El soci Silesius portava barretina.
Anem molt forts. Gràcies Nico NN.
UN BARÇA ABSOLUTAMENT INSUPERABLE. CINC GOLASSOS CONTRA TRES GOLETS AL RIVAL MANCUNIÀ.
El Barça de Barcelona esborra el Sity de Mantxesterpedor amb un seriós correctiu global de 5 golassos a 3 golets. Lluís Enric guanya la partida al de Santpedor i mostra les seves credencials estratègiques. Messi supera tots els esquemes i protagonitza un poker de 4 en un partit trepidant de 180 minuts.
L'expresident de la penya fa vacances i s'ho mira des d'una platja jamaicana, acompanyat d'una senyora (Fotografia Agència Gomelski).
..........................................................................................
Primer de tot anem de casament. Tenim les imatges. Cristiano Ronaldo es casa amb CR7. La parella siamesa que s'estima molt. Un és l'home i l'altre és la dona. Oferim la mostra visual de l'enllaç amb petó incorporat. Sant Joan Baptista de La Salle presideix la cerimònia. Era lògic, l'amor onanista necessita un bon complement.
El grau d'excel·lència blaugrana creix en escreix i s'exhibeix davant del Granada. Rafinha és el noquejador que etziba un punch i tira damunt la lona del ring al poderós rival andalús. Som així i amb un sol cop guanyem, sumem i brindem. 1-0.
El gran d'orgull català creix molt corull i formós. Som un procés, som una república i presenciem el matx acompanyats d'una representació dels nostres polítics sobiranistes. Tardà, Anna Gabriel, Puigdemont i Lluís Llach, visiten el Golden Corner i celebren el gol i el recte camí de la llibertat de tot un poble.
La Zepo no para. El nostre cos policial bogardià mostra la darrera captura col·lectiva. Tebas, Rajoy, Felipe González i Florentónguez passaran per les dependències del comandament d'interior bogadià (CIB). Emmanillats i amb folre, el quartet diabòlic apareix degudament custodiat per la millor policia del món.
Darrera hora post-casament. El banquet ha estat colossal i el gran CR7 ha petat el registre abdominal en la seva enorme 'grande bouffe'. Temps record. La panxa més ràpida i enorme del món! Panxa d'or per Cristiano! Cristiano Ronaldo creix en escreix, més i més. El cos del presumit portugués no s'atura. Aviat no podrem retratar-lo. No hi ha zoom que pugui amb ell. Mireu com creix, creix, creix...Amb greix i en escreix. Enorme! Ja no pot més amb el seu cos.
Nico Nubiola i el poeta religiós alemany Silesius, prenen el sol a la platja de Premià de Mar acompanyats per en Cesc"Gorgui"Fortuny .
33 comentaris:
¡¡¡¡¡COJONES!!!!!
HAY QUE TENER COJONES PERA SILENCIAR LOS EXITOS DEL REAL MADRID Y EL POBRE JUEGO BARCELONI-TA ANTE EL COLISTA GRANADINO.
POR LOS HUEVOS DE MI ABUELO QUE ESTO ES DELEZNABLE.
MÁS AÚN, ESTO ES LA FARSA DE CHANQUETE EN ESCABECHE.
¡¡¡¡BANZAI!!!!
¡¡¡CULEBRA!!!!
¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿QUÉ PUEDE HACER EL NEÓN DE COLOR ROSA???????
PUES FÁCIL, HACERSE CASO DE LAS COSAS Y RASCAR EL BOMBÓN ANAL QUE OS PESA UN COMINO.
INSULTAR A CRISTIANO, JUGAR A POLICIAS ENCAPUCHADOS, QUEDA CLARO EL NIVELAZO DE LA BOGARDARI-TA.
¡¡¡¡¡POR LOS HUEVOS DE MI ABUELO!!!!!!!!
Os falta zumo
zumo
veig estampes molt gracioses i comentaris molt fastigosos, no entenc lo del suc i pregunto quin suc falta? Ara el madridista mos presenta un palo molt tombador parlant dels testicles de son avi. Lo primer són els tres punts.
Mala tarda,
Avui han xisclat els nens de la meva veïna i em molesten els crits que anticipen una més que probable imbecilitat futura. Veig Silesius, està 'moreno' del sol, és humà, sap el que és el recolliment ermità i les breus sortides a l'exterior. És seriós com el fussball i com seriós és el que està passant a la Bundesliga i concretament en el cor de milers de berlinesos: La derrota per la mínima en el camp del Hoffenheim no ha de representar cap inconvenient en un camí de rigor i convicció. Els meus amics van cinquès a la taula classificatòria i els del Hoffenheim no són pas poca cosa. Ni més ni menys que la revelació de la temporada, la bundesrevelació, enfilats en el tercer lloc. També m'agrada el TSG 1899 Hoffenheim. Ja que sou una mica limitats en cultura germànica us he de dir que Silesius era polonès però germanòfil i va neixer a la localitat de Breslau. Ara us convido amb rectitud de mires a fer-vos seguidors de Silesius i a prendre el pols al club de futbol de la seva localitat polonesa de naixement: Sport Club Schlesien Breslau. Un equip perseguit i que canviava de bandol com canviava la cartografia d'aquella Europa dura, seriosa i disciplinada. Ara ja no existeix el club, van evitar de raure en la més insuportable imbecilitat i ho van fer a temps, justament quan un home de seixanta anys dit Arthur Krellenberg va cometre l'estupidesa de cridar enmig del silenci d'un partit seriós. Aquest senyor va inaugurar l'era imbècil del Sport Club Schlesien Breslau i molta gent seriosa es va passar als escacs i al col·leccionisme de llibres de gran tonatge com a transfiguració de l'halterofilia i de les atrocitats de l'aixecament de boles i malls.
Perdoneu si parlo més del compte doncs avui m'he pres la tarda lliure i demà em toca llaminar un roure de 120 Kilos i convertir-lo en el primer alçaprem d'un conjunt escultòric de signe commemoratiu, encàrrec d'una associació filantròpica de Terrassa.
Mala tarda per tots, per mi i especialment per la meva veïna de fills cridaners que xisclen i juguen sense sentit mentre el món inicia la seva definitiva davallada i caiguda als erms de l'avern i als prats de la brossa universal.
Riure ens afecta.
............................
Un regal que tal vegada us pot ajudar a passar figues i empassar quicos:
"Ich weiß, dass ohne mich Gott nicht einen Augenblick kann leben: Werd ich zunicht, er muss von Not den Geist aufgeben. Dass Gott so selig ist und lebet ohn Verlangen, hat er sowohl von mir, als ich von ihm empfangen. Gott ist das, was er ist, ich bin das, was ich bin. Doch kennst du einen wohl, so kennst du mich und ihn."
Silesius
Pistonut
sempre
m'agrada molt Alemanya fins a limits pistonuts
ATENCIÓ PENYA BOGARDE !!!!
Amics bogardians, acostumo a entrar en aquest meravellós blog des de l'enllaç que poseu en el vostre facebook, soc d'una de les mil penyes barcelonistes que us segueixen. He tingut la desagradable sorpresa de veure que ha desaparegut el facebook de Bogarde o que he perdut el contacte. He hagut d'entrar buscant en el google. Ho dic per tenir-vor informats d'aquest problema que pot afectar a més amistats.
Moltes gràcies, amic Ferran, ho hem vist i realment estem preocupats. Ens informarem per recuperar el compte de Facebook.
Si algú dels que ens llegiu sap com es recupera un compte de facebook, agraïrem la col·laboració.
La Junta
Nico, el que has escrit és molt bonic, molt il·lustrador i ben trobat.
Ho agraïm de tot cor i celebrem que siguis fidel al bogardisme d'una manera regular i constant.
La Junta
no ens abandoneu bogardians!
jo no necessito facebook només he de venir al blog i dir que sou la gent més collonuda del món, la cosa més guapa que faig cada dia a la xarxa és visitar aquesta penya brutal, sou els putus amos del barcelonisme, no tinc paraules per dir que sou més que collonuts per tant sou mega-grans
Cristiano fastigós repulsiu gordo i mal fet
fora fora fora
visca la solitària que passeja per dins del seu ventre sebós!
Quin tip de riure amb la panxa d'or! Sou molt imaginatius, mestres!
que una penya com aquesta pugui enxironar als més dolents del món i a velocitat de creuer, vol dir que les coses de la justícia van massa lentes en el món real
Guapoooooooooooooooooooooooo! Guapoooooooooooooooooooooooooos!
Petonets amb marca a tots!
Bourgois Rouge d'Amour, calibre 44 i smakkkkkkkkkkk smakkkkkkkkkkkkkk!
Guapossssssssssssss!
Macosssssssssssssss!
Bogardeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!
¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡ME GUSTA GUARDIOLA!!!!!!!!
ME PARTO EL ANO DE GUSTAZO VIENDO COMO EL VERDUGO CATALÁN MACHACA AL BARCELONI-TA.
OLE TUS COJONES
OLE
OLE
HALA MADRID
VIVA MANCHESTER CITY
FUERA VOSOTROS
UAU
UAU
BANZAI
CULEBRA
NEÓN
ROSA
CARGO
COSAS
No tinc el gustasso de coneixer Nick Nubiola ni el senyor poeta. M'encanta encanteri de sortir rodejat de ninfes torrades en una foto estival macota al bell resguard d'un home de barbes vermelles i d'una alegria única. Aquesta penya és la meva taula de salvació personal. Diré que això és torrat i que el procés de torrefacció està lligat al cafè però també a les membranes d'un dels meus ulls sensibles. Golafre soc i atent de tot el que feu.
Regular migdia tinguin vostès.
Neuschwanstein!
M'he llevat cansat i tot just ara veig el web. M'adono d'uns resultats que no tenen ni la més supina importància al costat dels greus moments que experimenta l'art convertit en un grotesca i grollera abominació per galeristes ociosos de poca traça i massa tràngol.
L'error lamentable del futbol m'empaita com un llangardaix senil que vol fer del seu darrer crispoll una manera de dir prou.
He seguit la meva investigació sobre la finestra oberta amb proposit d'esmena que pot representar la clau alemanya, germànica o prussiana. M'he remuntat als temps d'Otto Von Bismarck i ara reviu com una sargantana teutona propulsada per un zepel·lí Hindenburg.
El cas és que Otto Eduard Leopold von Bismarck, ho tenia tot en un sol pack, com diuen els joves d'ara, doncs era comte de Bismarck-Schönhausen, també era tot un duc de Lauenburg i per més INRI era coronàriament el príncep de Bismarck i per tot això es va fer gran i seriós, capaç d'embellir les poblacions de la vella Prussia que donaria llum a la nova Alemanya castigada per el nazisme i defensada amb dignitat seriosa per gent anònima com la meva estimada infermera Mathilde i anys després per l'afició de l'Hertha de Berlin de la qual jo en formo part des que he pogut constatar que és l'excepció de l'errada excentrica i decadent que coneixem per futbol. El fussball és la gran excepció i té les seves arrels en el cor del bismarckisme.
No em vull anar per les teulada i torno al cas d'en Bismarck. El meu admirat Otto també va ser prou conegut amb el sobrenom de Canceller de Ferro i justament aquesta és la denominació que té el davanter de l'Hertha Berlin, el jove teutó Julian Schieber que va ser primer futbolista que ha rebut l'apel·latiu parangonable al del mite Bismark: Julian Schieber, el canceller de ferro de l'Hertha Berlin.
Ara ja enteneu per quin sac de patates jo no acostumo a perdre el temps amb l'errada terminal del futbol i també espero que comprendreu que jo considero el cas Bogarde com una part de l'excepció que també significa el fussball, el joc de Bismarck i el pou de lucidesa que aporta el coneixement de la vida seriosa i altiva de la coneguda infermera Mathilde.
Avui em limito a això que us dic, escric massa potser i torno al meu roure de dimensions de catxalot en zel.
Espero reeixir en l'empaquetament més valuós de la meva vida de bogardista exigent.
Que aprofiti el dinar.
Dinar és de cretins, però pitjor és menjar postres. Els postres o les postres són una mostra més de la davallada imparable de la nostra civilització decrèpita i ambulant.
Neuschwanstein
NN
dues sorts: la primera sort és que sort del bogarderisme que ajuda a contrarestar el pessimisme de la premsa després d'haver derrotat al City de manera clara i contundent amb aquest 5 a 3 que anuncieu per aquí.
La segona sort és per el que acabo de llegir del senyor NN alemanyista, hòstia ara tinc més cultura que quan m'he rentat les dents de bon matí per anar al curro.
Ni com acudit serveix la verborrea aquesta del 5-3 falsejat, es pot fer conyeta i rentar plats però fer rotllo viberí per muntar un article que s'aguanta amb palillos, fatal, que esteu en franca decadència i sense imaginació.
Tant costa admetre que Guardiola ha donat una severa lliçó i que per molt que pesi el Real Madrid té tots els números per la seva dotzena de copes d'Europa? Es pot ser del Barça i al mateix temps no viure del cuento i dels comptes de la lletera.
Ted Berrigan o ets un hacker, o ets un troll o ets un de l'Arrimadas.
El que també ets i de carrer, és que ets un amargat de la vida.
Pef cof cof!
Mig bon dia. Agradable sorpresa de veure Silesius amb capell català. No em fa riure. Ho trobo palmàriament respectable i seriosament ben trobat. Crec que estic assolint el meu objectiu d'elevar el nivell de saviesa de la Penya d'en Bogarde. No dic pas que la Penya anomenada Bogarde sigui curta de coneixements, el que dic és que amb el meu alè s'està augmentant el nivell i s'allunya cada dia un xic més de la penúria mental i moral d'un món en franca decrepitud i veloç pèrdua de rumb i empenta. Silesius ajuda a esborrar qualsevol rastre de supina ineptitud. Ja manca menys per reeixir en la marfaula. El sistac està pràcticament superat.
Otto Von Bismark davant d'això com a mínim endraparia un bistec de vedella amb salsa de Hannover que pica i esborra el rictus de la falsa rialla imbècil dels baldufaires de Lübek.
Danke. Neuschwanstein.
Ni idea del tal Silesius, és migcampista? Pot reforçar el mal moment d'en Sergi Busquets.
Ahir el Madrid va rebre de valent amb uns secundaris polonesos, els 'polacos' som els catalans visca!
El meu coet pot enviar el Madrid a Plutó.
el Real Madrid es va empassar una botella de llexiu de Varsovia, oi que mola?
Bones (+) notícies de la darrera trobada dels ANTIARTISTES!!!! I records de l'Eduard, el gran (G) cap (C) del Teïna de Reus i amic de capvespres de Miramelindo. Records.
Us sumo (+) un amic per sumar bogardes (+). Tot un paradigma 43453545465/H2/C.
E.X.P.L.I.C.A.C.I.Ó.
El diumenge (D) vaig dinar amb un amic que encara no coneixeu en persona i jo sí. AFIRMATIU ALFA/BETA.
És molt bona gent, és de terra endins i jo soc de mar enllà, és...és...és...En Pep Gatell de Castelló d'Empuries (mig any) i de Barcelona (l'altre mig any).
S.O.R.P.R.E.S.A:
Us quedeu indiferents probablement però està molt al lloro del significat del bogardisme i és un malalt de la broma esportiva. Sap nedar!
D.A.D.E.S.
Parlant pels descosits va sortir allò de que qui vol entra en aquesta penya com vaig fer jo mateix en el seu dia, i en Pep Gatell està per entrar-hi i em vaig prendre la llibertat de dir-li com pot veure el seu rostre en les aventures de la Penya Bogarde i li vaig fer cinc centims de que em passi una foto telemàtica com heu fet amb altres casos.
P.R.E.G.U.N.T.A
Vaig bé oi? I m'ha donat aquesta per fer-lo content. Li he dit que us escrigui aquesta tarda amb un comentari de tarjeta de presentació.
Mireu si us va bé el seu rostre és aquest i es diu Pep. Pep Gatell. De terra ferma. Castelló d'Empuries.
http://awomansparis.com/wp-content/uploads/2014/04/2009-10-13-11.28.26.jpg
Prenem nota, amable Canaló. Cursem instruccions al servei de premsa de la Penya i benvingut serà el nou bogarder antiartista Pep Gatell. Pinta bé i té aspecte de ser molt bona persona.
La Junta
Gràcies per la rebuda, estic dels nervis, en Condad m'ha ben engatussat de valent i soc taciturn de mena.
Pep: Com m'agrada que sincronitzis el mòbil! / s/in/cro/nit/zar vé de CRONOS/TEMPS i el temps és or (metall de pilota de Messi). Avui estem actuant com un equip de dos (2) i sumar (+) Pep Gatell amb Conrad, servidor, és doblar (2) la bola de l'antiartistisme.
Gatell (gatillo=gat petit en castellà // gatell=el gat d'ell en català).
Els dos serem potents (pot+ents // potència i dents.
Xaloc d'entrada.
em limito a seguir les teves instruccions maquinals, amic Conrad. Tens una copa pagada al Freginals.
Porra: sevilla 1 barça 3 i s'ha acabat la rifeta aquesta dels del Gualdalquivir que son marca blanca del Madrid i vesteixen igual, invent blanc per fotre barullo.
Tinc un robot molt llest!!!!!
Estic content per moltes coses i una d'elles és el meu robot.
Tinc un robot que em fa les feines de casa i que puc programar-li detalls com el detector de madridistes que és un mecanisme brutal que no en deixa passar ni un. Mosques madridistes, aranyes, carbasses, mones, tot bitxo vivent que és madridista queda frenat per el Robot Gorgui.
Li he posat el nom de ROBOT GORGUI per fer que sigui com un fill meu.
Us ho recomano, compreu robots.
robots!!!!!!!!!!!!!!!!!
Entre el company Gatell i el Robot Gorgui,
es gira feina en el departament de disseny de la Penya Bogarde.
La Junta
Publica un comentari a l'entrada