SETMANA SANTA:
CRÒNIQUES ENQUITRANADES
Actualitat poliesportiva (per oblidar que "La Selección" ens molesta i marca el calendari per refredar la memòria dels fets de la Matança del Porc). Ressenyem que Florentino Alonso es retira de la cursa de cotxes amb motor ja que el seu equip McLlauna Madrit 2-6 segueix "progressant adequadament" ...
Ressenyem que Sebas Vettel·lí i Vetellà guanya la cursa amb un cotxe vermell de segona mà (que antigament havia estat propietat de l'esmentat Alonso).
Ressenyem que el Daihatsu Bogarde Super-Special marca grans prestacions sota el comandament del pilot Patateta.
Ressenyem que Florentino Contador no puja al podi de la Volta. Ressenyem que Ricard "Ritxi" Porta guanya la Volta. Ressenyem que el nostre biciclista diatònic Carles Belda aconsegueix el segon lloc a la Volta 2015.
Ressenyem que no ens agrada La Roja.
Consumada la matança del porc. El Barça guanya en escreix i amb greix. 2-1 contra una cosa molt rara denominada Real Madrid. No sabem exactament que és això. Possiblement és allò que Nico Nubiola anomena "error". L'error blanc en el forat negre. Pensem i creiem en que som estrictament siderals i ja està. Oc!
EL BOGARDISME MUNDIAL APLAUDEIX SENSE PARAR
Tenim un gendarme fumador, Mathieu que compra el seu paquet de kalikenyos a la màquina instal·lada als vestidors del Camp Nou.
Tenim una dentadura canibal de gran prestació uruguaiana de cognom Suárez. L'error-Madrid ha jugat fatal. Esperpèntic joc d'un equip-error que no ens interessa gens ni mica. El Madrid juga molt i molt i molt malament. Fatal. Horrible. Lleig.
Festa grossa al Golden Corner. El clan de la Calandria ens ha visitat (Patateta, Goliat Tarzán, Farregarde i el Pirino).
Els Hermanos Quintero, vinguts directament des de Puigcerdà, han celebrat la victòria com cal.
Tenim fotos, un video marca Jordi Rovelló i, sobretot plaer a dojo.
Tenim fotos, un video marca Jordi Rovelló i, sobretot plaer a dojo.
DELEZNABLE EL ARBITUCHO.
ResponEliminaDELEZNABLE JUEGO DEL BARCELONI-TA.
GRANDIOSO EL REAL MADRID EN EL ROBO DEL SIGLO. TODO EL MUNDO SABE QUE SOLO HUBO UN EQUIPO EN LA HIERBA.
USTEDES INSULTAN PERO YO LES DIGO EN LA FRENTE QUE ESTA PEÑA ES UNA CAGADA DE UN CABALLO INFECTADO DE MALARIA CHINA DE PRONÓSTICO RESERVADO.
SOIS PUS Y FORMOL.
SOIS MEADOS GRAN RESERVA.
SOIS LA COSA MÁS MIERDA DEL GLOBO.
A MI NO ME ENGAÑA NI LA BATA DE UN COLEGIAL FRITO A LA SARTÉN TASMANA.
LO DE LA MATANZA DEL CERDO ES UN DELITO Y VAIS A SER ENCHIRONADOS POR BESTIAS DE LAS GALÁPAGOS.
EL REAL MADRID GANARÁ ESTA LIGA POR LA SENCILLA RAZÓN DE QUE JUEGA BÁRBARAMENTE BIEN.
SOIS DE TOCATEJA CERDA PAGADA POR UN DELINCUENTE LLAMADO BARTOMEU-ITO.
MIERDA SOIS MIERDA SEREIS.
BANZAI Y SALUDEN AL REY DEL MUNDO CON SU UNDÉCIMA EN EL BOLSILLO Y ESTA LIGA LA GANA EL REAL, FIJO.
BANZAI SULTANA BANZAI FULLANA.
jo no vaig patir ni un gran de res per que estimo la vida blaugrana i som els bons de la peli. Molada molona.
ResponEliminaVisca el Barça!
La nit màgica, lliçó culé
ResponEliminaEns agrada que hagueu captat la visita dels robots Quintero que eren de plastic i van venir al Maresme a fer pinya amb vosaltres. Som collonuts els de plastic i els que estem a Puigcerdà.
ResponEliminaSoc un home meta-home de caràcter camuflatgista que m'adapto a qualsevol bar i tinc el merit de dividir el meu cos en Pirino Calandria i Pirino de Premià de Mar. Gran partit picasoques!
ResponEliminaAmics del Masnou, els expliquem per que no vam venir i per que vam enviar els figurants dissenyats per el Mangueres?
O és massa compromés de dir el que ens va passar?
Expliqueu-vos masnovins, que fa patxoca!
ResponEliminaSense problemes, un servidor com a portaveu del bogardisme masnoví informo que estavem compinxats per aterrar a Premià de Mar fins que ens torbem en Joan Lamas que és un dels liders del madridisme del Masnou i vam tenir uns problemets. Que li preguntin al Farré.
ResponEliminaPer aixó vam enviar els ninos figuratius a Premià.
Llavis a manta i visca el Barça!
Això és imparable i no es va necessitar la mel de gat que si fos necessària hauria estat ben posada a la torrada
ResponEliminaara l'aire és més respirable i la primavera és agradable, petons amb marca.
ResponEliminaNi el Money als arbitrutxos ens atura Barça uau!
ResponEliminaEl gol de Luis Suárez va arribar mentre preparava uns macarrons extraordinaris, amb salsa de tomaca reforçada per un deliciós sofregit de ceba i soja. Poesia als fogons, poesia al camp amb la connexió Alves-Suárez. Suárez reeditant la màxima que tot davanter centre del Barça es creix i recreix contra l'enemic blanc i fa blanc a la diana amb autoritat i lirisme.
ResponEliminaVisca el Dia Mundial de la poesia, que encara tindrem celebració aquest dijous, no al Teïna sinó a una nova seu, però tan xula com l'anterior.
No vaig venir per que quan fa vent em molesta, i com a seguidora dels drets dels animals protesto per les imatges de la matança del porc, definitivament amb la gent de poble no hi ha res a fer per que sou salvatges, incivilitzats i barbars.
ResponEliminaLA POESIA AL PODER, EDUARD
ResponEliminaTot és llum.
ResponEliminaTot és poesia.
Tot és Barça.
Tot és el "sempre som afany".
Abraçades a tothom.
Perdó madridista que és una "bata de colegial frito a la sartén tasmana" ?
ResponEliminaSa serena no ha esta menuda, ha estat més o manco com s'espetec de Terra Santa.
El més polit aporta el més bo del baladre.
Vull dir la cosa més guapa sobre la matança del porc que és el real farcit.
ResponEliminaMireu que la matança del porc és una experiència molt arrelada en la cultura catalana. I ens la volen furtar. Hostia. Es troba en perill d'extinció a causa de certes normes sanitàries molt estrictes de la Comunitat Europea, així com de l'actitud intransigent de certs sectors del públic. Merda! Aquests darrers veuen crueltat i manca de sensibilitat en l'acte i no veuen perquè s'ha de celebrar. Canguelis! Cal recordar que l'actual Llei de Protecció dels Animals de Catalunya, prohibeix expressament matar l'animal en públic, seran burrus els polítics!
Però però però alerta! Actualment que es troben tot tipus d'aliments a totes les èpoques de l'any, cal fer un esforç per comprendre la importància de la matança en el passat. Hòstia m'enteneu? Cal tenir present però que la carn provinent de la tradicional festivitat de la matança era l'única carn que moltes llars rurals menjaven en el transcurs de l'any, ja que llavors no hi havia carnisseries i ara tenim LA GRAN CARNISSERIA DEL NOU CAMP.
visca el barça i la matança del porc
la maregassa apreta amb tota la mala llet i jo navego borratxo de la gran nit culé de campionat, som la pera de bons.
ResponEliminaUs heu fixat que la senyora ex-ronalda està com un tren i que és culera? Vull que la retrateu més sovint en aquesta web per tocar els nassos al metrosexual portugués i per tenir un espectacle visual al meu abast.
ResponEliminaExercici alfanumèric i teoria del partit fantasma.
ResponEliminael Barça va guanyar per incompareixença del rival.
Com? (...)
El Barça és un (1) equip d'onze (11) amb banqueta.
El Madrid no és un (1) equip d'onze (11) amb banqueta.
Com? (...)
si un dels dos (2) equips no té jugadors (0) vol dir que no és un (1)equip.
Mai (-) guanyarà res (0) per incompareixença.
Sempre (!) guanya el que juga i té equip.
1 (un) equip a zero (0).
Posdata amatòria:
Si sabéssin els bogardes a on vam veure el partit la Marta i jo...
pillins, som uns pillins.
Ja portem unes setmanes gràcies a vosaltres.
Aprofitant la visita del meu estimat Eduard, des dels temps del Miramelindo, ofereixo uns versots lliures, ara que m'he alliberat de l'encotillament de la alfanumerologia que tant he servat.
ResponEliminaELIPSI DEL CANTÓ
A la salut de l'Eduard.
Les millor xancletes,
les arrecades marcades.
L'ardent sublim que ara em diu, vine.
Soc un far que pensa nits,
les entramaliades aventures,
ventures, vultures.
Ni cal pesar, ni cal mesurar,
les aranyes llisquen paret avall
i el meu esguard no transpira,
ni calla, ni brama.
De vell antuvi fou la daga,
després el bisbe i el bull,
entrepà maliciós i embafador.
El meu amor viu a la runa bruna,
la cafeteria és el lloc, l'espai,
la zona amable dels amants.
Zurich. Basilea. Berna. Solothurn.
Lugano. Friburg. Martigny.
Noms de cafeteria, noms helvètics.
Soc tot jo com la marca de l'agraïment.
Gràcies Eduard, bard, art, antiart.
Bon dia de matinada fresca i continguda.
ResponEliminaAgraïment mesurat per haver utilitzat el concepte d'error aplicat a un equip de futbol. Tots els equips són errors d'un error més gran que és el pare de tots els errors que és el futbol. Una anomalia humana que respecto en el cas de can Bogarde per raons més que justificades, sou gent amb contenció davant de xabacaneria que governa l'espectacle d'aquest món desbocat.
Mamuts. La cosa es complica, no serà un mamut. Serà un contingent de mamuts allò que faci via cap a la ranura desplaçadora d'envelops i misives.
Art o antiart. És igual. La meva recomació a can del Bogarde és que feu alguna cosa per solidaritzar-vos amb els meus col·legues autors de l'escultura del MACBA sobre el tirà amb corona que posa la verga en l'angonal d'un subdit agenollat i vexat. Us ho demano.
Aviat es jugarà la copa del vexador d'angonals aliens.
Seriosament, amb l'art o l'antiart no es juga facilment i menys encara: no es riu. Esdevindria una imbecilitat de gall dindi capcot.
Parleu del cas del gran vexador. Consell d'artista.
Hola és el que vocalitzo quan em llegeix el meu col·lega Conrad i el meu admirat Eduard.
Socarrem la pedra.
NICOLA:
ResponEliminaEts maligne o vas de farol?
Sones de poble, decepció meva.
Si entens per maligne, seriós, soc maligne.
ResponEliminaSi entens per farol, "posturita", res de farol.
Jo vaig del que soc: seriós i escultor.
La meva divisa del dia és:
"La força d'un mamut és poca quan deixa el ramat. La potència d'un ramat destrossa ranures de receptacle groc i reclama habitacles i estances de capacitat olímpica"
Mai he sortit amb un escultor.
ResponEliminaJa m'entens, Nicolau.
Soc de no fer-me pregar.
un ramat de mamuts , això pinta bé .
ResponEliminatenim l'habitacle preparat i el servei de correos de Premià ja ens ha habilitat un gran receptacle groc amb ranura olímpica ...
ja estem impacients ...
Nico, però sembla ahir quan al Miramelindo ja t'avenies a teoritzar sobre el Mamut. Encara recordo la cara d'en Maxi quan li ensenyaves el cromo de la cole de Xocolata Torras amb el mamut.
ResponEliminaMAM (3) + UT (2)
Jocs variables de síl·labisme dual.
Amic Nubiola,
ResponEliminaHem repassat un dels teus missatges i hem quedat de quadres en llegir la nova denominació que li has posat a la Copa del Rei: la copa del vexador d'angonals aliens.
Prenem nota i molta nota.
i esperem contingent paquidermic...mamutal.
els trios (3) de tres (3) en el Miramelindo tenen rèplica en el Teïna de Reus i versió parella (2) en el meu cas de la Marta (Marta, ja no cal que ens amaguem).
ResponElimina(3) + (2) = 5
Nico+Eduard+Conrad+Conrad BIS+Marta
Mai havia estat tot tant bo (optimament).
TOT EM VA BÉ: LES AMISTATS, ELS CÀLCULS, EL FUTBOL I LA PARELLA.
si no fos per que soc de pedra freda i poc donat als sentiments exteriors, diria que en Conrad m'ha fer plorar d'emoció, però soc tant enemic del plor com de la rialla, les dues cares de la moneda de la imbecilitat són riure i plorar.
ResponEliminaAra bé, seriosament gràcies Conrad i recordar no és ser imbècil, recordo molt el Miramelindo i els primers avistaments de mamuts en els cromos de la xocolata Torras.
I ara estem aquí junts gràcies a la penya de can Bogarde el jugador.
Vull passar a la història com el que va donar el pas de gegant en el bateig de la copa del rei com a "la copa del vexador d'angonals aliens".
ResponEliminasense riure ni un gram.
En PVC elastic la meva carota estava amb valtros a la festa contra el Madrid amb una petunia a cada mà, petunies, petunies
ResponEliminamolant la molada de veure el barça molador com passa per la mola al madrid molat i guanyat
ResponEliminaNico, som per sempre amics, i no cal cantar allò de amigos para siempre per que som suma (+) d'ànimes dobles (2).
ResponEliminaI a vegades som trio (3) i si cal colla de quatre (4).
Eduard rima amb art
Marta rima amb canta
Conrad rima amb afortunat
Nico Nubiola rima amb nueva ola
1, 1, 1, 1 o el 4 de l'art-anti-art
M
I
R
A
M
E
L
I
N
D
O
T
E
Ï
N
A
poesia amb números i lletres
alfanumerologia bogardal
Demà vaig a Reus, a la Jam. Vindreu a conéixe'm?
ResponEliminaM'agradeu, sou divertits. I bona gent, crec.
Un petó!
Cantireta, Cantireta, si tu ets de Reus jo soc de Mataró, dues ciutats cultes, amb carisma, netes i orgulloses davant de tanta brutícia que ens envolta. Ens hem de coneixer i parlarem de locals interessants, mapa mundis, planols metropolitans i sobretot del problem a de l'educació.
ResponEliminaBon dia,
ResponEliminaCada instant de la penya Bogarde és un bocí de genialitat del qual n'haurien de prendre nota els "mandarins" de l'humor xaró que ens manlleva la rauxa innata dels catalans.
Seguiu la cursa. Sou el tremp que més necessita aquest poble en temps de malsons centralistes.
Manel que ets mataroní, no et deixis portar per falses impressions que al darrere d'aquest blog hi ha una munió de gent que no es neteja les dents, que porta la cara bruta, que escup al carrer, que vesteix amb mal gust i que mostra el pitjor de ser de poble.
ResponEliminaI mira que els hi dic de vegades i vegades que vull fer les paus amb ells, i mira que mira, Manel.
Senyora B.O.S.C.H.
ResponEliminaLi suplico que deixi de fer mala maror entre la gent que s'estima.
Estimar és sumar (+) i el que vostè està fent és la resta (-) de les restes (--) del que resta (-) de la seva boca zero (0) i ja està (finish) de tanta arrogància.
Senyora B.O.S.Q.U.E.
Toqui el dos (2) i trobarà el zero (0).
a què estem formosos els calandri's?
ResponEliminatornarem a venir a Premià i això no s'acaba aquí.
tot és festiu i la gent que no festeja, directament, ofega. Va per na Marga que és més dolenta que la Cristina de La Riera.
ResponEliminaEscolta mal noi:
ResponEliminaprimer de tot compte amb La Riera que us enxampa a tots i demostra que la gent dels poblots del Maresme és a més de bruta molt corrupte, mira com no hi ha cap dolent de Mataró, tots de poble i fent-se el mil-homes en els seus restaurants de muntanya. Vale?
Però m'has insultat bellac!
I això em demana una trobada al vostre bar.
Quan vingui a Premià el primer que faré serà demanar per tú Xarrampió i aclarir aquest capitol de males paraules.
M0he de vacunar contra el xarrampió. Ja ho veig prou clar.
Canaló de tú no he d'esperar res de bo, em pensava que haviem fet les paus, vés a pastar fang d'argila
ResponEliminaPuc aportar la meva visió sobre els dilemes que planteja MARGA BOSCH I EL SEU VERB en el tema expecialitzat que té sobre CIUTAT-POBLE??????
ResponEliminam'hi poso:
La diferència entre ciutat i altres formes de denominar les poblacions varia a les diferents parts del món. Als Països Catalans diferenciem entre poble, vila i ciutat. Per raons clares, ciutat és Barcelona, vila pot ser Vilassar i poble pot ser Setcases, NO? Sí!
Ara bé, la definició de cadascun d'aquests termes són de la hóstia i la consideració de ciutat en particular s'atribueix per raons diverses i peludes per ser grosses. Com ja hem comentat els principals criteris que estableixen la condició de ciutat radiquen en factors com la població, el cas de Calcuta o Mataró, la densitat de població, l'estructura econòmica de la mateixa o de la veïna o de la satrapia mataronina o de la llengua de serp de MARGA BOSCH o la concessió per part d'un ens superior en determinat moment històric quan Mataró era la REPERA COM LA SENYORA BOSCH.
El títol de ciutat es concedia, al nostre país, per motius històrics, Hòstia i no pas per que ho digui Marga BOSCH, i per nomenament reial (o, en els breus períodes republicans, del President de la República), a les viles que havien augmentat notablement de població, entesos? COLLONS!!! I esdevenint una urbs de nivell considerable, o que havien passat a tenir una importància més gran en el territori que les envoltava, de vegades derivat del joc polític que havien desenvolupat. No val la pena discutir MARGA BOSCH I És per tant, una concessió de gràcia com a reconeixement del seu pes específic al llarg, o en un moment determinat, de la història.
Aquesta mania de xocar males formes amb la gent de la Penya BOGARDE em preocupa per que la senyora MARGA BOSCH és un problema esportiu, un problema cultural i una provocadora total.
A Espanya la diferenciació entre ciutat i vila no guarda cap relació amb la grandària o importància de l'entitat, ni hi ha una jerarquia entre ambdues categories. Per exemple, Madrid no és ciutat, ja que no ha estat mai designada com a tal, i continua tenint el títol de vila: villa, en castellà.
Després de llegir al senyor Cesc, al senyor Conrad, a la senyora Cantireta, al senyor Eduard i al senyor NNNico BNiubiola, puc dir que aqesta Penya sou gent molt culta. Especialment m'ha semblat impresionant el poema ELEGIA DEL CANTÓ presentat per el senyor Mozart Canaló. Ho trobo gran.
ResponEliminaMe vais a jactar pués me estreno en este asunto de Bogarde, o sea que a lo que sea que ya me encargo yo de poner a ralla a las aves de mal cantar y aviso que soy de los nervios algo fino y que llevo mechas, pedrería en muñecas y cuello y me maquillo lo justo, que me gusta el Rioja y que soy de Navarra.
ResponEliminacOMORRRRRRrrrrr?
ResponEliminaUna cacatura?
Això és un Zoo.
Petunies, petunies.
ResponElimina¿Un nuevo insulto lo de las petunias? Si eres mujer te llamaré cacatua. Me gusta ser una estrella del bogarderismo este.
ResponEliminaCacatua Navarrica, em sembla que ens entendrem molt bé per aquí, soc d'avis de TAFALLA.
ResponEliminano suporto els parentesis de la futbol per culpa de la burrada de la Roja i ara estem molt calents amb el lideratge i amb la ressaca d'haver escombrat al porc
ResponEliminaem teniu un xic oblidat darrerament, i a la meva senyora Eva, igualment.
D'on ha sortit aquesta Cacatua Navarrica, una més del madrittt?
Manut. . . . . . . . . . . . . .
ResponElimina.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
ranura. . . . . . . . . . . .
Manut no: Mamut.
ResponEliminaRepetició del diagrama seriós:
Mamut - - - - - - - - - - - - -
*
*
*
*
*
*
*
*
*
- - - - - - - - - - - - - -Ranura
No sé si enteneu la gràfica, potser aquesta està més clara i seriosa:
ResponEliminaRANURA ................................
.
.
.
.
.
.
.
....................... MAMUT ........
.
.
.
......................................
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
............. SERVEI DE CORREUS ......
.
.
.
.
************************ SEGELLS *****
*
*
*
*
*
*
*
*
************************ PEDRA I FOC**
*
*******
FATIGA
*******
Nubioles:
ResponElimina¿eres partidario de los encierros de San Fermín?
Tal vez seas capaz de dibujar un plano con puntitos de cada encierro de la próxima edición de Sanfermines.
Te veo muy aparejador de tiralineas.
crec que la senyora Cacatua Navarrica és la novia de frankenstein o sigui del madridista chulo-banzai
ResponEliminade petit a les màquines de cosir en deiem SIGMAFOTEN i em renyava la tieta Anna per que sembla va que m'en fotés. Que hi pensi la Cacatua. A la mar salada no tenim màquina cosidora per que necessitem espai a la nau.
ResponEliminaha costat empenyer
ResponEliminael contingent
però llisca
xapa groga avall.............................bum.
Sigmafoten!
ResponEliminaPerdó per la paraula gruixuda.
Mar salada, llevantada tal vegada.
Sextant. Zodiac.
Sigmafoten!
Es pot dir clarament que els eczemes de la galta de Cristiano Ronaldo estan tatuats? Es per no perdre el record de que un dia va ser el nuvi de la Irina.
ResponEliminaEls eczemes com les crostes i les verius tenen en molts casos una alta dosi de perdurabilitat que els fan ser om els segells estampats d'un passat remot que sempre et recorda de manera tatuada la millor escena de la teva vida. Els matisos de com i quan en Cristiano Ronaldo organitza la seva volcànica vida de xutador de pilotes trucades es troben les aixelles del propi jugador en les quals els cadells segurtes de Florentino Peris li col·loquen uns sonotones vibradors que activen la robotitzada estructura de plastic que cobreix la maquina de metall que hi ha dins de la cuirassa fungible d'aquest robot alienigena que va neixer en una fabrica de joguines situada a les afores de Lisboa.
Els seguidors de la carcassa no saben que en el seu interior hi ha una maquinària bastant primitiva amb pistons, palanques, carbó en gra, micro-politxes i peixos de vidre que fan llumetes per il·luminar l'interior de la joguina. Aleshores no té massa sentit pensar en un eczema quan aquest eczema no és més que un raig de pintura sintètica estampada per figurar records que no pot tenir qui no és més que estructura prefabricada. Els records en tot cas estan enmagatzamats en el mateix interior on hi rau un ordinador IBM de primera generació imitació d'un Amstrad amb programes de fitxa perforada i sense terminal impresora ni perifèrics de hardware.
Ho heu pillat?
tot en anglès és all
ResponEliminabona setmana santa i fora "la seleccion"
ResponEliminaTinc una foca que beu mel de gat, és la meva mascota TAMARA.
ResponEliminaFoca (femení de foc)
ResponEliminaMascota (+cota)
Mel (carmel sense carn)
Gat (mascle de gata)
À-gata (com Àgata pero amorfament,ingatable)
Tamara (La teva mare)
Tamara (o que està en-marada)
FOCMASCOTAGATAMARA
Tens raó i ets enginyós, Patateta Williams.
ResponEliminaDius que "tot" en anglès és "all" i jo et replico que "all" en anglès és "garlic".
Tot all no és garlic però un all és garlic.
Bé per els jocs de paraules divertits. Jo de petit tenia por a les arrecades, ma mare duia arrecades llargues, amb formes poliformiques, caigudes en plecs, de llauna, pedreria, aram, ventosa, perla, imitació de rubí, caranyes de metall i un final en agulla. Em feien por. La tieta Anna que tenia un tocador fantastic es posava les arrecades d'una manera especial, era el darrer toc que es feia abans de sortir de cacera. Es pentinava la seva rossa cabelera tenyida en platí estil Marylin, es posava els polvets, un fil de carmí, les arrecades i ja la teniem dreta davant del mirall amb abric blanc i guans negres de pell brillant, jo vaig descobrir la feminitat mirant aquells guans, m'agradava molt que anar agafat de la mà de la tieta Ana per que sentia aquells guans i quan arribava a casa jo d'amagatotis anava al tocador i em posava els guans i els olorava i sentia el que mai havia sentit. Em pregunto i us pregunto què us sembla que necessiti aquesta web per dir tot això. Voldria entrar a barrila i explicar més coses de la meva tronada vida de plom. Les sensacions del primer colom que passa per la garnalda del carrer en festes, el picoteig del colom damunt de les miques de pinyonets que li tirava el cosinet Augustu. Les millors coses eren les del futbol de pedregada de carreró i quitrà, esquivant cotxes i fent punteria amb els peus per fer gol i sentir que ets el millor. La manera més maca de dir que tot és lobreg i misericordiós com la Setmana Santa i els creuats que van amb uniforme de catxirul·lo acompanyant les estacions del via crucis i aquella oloreta de l'incens de missa. Records per un tub. Les mirades de la Teresa a tots els nanos més grans i aquella faldilla de quadres amb agulla de plec. Quins records com el del pas de les barques lentes en aquell Llafranc dels anys setanta, a on passavem caps de setmana de famímia i jo que hi anava sortint del treball que tenia al recó més brut de l'Eixample de Barcelona i que em portava un company de la feina, gran i amb bigoti blanc i medalló al pit, com un lligón, dalt d'un Seat 127 Cupé blanc amb teulada negra, abaloris de sants en el cotxe, senyeres, esquelles, adhesius de sardanisme, caramels a la guantera, un aparell de cassettes Blaupunkt a on t'hi posava La Trinca, Serrat i una mica de musica ligera de Paul Mauriat. Les quilometrades fins a Llafranc, sortint de l'eixample, dissabte a la tarda i la senyora del meu company del bigoti blanc amb medalló, ella grossa, cara gravada, pintadota com un putot del paral·lel, però bona dona, amable, riallera, amb la bata verda posada dins del Cupé. I jo recent sortit de l'adolescent poruc que era, feliç com unes pascues rumb a Llafranc. I arribava el vespre i a la platja jugava amb el Marc i en Francesc, miravem turistes dones, garlavem i garlavem. I la coca-cola amb palleta, les patates fregides i només dues olives. I el cinema algun dia a Palafrugell que ens fotien coses de l'oeste que eren les millors, aleshores el cinema o era de l'oeste, o era de gangsters, o era de guerra, o era cursi o era espanyolada. Tant ma fotia la pel·li. Un ou m'importava la pel·li si era de Oeste. Amb el Wayne o el Harris hombre llamado cavallo, fins i tot m'agradava Trinidad i Bud Spencer. lo important és que hi hagues un bon saloon, unes pinyes, forasteros amb got de llet a la barra, tramperos, estampida, indis, el pianista del saloon, més pinyes, jocs de poker a la saloon, el predicador, el venedor de elixires, el gran jefe navajo, la mina d'or, els dolars, oeste, salvaje oeste. I va venir el futbol, primer de quitrà al carrer, cromos, escola, barça, molt barça, olmo, clos, alexanco, urruti t'estimo, barça i senyeres, sentiment, tot era maco com el Cupé del senyor del bigoti blanc amb medallons, com els guans de la tieta Anna. La vida em vé sencera en aquest comentari que em va bé per fer-me un psicoanalisis autopersonal, collonut. La penya m'està fent un home. Gràcies.
ResponEliminaPosdata: Ara a més de ser un home: soc cantant a estones.
Tot això que he escrit parteix del punt de partida en veure el quitrà que heu talosat en aquest article. Penso en el quitrà i la seva olor i ja oloro directament els guans de la tieta Anna. El quitrà em deixa fer un fiera. Per això parlo tant i detallo qualsevol cosa de la meva vida per íntima que sigui.
ResponEliminaCaram, mestre Gorgui, si que inspira el quitrà. Enhorabona. Aprofitem per dir-te que ens encanta que aquest blog sigui un espai purificador i un lloc a on explicar les vides més íntimes amb total confiança.
ResponEliminabonissim Gorgui, bonissim tot el que dius
ResponEliminaSoc a Viena, ordinador portatil, hotel pràctic, qualsevol problema amb correus o amb capacitat de l'hangar per rebre visites de mamuts en parlem.
ResponEliminaSeriosament.
Feu-vos una idea de com ens entaforem els artistes quan viatgem per raons merament artístiques.
http://www.booking.com/hotel/at/kolpingwienzentral.ca.html?aid=335538;label=slbr_vienna-epP2J4Lj8l3yig9bEzbzfwS35073445421;sid=4ee3ce779e8ff5519f5eee03d26781a2;dcid=4;ucfs=1;srfid=bcd70eaaf9354417ae82a33824c18513a72d066eX5;highlight_room=
Hem rebut la carta amb el dossier Mamut.
ResponEliminaAra estem procedint a l'habilitació de l'espai-hangar destinat a la construcció del futur MUSEU PREMIANENC DEL MAMUT. Estem en contactes amb alcaldia, govern i oposició. Exclourem dels contactes al grup del PP i en el futur seguirem negociant amb totes les forces polítiques que constitueixin el nou consistori menys els del PP, Ciudadanos i Plataforma (en cas que treguin el nas en el saló de plens).
Molt agraïts, gran mestre Nubiola.
Viena, Hotel Kolping wien zentral. Suposo que encara no heu rebut el paquet grandiós. Stop. Seriositat. Austria. Lluny.
ResponEliminaEstem preparats.
ResponEliminabona estada a Viena, amic.
ESTAIS ABSOLUTAMENTE LOCOS DE FRENOPÁTICO.OS DEJO EN VUESTRA MUGRE. ME VOY A GRANADA. VOLVERÉ CON MÁS MALA LECHE QUE NUNCA. BANZAI.
ResponEliminaEsperem que els de Bordils puguin tornar a ser notícia a la vostra pantalla
ResponEliminaHi ha dies que entro en aquesta pàgina i dubto sobre si és futbol, corazón-corazón o pedregada. Hi ha dies que em senyo tres vegades abans de llegir escrits de llenguatge groller. Hi ha dies que reso tres avemaries i dos parenostres amb xocolata abans que tot sembli el mal avern. Hi ha dies que veig el martiri de setmana santa travesant la nit i aleshores soc la nimfa que voreja els laments i les zitzanies. Soc nova en aquest indret lacustre i espero que la piloteta entri moltes vegades a la barraquera i que totes les meves amigues festejem la xulada aquesta de la Penya Bogarde. Amb tot el lleu, abraçada santa i sacra que estem de via crucis i de llonguet a la aixella per dejuni i recolliment. M'estreno en aquesta experiència i em desitjo sort a mi mateixa.
ResponEliminaBones! Us recordo entaulats a Ulldemolins.
ResponEliminaque avorrida és la setmana santa
ResponEliminauna nova incursió a les mil pàgines d'aquest blog m'enamora i em sorpren.
ResponEliminaEm quedo en aquest indret i la meva visita setmanal està assegurada.
De La Garriga amb sentiment culé una salutació
Maria
ResponEliminaEls temps a Viena no em convenç. Soc de tot o res, blan i negre. O fred o calor. O sistac o marfaula.
No heu de dir res sobre el telegrama dels mamuts? Era un assaig del que vindrà. Contestar és propi de gent seriosa, no contestar ratlla la imbecilitat.
Alshores, parlem-ne.
Nicola, vols quedar?
ResponEliminam'ha fet riure es cotxo de Alonso, no es venen ni per deu ni per cent
ResponEliminaidò a passar setmana santa de processors i catxirul·los tapa rabos.
Me asombran las operaciones de estética en esta web por lo que he ido repasando de informaciones anteriores.
ResponElimina¿Las hacen gratis, a buen precio o salen caras?
t'interessen les operacions Sbobet, amable Cacatua?
ResponElimina