PENYA BOGARDE. LA PENYA DEL BARCELONISME PROLETARI
Tribuna Dirk
Bogarde. L'organ oficial de la Penya Bogarde de Premià de Mar. LA PENYA QUE MAI FALLA.
Òrgan d'expressió oficial de la Penya Bogarde, fundat l'any 2007 del segle XXI a la vila de Premià de Mar / El Maresme / Països Catalans / Univers / Tot.
SEMPRE HEM ESTAT UNS ENTUSIASTES DEL BASKETBALL. SEMPRE. SEMPRE. SEMPRE. SEMPRE. FOREVER, COI! UN ESPORT MASCLE I ROBUST! ELS NOSTRES COLORS HONOREN EL BASKETBALL. EL BARÇA HA DE REPLANTEJAR LA SEVA DENOMINACIÓ : B&FC BARCELONA ! BASKETBALL&FOOTBALL CLUB BARCELONA. ENS AGRADA TANT! ENS ENTUSIASMA EL BASKETBALL! QUI HO POSA EN DUBTE? L'HUGO? QUÍ?
... I ARA TORNEM AL FOOTBALL. ENS AGRADA KEITA. EL SEU PARE ES DIU SALIF KEITA, IDENTIC NOM I COGNOM DEL MÍTIC CANTAUTOR DE MALI, SALIF KEITA. NO ÉS EL MATEIX, PERÒ COLA. ESTIMEM KEITA. AQUESTS MINICRACKS SURTEN A COMPTE, MÉS ENCARA, SI PENSEM EN EL FRAU DEL BRASILENY DE LES DENTS GROSSES I DE LA LLARGA GANDULERIA.
EN QUAN A LA "SERPIENTE DEL VERANO", NO HO DUBTEM, SEGUR QUE EL XULO CRISTIANO RONALDO SERÀ DEL MADRID...MIREU-LO, ÉS EL CLÀSSIC XULO. QUE ELS VAGI DE GUST!
I...SOBRETOT...ESTIMEM EL BASKETBALL&FOOTBALL CLUB BARCELONA.
QUE QUEDI CLAR I BLAUGRANA.
DARRERA HORA: AQUEST DIUMENGE HEM POGUT CONEIXER ELS CONTINGUTS DE LA MALETA DEL SECRETARI DE LA PENYA I ASPIRANT A MANAGER GENERAL DEL B&FC BARCELONA, SR. HENRY TOSEA. EL CARTIPÀS DE FITXATGES ENS PORTARÀ MOLTES ALEGRIES. UN BON TREBALL.
La "2". Tarda de football. Una sessió única (irrepetible?) de football. Cal agraïr a la "2" que ofereixin football per la televisió. El football és un esport que es juga amb peus i pilota, les regles permeten que la resta de membres del cos puguin tocar l'esfèrica amb l'excepció de les extremitats superiors (una bona manera de marcar distàncies amb una solemne tonteria anomenada basketball -germà bord del digne handball o handbol-).
La Gran Bretanya és la terra del football i, per pura rebequeria, aquest esport s'intenta practicar en uns altres indrets com ara l'estat espanyol amb la variant coneguda com futbol. Però avui parlarem de football i de sentiment footballista.
Selhurst Park és el nom de l'estadi del Crystal Palace FC. Selhurst Park és, també, el nom d'una secció del programa esportiu de Ràdio Premià que respon a la denominació de Planetarium. Miquel Agut és el conductor del projecte Planetarium i ha confiat en el president de la Penya Bogarde per oferir l'espai Selhurst Park a l'audiència maresmenca. Es tracta, doncs, d'una referència exclusiva dedicada al football.
Passem a l'acció. La tele ha ofert el partit de la lligueta de promoció a la Premier League entre el Palace i el Bristol City. Resultat: 1-2. La tornada decidirà i l'ambient continuarà, passi el que passi. La palacemania és un sentiment. Veure per la tele el Palace m'ha produït una doble sensació: entusiasme i melanconia. Entusiasme per presenciar un fet únic i melanconia davant la dificultat de tornar a veure per la tele un partit del Palace a Selhurst Park. Quin ambient!
S.Park està ubicat al molt proletari barri de Croydon (sud de Londres). L'estadi va ser dissenyat per el mític Archibald Leitch, l'home que va parir Ibrox Park, Anfield, Highbury, Stanford Bridge, Godison Park, St. James Park, Old Trafford i un llarg etzètera de grounds britànics. Un dia parlarem de tot això per la ràdio.
El resultat del partit no ha estat positiu per els Eagles (els del Palace som els Eagles!). La meravella del cas ha estat poder gaudir d'aquesta ocasió inèdita de football de dissabte. Una meravellosa tarda, del tot lluminosa, a Londres. Unes grades atapeïdes de seguidors. Els colors vermells i blaus que recorden els, avui tristos, blaus i granes de Barcelona. L'essència del football. Quan penso en el patètic "me gusta el fútbol, los domingos por la tarde..." em pujen els colors!
Vull fer esment al locutor i al comentarista de "la 2". L'equip de "la 2" és una rara excepció en el món del periodisme i de la locució esportives. Una il·lustrada i entusiasta intervenció de professionals que en saben. Ho sento així: quan escolto els locutors i comentaristes espanyols i catalans, sento vergonya! L'excepció, possiblement, són els especialistes footballistes de "la 2" i, tot sigui dit, gent de base totalment digna com el premianenc Miquel Agut.
Tornant al Crystal Palace FC, acabaré amb unes pinzellades personals. Tinc la samarreta de la temporada 2006-2007 esponsoritzada per Churchill Insurances. És una peça de culte que porto sota el maillot ciclista quan surto a fer milles (milles!). Terry Venables va entrenar l'equip, abans de deixar el football i passar al futbol barceloní. Venables, a més, cantava cançons com un Tom Jones més (ho va fer a TV3 en temps de glòria british, quan el Barça presumia de Gary Lineker!). El Palace és una creació de la classe obrera anglesa (com l'Arsenal o l'United, gent de factoria i ferrocarril). Quan vaig a Londres respiro Palace. Quan aneu a Londres -via Gatwick- preneu el tren direcció Victoria Station i passareu per Selhurst Park, allí comprovareu l'aroma inconfusible de les masses vermelles i blaves fent cap a l'estadi.
I acabo: preneu nota bogarders, el Barça necessita footballistes. El problema actual té una solució senzilla: fitxar footballistes! Si practiquem el football, ningú ens podrà aturar. No fitxem craks de futbol! Fitxem footballistes! Enric Almar, secretari actual de la Penya Bogarde i aspirant a manager general del Football Club Barcelona, té un repte: fitxar Watson, Sinclair i Morrison. La troika letal del Palace. Bon preu i convicció assegurades.
Més que mai: Necessitem football. Agermanen-nos amb el Crystal Palace FC de Croydon-London i recuperem el sentiment que els periodistes, els tribuneros, els homes de negoci i els impostors ens han manllevat.
Atentament,
Àngel Pagès "the Farmer".
President de la Penya Bogarde
i candidat a la presidència del Football Club Barcelona
fotografies:
a) a dalt / els del Palace promocionen cotxes Skoda, res de fer el cretí amb Hummer, Porsche Cayenne i tancs delirants al servei de ments insaciables i butxaques plenes (Eto'o, Ronaldinho o Deco). Skoda! el cotxe del poble!
b) a sota / panoràmica de Selhurst Park. A la dreta la mítica grada Leitch (Leitch Stand) construïda a començaments del segle XX.
Benvolguts visitants, benvolguts aficionats al futbol:
Sóc Jordi Hereu, l'alcalde de Barcelona i tinc el privilegi de ser l'amfitrió de tota la gent que visitarà enguany la capital catalana en ocasió del trofeu Joan Gamper. Tinc el plaer de ser el batlle de la ciutat que acull el més gran dels esdeveniments esportius del planeta. El trofeu Joan Gamper és la nineta dels ulls del futbol mundial i la nostra ciutat li dóna suport i estima.
En nom del consistori desitjo una bona estada als milers d'aficionats que, com vostès, assistiran al magne event internacional. Barcelona obrirà de bat a bat les portes de la bona gent que, com la Penya Bogarde, disfrutaran d'una estada inoblidable a la ciutat que presideixo. No tothom té el privilegi de ser part d'un instant sublim, d'una gesta inoblidable.
El Gamper i Barcelona fan força i, units, projecten la jòia esportiva i ciutadana que aquest món es mereix. Vinguin a Barcelona, coneguin una ciutat que acull un club guanyador. Coneguin un estadi que acull un trofeu.
Gaudeixin del Gamper.
Comença l'espectacle.
És el gran moment de la temporada.
El somni de qualsevol equip del món.
El trofeu més gran i més exigent!
Jordi Hereu, alcalde de Barcelona
Hola penyistes:
Com es veu a la fotografia, espero -assegut a la sala d'embarcaments de l'aeroport de Rotterdam- un vol a Moscú. Aprofito per dirigir-me als amics i amigues de Premià de Mar. Portava molt temps desitjant escriure unes ratlles de cortesia. La meva agenda està plena: família, contractes, cotxes esportius, cinema (faig de doble en escenes de risc i aventura), poesia i meditació zen. De fet, no patiu per la meva roba blanca, intento fer les coses de manera sana i pura. Per això em sento zen (que no vol dir "Zenden", ja, ja...).
Rebo moltes notícies vostres i em sap greu no poder estar a l'Amistat compartint l'ambient de la Penya. Sort tinc de la visita que em van fer els amics Almar i Pagès a Rotterdam. Va ser un cap de setmana molt bonic i els vaig portar a fer un tomb per la ciutat dalt del meu flamant Citröen 2CV Injection Compression 6000. Una estada molt maca. Bona gent. Em comprometo a visitar Premià de Mar. Paraula de culer. Gràcies per la vostra estima.
Una abraçada,
Winston Bogarde
Hola amics i amigues de la Penya Bogarde:
Soc la de la fotografia. Em dic Verushka Rudakova, treballo al departament de relacions públiques de la ciutat de Moscú i us porto un missatge de benvinguda en nom del president Vladimir Putin. Us desitjo una bona estada a la nostra ciutat en ocasió de la final de la Champions d'enguany.
Quan arribeu a l'aeroport em trobareu a la terminal C, portaré un cartell amb la següent inscripció: "Sbojgardevski Penia Premianova Marx". Em seguireu i us portaré als magatzems Smirnoff on podreu degustar diverses modalitats dels nostres vodkes. Més tard, anirem plegats a l'estadi, prèvia recepció del batlle moscovita Ivan Sakkarova. Bona estada.
Verushka Rudakova
(Relacions públiques, Ciutat de Moscú)
Heus aquí les novetats del catàleg Smirnoff. Bogardistes, preparem la cantimplora. Hem de beure molt!
Old Trafford. El teatre dels somnis. Una estació abans d'anar a Moscú. Aquest any la cosa va de vodka. Quasi ja som campions d'una cosa que no ens esperavem: la Champions. Una copeta que no juga el Madrid. Enveja. Un entrenament de luxe per preparar el millor de tots els Gampers. No ho oblidem: el Gamper és el gran objectiu. Però, ja que hi som, parlem de la Champions.
La diada de Sant Jordi va enfrontar dos equips agermanats per el gran patró. Ben fet, ben plantejat i a dormir. El vodka al congelador. Vodka a litres! El bogardisme promet una turca de vodka considerable. Moscú ens espera. De moment, fem pont aeri amb escala tècnica a Manchester. Més coses: el nostre Gamper ens espera, serà una nit d'estiu vibrant i calurosa. Ara escalfem. Escalfem equip i penya.
Les coses clares. Tenim projecte i tenim plantilla. Després de l'entrenament a Huelva ("recreo"), ara mostrem la fortalesa del primer equip. Ara que ens hem alliberat del vividor brasileny. Ara que anem a totes. Mireu l'aspecte uniforme i unitari del nostre equip.
Prèvia: el Barça va fer una costellada a Huelva amb un equip divertit i recreatiu. Va empatar. Cap problema. Era la lliga. Tonteries. Parlem de coses serioses. Parlem d'Europa i, sobretot,
no oblidem el trofeu Joan Gamper.
MOSCÚ ENS ESPERA. SERÀ UN DIA D'AMOR I FUTBOL. EL BARÇA VA A TOTES. DE MOMENT JA HEM GUANYAT ALS DOS CLUBS DE GLASGOW (ÉS A DIR: SOM CAMPIONS D'ESCÒCIA) I GUANYAREM LA PREMIER LEAGUE (DONCS A LES SEMIFINALS DE CHAMPIONS TENIM TRES CLUBS BRITÀNICS)...JA TENIM QUASI DOS TÍTOLS SENSE PENSAR-HO. MOSCÚ SERÀ LA FITA, LA TERCERA COPA D'EUROPA. ARA JA TENIM EL FANTASMA BRASILENY DESTINAT A MILÀ...JA SOM LLIURES! DE MOMENT...RECORDEU-HO: SOM CAMPIONS D'ESCÒCIA...RANGERS I CELTIC K.O!
MIREU ELS HOOLIGANS DE MANCHESTER...JA ESTAN NERVIOSOS. SANT JORDI ÉS PATRÓ DE CATALUNYA I ANGLATERRA...NO HO OBLIDEM....RECORDEM, TAMBÉ, QUE A MANCHESTER NO TOT ÉS "UNITED" I QUE EL NOSTRE CLUB GERMÀ (MANCHESTER CITY) ENS DÓNA SUPORT PER DESMUNTAR L'UNITED!!!
