AIXÒ ESTÀ FET.
PROU!
29M VAGA GENERAL
BOGARDIANA.
LA BOLA DIRECTAMENT A L'ADVERSARI.
La gran festa no s'atura...i ara tenim uns nous bogarders
amb ganes de revenja: LOS VENGADORES.
ALTA DE LA LLIGA BBVA
Guardiola obeeix Tito i tot funciona a la perfecció amb 10 elements i sense el director d'orquestra Xavi. Jornada tancada i a pensar en el Milan i la gran vaga bogardiana del 29M.
Escac i mat al bellmig de l'arxipèlag Xiprobalear. 0-2 a can Mallorca. Terra de Ramis. Mar de bones ones. El crescut arxipèlag Xiprobalear presidit per els punts cardinals de Bunyola, Montuïri, Ariany, Palma i Nicòsia. El FC Titocelona apunta fort i marca el ritme de la lliga -malgrat el BBVA, l'ultratongo Tónguez i el carinyòs bon home Josepet Mourinyot- i presenta noves cartes i nous arguments. La presència del gran Nitrat de Xile, la constància de Messi....moltes coses. Gran home el nostre estimat Doctor Caparrós-Keaton-Batman!
I avui li fem un homenatge al nostre mecànic: Montoya. El geni de la clau anglesa (la millor de totes les claus footballístiques) governa amb autoritat des del Taller Automecànic Montoya i afina els engranatges del Tito Team.
Fotografia agència Boggie. El més gran dels surfistes en acció. Un gran amic, Pedro Ramis!
Just a l'hora del partit, milers de surfistes replicants i identics a Mister Pedro Ramis han cobert les ones de la badia de Palma en un Meeting Point de megasurf bogarder. Gatzara marinera de la bona!Festival Surfer dirigit per la batuta magistral del canoner de les ones: Mister Ramis. The Best of Summer Fun.
Obrint el pas dels surfistes, hem pogut gaudir de la figura de l'Esperit d'Esnaola exhibint el seu sextant màgic albirant les costes veïnes de Xipre.
Atenció al nou bogarder...
Fotografia Henry To Sea: Albert Finney en acció des de la tribuna jove del Golden Corner.Avui afegirem un nou bogarder amb samarreta blaugrana: Albert Finney, el consul borratxo fora de joc, s'apunta al bogardisme ebri com una garrafa de mezcal domèstic.
I a can Tónguez què? El manual de les cartes marcades. Un espantòs Madrid davant d'una mansa Reial (Real) Societat entrendada per un entrenador francès que, hores abans del partit, diu "comprendre Mourinho i les seves queixes". Costellada al Santiago Tonganeu. Amistat realista (Ai! Real Sociedad donostiarra! Qui t'ha vist i qui et veu ara! Més sebastiana que donostiarra! Ai! Les amistats perilloses! On estan els espectres de Bakero i Txiqui?). I és que el Real Tònguez juga molt i molt malament. Lamentable partit -com sempre- d'un equip de cridaners i escurabutxaques de pa sucat amb oli transgènic. Mai havia jugat tant malament el Madrid com en l'amistòs amb el Real San Sebastián (Ex-Real Sociedad donostiarra).
Una nit d'apats. El secretari Enric ha fet parada i fonda al Restaurant Ca l'Enric i degudament acompanyat de na Thompson i na Bellucci, ha catat el ví selecte 100 anys de les caves Bogarde. I més, molt més: Final del dia al restaurant Bogarde. La cuinera Anna ha tornat a convocar bogardistes davant dels fogons i hem pogut veure Damià, Xuang Xil·li, Correcaminos Bellugadís i el Bosón de Higgs compartint forquilles i ganivets.
I comença el compte enrere dels bogardohammers premianencs que aniran el 14-A a la ciutat de Londres a animar el West Ham United. A la mitja part del matx Mallorca-Barça, ja es podia copsar la gran intersecció cervesa-hooliHammer. Tenim la foto.
I ara tanquem redacció amb un article del diari EL PAÍS (amb seu a Madrid) que ens estalvia seguir parlant de Tónguez S.A. i que reincideix en els mateixos arguments anticipats per la nostra institució bogardiana. Sobren explicacions. No cal que siguem nosaltres els que apuntem el que és el sentit comú, mireu-lo i no us perdeu detall:
Invitación a la violencia
Puede que el Real Madrid gane la Liga, pero con su actitud rufianesca ha perdido algo más valioso
SOLEDAD CALÉS
Un grupo de jugadores del Real Madrid y una parte del equipo técnico protagonizaron el miércoles un espectáculo vergonzoso en el campo del Villarreal que debe interpretarse como un salto cualitativo en la conducta antideportiva del club desde que lo entrena José Mourinho. No sólo insultaron al árbitro de forma soez y repetida (¡filho de puta, filho de puta!) el propio entrenador y Pepe, ese agresor reincidente dentro del campo, impermeable a cualquier racionalidad e inmune a cualquier correctivo; también se comportaron como una recua de bronquistas en el túnel de vestuarios, con patadas a puertas y paredes e injurias propias de una horda. En el curso de esa túnel borroka, insultaron gravemente al presidente del Villarreal, Fernando Roig, y a toda la afición local. “Este es un campo de mierda y usted es un indecente”, le escupió la estrella de hojalata Cristiano Ronaldo. Esta escalada de violencia, que ofende vivamente a los madridistas más conspicuos, tiene responsables.
El más inmediato es Mourinho, un entrenador que desde que llegó al club ha envilecido cuanto ha tocado, alentando actitudes chulescas en sus jugadores e insultado gravemente a los árbitros.
El segundo, de forma inevitable, es el presidente del club, Florentino Pérez, por defender los desplantes más infames del entrenador. Él representa a los socios del Real Madrid y es el depositario de la sensatez y cortesía de la institución. Tendría que explicar públicamente el vergonzoso y reiterado comportamiento de algunos de sus empleados. Por otra parte, la escalada de violencia mourinhista no debería pasar inadvertida a las autoridades deportivas y políticas. Constituye un germen de crispación allá donde se presenta el club que honraron Di Stéfano o Velázquez y que ahora vilipendian el entrenador luso y su guardia de corps dentro y fuera del campo.
Actitudes rufianescas como las de Villarreal llevan aparejado el riesgo de que se produzca un incidente grave, con daños personales, en cualquier campo. Pues bien, Mourinho, su ayudante Rui Faria y Pepe han sido castigados por el Comité de Competición con sanciones ridículas. Es probable que el Real Madrid gane la Liga; pero, para cualquier aficionado de bien, ha perdido algo más valioso.
