Tots a taula i a suar!
Heus aquí el nostre restaurant.
Les provocacions del madridista no admeten treva. Hem de festejar la permanent desbarrada de gols, trofeus i pilotes amanint les nostres taules amb senyera dietètica del més alt voltatge. El nostre secretari estrena restaurant i ens convida.
La Pubilla de la nostra Penya la srta. Monica Bellucci i el nostre Secretari fotografiats a l'entrada de l'acte d'inauguració del nou Restaurant de la Penya Bogarde , Snack Bar Ca l'Enric.
Bogardencs, grossos i prims, ha arribat l'hora d'augmentar el nostre ventre i d'igualar els nostres perimetres i volums. Greix i oli, all i sal, porc i seques bordes, porró i Priorat.
Desafiem l'estiu i els fogots. Omplim les nostres gargamelles de copiosa carn de porc. Abandonem dietes i manies. Tot l'estiu ha de ser un gimnàs de l'engreix. Visca la taula forta! Llardons i mel, nata i crema, melindros i carquinyolis. Taula dura a can Bogarde!
Escultures del millor art. Cuines brutes. Greix als fogons. Enaltim el nostre barcelonisme d'escudella calenta i barrejada. Desafiem l'estiu i suem la cansalada. Festa grossa al nostre blog. Forquilla i ganivet. Sal i pebre. Porró i bota de cuïr envellit. Glopades a galet. Via fora les manies!
Gaudim del tiberi. Entrem per la porta gran. Foc a les dents. Lleganyes als ulls. Futbol a la taula.
27 comentaris:
Caram, m'he engreixat només de llegir-ho i no em convé. Això és un restaurant i no el Leopoldo!
a mi m'ha passat el mateix.
tota la indignació d'aquests dies m'havia deixat primet com un espàrrec...i ara contemplo amb orgull la meva renovada panxa.
Visca el Barça!
(i fora en Felip Puig!)
Ei nois, aquest escrit del meu blog potser us agradarà, potser no...
http://metafisicaquotidiana.blogspot.com/2011/06/la-indignacio-explicada-en-deu-passos.html
Amic Òscar,
Des del nostre barcelonisme de base, lluny de Rosells i Laportes, a prop del bar i la botifarra...ens adherim al moviment d'Indignats i esperem de tot cor que acabi sent un moviment de rebels i revolucionaris que honori la memòria roja i negra dels grans dies de la cooperació i la barricada.
Ens reclamem com a part del football proletari i volem brandar la fornal escesa de la revolució de la majoria.
Salut, barcelonisme proletari i indignació revolucionària blaugrana i psicodèl·lica!
¡¡¡¡ POR LAS AGUAS DE LA CIBELES !!!!
LO VUESTRO ES DROGA DURA.
PARECEIS TEMERARIOS GOLOSOS EN CELO.
CON RUBALCABA ESTE PAÍS SE DARÀ UN HARTÓN DE AUSTERIDAD.
HACE FALTA CHAVALES.
Bogarde, jo he estat indignat militant i ara mateix em considero equidistant entre dues opcions que bàsicament em desconcerten. Demà, qui sap? Acabaré votant al Rubalcaba? Tot és possible, i res és el més probable! Desenganyem-nos, per desgràcia, Rajoy és imparable però, consolem-nos, Mourinho no!
senyor Roig, el felicitem per haver resolt la seva indignacio. Loteria? Transfussió? Seques amb botifarra? Herència? Ummm...qualsevol ho diria si ens remetem a alguns dels seus articles pretèrits del seu blog. Temps esta temps que admiraveu el portavions del Llobregat (Arcadi). Sembla que l'efecta Rubalcaba "hace mella". Nosaltres mantenim la lògica indignació. Volem llistes obertes per votar la junta del Barça i tenim algunes observacions en relació a la llei electoral: Volem votar als amics que ja no hi són: Joan Gamper, Ladislau Kubala, Andreu Nín, Buenaventura Durruti i l'Abat Escarré.
I, sobretot, volem votar beguts!
ESTO ES COMO EL CORRAL DE LA PACHECA VIGILADO POR EL SEGURATA DE RUBALCABA
Òscar:
Aquesta nit es gira feina, company!
i tú rai! que estas sol davant de la pantalla. En canvi nosaltres cada vegada que hem de premer el botó convoquem el buró central i decidim el text.
Després de la darrera intervenció, amic Òscar, no podem fer altra cosa que celebrar cervesa en mà que el joc i la paradoxa ens acompanyen.
Ara mateix tots els membres del buró estem ulls oberts davant la pantalla i mirem la seva estampa (teniu una retirada al cantant Tom Waits que tomba) i hem dedicidit anar a dormir prèvia lectura del capítol tercer de "La Revolució traïda" del camarada Lleó Trotsky. En el darrer parafraf la cosa està clara:
"el vent estepari em tirava la gorra. Jo avançava enmig del foc enemic. L'adversari despistava fent ninots de neu. Em vaig atansar i, bandera roja al vent, vaig cantar l'himne del Barça. Al mateix temps a Petrograd, Shakira Kolontai esmolava la daga tot esperant el marit forçut. La casa de la dama estava rodejada de futbolistes camuflats damunt la neu. Vestien de color blanc. El foc dels morters no es feu esperar. Començava la llarga nit revolucionària".
Bona nit amic de genial paradoxa!
visca el Durrutiball!
ESTOY QUE ME SALGO CON RUBALCABA.
ME PARECE QUE SACARÉ EL POLVO AL MOSQUETÓN PARA SALVAR EL ASEDIO FRANQUISTA DE MI AMADA REPÚBLICA
HALA MADRID
MENUDA DIVISIÓN QUE VEO EN EL BANDO BARCELONISTA...SERÁ POR LOS 101 GOLES DEL REAL MADRID LIGUERO QUE SON COMO 101 DÁLMATAS QUE MERODEAN EL JARDÍN DE LAS DELICIAS BLANCAS
¿TENEIS LA REPÚBLICA EN LLAMAS O SON LLAMAS PERUANAS LAS QUE OCUPAN LOS ESCAÑOS?
PERO QUE PERDICES SERÁ EL BARCELONI-TA QUE TIENE SEGUIDORES ANTIPÁTICOS QUE NO SE APRESTAN A UNA INVITACIÓN PARA ZAMPAR PITANZA EN CASA LEOPOLDO
SOLO FALTABA ESTO DE LOS TROSCOS Y LOS METAFISICOS A LA GREÑA POR SALIR EL LA FOTO
HALA MADRID
A-LA merda tot, excepte el Bogardisme! Fem-lo desbordant!
Les diatribes madridistes tenen una base perversa. Un dinar amable pot amagar un linxament dramàtic. No hem caigut al parany.
El bogardisme és la clau i el vertex de les vides siderals i acull totes les modalitats de barcelonisme de base i altura.
PRESIDÈNCIA
Buena mesa por lo que veo. Un saludo desde la lucha.
manca xucrut i ja tindrem l'Alemanya catalana parada i solfejada
Estruch, posa'm als peus de la teva senyora.
Òscar,
Ja et vaig dir que la Monica i jo et podem rebre a casa qualsevol dia i tot anirà bé com la seda. Podem jugar a parxis i escoltar La Traviata i si fas bondat no descartem que ens puguis veure ballant un lent de cinema italià dels temps de la Loren.
També seurem al sofà i t'ensenyarem l'album de fotos del casament i del viatge de noces a Italia. I t'ensenyem el gosset Giuseppe que és un exemplar dels Dolomites.
Amb respecte i amabilitat segur que ens entendrem.
Estruch!!!!!
pensavem que tot acabaria amb una Mònica amiga de tots!!!!!
Senyor Joan Estruch no ens agraden les apropiacions indegudes
Caro amico Struccio.
Monica é una bella donna ma non ti voglie
Els nostres auriculars admeten espai per la Monica
ESTO ES EL JUEGO DE LA CUCAÑA
ESTO ES EL VIENTRE DE LA BALLENA
ESTO ES EL CAMALEÓN DE TASMANIA
ESTO ES EL JUEGO DEL LOQUERO
REAL MADRID GOLES A PORRÓN
REAL MADRID 102
REAL MADRID EQUIPO DE PICHICHI
REAL MADRID 51
MIEDO MIEDO MIEDO
MIEDO PERO MIEDO MUY MIEDO
MIEDO DE LA EDAD MEDIA
MIEDO DE MEDIALUNA Y MEDIAVILLA
CHURRO MEDIAMANGA MANGOTERO
MEDIAVISA VIDAMEDIA DIEZMADA
JO JO JO
SOY EL GOLFO APANDADOR
No trobeu que la Monica Bellucci té molta cara de Bellucci i en canvi molt poca de Monica? Vull dir, per si algú s'ha fixat en la seva cara, inclòs n'Estruch. Proposo que la rebategem amb un nom més bogardià. Proposo també que fitxem urgentment alguna dona per la penya, perquè ens i·lustri sobre quin jugador del Barça està més bo, tot i que tots sabem que és l'Iniesta, aquesta fera del mig del camp més salvatge, oi?
L'imperi romà nos ha furtat lo petit Bojan. Proposso que les cohorts indignades cartagineses barcelonistes comencin a preparar els elefants per la invasió.
amics Bogardencs i culers tots, us espero al nostre nou Restaurant a on ens atiparem sense parar mentre a la pantalla gegant tridimensional podrem gaudir de les golejades que li tornarem a fotre a l' equipet lleig de Madrit
fins aviat ...
COÑO CON LA MONICA, COJONES.
Publica un comentari a l'entrada