridista banzai:
on has deixat la culebra?
no estarà menjant herba de Mestalla, per un casual?
pef pef pef!
Morgen,
enllestit amb molta cura el text Panotxa Reticular, és un manual i ajuda a entendre els desperfectes que presenta aquesta civilització decrèpita i clausurable.
Em sorpren agradablement que el mariner Esnaola, no tinc encara el gust ni el regust de coneixer-lo, es vulgui prodigar en reticulacions. M'agradarà veure-ho si és que té la santa paciència que jo tinc amb el servei de correus d´'un país ensorrat.
Pel que fa a la poesia, vull ser repectuós i no opinaré del que ha creat el senyor Galí. El meu neguit supí passa per avaluar a fons el corpus poètic de Silesius i si els pulmons m'ho permeten, tot el monument gegantí de les lletres germàniques dels segles XVIII, XIX i del XX, abans que el cabró del bigoti estret convertís la meva admirada Alemanya en un erm nafatalinós. Sort que més endavant gent com l'infermera Mathilde que ja coneixeu com la palma de les vostres mans, el cervell d'en Friedrich Temps o els jugadors del meu Hertha de Berlin, van ser la llum reticular que va tornar Alemanya a l'esplendor del nou-cents.
Danke Öbs!
Malatesta
NN
Les taronjes de València ara són petúnies
petúnies, petúnies
Ja tinc l'adreça que m'heu passat de la Junta de la Penya, està dins del sextant. No fallaré. També vull coneixer Nico Nubiola. Per raons marineres, m'agraden les dues darreres síl·labes del cognom Nubiola: o-la, ola que és ona en català i és marina com les que veig des de la base naval ara mateix ullant enfora com un pescador militaritzat. He vist passar dues pilotes procedents de València i van en direcció al Cap de Creus. Sembla que van trencar les xarxes de la porteria del Real Madrid.
BERZAS
TODO EL MUNDO SABE QUE LO DE VALENCIA FUE UN PASEO MILITAR DEL REAL MADRID,
UN ATAQUE CONTINUO Y UNA DEMOSTRACIÓN DE FUERZA SOLO ALTERADA POR UN ROBO DEL COLEGIADO DE ESOS QUE DARÁN LA VUELTA AL MUNDO.
¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡SE NOTA EL TONGO DE BARTOMEUI-TO!!!!!!!!!!!!!!!!!!
LA FEDERACIÓN PELOTEA BARCELONI-TA
Y ESTO NO SERÁ ESTORBO PARA LA GRAN NOQUEADA.
SEGURO QUE EL TONGO TOTAL SE DARÁ EN EL BERNABEU EN UN CLÁSICO QUE POR SUERTE GANAREMOS POR MUCHOS GOLES PERO CON MUCHAS ANULACIONES PACTADAS DE ANTEMANO.
GARETH BALE OS ACOJONA
CHAMPIONS, LIGA, SUPERCOPA, MUNDIALITO MUNDIALÓN
EXPEDIENTE ACOJONANTE DE ZIDANE
LA COPA PARA EL ALAVÉS O PARA LO QUE PAGUE BARTOMEUI-TO
ME VOY A MORREAR UN RATO
BOBOS
Que malament estas madridista, estas fatal de la teulada i al damunt ets més curt que un microbi
no guanyareu res
Morgen,
L'avorriment davant d'una fusta que es resisteix a la meva inacció i a un punt de crisi creativa, em permet enllestir el petit llibre, però gran tractat, sobre les errades humanes. Allò que aviat coneixereu abans que ningú altre i que port el títol de PANOTXA RETICULAR. Soc de poca velocitat i bona lletra, l'he fet amb pocs dies per davant, però li he dedicat moltes hores. El buit i la sequera davant la fusta ha causat un efecte positiu en l'aplicació del negre sobre blanc en un conjunt de paperam. Ho tindreu abans que ningú, serà una de les dues còpies: la meva serà meva i la vostra serà vostra. Si tot va bé, per Sant Jordi veurà la llum editorial. Però adverteixo que no estic per signatures, roses i somriure imbècils.
Aviat...Orifici recte d'un cilindre groc i cap al fons!
Danke
Jo no seré menys, ja tinc l'adreça i aquest cap de setmana em poso a escriure, lo prometido es deuda, tramuntana a les Medes
Jo us passo els versots del cap de setmana:
AIRE CRUIXIDOR
Llimbs i pins de noble talla
si per ventura cau el globus
d'aparador no en té ni malla
Colpidor és el bisbe heretge
saltant per closques d'ous
de bous i vaques sens fetge
Aire cruixidor de gambals
curt compostatge, senyora!
Malifeta de veus i senyals!
Marc
Eduard, penso que t'agradarà l'al·lusió al curt compostatge, per el que varem parlar amb la Berta.
Us voleu fer passar per gent il·lustrada i potser ho sou però tanta cultura no casa massa amb el fanatisme sense frenada que exhibeix aquesta merda de pàgina web. Perdoneu si he fet una expressió que no és del vostre agrat, però què és una formiga perduda enmig d'un bosc putrefacte?
Salto les envejes del Berrigan i vaig de cara a la bella poesia del senyor Marc,
a mi m'agrada el tros que diu:
<< Colpidor és el bisbe heretge
saltant per closques d'ous
de bous i vaques sens fetge >>
És com naturalisme pastoral fet amb bon gust
Pregunta de biologia:
Com són els ous de bou?
Un bou mascle, pot pondre ous?
Pregunta de sexologia:
I en cas que sigui fals,
una vaca femella, pot pondre ous?
Aquesta nit en parlem, Marc.
Magda, si que en parlarem després però també t'anticipo que la poesia té llicències simbòliques que et poden sorprendre. No ho he escrit a la brava, està apamat i pensat.
Marc
ja no dic que sigui gran o menor o esquifida o catedralícia la poesia i els escrits que llegim, el que vull dir amb una veu molt forta és que
SOU COLLONUTSSSSSSSSSSSSSS i m'ho passo superbé amb tot el que feu!!!!!!!!!!!!!
a casa meva teniu tota la familia fent bogarde i picant de mans, jo la Sara i els petitons Peret i la Silvia!!!!!!!!!!!!!!!!!
Cada setmana una vegada almenys i a vegades més estem aquí booooogardee!!!!!!!!!!
gràcies per tot macos!!!!!!!!
UN POETA BOBO
UN MARINERO QUE ESCRIBE
UN NUBIOLI-TA PESADO
ODIO EL ROLLO ESTE DE LA CULTURA
PESADOS
PREFIERO MORREAR
Una de les coses que té el feixisme
és el seu odi per la cultura,
El que has dit és molt greu, madridista!
Ben dit, company Marc. No li donis més importància, el madridista viu d'aquestes coses i tothom ja sap de quin peu calça. Nosaltres agraïm de tot cor els teus poemes, com també els escrits d'en Nico i el que diu que ens enviarà l'Esperit d'Esnaola.
Bogardisme és cultura.
Tag!
La cultura és seriosa menys quan és imbècil i fa riure.
La meva part ja està enllestida, la repasso i l'enveloparé.
Parlant d'imbecilitats, el carnaval em sembla una atrocitat.
El poema del Senyor Galí és respectable encara que no tingui una emprenta de la cultura alemanya, germànica o prussiana. S'ha de respectar i la respecto, no fa riure.
Danke
NN
El Madridista cretí s'està treien la careta amb la que amagava el seu rostre de Hitler de fireta i xumet. Carnaval o realitat, fatxa de totes maneres. Energumenu!
Publica un comentari a l'entrada