PENYA BOGARDE. LA PENYA DEL BARCELONISME PROLETARI

Tribuna Winston
Bogarde. L'organ oficial de la Penya Bogarde de Premià de Mar. LA PENYA QUE MAI FALLA.
Òrgan d'expressió oficial de la Penya Bogarde, fundat l'any 2007 del segle XXI a la vila de Premià de Mar / El Maresme / Països Catalans / Univers / Tot.


dijous, 8 de desembre de 2011

1) BOGARDISME A LA NIPONA. 2) EL BERNABEU ÉS UN APLEC (1-3)


ESPECIAL JAPÓ i ESPECIAL BERNABEU 2011



SOM UNA BOGARDINACIÓ




Mirem a la dreta i mirem a l'esquerra,
mirem en totes les direccions,
i no tenim adversaris a la vista.





REPORTATGE DESCOMUNAL
DE LA GRAN BOTIFARRADA
INTERCONTINENTAL.





Els dits ens tremolen de jòia en premer el teclat per escriure una crònica detallada dels fets del diumenge intercontinental. Unió Esportiva Sants 0, FC Barcelona 4. Lletra d'or per un club absolutament desorbitat i extraterrestre. El club de Pelé no ha vist bola i el Barça l'ha tornat a fer grossa. Engreixats a plaer per la viva memòria de la liquidació del Madrid a la darrera jornada, els Tito Boys han destrossat la vitrina i ja no queda espai per tanta copa i tanta medalla. Els xicots del Sants han fet el que han pogut. Neymar s'ha reivindicat i vol ser blaugrana sense cobrar.

Abans de tot, connexió especial amb la Clínica Quirón :


L'equip mèdic del club, encapçalat per
els doctors
Sbobet-Caparrós,
ha intervingut favorablement l'astre asturià
Villa.

La fotografia recull el moment més emotiu del post-operatori just quan el manager personal de David Villa, el nostre soci Puro Kalikenyo, ha visitat el Guaje. Cal dir que la professionalitat de l'infermera Marta Coma -com sempre, ben maquillada- ha estat determinant en tot el procés.


Tornem a la final. L'ambient del pub Golden Corner de Premià de Mar ha estat inoblidable. Matinal memorable al bar dels proletaris bogardians:


El sagaç restaurador Toni G i el maitre Tomas han perpetrat un treball del tot original. Ha nascut el partit de botifarra. Els serveis del Pub Golden Corner han exhibit una gran professionalitat i el bogardisme ha gaudit d'una bacanal en tota regla.

Cal dir que les botifarres procedien d'una carnisseria de la plaça de Cuba de Mataró i que la sòcia Marga Bosch les havia fet arribar prèviament degudament protegides per una bossa de plàstic.


La botifarrada general ha posat brillantor a unes taules atapeïdes de fanàtics bogardians que, malgrat els temps d'embestida capitalista,
ja sabem el que és celebrar el sentit elemental del Football.











CREIX I CREIX EL NOU BOGARDISME...



Avui s'han sumat més personatges al bogardisme. Joves i grans, nens i nenes. El Bogardisme ha rebut la visita d'en Josep de París -bogardià impecable i oportú- i un veterà client del Bar Marina ens ha obsequiat amb la fotografia de la seva iaia fumadora de puros i barcelonista.



La festa ha continuat a l'exterior. Sardanes a dojo a la plaça de l'Ajuntament.
Els bogardistes hem format marcialment davant de la cobla i hem notat
com ens pujava per l'espinada la tremolor de la tenora.



Menció especial per la trompetista nipona que ens ha obsequiat
amb un solo del més pur estil Rudy Ventura.



Fins i tot l'alcalde de la vila s'ha apuntat a la festa i s'ha embolicat amb la bufanda blaugrana. Tot això és bogardisme. Tot això és part de la nostra filosofia, del nostre mesmerisme talarnic, de la nostra manera d'entendre la revolució i la vida.


I el partit? El partit ha estat un tràmit més en la bona direcció. Aviat jugarem la lliga de Venus, de Saturn, d'Urà i de Plutó. El planeta terra ja ens coneix. Estem massa vistos. Hem de trencar esquemes i cartes de navegació. El vilanovisme ha de plantar cara a tot el sistema solar i aterrar al bell mig de la massa/matèria. El Bosón de Higgs ja està a tocar.
Tenim la fòrmula!


NOTÍCIES DES
DE L'EIX DEL MAL


El madridista té el "perro Tobías"

però nosaltres tenim Messi "el gato con botas"



El gos Tobías avança entre una multitud madridista perduda en el seu propi mar de llàgrimes... Entretant, a la tenebra blanca, el tongo segueix el seu curs. Un Sevilla absolutament devorat per les maletes de l'inquietant i insaciable Florentino Pérez, es deixa endossar sis gols lletjos, fàcils, sospitosament infantils i falsos. El tongo només té un aturador i es diu FC Barcelona. La caverna segueix amb els seus balls de saló trufats d'excedents financers i pilotassos urbanístics.

Us passem el seu ball i la seva patètica festa, amb vosaltres

...LOS CUATES DE SINALOA!


Los Cuates De Sinaloa - Negro y Azul - YouTube

www.youtube.com/watch?v=wGa_YucOmBE2 Abr 2009 - 4 min - Subido por lot117
video del corrido negro y azul hecho para serie breaking bad que saldra en uno de los primeros capitulos un ...

BOGARDADA TOTAL
CONTRA QATAR. 0-4


El bogardisme infla el Barça i li etziba un 0-4 al petroQatar. Fulminat l'equip petroler del FC Al Sadd, l'esperit insurrecte bogardià orienta la lluita antipetrolera i ens demostra l'encert de les mogudes de la Núria Feliu i tot l'esforç estival fet des de les grans barricades de Sants.


Una nova victòria del bogardisme contra el futbol capitalista i en favor del football del poble. Per terra, mar i aire, des de Madrid al golf Pèrsic, cau Qatar, cau el petroli, cau Florentino...I continuem el combat!






(Traducció: Xuang Xil·li)

Sayonara bogardada!


L'equip internacional del bogardisme us saluda des de la terra del sol naixent. Som als peus del Fujiyama.


El bogardisme ha arribat al Japó en un vol nocturn fletat per la cooperativa dels Helicopters Vilanova. Hem estat rebuts a Tokio per l'agent Mitsuhirato (a la foto) i hem visitat els indigbogardistes nipons.


Hem trobat gent com cal: Seguidors nipons de Núria Feliu, amants del football i surfistes d'ulls estirats.


El bogardisme esten la seva bona nova per les terres amigues d'extrem orient. Ha arribat la gran hora intercontinental. Records a tota la Penya. Això és un no parar. Aquí no hi arriba el Real Madrid. Anem a totes i anem forts.


I... diumenge a Premià de Mar: Seques amb botifarra!



BENVINGUTS AL MÉS ENLLÀ.

EL FC BARCELONA TRASPASSA LES COORDENADES ESPAI-TEMPS, SUPERA EL BOSÓN DE HIGGS I NAVEGA MÉS ENLLÀ DELS LIMITS I DE LES LÒGIQUES TERRESTRES. LA FOTOGRAFIA MOSTRA EL VOL INTERESTEL·LAR DEL SOCI H-23*35-w.2800. AQUEST BON HOME, RESIDENT A PREMIÀ DE MAR, HA ESTAT ENVIAT PER LA PENYA BOGARDE A VISITAR LA NOVA LLAR DEL FC BARCELONA. QUI VULGUI VIATJAR AMB ELL QUE ENS PASSI LES SEVES DADES I LI PROPORCIONAREM UN VOL GRATUÏT GENTILESA DE LA COOPERATIVA D'HELICOPTERS VILANOVA. PLACES IL·LIMITADES.

... i ara, tots a l'aplec!




QUAN ELS ULLS MADRIDISTES PLOREN
LES DENTADURES BLAUGRANES RIUEN...







Bona nit a tothom. Les llàgrimes inunden el Bernabeu. Corren temps especials per l'oftalmologia. Ulls de vellut. Gran aparell lacrimogen al cementiri de l'anti-futbol. Torna (retorna) el Barça de cada dia i ara toca articular la més ben parida de les maquinàries facials del cos humà: Ha arribat la gran hora de les gargamelles i de les dentadures somrients. Avui, amb la màxima discreció de les grans ocasions i seguint amb el tarannà mesurat de la Penya Bogarde, procedim a mostrar la riallada de sempre.


Fotografia: La taula del Marina Golden Corner mostra les armes secretes del bogadisme.

Heus aquí el nostre equip de cambrers riallers; La foto animada ens mostra l'equip de cambrers del millor bar del món: El Marina Golden Corner de Premià de Mar. No era una nit qualsevol. La competència institucional -el bar rival és el del centre l'Amistat (ex-obrera)- volia apagar la flama del nostre bar i no ha estat possible. El Marina Golden Corner és el bar del bogardisme i això no ho para ni l'Ajuntament, ni la Nasa, ni Merkel, ni Sarkozy. Llarga vida al bar dels bogardistes. A la foto. vestits de feina i amb la dentadura desfermada:
Toni G i els seus cambrers:



Hem de ressenyar algunes instantànies memorables. El palco del Bernabeu ha comptat amb un convidat d'excepció amb la presència d'un amic dels bogarders: PEDRO RAMIS.


El famós surfista -record absolut sobre les ones del Retiro- ha tastat el palco al costat de Florentino Pérez. Una nit inoblidable per un gran amic madridista i cordial visitant del bogardisme. Tenim les fotos
.


Més noms a retenir: Tito Vilanova el rei blaugrana, corona d'or de la nit. Alexis, el brau desbocat. El magnífic debut de Marcelo amb la samarreta blaugrana. Un gran fitxatge Marcelo! I el comte del Maresme, el diví Francisquet. I ara què? Doncs que anem a conquerir el globus terraqui a la terra dels tsunamis. Japó ens espera i el bogardisme estarà dirigit per un dels nostres socis més orientals: L'amic Xuang Xil·li (a la foto i de perfil).

Gran debut de MARCELO marcant el seu primer gol amb el Barça

Des del cor d'Osona, el nostre nou amic, el bogarder Cigró de Tona, entra per la porta gran en aquest blog i ens saluda amb tota la seva estampa. Tenim les fotos...



Nota televisiva. Avui 500.000.000 d'ànimes han comprobat la mediocritat clamorosa dels tres tenors de tv3. Vergonya! Pichi i els seus han tornat a fer de les seves amb els seus micros de joguina.

És ell.
Ell,
el guapo,
el ric,
el gran...
el ploraner! ELS PLORANERS !!!



Acabem amb algunes imatges impecables:

El president i el secretari de la Penya es reuneixen davant del Golden Corner premianenc i compareixen en roda de premsa amb els colors del Barça i del West Ham.







Fray Berengario i Sor Cecilia
han ballat un tango al bellmig de la Cibeles... Tenim les fotos.



Fotografia Aniceto: Andreu Nin i Puro Kalikenyo, junts abans del partit.

El Puro Kali-poum-kenyo ha fet la seva entrada triomfal per la diagonal dirigint una columna poumista de marcat signe barcelonista i es reserva per la traca final de la nostra insigne revolució.


Algunes imatges demostren el caliu incandescent que es respirava a la sala d'actes del pub Golden Corner de Premià de Mar -el Bar Marina- just el dia en que la competència oficialista, subvencionada i uniformada inaugurava la seu rival al Centre l'Amistat. El secretari, amb el 3-1 a la butxaca, demanava més i Messi...

Menció especial la que fem a una una bellíssima persona: El nostre soci mallorquí XISCO. El premi per haver encertat la porra ha anat a ses Illes. Va pronosticar el resultat i així ha estat. Escac i Mat. El guanyador de la bogaporra ha rebut el premi -un Kalikenyo d'or- de la mà del soci Puro K. Tenim les fotos d'ambdós fumadors compartint el trofeu cubà. Tenim les fotos. Les tenim...



Atenció. Classe magistral de C.L.Menotti. Heu d'escoltar el document sonor i visual que ens regala la màxima eminència del FOOTBALL planetari. Escolteu i disfruteu d'aquest poema-entrevista torrencial i definitiu. Mai haureu escoltat una conferència com aquesta. Després de presenciar aquesta video-classe, ja podeu dir amb veu alta que som uns privilegiats. Atenció i "Ojo al dato":

Menotti y el Clásico: entrevista completa - Play Vídeos | Canal+

www.canalplus.es/play/video.html?xref=20111207plucanftb_1.VesEn caché
Bloquear todos los resultados de www.canalplus.es

122 comentaris:

MADRIDISTA HABLA MUY EN SERIO ha dit...

JUGAIS A PISCINA SHOW NIÑATOS, CUANTO CUENTO HABEIS JIBARIZADO EN LA HIERBA. PATADAS COMO NUNCA, MESSI PROTEGIDO COMO NUNCA. SUERTE Y AYUDAS A MANSALVA. UN EMPATE A UNO O UN 2-1 PARA EL REAL SERÍA LO MÁS HONESTO. APESTA DEMASIADO TODO. PERO ESTE MADRIDISTA TOMA NOTA DE TODAS LAS BURLAS QUE ESTAIS MOSTRANDO Y QUIEN SABE CUAL VA A SER EL DESTINO DE ESTA WEB DIFAMATORIA.

QUIZÁS HA LLEGAOD LA HORA EMPRENDER ACCIONES ANTE LOS TRIBUNALES.

EL PERRO TOBÍAS ha dit...

guau cuento guau mucho cuento guau teneis un partido menos guau

Llopdelblues ha dit...

Gran segona part del Barça i bany al Madrid, tot i les patades de Pepe (aquest si que tènia que ser expulsat), madridista segueixes com sempre no saps perdre

Felicitas barcelonistes i a gaudir d'aquesta victoria

diari PÚBLICO ha dit...

No es lógica. Sólo es psicosis, la de Cristiano ante el Barça que lo convierte en el futbolista que no es: inservible en los golpes francos, manso en el uno contra uno y con tímidos deseos en sus cabezazos. No es lógico que pase, porque eso sólo pasa con la gente que desconfía de sí misma. Así que Cristiano fue un tipo sin identificar. Y eso que la noche se prometía navideña. A los 24 segundos, la defensa del Barcelona se llenó de gentes neófitas. Sin querer, invitaron a Benzema a marcar un gol sin misterio. Tampoco es lo más lógico, pero puede pasar. La Navidad está muy próxima. Pero en el cerebro de Cristiano la psicosis ya había montado barrera. No lo celebró en voz alta ni con aire ancestral. No era suyo y ya se sabe que estas cosas le afectan: lo que no se imaginaba es que tanto como para ser uno menos los 89 minutos restantes.

La lógica apestaba a Barça. Al cuarto de hora, Xavi se quedó quieto con la pelota, sin ofrecerle dirección ni testamento. Cuánta ingratitud tratándose de una noche así. Y soledad. Y desesperación, la de Guardiola en la banda con el abrigo sin abrochar. Y las preguntas más perversas. ¿Cómo era posible? ¿Acaso se iniciaba el fin de una etapa? Y, claro, la hinchada imaginaba algo grande, grandísimo. Todavía más al ver cómo Marcelo le quitaba la pelota a Messi. Y eso era una verdad como una fiera. Duró lo justo, sin embargo. Messi rescató la lógica y demostró que él no es Cristiano. A lo sumo, su timidez se justifica frente a una cámara o en la terminal de un aeropuerto, quizá, rodeado de chavalas. Pero en el campo, no. Y menos en el Bernabéu, donde sale lo más perverso de él. Y no pasa nada. Los futbolistas también se manifiestan por su capacidad para ser odiados. La vida es así

Las botas de Messi, lógico, cambiaron el ánimo del estadio. Mientras tanto, Cristiano se pedía explicaciones a sí mismo. Mourinho nunca lo sustituirá, aunque la esperanza se marchite. Y, antes de que la suerte (eso tampoco fue lógica) ayudase a Xavi en el segundo gol, Messi ofreció un gol maravilloso a Alexis, como si fuesen Maradona y Canninga en Italia 90. Después, el diez no sólo le puso talento. También amor propio al perseguir a Di Maria por toda la raya de cal. Y hasta malicia a los 43 minutos, cuando olvidó que llevaba una tarjeta por protestar y debió ser expulsado. Y no lo fue, porque desde tiempos inmemoriales los árbitros se equivocan. A la lógica tal vez le ofenda, pero nadie lo repara. Así que la noche regresó, sin ofensas, a su estado natural. Y eso no ahogó el ímpetu de la hinchada, que trató de ayudar.

Pero el Madrid ya no se dejaba ayudar, aunque Kaká anunciase una montaña de voluntad. Cristiano, claro, no formaba parte de esa legión. Nunca lo hizo. Y lo que es peor, tampoco pidió el cambio. Quizá porque es un privilegio para toda la vida observar desde tan cerca la autoridad que Messi ha edificado en este Barça. Porque, si manda la lógica, la psicosis no existe. Hasta ver a Cristiano, claro.

Alfredo Relaño (AS) ha dit...

Alfredo Relaño | 11/12/2011

El Barça es mejor que el Madrid. Lo era y lo sigue siendo. Valoro el esfuerzo del Madrid por desplazarle, ha hecho un grandioso equipo con ese propósito, ha llegado a distanciarle en la tabla de la Liga, pero anoche el Barça volvió a aplazar las discusiones. Y eso que regaló un gol en el 22", el más rápido en la historia de los clásicos. Sobreponerse a eso, más a un Madrid vigoroso que se le echaba encima, más a la caldera del Bernabéu, es mucho. Y el Barça lo hizo, poco a poco. Con problemas primero, luego mejorando, minuto a minuto, de forma casi imperceptible, pero constante. Y acabó en belleza.

Ganó el fino estilista al duro fajador. El Madrid tiene más fuerza, más estatura, más velocidad física en sus hombres y planteó un partido que sacaba de punto al Barça, que a ese ritmo asfixiante pierde precisión. Pero lo que no pierde es la fe, la confianza en su estilo. Y tiene a Messi, que en la primera mitad sostuvo a los suyos y metió el cuchillo entre la defensa del Madrid dos veces. La primera, para sacarle un paradón a Casillas. La segunda, para colocar ante el gol a Alexis, cuyo marcaje descuidó Pepe por la fascinación que le produjo el avance de Messi. Él salvó el trance malo, el del primer tiempo.

Luego, cuando la fatiga fue haciendo presa del Madrid, fue surgiendo el Barça. Entonces pudieron entrar todos, particularmente Iniesta, que exhibió su catálogo de maestrías. El resultado estuvo más cerca de una goleada que de una diferencia menor. Casillas redujo el marcador, pero la victoria era inevitable. El Barça es mejor y además en estos partidos Messi se distancia mucho de Cristiano, cuya obsesión por ser el número uno le traiciona en noches así. Fue, con todo, un Clásico hermoso, del que se fueron todos abrazándose. Una noche de fútbol de verdad y una verdad final: el Barça es más.

Fray Berengario ha dit...

Esta vez solo oré por pura rutina pues estaba cantado que el Barça vive en los cielos.

Felicidades.

Pedro Ramis ha dit...

Bogardians, seré breu: ben jugat i ben guanyat.

Jo, al contrari del que llegeixo als tremendistes, no vaig veure un mal Madrid, ni tan sols un Madrid molt pitjor que el Barça. Ens va mancar sort, amb això estic d'acord amb l'amic MADRIDISTA.

Esper que el cop psicològic, que no podem negar que existeix, no sigui gaire profund i tornem a ser implacables. Al cap i a la fi, seguim amb un avantatge "virtual" de 3 punts.

Però el joc del Barça ahir va ser incontestable. Res a dir.

---


Bones ones per a tots, tot i que aquí el Mediterrani està pla, perquè està trist.

Fernando Atienza ha dit...

Felicidades por vuestros últimos quince minutos. El resto del encuentro ha sido un catálogo de faltas y marrullería. Un resultado justo podrás ser el de un empate a uno. Sea lo que sea nos ponemos líderes para celebrar las navidades con turrón, polvorones y zambombas. Eso en el futbol lo es todo pues es ni más ni menos que ser líderes hasta la conclusión del campeonato.

penyabogarde ha dit...

Ramis:
ets el cavaller de les ones estàtiques, de les ones salvatges i de les ones de tota mena. Sabem que ets un cas únic de "senyorio" damunt de la terra i del mar. Segur que també ets un gran aviador. Per terra, mar i aire, Ramis és aixi: Exquisit.

Les fotos s'estan preparant, ja cal que repasseu el blog durant tot el dia, això només és el començament.


Fernando+madridista+perro tobías:

Per dir això més val que feu com Karanka i poseu el cassette de Mourinho, el disc ratllat de Mourinho, el cd clavat de Mourinho, el MP3 loopitzat de Mourinho.

Llop de Blues!!!!
bentrobat a la bogardada terra, tot bé per Mataró? Una abraçada.


Berengario: tens raó. No cal resar si el Barça ja resideix en el firmament.

carlos de zaragoza antes del partido ha dit...

Horas antes del encuentro escrito desde Zaragoza.

Me resulta grotesco tanto merengón encampanado por llegar a este partido con una ventaja notable en puntos, por primera vez desde no se sabe cuándo. Y es más remarcable aun cuando, se pongan como se pongan, el juego blanco no seduce a nadie que sea un sibarita de este deporte. Como mucho, acepto que el madridismo, ávido de títulos, se ilusione con el “poderío” que se está mostrando el equipo, y con el abandono del juego ramplón en buena parte de algunos partidos.

Sin duda es de agradecer tras tanto aburrimiento acumulado. Son muchos añitos ya de hastío. Y a nadie que sepa un poquito de esto le cabe ni la menor duda de que, si nos ponemos a elegir cinco auténticas exhibiciones de fútbol este año, nos tendremos que remitir, para variar, a partidos del Barça. Ojo que hablo de partidos, no de ratitos de contraataques con “pegada”. ¿O acaso ha jugado el Madrid algún partido tan redondo como, por ejemplo, los del Barça ante Villarreal, Atlético de Madrid, Osasuna, Racing y Mallorca?. Incluso el 0-0 del Sevilla fue una pasada.

Por supuesto, esa manía del lecherismo vocacional en comparar al jamón de pata negra (Barça y Messi) con la mortadela (Madrid y Cristiano), les imbuye a convertir en “obras de arte” 30 minutos en Málaga o en Valencia, o demostraciones de engañosa eficacia en el Bernabéu, haciéndose los olvidadizos ante regalos arbitrales en forma de penaltis en momentos clave, o ante esos ratitos en los que Iker necesita todos los querubines de la Capilla Sixtina para no ver perforada repetidas veces su meta…Véase las segundas partes en Málaga y Valencia, sin ir más lejos.

Dicho todo eso, aunque está claro que es el Barcelona quien más necesita los puntos para no descolgarse, soy de la opinión de que el Madrid tiene una papeleta harto compleja. ¿Porqué?. Pues porque para seguir alimentando las gilipolleces lácteas, solo les vale un resultado: que el Madrid gane con claridad y merecidamente al Barça, o sea, jugando mejor. Posible...pero jodido. Solo semejante sorpresa permitiría proseguir con esas “tertulias-orgía”, en las que chulos y psicópatas metidos a periodistas, se cruzan con personajes prostituidos embadurnando su dignidad. Las consecuencias mediáticas serían tremendas: Fin de ciclo azulgrana. La Liga finiquitada. Supremacía merengue. El Madrid es el mejor del mundo. Ocaso del Barça. Cristiano demuestra que es mejor que Messi. Mou da una lección a Guardiola.

Consecuencias reales: El Madrid, por 1ª vez, habría jugado un clásico mejor que el Barça de Guardiola. Para aspirar a destronarle, deberá seguir a ese ritmo de puntuación y, sobre todo, conseguir que el Barça no gane la Champions. El ocaso del Barça es IMPOSIBLE certificarlo por un partido malo ni por una Liga perdida, pues la media de edad de Cesc, Messi, Iniesta, Piqué, Busquets, Thiago…etc. garantiza la continuidad. Para que Cristiano demuestre que es mejor que Messi, aparte de que tiene jodido jugar mejor que Leo ni un solo partido en su vida, necesitará muchas reencarnaciones que le permitan multiplicar por mucho su escasa clase comparada con el argentino. Para que Mou sea más respetado en el Universo del Fútbol con mayúsculas, debería inventarse el túnel del tiempo, y conseguir que alguien borrase el legado, ya legendario, del Barcelona de Pep.

El resto de resultados del abanico NO LE SIRVE al Madrid. Si gana por la mínima, sea de chorra o por el árbitro, ¡agua!. Solo la prensa desprestigiada aguantará enhiesta el bochorno, ya que nadie del mundo del fútbol aceptará pulpo como animal de compañía.

Si empata, incluso merecidamente, seguirá siendo para ellos una montaña imposible superar al eterno rival. Mantendrán la ventaja, pero prietos los glúteos.

Si gana el Barça, incluso con suerte, esa sensación de que “no hay manera de superar a esta gente” seguirá presente en el Bernabéu, ese templo donde llevan años asistiendo resignados al dominio más apabullante del balón que han visto en sus vidas…Y atentos a Mou, que volverá a enseñar la patita.

xisco ha dit...

Estimats Bogardians i Bogardianes. Ahir es van callar tantes i tantes boques "PuntoPeloteras". El nostre equip va tornar a fregar pels morros "Ronceristas" la feina ben feta i silenciosa.
En Mou i els seus han treballat de valent i aquesta vegada també han estat silenciosos, però això no basta.
Nosaltres temim a Sor Cecilia, vosaltres a Siro López, Roncero i companyia.
Salut i bon diumenge. Aprofitau bé el Dia del Senyor!

Bosón de Higgs ha dit...

Estaba cantado,el Madrid solo arrasa a equipos mediocres,cuando juega con una máquina de talentos y bien engrasada,no tiene nada que hacer.Le regalamos goles en su propio campo para que se animen un poco los chavales y no consiguen ganar,ni siquiera empatar.A Puyol ya lo querían jubilar,no me extraña porque con él en la defensa no hay nadie que pase.Mágico Iniesta,dando clases de fútbol al máximo nivel para que tome buena nota Mourinho que siempre lo discutió.En fin.hay que venir victoriosos de Japón y por supuesto ganar la cuarta liga aunque Rajoy,Aznar,Esperanza Aguirre y compañía harán todo lo posible para que eso no suceda.Un abrazo a todos los bogardianos y Força Barça.

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola amuics.
Passo a felicitar-vos
El Barça es una canya.
¡VISCA EL BARÇA! I ¡VISCA LA MORENETA O NEGRETA I ELS MORENETS I MORENETAS COM ELLA O NEGRETAS I NEGRETS!, TANT SE VAL COM VOS VOLGUEU DIR.
¡¡¡¡¡¡VISCA EL BARÇA!!!!!!!!!
Petons, Montserrat

maria cristina ha dit...

Hola Chicos, acá vengo a visitarlos, como siempre, el ingenio de ustedes me entretiene y hace sonreir, un abrazo grande y adelante!!!!

El Cigró de Tona ha dit...

Estic molt content de coneixer-vos i de tenir el gust de ser amic vostre, m'esteu canviant la vida. Soc molt feliç del bogadistisime i de que us hagueu enganxat a aquest modest cigró.

I AIXÒ DEl Menotti és un plaer, és acollonant!
gràcies per tot i per la foto i per la grandiosa alegria que compartim amb bola fumada i espelma calenta.

Bon diumenge amics meus per sempre.

penyabogarde ha dit...

Això és vida. Ara només ens queda la vaga general mundial per tombar Merkel, Sarkozy, Qatar, Pérez i el Banc Mundial...el bogardisme va carregat de foc i armat fins les dents de grans arguments revolucionaris.
Ara no ens pararà ningú. S'acosta la gran comuna interplanetària amb epicentre a Sants i la Núria Feliu serà decisiva.

Per cert, Ramis i Xisco, no us perdeu el video que acabem de penjar amb l'entrevista doctoral al geni Menotti.

penyabogarde ha dit...

Cigró de Tona, el teu cas mereix una abraçada interplanetària, farem el possible per divulgar el conreu de cigrons ecològics osonencs. Tú si que ets un luxe per aquesta modesta penya.

Anònim ha dit...

Il tecnico naviga controcorrente: "La partita è stata decisa dalla buona sorte del Barcellona: non facciamo drammi, lo spogliatoio è triste, ma tranquillo. E vincendo col Siviglia, torneremo primi da soli". Ma nei soli incroci di Liga, il Real non batte il Barça da 7 sfide di fila
Nei soli incroci nella Liga, il Real Madrid non batte il Barcellona da sette sfide di fila: la bilancia è tutta schiacciata su Pep Guardiola, che ha battuto sei volte il Real e raccolto un pari. Eppure, il giorno dopo il Clasico José Mourinho parla di una "vittoria fortunata da parte del Barça". Tutta fortuna? Per il portoghese sembrerebbe di sì, mentre la stampa spagnola processa il suo Real e mette a nudo Mou. Eppure il tecnico naviga controcorrente. Verrebbe da scrivere: dov'è la novità?

l'alcalde ha dit...

brutal, jo vull anar a les estrelles amb helicopter...soc l'alcalde.

Fernando Atienza ha dit...

repito por si las moscas pues sois un poco temerarios y menospreciais las matemátiticas y es que el REAL MADRID será quien celebre la Nochebuena, la Navidad, la Nochevieja, el año nuevo y los Reyes Magos, como LIDER DE PRIMERA DIVISIÓN. y eso duele un mundo.

Fernando Atienza

El Pantera ha dit...

Hola bogardada família!!!!!!!

suposo que no necessiteu l'ajut d'aquest Llanero Solitario Pecador de la Pradera El Pantera!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Jo des que Buñuel va fotre Viridiana que no veig art més gros que aquest de la fogonada culerota.

Vull parlar amb el madridista però ho faré amb el seu gos, vale?

Tobby maco, maco, vols un osset de galactic??

Karankillo Atienza plumero plumero portes que sembles un gall dindi de plastic del todo a 100.

soc el Pantera i si em necessiteu pujo al cavall i tacataca us ajudo amb un setrill, pa, tomaquet, sal, olives i panotxes.

Joan Estruch ha dit...

massa massa massa per un cos com el meu que està fet un colador de petons de Coma.
Barça Barça Barça Coma Coma Coma!!!!!!!!
Pistonut tot, tot és pistonut.

Alan Smithee ha dit...

el BARÇA és l'exemple més clar de que és possible una altra vida en un altre espai infinit i etern. Felicitats.

Adell El comodor ha dit...

Som gent noble i en sabem molt

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Des de la Dimensió Desconeguda ahir m'ho vaig passar molt bé i només passava un moment a saludar els amics bogardes, especialment els madridistes. Després de tot, no es guanya el Madrid cada dia, només cada temporada, uns quants cops, he, he... Iniesta magistral ahir, per cert, li començo a perdonar allò del Mundial, i a sobre ja s'atreveix amb el català a les entrevistes(ja era hora!).Que n'aprenguin de com es juga a futbol! Fins la propera i força Barça!

penyabogarde ha dit...

grandiós i valent, torna el nostre Òscar a les tripes del bogardisme... i sense afectació per l'afer Estruch-Coma.

Salut i bogardisme!

Laura Llompart ha dit...

abraçada amb gin des de les muntanyes de Bunyola a la Mallorca interior i quin futbol es va veure. Amor al Barça.

Adell El comodor ha dit...

tot bé i molt bé. ara acabo d'assistir a la conferència del Menotti i demanare´un certificat d'aprofitament intensiu. Despré d'escoltar el gran Cesar Luís Menotti el meu coeficient intel·lectual s'ha fet molt més gran del que tenia Einstein. Jo també ho recomano, fa caure la baba de bo que és.

Stereo 2 ha dit...

Carai, quin goig que fa aquesta penya!!
Vostès haurien d'estar avui al hat-trick i no les toies de TV3, ya te digo…

Llarga vida bogardians, sempre amb remaining!!

Joan Balcells ha dit...

Un abraç a tota la gent, som kollonuts i toquem el cel

Joan Estruch ha dit...

menotti
menotti menotti
in excelsis regina madre!
una pasada pistonuda

HENRY TO SEA ha dit...

realment som uns privilegiats, poder veure jugar el Barça , escoltar el Menotti i ésser bogardians !!!

MADRIDISTA HACE BALANCE ha dit...

BALANCE A TODO GAS.
CON ESE GOL CHORRA DEL INOPORTUNO MARCELO Y CON EL BLINDAJE DEL COLEGIADO A MESSI ESTE CLÀSICO HA SIDO UNA ESTAFA ASOMBROSA.
PUNTO Y APARTE.

EL PERRO TOBÍAS ha dit...

guau que hueso malo guau

Adell El comodor ha dit...

calla tonto i calla gosset!

MADRIDISTA TOCA LIDERAZGO ha dit...

VAYA NAFATALINA ESO DE PONER AL BOCAZAS DE MENOTTI MINTIENDO COMO UN BELLACO HARTO DE BOURBON.

ESTAIS FATAL Y ENCIMA EL SÁBADO EL REAL MADRID SE PLANTA SOLO EN LO ALTO DE LA TABLA Y OS JODE LA MERIENDA Y EL CHURRO DEL CLÁSICO QUE FUÉ EL SIMULACRO DE LA LORERÍA Y DEL DESFASE.

EL PERRO TOBÍAS ha dit...

guau perro muerde copa como hueso lider guau

Coma ha dit...

Estruch, el fanal de Montuïri ja està enllustrat i preparat, t'espero.

M.C.

Jaume i Maria Lluïsa ha dit...

Hola amics,

tenim una cosa que a la gent com vosaltres us pot interessar, més i veiem que sentiu els colors amb molta força:

La joieria de granat de Perpinyà és l'artesania de més prestigi de la Catalunya Nord.

Sabeu per què?

- El granat és una joia catalana per excel·lència.

- Els artesans joiers de Perpinyà conserven les tradicions i les tècniques dels segles XVII i XVIII.

I per Sant Eloi ho manifesten amb tota solemnitat i catalanitat.

Ara podeu veure'n un tast.

http://www.fempais.tv/indexword.php/?p=70748

Marta Llompart (Bunyola, Mallorca) ha dit...

En Ramis és de la junta del Madrid? està al palco, veig.

Alan Smithee ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Alan Smithee ha dit...

a nosaltres també ens sembla com de fora de joc que el senyor Ramis sigui company de palco de l'abominable home dels totxos, senyor Florentino Pérez. Realment OUTSIDER.

MADRIDISTA ASÍ ha dit...

ME QUIERO MONTAR EN ESE HELICOPETERO DE LA FARSA Y DECIR A TODO EL MUNDO QUE GUARDIOLI-TA HIZO UN GESTO CERDO CON SUS MANOS TOCÁNDOSE LOS GENITALES EN PÚBLICO ANE LA CÁMARA.

ESO LO HACE MOU Y LO CIERRAN

EL PERRO TOBÍAS ha dit...

guau mal hombre ese entrenador guau

Coma ha dit...

Els madridistes fòbics com el madridista amb el seu gosset són gent amargada.

El madridista surfero és un bon home i m'encanta.

penyabogarde ha dit...

35.110 visites acumulades al nostre blog!
120 visites i una quarantena de comentaris des de la nit del Bernabeu.

El blog sumar visites de:
Espanya
Regne Unit
Estats Units
Itália
França
Russia
Japó
Argentina
Xile
Grècia
Canadà
Irlanda
Holanda...segur que és en Winston...
Andorra
Portugal
Bèlgica
Australia
etc...
i és cert i confirmat en el nostre comptador intern del blog.

Gràcies al món!

Pedro Ramis ha dit...

Una gran foto la meva amb el Sr. Pérez. Una mica forçada la postura, però era la tensió abans de l'inici del partit.

Aniré també a Sevilla, a certificar el re-lideratge desprès de l'infortunat accident del Bernabéu. Digueu-li al vostre paparazzo que estigui atent.

Sra. Coma, gràcies pels elogis, pels d'avui i pels de dies passats. En les dones resideix la veritable mesura de la bellesa.
---

Bones ones a tothom!

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Sevilla és una etapa més del calvari blanc.

Sayonara from Japan.

SECRETARI PAPARAZZI ha dit...

benvolgut Ramis, no dubti que estic atent als seus moviments i estaré a Sevilla , segur que alguna foto seva serà portada al nostre blog ... i vigili amb les ones del Guadalquivir no prengui mal ...

una salutació ...

Fray Berengario ha dit...

Oremos hermanos y hermanas.

(pueden arrodillarse, sentarse o marcharse en caso de no compartir convicciones)

Nos hemos reunido en este rinconcito de internet para alumbrar el camino oscuro que lleva al Gólgota nevado donde yacen los arrogantes, los déspotas y los Judas del deporte.

Intercederá el buen Dios para que malos y buenos se jacten ante el averno o ante el mar de nubes sagradas.

En la encrucijada del destino, unos muy malos cavarán fosas donde depositar sus restos. Otros muy buenos recibirán el acceso a la carroza de fuego que asciende a los cielos.

Es el destino.

Oremos, oremos, oremos.

Vivan los buenos del Racing y del Barcelona.

Daniel ha dit...

¡Felices Fiestas!

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨O
¨¨¨¨¨¨¨¨¨*o*
¨¨¨¨¨¨¨¨*♥*o*
¨¨¨¨¨¨¨***o***
¨¨¨¨¨¨**o**♥*o*
¨¨¨¨¨**♥**o**o**
¨¨¨¨**o**♥***♥*o*
¨¨¨*****♥*o**o****
¨¨**♥**o*****o**♥**
¨******o*****♥**o***
****o***♥**o***o***♥ *
¨¨¨¨¨____!_!____
¨¨¨¨¨\_________/¨¨

Que vuestros hogares se llenen
De paz, amor y felicidad

http://nidaeldore.blogspot.com

Daniel
Tamally maak

penyabogarde ha dit...

amics Jaume i Maria Lluïsa, benvinguts a casa vostra i agraïts pel vostre consell , el GRANAT és una joia catalana per excel·lència i el BLAUGRANAT és una joia catalana i universal ...

anem bé, molt bé ...

BENVINGUTS !!!

manolo ha dit...

Por lo que veo en TV 1, el Equipo del Barcelona es el mejor actualmente.

He ido algunas veces a un partido de fútbol y no he llegado a entrar en esa pasión.

Visca el Barça

Saludos, manolo

penyabogarde ha dit...

eres objetivo, Manolo.
se agradece esta sinceridad en medio de tanto fanatismo.

Anònim ha dit...

"Il Barça è come il quantum di luce della fisica quantistica: non c’è un qui e un lì, ma una schiera di stati intermedi corrispondenti a miscele di quelle possibilità"

OZNA-OZNA ha dit...

siento mucho no poder comentar sobre el asunto , pero no me gusta el fútbol querido amigo.
A veces pienso que con lo que costaron las entradas 2000 euros podían solucionar muchos problemas a personas que se encuentran en la calle durmiendo con sus hijos.
Besinos miles con todo mi cariño

Jaume i Maria Lluïsa ha dit...

El Granat s'escau molt a la festa i el vostre web és un aparador dels costums i les entremeliadures fetes amb bon cor.
Si heu estat atrets per el Granat, no dubteu de visitar el nostre TV Fem País que trobareu a internet.

Visca el FC Barcelona!

penyabogarde ha dit...

Estimado o estimada señor o señora OZNA-OZNA,

su amable comentario tiene una base cierta y otra cara incierta.
Lamentamos que el mundo del futbol esté surcado por Don Dinero. Nosotros somos bogarderos, es decir, insurrectos mastines al servicio de las internacionales emancipadoras de todos los tiempos y continentes. Por eso los bogarderos llevamos en nuestro ADN en el signo del zorro, la ley de los sin-ley y el matraz del sabio Ramon y Cajal.

Nos duele que se nos asocie al mangoneo de los jerifaltes del dinero y de los sátrapas del crack financiero.

Vivimos en las antípodas de lo que usted detesta. Somos gente forjada en la víspera de la revolución proletaria, lectores de Bakunin, Marx, Santa Teresa y Sócrates, seguidores del FOOTBALL y, ante todo, gente de abajo salida de las más duras estirpes proletarias.

No caeremos en un tiki-taka absurdo sobre la apropiación y reapropiaciñon burguesa del fetitche mercantil del balón y el pito.

Seguiremos remando la fragata del alirón.

Como decimos en Catalunya:

VISCA EL BARÇA !

Jaume i Maria Lluïsa ha dit...

a més del granat, oferim el Forienc o pastís de tres pisos amb metxambrat d'ordi, civada i farina de blat convencional. Primer es bull sota mínims, tomba i tomba posterior a la graella i unes gotes de mistela.

El Forienc és un clàssic d'Alglesola. Bo també per culés.

Seguirem enviant consells i moltes gràcies.

Laura Llompart ha dit...

La paraula que defineix Mourinho és cròtal. La castanyola gegant que tenim a la veïna illa d'Eivissa. Un cròtal és aquest paio malhumorat.

Oi Coma?
Oi Ramis?
Oi Xisco?

Illencs bogardencs que sou, oi?

Abraç des de Bunyola, muntanyes mallorquines endins.

Alan Smithee ha dit...

Senyor Kalikenyo,

1) això de ser fumador marxista i llibertari li atorga un caràcter fora de joc. La nostra pregunta és la següent: Vostè adquireix el tabas d'alguna cooperativa tabaquera cubana?


2) hem vist la seva foto compartint taula amb Andreu Nín. La nostra pregunta és:
De què van parlar? No amagui tresors que poden ajudar a fer més gran el patrimoni del memorial revolucionari.


Moltes gràcies.

Senyor Merdevalista ha dit...

Quin partit el d'aquest dissabte passat. El Reial va posar les coses dificilíssimes durant una bona mitja hora, inclós el gol matiner. Però afortunadament, el Barça va saber competir i finalment imposar-se en un equip que, cal reconèixer, venia en un estat de forma esplèndid. Una victòria així al Bernabéu, no té preu.
Visca el Barça.
I felicitats per la sobirana internacionalització del blog!

xisco ha dit...

Ei Laura. No acab de veure la relació d'en Mou amb un cròtal. Qualsevol cosa que faci música no té res a veure amb ell. En Mou no fa música, fa molt renou, però música no.
Salut estima bunyolina.

Laura Llompart ha dit...

Ara que hi penso tens raó Xisco i si li posem un altre instrument com ara la punxa de l'estalactita més bèstia de les coves del Drac?

Què en pensa el senyor Ramis?

bunyola pica !

Joan Estruch ha dit...

Laura, saps alguna cosa de la Marta de Montuïri? l'espero sota un fanal i no arriba. Visca el Barça PISTONUT.

Laura Llompart ha dit...

Hola Joan,

no la conec pas, pensa que Mallorca i Australia són dues illes grans i costa de coneixer a tothom.

salut i gin.

Kali-POUM-Kenyo ha dit...

Hola camarades i companys de lluita,

Es per a mi un plaer donar resposta a l’amic Alan....
Una primera questió que els nostrats outsiders demanen es saber-ne el contingut de les meves converses amb Andreu Nin. En primer lloc transmetre-us l’orgull i emoció que aquests encontres generen en la meva modesta persona. Vull agrair al destí l’oportunitat que la historia m'ha deparat.
En quant el contingut, bé sabeu que no tot pot fer públic en aquestes circumstàncies de crisi generalitzada, informar de quan i on pot esclatar i encadenar-se un procés revolucionari. No és prudent, pel bé de nosaltres mateixos i pel bé, en definitiva, de la humanitat.

Sí que puc però, comentar un dels arguments que ens va ocupar força estona:
¿És just que un equip es sacrifiqui per un jugador? o es necessari que un jugador es sacrifiqui en benefici d'un equip?

La resposta es clara, i dintre del nostre plantejament comuni-llibertari és evident que el subjecte (jugador) (individualista i egocèntric com el cas del Ronaldo dels trons) no te essència suficient com per sacrificar un conjunt... si NO ES que aquest conjunt és mediocre, com es el cas del Madrid i del seu ideòleg, no menys mediocre (Mourinho). Per tant en aquest cas podriem justificar un lideratge xulesc malcarat i cregut. Això si, destinat tot plegat al més sublim dels fracasos.
En el cas de les societats desenvolupades, tal seria el cas del Barça , amb líders justos i equànimes i amb forces equilibrades, es necessari que el subjecte (en aquest cas Messi) es sacrifiqui pel be de l'equip. Però no és menys evident que aquest sacrifici el porta directament a les portes de l'exit esdevenint el millor jugador, participant i compartint les glòries del millor equip de la història del futbol mundial.

En un segon nivell de questions plantejades i responent a les recents preguntes dels outsiders, us diré que els millors KaliKenyos provenen de les cooperatives cubanes. No tinc preferències concretes però entre d'altres podríem citar:
Cooperativa Gilberto Leon, Cooperativa Jorge Dimitrov i la Cooperativa 28 de Septiembre.
Qualsevol de les 3 son excel•lents.
Us he de dir també que en un estudi del 2004 l'investigador Sr. Alvaro Montes Garcia, citava , entre d'altres qüestions, la necessitat de promoure la diversitat i seguretat alimentaria dels camperols i consumidors. Una bona alternativa es el cultiu del tabac. No exclusiu evidentment (afavorint la diversitat) però si moderat, com el consum arcaic i beneficiós dels puros KaliKenyos tot amb viciosa moderació.

E. Bladé ha dit...

カタカナ片仮名

Us enviem un poema des de la terra dels Samurais:

"La pilota"

漢字仮名交じり文
交じり文
片仮名
カタカナ片仮名
交じり文片仮名

(traducció Ernest Bladé)

La pilota.

Surt de la bota
entra a la porteria
peta el marcador
ajuda a guanyar
Barça puja
Barça guanya
mundialet de clubs
i al sac

penyabogarde ha dit...

caram Senyor Bladé:
nosaltres estem contactant amb l'enllaç a la pèrfida plaça enemiga de Qatar i ens consta que la cosa està així:
يستخدم نظام الكتابة الياباني الحديث ثلاثة أنواع رئيسية من الحروف:

una abraçada des del Maresme.

Ernest Bladé ha dit...

漢字仮名交じり文交じり文
片仮名カタカナ片仮名
交じり文片仮名漢字仮名交じり文交じり文

"el plaer és meu, estic molt content d'haver-vos conegut i us reafirmo el meu crit valent des del páis del sol naixent i ho dic molt seriosament"

Ernest Bladé

marga bosch i el seu verb ha dit...

Hola gent

Aquesta ha estat una de les sorpreses més grans de la meva llarga vida d'assalta blogs i webs de tots els pals i de tots els colors. Mireu que en sou de sibarites que em sembla que us diré una cosa que ningú us ha dit encara: Heu inventat una manera de ser diferent que admet la religió, el futbol, la xaronada, el xurro, la mitja maniga, el mangoter, el cavall fort, el saló i el mussol.
Penso afincar-me molt en el vostre espai ja que m'he ficat a repassar quasi tot el blog a base de un parell d'hores de flipada mentolada i he trobat tantes, tantes i tantes coses que ja no dono l'abast de la xacra que em sortirà si no descanso un xic de tanta lectura. Es que sou grans com una catedral i petits com un microbo, es que ho sou tot i re-tope de tot.
Estic tant esmadestornillada amb el que veuen els meus ulls que no finalitzaria mai de dir el que em grata la nàpia.

No sé que fer per integrar-me més en aquest parc d'atraccions cosmonautic. Sou grandiosos i de campanar amb corbata.

QUÈ PUC FER PER SER COM VOSALTRES?

I EM DIC MARGA BOSCH I COM DIU EL MEU NOM GOOGLE ACOMPANYO EL COGNOM AMB EL MEU VERB

marga bosch i el seu verb ha dit...

i sento admiració per el senyor Pedro Ramis al qual he saludat en el seu extraordinari blog on mostra les seves dots d'atleta còsmic, de coneixedor del mar, de saltibanqui de les ones, de cultura profunda, de bones maneres, de respecte i de exquididesa que l'honora fins dalt del podium del home-10 que és i que es mereix de ser en reconeixement a la seva manera de combinar el madridisme amb l'elegància que no deia de ser com combinar el gas butà amb la bossa materna d'una cangureta perduda a la planuria australiana.
Pas que dono, pas que aprenc, pas que avanço, pas que creixo. Amb vosaltrss per sempre i ho penso explicar a tota la gent que conec del treball, del mercat, de la pelu, del carrer, de la xarxa i del riu.

Joan Estruch ha dit...

IMPOTÈNCIA BLANCA


desores del xafec del bernabeu només dos gols al Ponferradina, abas golejaven amb més facilitat

pistonida crisi blanca


coma, vine!

xisco ha dit...

Collons amic Pedro, ja tens admiradores dins un bloc blaugrana.
No hi ha com ser surfista.
Estic totalment d'acord amb la valoració que fa del teu bloc. Poesia entre les ones.
Ja podria el teu estimat Xosé Mourinho aprendre una mica de tu. O millor que no. Millor que sigui com és i ens segueixi regalant moments impagables.
Salut.

Tuco Salamanca ha dit...

Gente gringa acude al blog, avisaré a mis nietos gemelos pelones para que afilen el hacha cortapescuezos. Soy el todopoderoso de Nuevo Mexico. Me huelo una chingada de mal viaje. Esto se pone padre.

Tuco

Pedro Ramis ha dit...

Marga Bosch i Xisco, infinitament agraït pels elogis!

---

Bones ones, que ja estem a mitjans de setmana!

marga bosch i el seu verb ha dit...

Avui esmorzo camises de flors i llegeixo que estan a punt de trobar el Bosón de Higgs i miro amunt i avall per tot arreu preocupada com estic per si tanquen el mercat i veig wue teniu un Higgs abossonat que escriu coses per aquí. Pregunto embossada si aquest HIGGS és part de tot el binocle Bogarde o és que el Bosón de Higgs és el mateix Bogarde amb bufanda de bolets i estrelles?

Abraço Xisco com abraço Pedro.

Marga

El Cigró de Tona ha dit...

gracies per la foto, estava de viatge, i gracies per divulgar el millor cigró del món i per ser com sou. Visca el Barça!

INFORME HIGGS ha dit...

senyora MARGA.
PER SI LES MOSQUES...
El misterioso bosón
LUIS IBÁÑEZ 14/12/2011

Vota Resultado 8 votos

Todos tenemos una idea intuitiva del concepto de la masa de las cosas. Por ejemplo, un elefante tiene mucha más masa que una hormiga. Pero, ¿cuál es el origen de la masa de las cosas? Una primera respuesta es simplemente que la masa de un objeto es la suma de las masas de los átomos de los que está compuesto. Un elefante es mucho más masivo que una hormiga porque contiene muchos más átomos. Pero, ¿de dónde viene la masa de los átomos? Al final la auténtica pregunta es cuál es el origen de la masa de las partículas elementales como los protones y los neutrones, constituyentes de los átomos. Buena parte de esa masa se debe a la interacción nuclear de dichas partículas. Pero otra parte y, en general, la masa del electrón y de todo el resto de partículas elementales se debe a la misteriosa partícula de Higgs. O al menos eso dice la teoría. ¿Qué es la partícula de Higgs? Para entrever su significado hay que recordar otra noción, también relativamente familiar, la de campo de fuerzas. Nos suena cuando alguien nos habla del campo magnético creado por un imán a su alrededor. O del campo gravitatorio terrestre, que nos atrae hacia el centro de la Tierra. La teoría nos dice que aparte de estos y otros campos de fuerzas existentes en la naturaleza, existe uno muy peculiar, el campo de Higgs. Todo el espacio está relleno de este campo con un valor constante en el espacio. ¿Cuál es el efecto físico de este campo? Las partículas elementales, de las cuales están hechas todas las cosas, cuando se mueven en el espacio se ven frenadas al interactuar con este viscoso fondo formado por el campo de Higgs. Este frenado, esa inercia que sufren las partículas es su masa. A primera vista parece algo hipotético y difícil de comprobar experimentalmente. Sin embargo, este campo de Higgs, como todo objeto físico, está sujeto a las leyes del mundo microscópico, las leyes de la mecánica cuántica. Y la mecánica cuántica nos dice que si existe un campo, debe de existir asociado a una partícula elemental. En el caso del campo electromagnético las partículas asociadas son bien conocidas, son los fotones, que son los constituyentes de la luz y de la radiación electromagnética en general. A la partícula asociada al campo de Higgs se le llama Bosón de Higgs, en honor de Peter Higgs, un físico británico que, junto con otros colegas, propuso la existencia de esta partícula en 1964. A pesar de su importancia, el Bosón de Higgs es una partícula extremadamente efímera.

marga bosch i el seu verb ha dit...

Ja he dit que vindria més i torno molt més. He mirat molt el blog fins anys antics i no us fiaveu ni un pel del Pep però jo tampoc. Torno del mercat i sac ple.

Diables! Les heures que tinc al terrat ja fan resclosit!
Ara torno i deixo el comentari aturat però amb l'ordinador encès.

Fins ara que torno.

//////////////////

Hola, bufa! ja torno a estar amb vosaltres, llampec! És que l'heura estava galdosa, sabeu?

Per on anavem? Ah, si! Per el Pep que ara ja és més gran i guanya bé. Tornava a rascar la bitlla més vella del joc de fusta-fusta que té el fillol i com juga i crida i riu!

Avui he comprat endivies i mel per fer una cosa que vaig veure en un suplement de l'Ara. Si la mel s'hi rau passa com amb les llesques de pa torrat que s'escoren i es desgranen i per àixò poso les endivies fent les voltes del que faria el pa.

La pilota roda per Japó on hi teniu algun amic que us canta, oi?
Si us trobeu en algun lloc com a Penya em podrieu dir adreça?

El meu verb és el vostre verb.

Marga Bosch

Joan Estruch ha dit...

sorpresa Marga verbal.

Pistonuda!

Ets mallorquina també?

És que darrerament això ja sembla el Castell de Bellver amb cortines!

Pistonuda dama Marga Verbal del Verb.

penyabogarde ha dit...

Marga Bosch i el teu verb ... benvinguda a casa teva ja ets dels nostres , no calen ni inscripcions ni carnets ni comptes corrents de bancs , el mòn bogardià ja fa temps que ha descobert el famòs " Bosó de Higgs" , la petita partícula messiànica que porta la felicitat i destrueix a poc a poc la maldat madridita fins a la seva total destrucció ...

per a la teva informació ens reunim cada día de partit al local del Bar Marina de Premià de Mar i que s'anomena " The Golden Corner" , si tens possibilitats de venir t'estarem esperant i podràs conèixer l'univers bogardià ...

fins aviat i cuida l'heura ...

marga bosch i el seu verb ha dit...

No fallaré i tard o d'hora vindré al vostre bar i em coneixereu per ser la de la foto i sempre porto la bosseta per ser maníaca de la compra i del mercadet.
Soc de Mataró. No fallaré i us diré que sou els bons del món però un per un i clar

Alan Smithee ha dit...

Marga.

Has irromput com un bou amb esquelles al rovell de l'ou de la Penya dels serafins del futbol i no acabem d'entendre si ets una espia embruixada o una compradora compulsiva. Per dir que ets com una espia només ens basarem en que dius que ho repasses tot i que fins i tot estas al lloro amb el Bosón de Higgs. Per dir que ets una compradora ens basariem en que a les teves explicacions sempre acabes mencionant la bossa de la compra. No serà que tens el Bosón per espiar i la bossa per a comprar?
Marga, nosaltres no ens ho hem pensat dues vegades i hem fet el que ens correspon i t'hem captat a la teva foto petitona on hi portes bossa, tens força i gires la cara a la camara.

Ets tú la molt sagaç bossera? A veure si encara seras la part femenina del Bosón de Higgs?

Estem fora de joc.
Estem molt fora de joc.
Som...ELS AMICS D'ALAN SMITHEE.

penyabogarde ha dit...

Colossal i abissal. Entre Colon i Abidal. Al Japó ens esperen. Som-hi tots.

Joan Estruch ha dit...

Com us ho feu? Toquio està de genolls davant vostre! PISTONUTS a mansalva.

Adell el Comodor ha dit...

sayonara bogardons!

bona estada a Japó.

Pedro Ramis ha dit...

La lesió de Villa pinta malament: 6 mesos de baixa per rotura de tibia...

El metge de la selecció ha indicat als mitjans que serà intervingut d'urgència i aprofitant la lesió se li insertarà un xip per a que només marqui gols quan jugui amb la selecció.

El metge és dels nostres.

-----

Bones ones!

Ah, un disclaimer pels qui no entenguin la ironia: no li vull cap mal al Villa que ja en té prou amb la seva cara de xandall Adidas d'arrabal.

julia ha dit...

Hola,soy Julia,vengo a darte las gracias por haber llegado hasta mi blog.¿Sabes?,me ha encantado el tuyo.Besos.

penyabogarde ha dit...

estimadissim Ramis: Ho veus? Ets dels nostres! Nosaltres mantenim una dicotomia estranya en el cas Villa-Maravilla i sabem que el Guaje és més feliç quan celebra els gols de "la roja" que quan les clava amb el Barça. ho veus? Ets un tipus molt agut! elegant i precís, Pedro ets quasi culé. De moment ja ets pura quintaessència Bogarde 100%. Qui sap si en el futur seras del West Ham, del Barça B i, tal vegada, del prime equip. De moment ets una mostra viva del "savoir faire".

Bonnes Vagues! Good Waves! Bones Ones!

penyabogarde ha dit...

Visca la Julia!

marga bosch i el seu verb ha dit...

Ai quin esglai! Quasi em roben la bossa de la verdura sortint del colmado i mireu que anava baixant riera avall i m'he topat amb en Francesc Esturach i el Xavier Mitjà que acabaven d'arribar de Sils i estaven rient a boca plena per l'acudit de l'òscar Dalmau sobre les clenxes dels esquimals i, tot d'una: 4-0 a un equip desconegut però fort com el fortí de Fort Apache però en plan palmeres i desert. Bé tot bé molt bé del tot i ara anem a veure si podem amb els brasilenys que això ja és com remenar l'escudella de la iaia feta amb perles de farina, brou d'oca i sal marina sense trinxar i mira que les feia bé. Apa siau que deixo la bossa de la verdura i descanso el cos i el verb.

marga bosch i el seu verb ha dit...

estic contentíssima de ser bogardiquista i estoc tant i tant bé que mai he estat tant feliç com ara

us estimo a tots homes i dones i coses

Fernando Atienza ha dit...

¿ quién diantres eres, dama Marga ?

te estás comiendo el blog a pasos de gigante y acabo de visionar tu pequeña foto y eres posiblemete linda. Te pongo unos 41 años bien llevados y una necesidad loca de desprenderte del barceonismo para abrazar la causa blanca.

Te lo digo y me quedo mudo y desahogado:

Marga te quiero,

HALA MADRID

Stereo 2 ha dit...

Això és el pet còsmic elevat a la màxima potència i ho volem celebrar recomant que vingueu a ballar amb nosaltres, amb els Doobie Brothers i els salsitxeros Slade.

Stereo 2 ha dit...

si voleu us muntem un especial de punk japonès amb ukelele i barbes tancades abm el grup MANELXINPEL

Joan Balcells / Llançà ha dit...

sortiu a LA WEB DE rac1 bogardus.

marga bosch i el seu verb ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
marga bosch i el seu verb ha dit...

Senyor Ferran:
la meva pell s'ha quedat vermella com la bossa de comprar en llegir la seva rotunda declaració d'amor. No em negaré al joc però vostè almenys sap com soc d'esquena i de costat i la meva foto ensenya alguna cosa, no? I de vostè no tinc masses coses que veure, pot dir o enviar-me alguna part del que sou i ets? posat's a fer anem a comprar amb dues bosses i parlarem de futbol. Si està d'acord.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Francament això cada vegada està més interessant: Futbol, filosofia, ciència, Menotti, amor a primera vista i cada dia més novetats.

Ara estaria bé que el manager bogardià de David Villa, el mestre Kalikenyo, ens expliqués com està el tema de l'esgarrinxada de l'astre asturià.

Digui mestre KALI!

puxa asturies ha dit...

villa
luís enrique
horreo
cabrales
sporting
preciado
barça
abelardo
minas de carbón
pescado

visca el barça
puxa asturies
puxa sporting
puxa preciados
puxa villa

marga bosch i el seu verb ha dit...

Pensaria que no creieu massa en la meva paraula però és pensar malament ja que vosaltres sou radars que detecten el bon dictat i per això em sento com a casa recent arribada del mercat i amb la bossa encara tancada damunt la taula de la cuina. Sabeu que hi porto a la bossa?
Barrots, reixes, cadenes i claus. Soc la presonera del vostre esperit i soc l'habitants que reposa a la presó d'or dels campions que animeu.
El Ferran Atienza el trobo botxí i encaputxat a la porta de la meva gàbia i m'agradaria preguntar-me si això m'el fa més atraient i cuiner de la meva bossa, però no de la bossa d'ara que és de presonera sinó de la bossa normal de quan torno de la plaça de Cuba i trec bistecs, patates i ara que vé Nadal trec ponseties.
a Mataró tenim neules artesanes Graupera justament darrera de la baixada de les Figueretes on puja i baixa el carreró i on la ciutat encara festeja les Santes.

La bossa plena de coses de presonera per diumenge i plena de menjar els dissabtes o a l'inrevés i primer dissabte i després diumenge
bominus ovoscm les calces del franciscu ora pro novis pecadorus terrae

Si estic aqui tant i tant és per la raó de que cada dia soc més feliç de tenir amics a internet com en Ferran que si m'interessa com a home és per el morbu de ser dolent amb els culers i les culeres com jo.

La bossa del diumenge és de presonera i la del dissabte abans sempre és de menjar. No tot és al peu de la lletra com us agradaria que fos, gracies per acollir-me i deixar que escriqui.

suposo que no molesto escrivint molt i cada dia i és que m'ho estic passant divertida de tant de riure i quasi quasi que n'hi ha per lligar i tot.

Ai Fernanduuu Ferran que la bossa és de presonera i que bo el barça caram sigui.

Joan Estruch ha dit...

Marga ets quasi pistonuda i dic "quasi" per que ets capaç de dir coses molt canyeres i al mateix temps no sé per on vas ni por on tires amb tot això de les teves anades i vingudes a la compra i la teva famossísima bossa. Podria ser que el teu toc pistonut es tracti del teu carregar de bosses o això sembla a la foto.


A Japó guanyem i brindem per que sigui aixi i per dir que les illes se'ns donen molt bé com Mallorca, Les Medes i el Japó.


Coma ho tinc pt pistonut per anar a Montuïri o igual també m'en vaig de compres amb bossa si no em veu el senyor Fernando.

Laura Llompart ha dit...

Hola Marga bon dia,

jo mai havia sentit que una bossa fos tant important com per marcar tota una personalitat, ets una crack. Per Bunyola anem fent i el vent belluga aspes de molins.

Faig una proposta als mallorquins del blog:

Marta Coma, Xisco i Pedro Ramis per si podem estar més conectats a les respostes que donam encara que entre els quatre hi ha un del Madrid. Podriem tenir una mena de minibogarde en algun bar de l'illa com fan els de peninsula.

xisco ha dit...

Laura Llompart: Na Marta Coma és mallorquina? Sé que viatja a Montuïri a visitar un fanal de la plaça, però pensava que no era del Pla de Mallorca.
Seria interessant veure un partidet amb el meu amic Pedro. Ha,ha,ha.
La bossa de na Marga fa matx!!

Marta Coma ha dit...

A la pregunta xisquera, resposta comera.
NO soc mallorquina, només he fet uns viatges petitons i en un d'ells vaig sortir del tipic rollo turistero i vaig estar a Montuïri. Anys després estic tant agraïda a aquella terra i al seu interior que quan em poso romantica m'imagino el meu cor i el dels meus amants ratllat en el pal d'un fanal de la plaça de la vila de Montuïri per que un vespre vaig veure les estrelles des d'allí. A veure si l'Estruch ho veu aixi. Però m'agradaria qiuedar algun dia amb els bogarderos illencs per veure un partidillo i tant, un vol barat i em planto a on es digui, Palma, muntanya o pla que tot em va bé.

abra ca da bra abraçada.

xisco ha dit...

Marta, quan vulguis estàs convidada a Mallorca. Convidada extensible a tota la resta de la Penya. Bunyola em sembla bé ( si na Laura hi està d'acord). A més la festa Major de Bunyola, per Sant Mateu, es una manera intensa de tancar l'estiu.
Salut.

penyabogarde ha dit...

Eps!
no sé si ens posem enmig de la vostra mallorquina conversa, però potser haurem de fer una assemblea del bogadisme premianenc per aprovar un stage a Bunyola, això de la festa major de Sant Mateu pinta bé i podriem agermanar-nos ja que Premià de Mar és un dels pobles de la Vall de Sant Mateu situada al Baix Maresme i podem compartit santoral i festa patronal.

VISCA EL BOGARDISME!

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Tot sigui dit, aquest blog darrerament ja camina per l'autopista dels contactes i les interseccions més sorprenents. Ara s'ensuma una línia mallorquina que pot agafar una autonomia de moviments inusitada. Demà diumenge, tornem al Japó. El Madrid no hi anirà.

xisco ha dit...

Pel què fa a l'agermanament entre pobles caldrà que parleu amb na Laura, ja que ella sí que és de Bunyola.
Jo som d'altre tros de terra però em sembla bé. És un poble molt bonic i aferrat a la muntanya. I com vos he dit, les verbenes de Sant Mateu ens indiquen que acaba la disbauxa estiuenca i per aquest motiu són especials. Per tant...
Salut, que demà ens toca la final al Japó.
Sayônara Penya.

penyabogarde ha dit...

i si anem tots a l'illa Diagonal?

Fernando Atienza ha dit...

vaya giro que está dando esto de la peña bogarde, pues ahora veo qei lanzo la flecha y Marga cede a mi cucaña.

Nos vemos ¿vale, Margs?

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

supertongo a Sevilla, res més a dir.

JOHN CARLIN ¨EL PAÍS ha dit...

JOHN CARLIN
Cristiano, el psicoanálisis y Rafa Nadal



Fue en un diario de Argentina, el país de los psicoanalistas, donde primero se propuso el fin de semana pasado que Cristiano Ronaldo debería de acudir "al diván". Después algunos periodistas españoles se sumaron a la idea. Lo que no parece haberse contemplado es en qué consistiría el tratamiento; en cuál sería el objetivo y cómo se llegaría a él.

El objetivo es sencillo. El psicoanálisis parte de la premisa de la que la verdad -la verdad oculta en el inconsciente- nos hará libres, nos dará paz, nos permitirá sacar lo mejor que tenemos dentro. En este caso existe una pequeña verdad, la que vemos en la superficie, y es que Cristiano es un gran jugador. Pero el adjetivo "gran" en el fútbol está más devaluado que el euro. Lo difícil es lograr la grandeza. Y la verdad realmente valiosa a la que se habrá que llegar para que la terapia del diván surta efecto es convencer a Cristiano que reconozca abiertamente lo que en el fondo sabe, pero se niega conscientemente a aceptar: que Leo Messi posee grandeza, que pertenece a la primera fila de los dioses del fútbol, y él no.

Para lograr este resultado se requerirían largas sesiones de terapia en las que se haría lo de siempre: hablar de la niñez, de la familia, del sexo, y además, en este caso, del valor intrínseco de ser guapo, rico y famoso. Valdría la pena la inversión. Eliminados los delirios, se le quitaría la ansiedad. Cristiano dejaría de ver los partidos contra el Barcelona como un duelo personal con Messi por el título de mejor jugador del mundo (duelo que le será siempre imposible ganar) y jugaría con la soltura que demuestra contra el Getafe o el Valladolid, y con el espíritu de equipo que ha demostrado durante buena parte de esta temporada. Su generosidad a la hora de ver el pase de gol, en vez de optar siempre por el chut, fue determinante en la triunfante racha que tuvo su equipo hasta que llegó el Barça al Bernabéu.

Para ser más concretos, si Cristiano se hubiera hecho una limpia psicoanalítica antes de aquel partido es perfectamente posible que no hubiera fallado dos goles cantados y que el Madrid hubiera empatado, o incluso ganado. Ese problema de "suerte" que identificó José Mourinho para explicar la derrota tuvo su origen en la incapacidad de Cristiano de aceptar, con franqueza y humildad, sus limitaciones.

Debería de aprender de uno de los fans de su equipo, Rafa Nadal. Nadal entiende perfectamente, y hasta lo dice en público, que Roger Federer tiene más talento innato para el tenis que él. No le acosan los demonios de la envidia. Juega contra el suizo con la mente despejada, libre para desplegar sus grandes virtudes, la fuerza mental y la física. Por eso a la hora de disputar un clásico, como una final de Wimbledon, no se arruga. Da lo mejor de sí, y gana tantas veces como pierde. Incluso traslada el factor complejo a Federer; como quizá podría llegar a hacer Cristiano con Messi si los nervios no trastornaran los procesos mentales al portugués, si el cerebro dejase de enviar aquellos mensajes subversivos que, en los momentos decisivos, le hacen temblar el pie.

Messi es un genio pero no deja de ser humano, como vemos cuando juega para su selección. No es inmune a la presión de las enormes expectativas que se impone a sí mismo y que le impone la afición. Le vendría muy bien, como mucho se ha comentado, que Argentina tuviera un Xavi o un Busquets o un Piqué, pero también podría imitar el ejemplo de tantísimos de sus compatriotas e intentar explorar si también existe un problema psicológico.

En el caso de Cristiano no hay duda alguna. Para que esos 90 millones que se gastaron en él rindan fruto, es decir, para el bien del Real Madrid, alguien en el club debería de tener la valentía de explicarle que en su caso no solo es necesaria la rutina de acudir a la camilla del fisioterapeuta, sino también -y con más urgencia y necesidad- someterse a masaje cerebral en el diván.

marga bosch i el seu verb ha dit...

ha arribat la meva hora i veureu que porto a la bossa per que soc la senyora del dancing a go-go

MADRIDISTA ENORME FELIZ ha dit...

LIDERES ABSOLUTOS DE LA LIGA TRAS UNA GOLEADA DE ESCANDALO Y UN PORTENTOSO CRISTIANO RNALDO QUE DEJA LAS COSAS CLARA SOBRE QUIEN ES EL MEJOR DEL MUNDO EN EL CAMPO Y EN EL GOL

REAL MADRID ALIRÓN ALIRÓN CAMPEÓN

BARCELONI-TA POUFFF AL CARAJO CON SU TONTERÍA

LA LIGA ES COSA DE HOMBRES

EL PERRO TOBÍAS ha dit...

guau perro es perro y perra es perra guau guau

chao chao ha dit...

Pur chiamandosi mondiale, il quinto trofeo del favoloso 2011 blaugrana è quello che arriva nel modo piû semplice: 3-0 al tenero Santos già alla fine del primo tempo, e il resto è accademia. Essendo targata Barcellona, trattasi di accademia celestiale, un calcio di palleggio, combinazioni e smarcamenti che impiega un quarto d'ora per allargare la difesa brasiliana, e di lì in poi dilaga producendo una quantità di palle-gol paragonabili al prodotto interno lordo dell'intero campionato polacco (nazione presa a caso, nessuno si offenda).

MADRIDISTA CAMPEONÍSIMO ha dit...

LIDERES A TODO RITMO

CAMPEONES

EL MADRID ES UNA FIESTA

EL BARCELONI-TA VENDE HUMO EN SU JAPONCITO

EL PERRO TOBÍAS ha dit...

guau campeones seguro y con huesos guau

chao chao ha dit...

madrdista VAFFANCULO

chao chao ha dit...

madrdista VAFFANCULO