PENYA BOGARDE. LA PENYA DEL BARCELONISME PROLETARI

Tribuna Winston
Bogarde. L'organ oficial de la Penya Bogarde de Premià de Mar. LA PENYA QUE MAI FALLA.
Òrgan d'expressió oficial de la Penya Bogarde, fundat l'any 2007 del segle XXI a la vila de Premià de Mar / El Maresme / Països Catalans / Univers / Tot.


diumenge, 21 d’agost de 2016

Eurotupinada 2016-2017 a Nyon. ///////////// El Barça inaugura i tanca la lliga amb un resultat que li representa un nou títol.


Eurotupinada 2016-2017.
Cada dia tenim les boles més calentes. 
Nyon Connection!



El Barça guanyarà la Xampinyons, malgrat el lladre de porters Pepe Hucha i els seus socis golafres (Txiki Napia-Ristain i Fernando Soriano 'l'home que va petar Spanair'). El bogardisme desmunta el bluff del Citytónguez.



El Barça guanyarà la Xampinyons, també, malgrat TV3 (a partir d'ara: TVCity-Tònguez-Tres). Boles calentes? I tant, mireu els sparrings del Real Tònguez. Però la Xampinyons es juga a Basilea, capital blaugrana, ciutat Gamper, seu d'aquella final de Basilea, gent amiga i catalana. St. Jakob Park!
  
 SEREM IMPLACABLES.
  


Primer de tot, posem-hi saragata i mambo. Amb tots vostès, la gran orquestra d'en Xavier Cugat:


El Barça inaugura i tanca la temporada 2016-2017 amb un resultat que deixa sentenciada la lliga. 6-2 enfront del Betis de Sevilla. Un resultat amb ressonàncies d'un altre 2-6 històric a la canxa d'en Florentónguez. Nervis blancs i "canguelo monumental" .Silenci. Atenció. Anem molt forts.
Tenim imatges memorables. El dentista particular d'en Suárez, el maresmenc Pablo Marmol, comparteix celebració amb l'astre uruguaià i el seu germà Ricardo Darín. Un trio impecable: Marmol, Suárez & Darín. Bogardisme 100%.

Important prestació musical i esportiva. L'orquestra del soci Xavier Cugat estrena vocalista. James"Umtiti" Brown canta i domina d'art dels bons microfons. Un desplegament colossal del combo del nostre Cugat. Mireu-los. Quina orquestra, quin mestre director i quin cantant solista!


El gran Caliquenyo ens presenta el seu nou valor esportiu: Lluc "Tintín" Digne. El manager passa uns dies a Abella llegint intensament la gran obra de Dostoievski Els germans Karamazov .Després d'una bona migdiada, sortideta a caçar els primers bolets de temporada i ben acompanyats pel nostre soci bogarder Joan "Barretina"Estruch.
 Objectiu número 1: Enviar Alba a Mantxester.

Pepe Hucha i l'staff madridista de TV3 celebren el robatori de l'estimat Bravo. El porter ja és de l'equip dels botiflers. Nano Bravo: No saps a on t'has ficat! Mai estaras com a la casa que et va fer gran: Tonto. 
 Mentrestant, el "Quartet ocatí" disfrutant d'unes bones vacances, celebren la Supercopa i la Lliga pels carrers de la bonica vila de Sevilla, això serà un no parar, anem massa forts !!!!!!
Afegeix la llegenda

dilluns, 15 d’agost de 2016

EL BARÇA VA COM UNA MOTO NUCLEAR I AIXÒ NO HO ATURA NI PEPE HUCHA, NI TV3, NI FLORENTÓNGUEZ I EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL


CARMEN SEVILLA ES RENDEIX
ALS NOSTRES PEUS. JA HO DIU:  
ANEM MOLT FORTS. MASSA FORTS.
0-2 + 3-0 = MANETA.
 



El Barça de Barcelona guanya la Supercopa del Reino de España, malgrat TV3, malgrat Florentónguez, malgrat un tal José Hucha i malgrat el ditxòs i pesat Tribunal Constitucional. Hucha: Mans fora de Can Barça!

3-0, total de 5-0. Barraca i vida. 
Arda Superstar la passió turca, 
Claudi Brau "No siguis tonto o ets tonto?",
Leonidas Messingsen ets gran i ros. Tot això és collonut. Un bacallà fora de sèrie:




Partit d'anada de la Supercopa del Reino de España.
Sevilla 0, Barça de Barcelona 2. 
Carmen Sevilla (de Sevilla) creu que ha estat un partit bonic i ara té la paraula:



Carmen Sevilla (de Sevilla) creu que el resultat és curt i que el Barça mereixia més i més.



Escac i mat. "Pescaito" i "fino". Tot tancat i tot barrat. La màquina engreixada d'en Lluís Enric està redoblada en recursos humans i tècnics. Anem molt forts. Joan Patateta realitza el 'saque' d'honor .



Algunes consideracions esportives i para-esportives:

Juguem amb molta dignitat. Tenim en Digne (ja, ja, ja, fa gràcia i tot). El xicotet esborra la taronja d'en Jordi Alba. Mireu en Caliquenyo: Content com unes castanyoles, el nostre Xavier felicita i sopa amb Digne i es retrata amb el nano en companyia del senyor Alba (vestit de la Roja).


Cas Arda Turan. La passió turca. El cepat, barbut i simpàtic destraler, ha estat víctima de la darrera florentinada. El putu amo de les finances i dels gatets blancs, Florentónguez, entra en escena i s'emporta l'astre turc amb l'Exprés de Mitjanit. Arda pateix i és el primer cap de turc de la nova ofensiva blanca.

Tenim imatges del gran fitxatge de la temporada. L'estrella del futbol islandès Leonidas Messingsen, arriba, guanya i mostra els seus encants onejant la bandera d'Islàndia. Terra de bacallà i bona pilota. Gent rossa i poderosa.



Tanquem redacció amb les imatges de la darrera orgia blanca. Florentónguez, Cristiano Ronaldo, Rafa 'Navidad' i Fernando Alonso, ensenyen pit i cuixa en una piscina-"platja" madrilenya. Els fracassats es passen pel darrere la seva decadència: Cocktels i crits al millor "estil madridista".

diumenge, 17 de juliol de 2016

GAMPERITZANT LA VIDA A FORÇA DE NITS. ART NUBIOLA EN VIU. ENCONTRE DESCOMUNAL DEL BOGARDISME ESTIVAL



El bogardisme celebra la medalla d'or de la badalonina, donzella de la costa de Llevant, Na sirena de Betulo, MIREIA BELLMUNT. Or olimpic a Rio i al servei de la nostra república de Catalunya, l'Aran i les Medes. La fotografia canta sola. Un país, una selecció.

*********


Gamperització total. 
La temporada ja està satisfeta. 
El més important dels títols ja està al sac i ben lligat.

Barça de Barcelona 3 

Società Ginnastica Comunale Sampierdarenese & 
Società Ginnastica Andrea Doria (Sampdoria de Genova) 2 




El més destacable: TV3 aposta més que mai per Espanya i glorifica el suposat equip del Real Madrid. Bernat Soler, agent del florentonguisme i fan de Sergio Ramos.



 DARRERA HORA !!!!!
 Us adjuntem les imatges del nou treball seriòs que ens ha enviat el nostre benvolgut artista Nico Nubiola :

 GRÀCIES MATHILDE


















Les fotografies del retratista Henry Tosea parlen per si mateixes. Aprofitant el descans esportiu, el bogardisme fa país i alimenta la xarxa invencible. Aprofitant la convocatòria de l'ANC premianenca, els astres s'han posat en solfa i la plana major del bogardisme l'ha fet molt grossa. D'una tirada, caiguts de la dimensió desconeguda, ens hem agrupat una representació prou representativa del bogardisme representat. Núria Feliu, en Carles Belda, en Rafalito Salazar, el percutador Joanet i el president de l'ANC Jordi Sánchez. Tot d'una peça, festiu, republicà i valent. La plaça dels Països Catalans ha viscut una jornada magna de bogardisme i catalanisme de mil parell de nassos. L'estiu insurgent ja és un fet. La Núria Feliu tornarà a Premià i el trio rumber també. Som el que som i anem molt forts. Potser massa i tot. Anem de pet cap a la gran revolta. La definitiva. Amunt els cors.



Feliu, Enric, Àngel, Belda...



Joanet, Feliu, Enric, Àngel, Rafalito, Belda...



Puro Caliquenyo i Núria Feliu.



La plana major del bogardisme: Caliquenyo, Empar, Teo, Ramonet, Judith, Ged, Àngel, Lord Demian...



Belda, Joanet i Rafalito.



Núria Feliu desferma poesies sense manies.

dissabte, 28 de maig de 2016

MÉS ENLLÀ DEL DIA DE LA BÈSTIA


LA VIDA SEGUEIX 
DE COLOR BLAUGRANA

Tenim un himne i el sap tothom:
DA-BA-DA-BA-DÀ! 
Escolteu-lo i canteu-lo amb aquest video:


Novetats bogardianes: Gran activitat a l'empresa Anoraks Llavials Tosea. Imatges en curs.



EMILIO PÉREZ DE ROZAS. "CUM LAUDE" DEL BOGARDISME PERIODÍSTIC.


(Article memorable extret de EL PERIÓDICO).
Per E.Pérez de Rozas.

Això de la premsa escrita és cada vegada més complicat i difícil. Comença a ser cosa d’herois, no ser periodista, no, sinó que et llegeixin en paper. Diuen que els que llegeixen, llegeixen en suports d’allò més variats però pocs en paper, i que bonic que és tenir el diari damunt la taula, esquitxant-ne les pàgines de quatre gotes de cafè amb llet i molles de croissant.
Suposo que em llegiran més al mòbil, o això diuen; a l’ipad, o això comenten; se sospita que al portàtil, potser funcionarà el boca a boca, el boca-orella, però pocs faran el que faria jo: baixar al quiosc (cada cop hi ha menys quioscos ¿oi? i cada cop venen menys diaris ¿oi?) per comprar el nostre estimat diari (¿sabien que quan vam aparèixer els altres diaris van pledejar contra nosaltres perquè ens dèiem EL PERIÓDICO i no els agradava que algú arribés al quiosc i demanés « el periódico » ja que temien que només els donessin el nostre) i repassar l’endemà de la festa del Reial Madrid a Cibeles.
¿Merescuda? ¿La festa? Per descomptat. ¿La Copa d’Europa? Ara els ho dic, no sé que explicar-los. Expliquen que el que guanya sempre s’ho mereix. Doncs, això, no sé què dir-los, no. Si van veure el partit i van escoltar la ràdio ( Joaquim Maria Puyal m’ha educat que el so de la tele sigui la ràdio i, en dies de Reial Madrid, escolto la COPE –ho sento, o no—i, en dies culers, la transmi ) sabran que l’equip gran va ser l’Atlètic, el que va tenir la pilota va ser l’Atlètic, el que va dominar va ser l’Atlètic, el que va fallar el primer penal (i, potser, decisiu) va ser l’Atlètic, qui va encaixar un gol en flagrant fora de joc va ser l’Atlètic i el que va plorar, al final, i molt, massa per tot el que va fer i es va merèixer, va ser l’Atlètic.

Una certa forma de guanyar

També ho va dir la ràdio i es va veure per televisió que qui va jugar com un equip petit (això va ser el que més histèric va posar els tertulians de Paco Gonzalez ¡amb raó!), conservador, temorós, escassament campió, gens favorit, va ser el Reial Madrid. Ja ni els explico el partidet de Cristiano Ronaldo que, novament, davant un partit gran, gran, va tornar a desaparèixer tot i que, això sí, li va dir a Zinedine Zidane que faria el gol del triomf i va complir. Com gairebé sempre. I va sortir per la porta gran, després d’haver-se passat tot el partit, la final, amagat sota l’escala del veí madrileny, protegit per les cames del seu amic Sergio Ramos i assistint, com tots ¡Déu quina vergonya!, al teatre inútil, lleig, desproporcionat, sancionable, impresentable del campioníssim Pepe .

Com que sé que em llegeix al mòbil, a l’ipad, al portàtil, en un whatsapp que li acaba d’enviar un col·lega o el link subministrat pel seu fill, li diré que si és culer ha d’estar feliç, serè, content. Perquè, ho miri com ho miri, jo, si fos culer, soci, malaltís, simpatitzant, d’aquells gairebé quatre milions de catalans que no se’n van al llit sense saber què ha fet el Barça, estaria en la glòria. Perquè jo no voldria ser el Reial Madrid, ni tenir aquell president (a Josep Maria Bartomeu , almenys, se’l pot canviar si no els agrada; a Flope, no; és etern, fins que ell vulgui), ni CR7 com a líder, ni tampoc guanyar amb plantejaments tan garrepes.
Guanyen, però no com el Barça. Són campions, però no agraden. El Barça és el paper; el Reial Madrid, internet, el mòbil, l’ipad. Un link. 



Crònica del retorn del NO-DO



Darrera hora des de Milà (Llombardia).



El No-Do torna. Franco ressucita. El règim s'alça d'una peça. L'Escorial levita. El Valle de los Caidos vola cap a la galàxia Alpha. 



El Real Madrid compra tot el que vol i el florentinisme pacta amb els poders més perversos de l'univers. 

Torna la bèstia. Torna el Caudillo. Tenim les imatges en blanc i negre de la fantotxada xampinyona més tonta.



I per damunt de tot el bogardisme que sempre ha admirat als nostres dos socis matalassers: 
Ferran Martinis i Raul Barea !



I ara oferim imatges descomunals del moment històric del cataclisme provocat per el tongo universal de Florentónguez. El món està molt malalt. Molt.


EL MÓN ENTRA EN UNA CRISI IRREVERSIBLE...