2-3. 23 d'abril. Sant Jordi de 2017. Tocant la república. El FC Barcelona Molfort's destrossa l'equip del club més espantós de tots els temps i de tots els territoris. En el marc incomparable del WC més gran de les galàxies, han passat coses molt boniques.
Messi arriba als 500 gols, peta les pilotes d'or per sempre i demostra que és l'encarnació de Déu a la terra i el més fidel amic de la nostra Moreneta.
Més, més cambrers bogardians:
El nostre savi bogardià Conrad Canaló es desferma , ens visita i celebra la victòria com cal
Mentrestant, a l'altra banda, el malèfic i sinistre Florentonguez es desferma, no ens visita i celebra la derrota com cal 
I més coses, més i més coses: Irrupció fulgurant dels socis Oriol Sort, Àngel Vallverdú, Pau Plana i Santi Almenar. Els nostres cepats barretinàires entren en escena i gaudeixen plegats en el Golden Corner. Mireu-los i saludeu-los:
El mini-bogardista nipó Yamahista Miyagata,eufòric i en directe desde el Merdabeu, celebra el 2-3, kalikenyo en mà ...
I el gol. El gol. El xut! Bogardisme absolut...
I més coses importants: Ampli dossier fotogràfic de l'anada col·lectiva del bogardisme al Miniestadi. Tot el suport a l'equip femení. Un equip que s'està fent, pas a pas. Un futbol femení que progressa adequadament. El Real Podrit no té equip femení. Són uns mil-homes. Clar
És necessari escarnir el rival per celebrar un bon resultat? A vegades i en aquest cas sempre, perdeu oli per fanatisme i passa el que passa, com passa amb la politica.
ResponEliminaParaula de barcelonista i esportista primer de tot
pistonut m'he queda mut
ResponEliminaSempre serem navals, ells mai.
ResponEliminaestas molt ratllat Berrigan, tú mateix ho dius quan et dius Fàstic, alegra la cara xiquet, felicitat culé del balnerari llunar
ResponEliminaG.R.À.C.I.E.S. per fer-me present en els moments històrics.
ResponEliminaMoment: el moment es pot quantificar com zero (0)
hi ha moments que tenen frequència 1 (u) o que són infinits.
Jo freno el moment 10, el moment Messi. Infinit.
La pilota entra dins del parèntesi i jo entro també i em quedo interioritzat amb ell.
Jo soc part (fracció, divisió, porció) del moment Messi-10.
Com? Aplico la molècula transmutadora i allargasso el moment 10.
Jo soc moment històric i jo dóno gràcies a Penya Bogarde per fer-me la foto.
Si jo soc moment històric i agraeeixo Bogardes: Bogardes+jo (Conrad)+pilota+10= tot junt (unit, sumat, allargassat.
Ho voleu amb números?
Com?
Així:
10/23/2-3/1/tangent/1/2-3/10/23
Bon Nadal.
Per què?
Doncs sí: Per Nadal neix el fill de Déu a la terra.
Quí?
Messi.
Messi és viu
Messi reviu
Com?
si Messi allargassa el moment 10
i nosaltres (Bogardes+Conrad) també:
Per Nadal tornem i renovem allargassant contracte i moment 10
Pilleu?
avui he anat al colmado amb el llavi superior grana i el llavi inferior blau. Per primera vegada amb molts anys he fet un lleig a la meva marca Bourgois i no aniré al confessionari a demanar perdó que un dia és un dia
ResponEliminapetons
POEMA DEL BARÇA ROSA DE SANT JORDI
ResponEliminaQuan mugrons enyorosos
de feixes marines comencen
guturals massatges,
captivant-te foc, prego
nova copa, que siguis,
davant arnats on cremen
pudents silencis d'aloses,
encès cristall, poca flama,
llum de gol benzina.
Felicitats amb l'Eduard al meu costa, antiartistes de Reus
El Masnou té un crater en el limit d'Ocata. Ahir vaig saltar amb molta força.
ResponEliminaCON EDUCACIÓN Y RESPETO
ResponEliminaRAMOS PUDO MERECER UNA AMARILLA
EL RESTO ES TEATRO DEL BUENO
MUY SUCIO BUSQUETS
MARRULLERO MESSI PROVOCANDO CON LA CAMISTA
COMITÉ ANTI-VIOLENCIA A TOMAR NOTA
¿¿¿¿DROGASTEIS AL ALEMÁN DE LA PORTERÍA????
HABLEMOS DE INSULTOS
POR QUÉ INSULTAIS DEMASIADO ¿¿¿¿NO????
HABLEMOS DE DINERO, SÍ, DE DINERO.
GAZMOÑOS.
TENGO UN SOLILOQUIO CON PANEGÍRICO
PARA FORZAR LA ELIPSIS MENTAL QUE OS PIERDE
¿LO QUEREIS?
DEJAD DE INSULTAR, DEJAD DE CIRCUNSPECTEAR
SOIS CARIACONTECIDOS
OS FALTA TERNURA
BANZAI 个消歧义页
ResponEliminaGroga per Ramos?
Ets un gangster!
Crater a Ocata?
Cert, en Patata té raó.
ResponEliminaNO VOY A PERDER EL TIEMPO
SOLO DIGO:
JODIDOS ESTAIS QUE CELEBRAIS ESTO
PERO LA LIGA ES BLANCA Y LA CHAMPIONS SE REPITE CON 12 DE DUODÉCIMA.
OS JODE MUCHO, PERO INSULTAIS Y DIFAMAIS EN INTERNET, CON ESTA WEB, CON FACEBOOK, CON INSTRAGRAM, CON CHUNGOBLOG Y CON TWITTER
BANZAI 个消歧义页
ResponEliminaCorrector Canaló:
no es diu INSTRAGRAM,
es diu INSTAGRAM.
Vagi a escola, Banzai.
¿¿¿TE QUIÉRES IR A FREIR ESPÁRRAGOS, PELUCÓN???
ResponEliminaTE GUSTAN LAS ELIPSIS Y LOS GIROS COPERNICANOS DE LA LENGUA
PERO NO SABES NADA DE COCINA.
¡¡¡¡¡¡PELUCÓN!!!!!!
quina vida més amargada la d'un madridista
ResponEliminai quina vida més bonica la d'un barcelonista
ResponEliminaAixò és personal i molt sincer, demano que tothom ho legeixi amb atenció.
Potser tots estàvem una mica enfebrats. Fou probablement la lucidesa de Messi que provoca a estones la por de morir d'exit i pilota que em féu veure la meravella que tenia al davant. Feia un temps clar i català, hi havia una llum ideal. Trobava a la gespa punts de repòs, recolzades de calma, corbes d’abundància que em produïen una inefable i plena sensació de salut i de seguretat davant del gol. La carrera per la la banda esdevingué un pretext de magnífics descobriments tècnic i vaig aprendre molt veien els entrenamens quotidians de Lionel. Un dia, sense saber com, em vaig trobar amb un llapis i un quadern a la mà. Vaig començar a posar adjectius darrera de cada jugada, de cada camp, de cada tros de passi. Vaig tractar d’escriure els sentiments que ens produïa la visió de la gespa diversa i de la grada acampada. Cada vegada que començava aquests exercicis estava dominat per una efusió ideal. No m’enamoraré mai tant de cap deessa però si que ho faré d'un déu, ni de cap melodia, com em vaig enamorar d’aquelles coses, d'aquells gols. Encegat, vaig arribar a suposar que serien de possessió fàcil. Pobre de mi! No calia possessió. De vegades, a mig escriure la primera ratlla, ja esquinçava el paper per no poder veure una i altra jugada. Ho tornava a provar… Hi tornava encara. El neguit de la por de perdre detall, una successió d’estats de joia aparent i de desesperançament real, m’emplenaven les tardes i nits de futbol. Era que ja estava tocat per la fal·lera pueril i ridícula d’aquest ofici de ser bogarder.
Tanta sinceritat abruma, ets fanàtic però ets sincer i m'agrada que diguis al final que ser bogarder ésm pueril i ridicul. Això indica que tu i jo podem ser amics però llàstima que caiguis en la mania d'endiosar un futbolista com fan la majoria de fanàtics
ResponEliminaNo es diu PELUCÓN
ResponEliminaes diu PERRUCOT
i quan em poso perruca
ho faig per atendre clients
i deixebles.
Em sento estimat i respectat.
Vostè, Banzai, NO.
Vostè resta (-)
i jo sumo (+)
ÁNDATE CON PREMURA, GAVILÁN
ResponEliminaERES UN PELUCÓN PANEGÍRICO
Y DONDE SE SALTA EL MÉTODO DE COPÉRNICO
LO BOBO SE CONVIERTE EN EPISTEMA
NO PODREIS CON MI MANERA DE SER
LO AGUANTO TODO Y EN CUALQUIER RINCÓN DE LA RED
¿¿¿¿¿INSULTAIS?????
SOIS POCA COSA Y MUCHA HIPÉRBOLE.
Y NO SABEIS MORREAR
pensareu que l'alegria del 2-3 és només per vosaltres, com si haguessiu de fer de mestres del sentiment que es va viure en el Tur Cafè de la capital del Bogarde Planet.
ResponEliminapensareu que la gent creu en les vostres ansies de protagonisme, però encara hi ha gent que no sap res de les vostres ansies de molestar, de plantar persones, de no demanar perdó per una trobada amb mi a Mataró de fer un Blinco ni tampoc el plantament personal del que ara mestreja i arenga i és Canaló, m'en deus una i ho saps.
Amb tot això, pensareu cotilles i motllos però l'original és el de capital, ciutat neta, no poblor pestilent i planta-persones.
A Mataró si que vam sentir el tercer gol i estem unint el Bogarde Planet, pantalla de TV del Tur Cafè, a la riera, allà estem i si veniu tindreu el perdó per les plantades.
No és vostra l'alegria del tercer gol que s'ha de tenir categoria que us falta
fotos de futbol femení, sou gent amb amplitud de mires, altres no ho poden dir
ResponEliminafelicitats
Morgen,
ResponEliminael futbol és una cronòpia mental, necessito explicar el 'perogullo' d'aquesta afirmacio calcàrea. El futbol per mi ha estat de sempre una consequència de les errades supines de l'espècies humana. Errades que tenen el seu pecat original en el fet de riure. Parlo de riure al marge de les pessigolles o tocs inesperats que provoquen un efecte cutani que es trasllada epidèrmicament en els punts neuràlgics que ordenen una rialla biològic i comprensible. Però el riure per riure o el riure relacionat amb la befa, la broma o el sense-sentit és el riure que deforma el trajecte natural dels sentiments i és una de les causes del malestar, dit també, el riure sense biologia és l'errada. El futbol de vell antuvi s'inventa per forçar el riure o el plor d'una manera massa pautada i amb el temps electrificada. Per no dir informatitzada o mecanitzada. Aleshores la imbecilitat s'eleva i supinitza la seva inpresentable erroneïtat.
He parlat de les errades i he relacionat el futbol amb aquestes. El futbol, mercès a la penya d'en Bogarde resulta que té vàries cares i en té una que nega la imbecilitat i demostra una esperança de vida seriosa, responsable i biològicament erecte.
El domus Bogardià m'ha mostrat moltes coses, he après a recorrer l'acció artesana fent de la fusta una bola i de la bola una disciplica i aquesta disciplina a prova de pi, roure i om, m'ha portat directament al domini de la seriositat que és Alemanya, la vella Prusia i l'entorn austrohongarès. Vaig descobrir una infermera sensible, de trinxera i amiga de soldats caiguts en guerres estúpides i de futbolistes teutons de gran volada que em van portar a reconeixer que Hertha de Berlin és el meu club favorit. Ara soc el mateix però també soc home de futbol, de FUSSBALL per ser més exactes i des de la meva situaciò d'alçaprem creador i fustes d'idees en joc i ànima, relligo Mathilde Infermera, Friedrich Temps home científic gens supí i Silesius espiritual poeta de les planúries teutones més emboirades. Tot és seriós, res admet rialla i això em fa fort i capaç de dirigir unes paraules a la Penya del Senyor Bogarde: Felicito sense activació riallera el cor de les tosses i baumes del bogardisme.
NN
Sincerament això de barrejar la cultura amb el futbol és una patinada més de la gent de poblot i ara s'hi suma aquest tal NN, cal suposar que és un esser de poble més. Amb tots els respectes.
ResponEliminaOn es juga la darrera jornada de lliga? A Tenerife?
ResponEliminaCHUSEP CHUSEP CHUSEP CHUSEP CHUSEP CHUSEP
ResponElimina¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡TE CREES GRACIOSO!!!!!!!!!!!!!!!!!!
LO TUYO ES OBLICUO Y PARECE DE AXIOMA SUBIDO.
¿¿¿SABES, CHUSEP, QUE ERES MI BOGARDI-TO FAVORITO???
ESOS OJOS VENDADOS
ESA CINTITA ROJA
ESOS RULOS EN EL PELO
TU ASPECTO LEÓN
ME RECUERDAS AL FILIPINO SUHKARNO
ME VAS
BANZAI个消歧义页
Marga Bosch del Verb?
ResponEliminaHallo Hallo?
Morgen!
Si riure sense justificació biològica és una imbecilitat, la burla intencionada és la supinització de l'esmentada imbecilitat i, el més greu, és que es manifesta entremig de rialles, de per si imbècils, o de girs facials supins.
No existeixen els poblots que vostè diu. El que existeixen són les aglomeracions poblacionals de divers volum que reben denominacions per cada cas: poble, vila, ciutat, baronia, raval, barri, carrer.
En el meu cas, soc de roulotte per treballar itineranment, de bulgalow per treballar estacionalment, de casa secreta i aïllada per viure en pau i sobretot soc home de taller.
Estic convençut que el futbol de la Verb Bosch no és el meu Fussball.
Danke Neubaten Öbs
NN
Imagínense la escena:
ResponEliminaJana Escribano y un servidor, menda lerenda, yacen en su sofá de dos plazas con una fuente de gambas y unos platos de snacks del paki de la esquina con Meridiana. Nos lo hacemos de ociosos y tomamos birrilla fresca de litrona. Les damos al On y la tele se pone a trotar como un Pony-Expres. Comienza el partido. 0-1, 1-1, 1-2, 2-2 y el acto sacro del 2-3. Jana Escribano se alza y salta a los lomos de Buco, el cavallo de cartón, cual amazona en celo. Servidor menda lerenda se percata de ello y clava el ojo de buey en la pantalla. Nuestra noche de Sant Jordi está servida.
Perdone el retraso, tras dos días de jolgorio uno se olvida de lo más importante. Dejar constancia escrita de nuestra alegría.
Buenas tardes, a beber, a beber i apurar las copas de licor.
Una coseta Alfredo: Ets l'Alfredo Amestoy de la tele refilant nou look culé i amb la senyora Escribano? la que segons el google wikipedia és:
ResponElimina"..................Cerrar
Presentadora de Televisión Española, nacida en Navarra el 3 de diciembre de 1943, y que desarrolló su labor profesional en el Ente Público fundamentalmente a lo largo de la década de los años 70. Su rostro se hizo popular como una de las conocidas presentadoras de continuidad, que informaban a los telespectadores de la programación que se emitiría en las siguientes horas.
También se dedicó a la presentación de programas, especialmente informativos y magazines, poniéndose al frente de las cámaras para conducir programas como el espacio religioso Ojos nuevos (1970), Revistero (1975) donde compartía plató con Tico Medina, Hoy por hoy (1976), Hora 15 (1977), junto a Manuel Martín Ferrand, la primera etapa de 300 millones en 1977, el magazín vespertino Etcétera también en 1977, Gaceta cultural en 1979 o el informativo Siete días entre 1980 y 1981. En los últimos años de actividad profesional desarrolló su labor en TVE Internacional"
Una cordial salutació Bogardes, amor a primera vista només veure les fotos
ResponEliminaSitges és una ciutat que mereix saber la veritat i convido Simó a venir al Tur Cafè de la Riera de Mataro que és el bar que fa de seu de Bogarde Planet a la ciutat capital del Maresme. Simó Estelat seras ben rebut, fuig dels polls de poble i tot farà que Sitges brilli com una perla al costat de Mataró, Iluro, la romana.
ResponEliminaNicu o com et diguis, persevera amb les teves xaboles amb rodes que mai tindras un pam de net de tanta bruticia que acumularas si no deixes de dir maldites per Mataró.
Golejar-li a l'Osasuna serà una crueltat?
ResponEliminaAra és temps de punts, si cal tots els partits per 1-0 i que el Madrit perdi un parell de "encuentros", aleshores fins i tot podem tancar barraca amb un empat el darrer dia
ResponEliminaBenvingut, Simó!
ResponEliminaCasa nostra és casa teva i Premià de Mar és seu bogardiana de la costa, com Velència, Lleida, Reus i tantes més...
No tenim res a veure amb el que explica la senyora Bosch.
Si ens vols coneixer tenim facebook "gent de la penya bogarde" i ens trobem tots els dies de partit al GOLDEN CORNER de Bar Marina de la Plaça de l'Ajuntament de PREMIÀ DE MAR. Poble net i acollidor.
Salut.
¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡VAYA VAYA CON CHUSEP!!!!!!!!!!!!!!
ResponEliminaAPELA A LA CRUELDAD CON SORNA Y ELIPSIS VOCIFERANTE.
PINCHAZO EN CASA SEGURO, BOGARDI-TOS
OSASUNA OS EMPATA O GANA.
JO JO JO SABROSA MOSTAZA LA DE MI BOCATA DE BEICON
HOY PITANZO BEICON Y DOS VASOS DE UTIEL
POR LA NOCHE, SOLO BERBERECHOS, LATA ENTERA EN EL BOCATA
Y MÁS UTIEL TINTO INTENSO
BANZAI
HISTORIA DE MATARÓ.
ResponEliminaGaldosa, abric crema, guants negres ell, collar perles combinat sueter faldilla negra. poso polvos al mirall i tinc tot el que s'ha de tenir per sortir amb Llanero Solitario que fa la moto de guàrdia cas abans a la lecheria buscar Rania I vull cortines Serras i grill granja Queralt i fort ploro quan no tinc xurreria i joguines de can Patuel ja no son abans i enfadada per ignorancia sense respecte per Mataró, Callao,escorxador, Monumental, negrito del parc,molest ANTI les santes calimotxo, camp futbol amb platans fent ombra moltes diuen per dir, Joan Pera i botigues van tancar de ca l'Espadaler el cuiro d'en Roig com Oratam que vol dir Mataró a l'inrevés davant d'Agrupatatas i Riego Wright com vosaltres diguessiu he d'aprendre ser Mataronina MATARONINA. O no sabeu res del parc i Ricardo Corazón de León i els minicars de pista de putxinel·lis on ara hi ha l'institut d'en Campeny que era abans el lloc de les barraques o anar a cal Mermes que posava la tele davant dels veïns al damunt del carrer Isern i veiem Sugarfut per la UHF com dofins llogats al parc que eren uns plastics de quan en RoBAFAVES feia cagar llesca a la Mamorota i sortien els teuladins per les mosquiteres i les espiadores de can Sala i les neules de blat de can Graupera i la plaçona dels caiguts que ara sembla aerodrom de mules, per si un cas jo conec gent ferma de cafè del mar, peluts però ferms i calcomanies de la sorda de l'atic i aquells budells d'en Xammar que encara cueja la fonda BLinco i el Prades que vendria molts seat 600 cada vegada que astossegava anant a Can Bruguera i les rancunies d'en Sala Bosch fent veure que dominava Santa Anna amb matricules d'honor per no fer res més que un guirigall de pilotes d'en Matollo i res que vulgui dir que Can Silveri és bodega de pudor o el doctor Palanca que treiea pulmons amb la galta, i ara em direu que estic galdosa, tot el que porto en el pap ho trec com si fos un nadó de la clínica Laisa que anava Cine Borras i veia Tarzan arenas movedizas de blanc i negre i penia cacaulat per no poder beure alcohol de merda. Ningú podrà entendre SER DE MATARÓ ÉS UNA COSA MACA I FINESTRERA com grutes carrer Sant Josep que només les conec jo i la tieta Ble que disfressava bigotuda de bruixa del tren de la bruixa, no sabeu RES DE RES de quan anar a Poble Sec Pueblo Seco era lluny i piular vies de tranvia que feiem les aigues a Argentona amb Costo Puli i Melendres, però us penseu que jo soc poc mataronina, i no sabeu que porto la mamorota en el cervell, que vaig neixer quan l'alcalde era l'alcalde Robert i sé el que és el tren de la bruixa, el niño cocodrilo, els espantalls de la desdentada del primer pis, el procurador, l'olor de despatx i fluorescent, les escales i els minicars del cosinet Dolipu o no sabeu res de res de UÑÓ pastissos bons ni de les cases bones de la pulcra riera més amunt de la SALA CABANYES que feien els millors pastorets tots els temps amb la Montse Dolipu i la gent d'en Serras, no sabeu res de Mataró ni budells d'en Talarm ni Cirera amb vent de cara i d'anar a Can Bruguera a cantar caramelles o casar a sant Simó i veure Joan Pera repartint ciris per festes de Bolleranga, res més puc dir per dir que sento molt orgullosa de SER DE MATARÓ de ser una persona que supera PLANTADES inhumanes i que no penso dur la contra a gent que ha d'aprendre, ana a costura, vestir Sants i saber a on està l'estació de Mataró, la de la RENFE i del cendrer que es roben per tenir a casa. Mataró Mataró Mataró Mataró Mataró i per mi això és el dret de dir que BOGARDE ÉS MATARÓ
tot ho dec a la Paquitona Floriach, en Blai Esperalba, la Nati Gómez i en Manel Mas d'abans de ser alcalde que les pipes del pipero d'Argentona ja saben de que parlo quan parlo de pipes de pipero.
MATARÓ MATARÓ MATARÓ MATARÓ RICARDO CORAZON DE LEÓN MATARÓ
gRACIES PAQUItona Floriach, Blai, Manel, Nati, jugar a baletes, anar a minicars i obrir el bagul, aquell mundo de la tieta Gensana.
Ara queda clar qui soc?
ResponEliminaTot això és molt gros.
Preguntarem al soci mataroní Trento Trentissim, si és cert, aproximat o refutable.
Ho hem llegit amb prudència, espurgant frases incomprensibles i girs ortogràfics impossibles.
Però ho hem llegit.
estic glaçat:
ResponEliminaVoleu que us expliqui tota la vida històrica de Reus?
Bogardisme és cultura, això no ho para ningú.
Com un preambul del que pugui ser, heus aquí uns versos:
Reus cruesa
proesa
d'ella, deesa.
Anys de plors,
dies de cant
per albada
si un cas d'ors
n'està fet
bellesa.