PENYA BOGARDE. LA PENYA DEL BARCELONISME PROLETARI

Tribuna Winston
Bogarde. L'organ oficial de la Penya Bogarde de Premià de Mar. LA PENYA QUE MAI FALLA.
Òrgan d'expressió oficial de la Penya Bogarde, fundat l'any 2007 del segle XXI a la vila de Premià de Mar / El Maresme / Països Catalans / Univers / Tot.


diumenge, 5 d’abril de 2015

Fascinant prestació culé davant del poderós Almeria (4-0) amb dentadures i bones maneres. Segueix el tongo blanc davant la més rotunda irrellevància mundial.La gendarmeria blaugrana desplega les seves credencials. Nubiola ens ofereix la mamutada del segle. Florentónguez destrossa tots els records despilfarrant xifres astronomiques de calers calents

Telex lliguer.


Un partit tàctic i covat en el buró tecnològic de l'assessor tècnic del FC Barcelona, Segimon Cantallops. Cal estalviar recursos. Prestació eficaç i administrativa del quadre d'en Lluís Enric davant del poderós Almeria. Bon joc. Administració de recursos. Només un defecte: No cal marcar tants gols (4-0).



Bona tasca dental a càrrec de Tauró Suárez. El nano està content.


 El noi de can Bartra també està content i festeja.

Tenim les imatges (a petició dels nostres comentaristes seguidors) de les noves instal·lacions del terrible, obscur i lleig Real Florentónguez FC. Sabem que Cristiano Ronaldo és el més cristià de tots. És més cristià que Jesucrist i reclama a crits una bona creu. La fotografia de baix ens mostra la seu de primavera del nou Calvari.
 



 TOT VA BÉ

Desplegament de la gendarmeria culé. L'agent Mathieu torna a clavar el cap a la bimba i converteix un partit complicat en un joc d'escac i mat. Mathieu i De Funes -fitxatges estelars del Barça- celebren junts i de bracet el gol del triomf culé. El títol a tocar. 0-1 al temible Celta.


Cristiano Ronaldo -cristià de pa sucat amb oli caducat- celebra la Setmana Santa de camí cap a la creu del calvari. S'ho creu tant que fins i tot es pensa que és el Jesucrist d'Olessa i Esparraguera. Ai, senyor!


Florentónguez trenca tots els esquemes amb un despilfarrament de calers fora de tot control. Aquest home sempre té la cartera a punt. 




Tongo descomunal contra un Granada comprat, pagat, emborratxat i enmetzinat. Arbitratge invisible. Premsa pagada. Calers i més calers. Diners del poble. El poble paga els capritxos del malvat Florentónguez. El cas Castor és una font infinita de calers del poble al servei de les ocurrències del malvat i el poble li planta cara i li recorda constanment...



NN. Nico Nubiola ens lliura un envelop xifrat que anuncia el retorn a la terra de l'espècie antediluviana dels mamuts. Ens costa captar la dimensió d'aquest missatge de l'artista Nico. Ens toca analitzar les pistes i esperar el desenllaç. Tenim les imatges de la recepció del material.  I SENSE RIURE .















37 comentaris:

Esclop Romesco ha dit...

lo dels mamuts certament costa molt d'endendre, lo de Mathieu és cert i jo segueixo fora de les atencions dels bogardes. o o o

MADRIDISTA GOLES GOLES Y MÁS GOLES ha dit...

UN NUEVE A UNO ES ALGO INAUDITO TRATÁNDOSE DE FUTBOL DE PRIMERA DIVISIÓN, PERO EL BERZA QUE ESCRIBE EN ESTA BAZOFIA BLOGUERA NO SE ENTERA Y PREFIERE INVENTAR UN COMPLOT. VENGA LA MATRACA, CERDOS. HOY TODO EL MUNDO SABE QUE EL CETRO DEL FUTBOL SOLO LO TIENE EL REAL MADRID Y QUE CRISTIANO RONALDO LOS MARCA DE CINCO EN CINCO. PERO TU A LO TUYO COM LA CRUZ Y LA DIPLODOCUSADA DE BERZAS MAMUTERAS. ERES BOBO PERO MUY BOBO.
¿QUIÉRES HACER EL PUTO FAVOR DE ARRODILLARTE ANTE EL CAMPEÓN ABSOLUTO DEL FUTBOL? O SIGUE LA BERZANGA CON OLORES A SOLOMILLO DE BALLENA ÁRTICA DE LA LECHE CADUCADA CON ANTELACIÓN FOCAL, BOBO MÁS QUE BOBO.
NUEVE A UNO, BOBO, BERZAS, BOGARDI-TO. A CALLAR CHITÓN. BOBO. 9-1.

Maria Cabot ha dit...

Aquests retallables de ciències naturals de la biologia m'agraden. No acabo de captar la relació dels animals prehistòrics amb el Barça pero ja vaig dir que aquesta plana web m'enamora i ho torno a dir i ben fort també que visca el barça i visca catalunya.

Joan Patateta ha dit...

tres puntets ben amanits i m'els vaig veure bebent coca-cola i menjant berberetxos com si fos l'hora del vermut. El Masnou és original. Què hi farem.

Doctrina Mistinguet. Cargols i Xinxetes. ha dit...

Madridista, pateixes la sindrome de Gallocanta. Mira't el pulmó dret.

Conrad Canaló ha dit...

El lider és el primer (1)
Mai pot ser el segon (2)

Empirisme tangencial.

Primer (ordinal) i xifral (1).
FC Barcelona.

nICo NuBioLAn s/n NNN ha dit...

Obrir maletes.
Abandonar avions i aeroports plens de turistes.
El turisme no és vida.
Obrir maletes, fastic de corbata. Mai en porto, és com un llaç de corda per escanyar i morir. Una errada més de l'espècie humana.
Obrir maletes.
Sentor i pudor d'aeroport.
Viatjar per obligació professional millor que viatjar per fer el turista que és exactament el mateix que fer el antílop. Un dia parlo d'antilops. Un dia.
Obrir maletes, obrir portatil computer.
Obrir i posar en ordre el correu. Feinada. Tallar publicitat, llegir ximpleries i tancar la barra.
Navegar per la capçalera de l'ordinador portatil i trobar Penya Bogarde.
Entra a Penya Bogarde, veure el que veig.
Penyora? Agraïment? Reconeixement?
Modalitats talmúdiques d'un judaïsme cacofònic que fragmenta le posit hermeneutic, les lectures més sagrades.
Errors i més errors.
Penya Bogarde.
Observar l'acollida de l'entremés dels mamuts que anuncien el gran mamut, gran en tamany, gran en passat i probablement gran en futur. Depen del desodorant. Depen i depen molt.
Les errades.
Els errors.
Els encerts, pocs.
El fer i no deixar que et facin.
l'art vol art i no vol "xubasquers".
L'art admet la pluja i el seu filtratge epidèrmic.
Pell mullada.
Cutis disposat.
L'home a la fí s'allibera de l'error i de l'errada i vaga lliure per les constel·lacions del cranc.

Fer turisme és la culminació de la tonteria humana. Jo viatjo per imperatius professionals.

Austria és feina i un glop de licor abans d'anar a dormir.

Dormo per cansament.
No per ganes.
Temps mort el dormir.
Vida llarga la del qui no dorm.
Hores de son, hores de mort.
Art. Activitat.

Rutina infernal.

Lluïsa Fase Dos del Teïna ha dit...

Permeteu-me una observació:
El senyor Nubiola és cosmic.
No puc dir-ho de cap més manera.
Cosmic. De llarga volada i d'una culerisme absolutament anti-artista.
Compro.

Conrad Canaló ha dit...

Amics sumadors: He aportat un missatge al senyor Eduard, "el Jabat de Reus". M'agrada tant i tant que us el passo ara en forma de sentida auto-cita:

"Tot correcte. Diria que fins i tot bé. Biblioteques. Llibres. Lectura.
El que ara us recomano, antiartista alfanumèric com soc, és una incursió en la màgia bogardiana i especialment en els comentaris plaxicoestètics propulsats per la ploma insaciable de Nico Nubiola.
Tot quadra. Des dels temps del Miramelindo fins a aquest Teïna que reviscola les nostres entranyes, passant per la Guingueta de la Conca Ardent i acabant al Tastanassos de Calella.
Som gent de ploma fàcil, escultura ràpida i projecció altament capfoguera. La tesi central de l'alfanumerologia és la de sumar per no restar. Els "inperdibles" no es perden però cauen. Llisquen. Aterren a coberta. Aneu al blog i tasteu el perfum penyoral de la gent escollida: http://penyabogarde.blogspot.com //// Sobretot, bon Nadal i bona crucifixió del Crist Senyor Nostre. Amen (Pujols diria: "Corbata!")."

Mossen Bramut ha dit...

Males veus em parlen de la Penya Bogarde i la trobo en les xarxes telemàtiques.
Això és una heretgia i us enviaré els rats penats de tant en tant. Em presento i soc Bramut, de professió les seves cerimònies, de categoria Mossen i afincat en terres de fonètica llampant. Duc capa negra i camisa fosca, soc més de nit que de dia i no faig dolça companyia. Em quedo aquí a fer vetlla.

marga bosch i el seu verb ha dit...

He fet acte de contricció, potser estava equivocada.
Vindré a veure un partit a Premià de Mar i tal vegada oblidem les coses oblidables.
Això si, vull que netegeu els carrers del poble.

vampir Bayo FAKIRISTIC Prados†๑۩۞۩๑†A ๑۩۞۩๑†A ha dit...

A ๑۩۞۩๑†A
A ๑۩۞۩๑†A
A ๑۩۞۩๑†A
A ๑۩۞۩๑†A
A ๑۩۞۩๑†A

xuparem tota la sang bona i escupirem la que és dolenta

veig un Mossen en els comentaris

Mossen Bramut ha dit...

Un mossen, i és el meu cas, reparteix hòsties i òsties, celebra misses, confessa, beu ví de missa, s'estalvia relacions que impliquen el pecat i manifesta el suport a qualsevol joc basat en la fraternitat entre els bons i el càstic als dolents. Els del Madrid són els dolents. Els més dolents. Infern. INRI. Rats penats, penes i punyalades. El Sagrat Cor travessat per sagetes daurades i el rostre plorós de Jesucrist ens fa sentir la clemència i la pietat. El rostre fals d'un Jesucrist portugués ens provoca esglais amb sentor de nafatalina. Quin mal d'ulls provoca veure Mal-Cristiano-Ronaldo emul·lant el representant del bon Déu a la terra en un acte sagrat intocable com el de la crucifixió.

Joan Estruch ha dit...

Lideratge segur i assegut, resultat pistonut.

Albert Sinderes ha dit...

Petunies Petunies

Albert Sinderes ha dit...

Petunies petunies

Mossen Bramut ha dit...

si un tal sinderes
té dobles boles,
i petunies porta
per les dues voltes
aquest mossen ben apamat
us lliura doble rat penat.

Mossen Bramut

Marc Filbà -NAT KING COLE de Mollet ha dit...

Em sento de ferro

Cesc 'gorgui' Fortuny ha dit...

La Passió de Cristiano segons el NO-DO.

La Passió d'Olesa de Montserrat no et fot que és una representació teatral que narra la Passió de Jesús i que es representa a Olesa de Montserrat. de cap manera és cosa del Real Madrid, hòstia! Hi participen un gran nombre d'olesans i no pas madridistes i ho fan de rematada forma desinteressada continuant una tradició que han heretat dels seus avantpassats i no pas del Di Stefano.

Madridistes penseu que La Passió d'Olesa va ser la primera de les passions a ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, l'any 2002. O sigui que us envaineu madridistes la samfaina i aneu a fer creus al ESCORIAL.

l'Escorial és el calvari madridista a on hi ha la creu d'en Cristiano.

Vale?

Arnau Xarrampió (Vilassar de Mar) ha dit...

m'agradaria veure el cristianu penjat de la creu dels caidos escoriales

Mossen Bramut ha dit...

Creu de plom amb rat penats

Sergi Gou ha dit...

Ja veig que tot plegat ha estat una cagada meva. Vaig escoltar un recital al Teïna i pensava trobar-me una certa connexió entre poesia i esport futbolero.
Com que em vaig quedar amb les ganes, deixo constància rimada i escrita.


Fico el ficus
on es fiquen els fideus
i miro el mico
del senyor de Puerto Rico,
xatonada castanyada
calçotada recitada.
La cosa està de nosa
i atipa la mossa.


Anti-artistes de la ciutat amb aeroport
Reus Reus Reus, hoquei i general Prim

Conrad Canaló ha dit...

Massa temps de poètica i convé refer el número.

La lliga, la copa i la champions en números:

Com ens mostren les potències 53=125, però què passa en cas que allò desconegut sigui l'exponent? 5x=125

LLIGA LLIGA LLIGA

En l'exemple anterior només cal multiplicar 5 vegades fins a obtenir 125. 5⋅5⋅5=125

Al multiplicar 3 vegades 5 s'obté 125, així que el valor de l'exponent és 3.

En el següent exemple:

COPA COPA COPA

3x=2187

3⋅3⋅3⋅3⋅3⋅3⋅3⋅=2.187

De manera que l'exponent al qual cal elevar 3 per obtenir 2.187 és 7.

Hi ha una manera més pràctica d'esbrinar els exponents sense necessitat d'anar fent multiplicacions fins a trobar la xifra buscada: els logaritmes.

En el primer exemple 53=125, si s'aplica un logaritme, s'obté la següent expressió:
log5125=3
on 5 és la base del logaritme (igual que ho era en la potència), i l'expressió es llegeix logaritme en base 5 de 125.

Si s'apliquen logaritmes al segon exemple:
log32.187=7

És a dir, logaritme en base 3 de 2.187.

Tenint en compte que l'expressió general d'una potència és
an=x
l'esquema general d'un logaritme és
logax=n

Aquesta expressió permet calcular el nombre n al qual cal elevar un altre número a per obtenir x.

Només es pot calcular el logaritme d'un nombre positiu >0 i la seva base ha de ser >1.

CHAMPIONS CHAMPIONS CHAMPIONS

Esclop Romesco SKLOP ha dit...

Quin encert el vostre i quina primícia amb aquesta del Valle de los Caidos o nou Bernabeu.

Bons, sou bons!

Maria Cabot ha dit...

Kin fart de riure!

Joan Oliver El PIRINO de l'Ocata ha dit...

Dia que passa i dia que creix l'admiració per Bogarde Felicitats per aquest blogàs.

Albert Sinderes ha dit...

Petunies, petunies

Esclop Romesco ha dit...

segimont cantallops, molt interessant aquest senyor, molt i molt interessant.
No serà una manera d'aproximar-vos a casa meva?
Doncs Cantallops és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a les Comarques Gironines. És un nucli agrupat entorn de l'església i les restes d'un castell medieval.
Com Bordils, vaja.
Mica en miqueta us ho feu per que aquest modest Esclop faci brillantor aquí

Arnau Xarrampió (Vilassar de Mar) ha dit...

Quina velocitat per atendre la meva petició sobre la creu de Los Caidos, Moltes mercès vailets!

Arnau Xarrampió (Vilassar de Mar) ha dit...

ara falta que un dia l'envaieneu al cr7 a la creu dels pebrots caiguts por España

Montsià Salvatge ha dit...

visca visca visca visca la bogardina i l'aspirina, visca visca visca tot és farina de la millor llentia!

Doctrina Mistinguet. Cargols i Xinxetes. ha dit...

determinant i guapo el dental

Joan Patateta ha dit...

Segimonnnnnnnn Cantallopssssssssss!

Quina descoberta, guineus!

Al Masnou tenim un Segimon Ventalló, s'assembla i tot.

Li dic, li dic, li dic.

És culé i té molt sentit de l'humor, l'animo a entrar a aquesta biblia.

Segimon Ventalló, tal com sona, manois.

Sergi Gou ha dit...

Lo del Valle de los Caidos és perfecte

nICo NuBioLA NNu bi ha dit...

He portat el gran mamut a la dutxa, el tamany m'ha obligat a utiliitzar un tren de rentat de cotxes de Cerdanyola del Vallès.

Riure és d'imbècils.
Dutxar-se és signe d'educació elemental.

Antiartistes? Sou per aquí?

"El golafre tensa els budells i el desganat els seca"

(El cocinero Arguiñano)

Conrad Canaló ha dit...

les coses C.L.A.R.E.S.
i les monges C.L.A.R.E.T.I.A.N.E.S.

Millor monja claretiana i clara (+)
que mil-homes presumit cristià clavat a la creu (-).

Eduard ha dit...

Perdona , Nico, érem a la dutxa. Som aquí, i tant, preparant poesia per inundar els carrers i les places. Notícies aviat al blog antiartista.
Per Sant Jordi, el Barça haurà assolit la glòria de la perfecta poesia. Luis Enrique continua enfilant els seus versos lliures, trencant l'harmonia, el ritme i quasi la rima. Too much for my body d'antiartista.