EUROSORPRESA A MONTJUÏC .............TERRY VENABLES I EL NOSTRE A.D.N. CLÀSSIC I ETERN

PACIÈNCIA. 

JA TORNARAN ELS EMPATS

 QUE ENS FAN MÉS GRANS!

Eurosorpresa a Montjuïc. Un Barça interessant s'aproxima a l'empat davant del modest Porto portuguès. La victòria de la nit euroblaugrana (2 a 1) tanca provisionalment un període d'excepcionalitat europea. Només sobrava un gol i empatant hauríem matat dos ocells d'un sol tret: Un Empat bogardista i una sostinguda euroclassificació assegurada com a segons de grup. No ha estat possible. No es pot ser perfecte. El marcador simultani Dardo indica matemàticament el resultat d'aquest curiós matx internacional entre equips amics de la península ibèrica. Paciència.

Encenedor a gas Flaminaire 2, 

Mitjons Ferry's 1. 

Jaume Creixell haurà d'esperar. Donem un marge de confiança al rei de les rodes de premsa, el petit Xavi, home sempre optimista farcit d'adjectius positius, passi el que passi sempre, sobretot, demana paciència. Temps al temps. Paciència. Fins l'empat dels nostres somnis. Bogardisme!

.............................................................................................

..................................................................................

......................................................................

........................................................

.............................................

.................................

........................

................

...........

Primer de tot i d'una manera sentida i especial, el nostre record per al qui fou un mite de la classe obrera britànica. Un gran footballista, del fang, de la gespa, de la sang, del camp i de la banqueta. L'home que va trencar la llarga travessia i la sequera blaugrana des dels vells temps del Johan jugador. L'home del "Urruti t'estimo". Un bogardista d'abans de Winston Bogarde. Generació del fa poc traspassat Bobby Charlton, el nostre gran TERRY VENABLES. Home afable, entrenador de toc directe, patada endavant, contraatac i Meyba. Cantant crooner i amic dels catalans. TERRY VENABLES. Primer de tot: Can Francisquet! En Terry rep l'homenatge pertinent i l'encarregat Oriol ho celebra. Pancarta de fons "Urruti t'estimo".

No parlarem de la secció masculina del FC Barcelona. Sembla que va empatar a Vallekas. Encara estem de sort, un empat és un senyal de bogardisme, per residual i inútil que sigui. Xavi, maco, pensa en Terry Venables, ell aplicava la ciència britànica i la va clavar en temps de plom i foc. Pren nota, maco, Xavi, pren nota, li diu el mestre. Imatge impactant: Xavi Hernández a la banqueta al costat del mestre Terry.

Breument: Les Girls, primer equip del FC Barcelona, li etziben quatre barraques a domicili a les lleones de Bilbao: Ofici, sentiment, convicció, colors i orgull. Exemplars, les nostres girls. El primer equip de l'entitat. Solvència contrastada. Mariona menja calçots i puntu!

Jaume Creixell ja no pot més! El gran i futur entrenador de la secció masculina aixeca pedres i fa musculatura. Acte seguit el tenim tallant troncs. Dues modalitats i dues fotos amb el nostre home preparant la seva arribada a la banqueta. Recepta infalible: Posant-se en forma amb els esports tradicionals d'Euskadi. Mireu-lo.

I ara: Galeria fotogràfica dedicacada a Terry Venables. Els nostres companys i col.legues de la premsa britànica, suplement dominical de THE GUARDIAN, ens ofereixen un dossier dels que emocionen. Això és FOOTBALL, la resta és brossa i negoci.