PEPE DEMANA PERDÓ AMB FRANCA SINCERITAT
(FOTO SUPERIOR)
HEM TROBAT L'ULL ROBAT A TITO VILANOVA.
ESTÀ SOTA LA GORRA DEL CUINER DEL REAL MADRID.
(FOTOS INFERIORS)
(FOTO SUPERIOR)
HEM TROBAT L'ULL ROBAT A TITO VILANOVA.
ESTÀ SOTA LA GORRA DEL CUINER DEL REAL MADRID.
(FOTOS INFERIORS)
MÉS FENOMENS PARANORMALS
AL SANTIAGO BERNABEU
AL SANTIAGO BERNABEU
Florentino Pérez i Mourinho uneixen els seus plans fent una passejada.
Hores abans del partit. Negocis a les rodalies del Bernabeu.
Hores abans del partit. Negocis a les rodalies del Bernabeu.
L'agent del barret, el doctor Krospell,
intenta fer desapareixer els germans Xucrut...
La parella de mitjos que el bogardisme
ha incorporat al centre del camp blaugrana.
Els germans Xucrut inicien el teva-meva
en presència de Pepe i Carvalho...
COMENÇA L'ESPECTACLE!
GUERRA I PAU
Tolstoi. Segle XIX
MADRID I BARÇA
Tito Vilanova. Segle XXI
Tolstoi. Segle XIX
MADRID I BARÇA
Tito Vilanova. Segle XXI
Colossal exhibició blaugrana per enèssima vegada davant de l'equip més violent del món, el Real Madrid. La nostra penya està il·luminant el camí que el mestre Tito senyala i que l'equip executa. Amb un ambient indescriptible, el Marina Golden Corner de Premià de Mar ha esclatat en mil bossins de purpurina incandescent i psicodèl·lica. Tenim una seu a prova de bombes.
Un refugi antitermonuclear!
VISCA EL TONI-G DEL MARINA GOLDEN CORNER
I EL SEU EQUIP DE CAMBRERS I CAMBRERES!
Un refugi antitermonuclear!
VISCA EL TONI-G DEL MARINA GOLDEN CORNER
I EL SEU EQUIP DE CAMBRERS I CAMBRERES!
Simultàniament al setge violent de l'equip blanc, el bogardisme ha superat els controls policials dels espies de la ZEPO i s'ha desfermat la festa.
La violència blanca ha anat en ascens i progressió geomètrica (el matemàtic Conrad Canaló ho pot corroborar).
Pepe, investit de Fraga Iribarne, ha proclamat l'estat de la barbàrie.
Carvalho, Pepe, Satàn, Fraga... Avui han fet molt mal a Messi...
i Cointreau Rod Stewart ha enfonzat caps blaugranes sota l'herba.
Guruceta ha planat com un fantasma damunt l'estadi de Chamartín.
i Cointreau Rod Stewart ha enfonzat caps blaugranes sota l'herba.
Guruceta ha planat com un fantasma damunt l'estadi de Chamartín.
Abidal, el gendarme gandhià de Saint Tropez, ha enfilat el camí del gol. Prèviament, el nou davanter centre Puyol ha restituit el corner com a assignatura superada d'un Barça descollonant i plusquamperfecte.
Ai!!!!!! Bogarde!!!!
Ai!!!!!! Bogarde!!!!
En el dia del seu 41è aniversari, el segon entrenador del Barça, Guardiola, ha aportat el seu gra de sorra a la tasca magistral de Tito Vilanova. El Madrid de Mourinho està posseït per un modus operandi altament violent. Poc podem afegir en termes pugilistics.
Els onze nanos del Real Madrid han demostrat ser una esquadra de la OJE perfectament ensinistrada per un entrenador perpètuament enfadat amb el món i amb ell mateix. 1-2.
Cinc victòries a domicili en el Bernabeu a càrrec de TITO VILANOVA.
Ens arriben noticies del servei d'urgències d'un hospital llunyà. El madridista del gosset ha estat ingressat a causa d'un empatx mal digerit de tonelades de menjar greixós i begudes d'alta graduació i mala composició. Excesos de tota mena. Abusant dels "mojitos escocidos", només es pot acabar així.
El gos Tobías s'està recuperant del seu tap estomacal
en el servei de guàrdia del centre de veterinaria de l'Estartit.
en el servei de guàrdia del centre de veterinaria de l'Estartit.
Mourinho & Karanka destil·len declaracions impresionants.
La follia s'apodera de les rodes de premsa més insòlites de tots els temps.
Aquesta parella és única. Impresionant. Inimitable.
La follia s'apodera de les rodes de premsa més insòlites de tots els temps.
Aquesta parella és única. Impresionant. Inimitable.
Per acabar, l'ombra de Guruceta ha estat considerable, però res de res, ni així. Avui s'ha repetit el ball. Núria Feliu s'ha enfilat dalt d'una taula del Golden Corner, hem cantat amb ella el Da-ba-da-ba-dà i, mai, mai, mai, hi havia hagut tanta gent a la cantonada més bonica del món. Tenim totes les fotos. Bona nit.
¿ES NECESARIA LA BURLA POR SISTEMA? ¿NO TENEIS ARGUMENTOS DEPORTIVOS? VOY A DEJAR DE ESCRIBIR EN ESTE BLOG PUES MIENTE DE MANERA BELLACA. ESTO ES UNA BARBARIDAD Y PUNTO Y A DORMIR. ESTO DEL BOGARDISTIMO ES UNA FARSA.
ResponEliminaUSTEDES SIEMPRE INSULTAN Y NO HABLAN DE FUTBOL. PUNTO.
guau mala gente quien se mete conmigo y mi amo guau
ResponEliminaorgullos de ser bogardià
ResponEliminano tuve que rezar ni tuve que orar, automaticamente se ganó pero ahora rezaré y oraré para que nadie se lesione. visca el barça y tambien el Racing.
ResponEliminaLa derrota fa mal. Però més mal em va fer veure segons quines coses. No sóc de criticar a l'equip en les derrotes, però ahir vaig veure actituds que no són dignes del Madrid.
ResponEliminaEl Madrid fort el personifica Xabi Alonso que no s'arronsa, que imposa, presiona i sofreix. Això no és violència, és futbol d'escola anglesa. En canvi el nostre estimat Pepe hauria d'estar al niu del cucut amb l'histriònic Jack Nicholson. No ens mereixem aquests elements.
Tret d'això, seguim essent els únics que plantem cara al Barça. Ho intentem amb ganes i força. Però encara estem per sota. Com digué el Mestre Butragueño en acabar el partit: "seguiremos luchando e intentando dar con la tecla correcta para vencer al Barcelona".
Doncs això... dimecres vinent tindrem una altra oportunitat.
----
Esper que Huey ens compensi i porti moltes i bones ones pel madridistes aquest cap de setmana llarg (a Palma és festa!)
Salut.
Ramis: Vostè és un gentleman del bogardisme madrileny. Amb gent com vostè la rivalitat només seria cosa de pilotes, cames i caps.
ResponEliminaEsperem, però, arrodonir la feina a la tornada (Messi es va reservar per clavar-la al Nou Camp) i també esperem que la tempesta de males ones inundi el vestidor de Mourinho i es posin el descobert les seves malifetes al servei del mal futbol i del mal de cames.
Ones bones per Ramis, tempesta per Mourinho i balneari per tot el bogardisme!
Madridista & gos Tobias:
ResponEliminaRepassin al detall tot el que vostès han escrit i contestin amb el cor a la mà. En quin planeta viuen vostès?
Tal vez me equivoque pero si hay que condenar la violencia que sea toda, la de Pepe, la de Alves y la de este blog.
ResponEliminaels cigrons ben cuits van millor que les grasses grosses, senyor madridista, una salutació des d'Osona a tota boira i amb empenta.
ResponEliminaFernando... no sé si calificar-ho com violència, però desprès de criticar l'actitud de Pepe, accepto la seva observació i denuncio també la violència d'alguns blaugranes. No pas violència física, això els ho hem de reconéixer, sino d'escola d'actors amb la Drama Queen Busquets al cap davant.
ResponElimina;-)
Esper que el nostre equip millori el joc, l'actitud i les formes pel proper partit i es puguin silenciar els crits d'eufòria blaugranes... que ja n'hi ha prou, home!! XD
Lamentable coincidència entre Pedro Ramis i Atienza, trist i poc pistonut però què coi que jo estic pistonudament content del pistonut partit que vam jugar amb pistonuda classe i art pistonut.
ResponEliminaFelicitats a la penya bogarde per l'article, i sobretot per la foto dels Mourinhos Escozíos tot i que jo hagués afegit en Karanka i no sé identificar qui és el de l'esquerra de tot. La foto del final també està molt bé. Ja us ho vaig dir jo que ni 11 àrbitres podrien amb el Messi-Barça i així es va demostrar, gol de Puyol-Messi i d'Abidal-Messi i eliminatòria que ja estava sentenciada abans de començar-la perquè som molt millors que aquesta colla de (CENSURAT) i ho demostrem a cada partit. Visca el Barça i visca Messi!
ResponEliminaI llàstima que Messi no pugui jugar també de porter a la Copa.
ResponEliminaÉs clar que ho hauria de fer només amb una mà. Primer l'ull, després la mà i el proper dia... què? Quina colla!
ResponEliminaSr, Ramis, en tot el plantejament que es fa avui el madridisme en hi ha un error de base.
ResponEliminaEl Sr, Pepe no es un personatge sortit del no-res i caigut del cel a la seu blanca.
El Sr. Pepe es un producte més del madridisme com tants d'altres en la sinistre història del club més pèrfid i violent de la història de l'esport.
Un producte que fa dir al tergiversador Sr. Atienza les bajanades que diu en aquest blog.
El Sr, Alonso és un altre MARRÀ com tota la defensa, i com aquest "tipeju" "Callejero" que us ve de l'Espanyol que el primer que fa és cometre una falta plena d'aquell fatxender concepte de "este tipo tiene RAZA"
És divertit veure com vostès s'autodeclaren el club del "señorio"... és a dir vostès s´ho cuinen vostès s'ho mengen i a partir d'aquí, de tan repetir-ho, fins i tot s'ho creuen i convencen a més d'un pobre il·lús.
Però a mi, que ja en sé més d'una del seu recony de "señorio", que va des de maniobres polítiques, camps plens d'ampolles, maletes, fanfarroneries, brillantina i codeïna... tot això me la bufa.
Així que, menys falsa humilitat i que us bombin, que jo seguiré escopint a la closca pelada dels cretins, tan si guanyem com si perdem.
QUIERO DEJA CLARO ALGO Y ES QUE EL FUTBOL ESTÁ VIOLENTO DE HACE AÑOS PERO ESO ES DE TODOS Y DEL BARCELONI-TA TAMBIÉN PUES TIENE EL PERDÓN DE TODO EL PODER.
ResponEliminaEL BARCELON-TA TIENE JUGADORES EXTREMADAMENTE VIOLENTOS COMO PIQUÉ Y BUSQUETS QUE DEBERÍAN ESTAR EN SANCIÓN PERMANENTE, ESTO ES LO QUE HAY
SOLO SE MIRA AL MADRID Y EL BARCELONI-TA ES UN ESPEJO DE LA VIOLENCIA QUE AZOTA ESTE MUNDO. SEAMOS SERIOS COÑO.
guau mi amo guau
ResponEliminaSr. KaliKenyo si fem història de la violència, fem-la bé: Stoichkov, Alexanco, Migueli... I els recents gests despectius de Piqué mà al vent.
ResponEliminaNo flipeu tant, que això del Barça-Unicef de l'exquisidesa i l'etiqueta es de fa dos dies, home!
Quatre èxits seguits i ja voleu que us beatifiquin... ainsss...
la foto de la OJE m'ha desplaçat a la meva infanteaa de quan els veis passar per la travessera i és que a Gràcia també teniem un grup d'aquest en els temps del dictador. Amb la circunstància d'haver conegut aquest blog trobo que és un pou per recordar coses que quasi no recordava de petitó. Suposo que els que escrviu això no sou precisament uns crios joves d'aquests que han nascut després de les olimpiades. Esteu molt bregats en ferralla i extraperlo i us seguiré més voltes que ja en van tres.
ResponEliminasenyor Pedro Rompeolas:
ResponEliminaquina violència representa mostrar al públic els cinc dits d'una mà si és el número de gols fets jugant a futbol. és un exemple de felicitat per jugar bé, marcar bé i celebrar bé. Vostè té un concepte de violència molt esviaixat. Si mostrar els cinc dits per expressar l'alegria per la bona feina fet és violència llavors em pregunto què significa el que perpetra Pepe?
Exemple incomprensible el que vosrè ens ha descrit. A veure si encara vos sereu el madridista del gos fent servir una personalitat doble. és que venint de vostè no s'enten aquest estrafalari argument.
casual que després de dir una de grossa el madridista del gos el rompeolas Ramis apunti més
ResponEliminaFelicidades a nuestros muchachos que han dejado la eliminatoria encarrilada,ahora le esperamos en casa donde ya se van a terminar de hacer caquita.
ResponEliminaLamentable Pepe,¿no saben en la casa blanca que las malas entradas son fruto de la impotencia y eso hace más grande y temido al Barça?,pues que sigan jugando duro para intentar acabar con el tiki-taka,peor para ellos.
A Abidal hay que hacerle un nuevo contrato,hay que romper la renovación de 3 años y hay que aumentarla a 10 o que él mismo decida su retirada,es un crack,además de entrenar aún le sobra tiempo para dar clases magistrales de baile con su amigo Alves.Abrazos a todos los bogardianos.
il comportamento di Pepe, per l'ennesima volta protagonista di interventi e provocazioni al limite del lecito, il pestone sulla mano di Messi
ResponElimina¿dove si trova la signoria bianca?¿tu mi dici?
vada a bordo, CAZZO!!!!
MADRIDISTAS VAFFANCULO
ciao ciaoooooooooo per te
impressionant el fitxatge dels germans Xucrut !!! el mig del camp barcelonista és una evolució de la dimensió desconeguda elevada a nivells interestelars !!!
ResponEliminaSr. CANALO ens podria donar una explicació sobre aquest fenòmen ???
moltes gràcies ...
Sr. Bruixot de Kibor, el tema de la Santíssima Trinitat (MADRIDISTA-ATIENZA-PEDRO RAMIS), tres que són un i un que és tres, ja fou discutit al si de la Penya i pensava que ho havíem aclarit.
ResponEliminaTot i això, respecto el seu parer i pot pensar com vulgui. Però no em negarà que el tema Piqué fou una provocació innecessària que, tenint en compte la inexorable llei del kharma, se li retornarà algún dia havent de sofrir una golejada semblant, sinó major.
Així és la vida. Així és el kharma.
Així que tingui bon Kharma també vostè Sr. Bruixot i gaudeixi de la victòria... qui sap si només serà parcial ;-)
Primer de tot felicitar-nos per sumar sense restar i que la suma s'alci en multiplicació exponencial i en una cortina d'arrels quadrades combinades amb quebrats complexos però ascendents.
ResponEliminaGràcies per fer-me un foradet en les vostres imatges i ja em sento encara més sumat a mi mateix com un tità esfèric.
A la pregunta del senyor TOSEA puc aportar una indicació que és la dualitat hiperbòlica multiplicadora dels germans mitjaners que traspassen i trigonometritzen els angles, vertex, concavitats i convexitats en sentit "prono" i en sentit "supí". La meva teoria és que dos germans units i sumats si van junts són com un camió articulat amb dobles engranatges però això ja no és de la meva especialitat i convindria consultar-ho a gent del gremi del cotxe.
Les més sinceres gràcies a tots vosaltres per haver rebut de bon grat el meu mestratge i la meva pissarra.
El meu saber té limitacions en temes de resta i ja ho us adverteixo que no m'agrada restar.
Un brindis de cava de Perelada per tota la meva nova familia de la pilota bogàrdica.
"Lamentable espiral madridista en un moment en que el sentir general de la gent és que Pepe està saczejant la capa d'ozó i accelera l'escalfament global".
ResponEliminaLA GAZETTA DELLA SCIENCIA MONDIALE
Aquesta declaració del cientific Lluís Miravitlles indica moltes coses i aclareix aspectes foscos del que succeeix.
Muy simpático... aunque no lo entendí mucho por no ser muy seguidor del fútbol
ResponEliminapaz&amor
Isaac
doncs visca l'amor!
ResponEliminaMés d'una targeta vermella li trauria jo al Fraga... jaja la frase "un Barça descollonant i plusquamperfecte" m'ha arribat al cor!!!!!!!
ResponEliminaCada cop que veig com de pacífic és el Barça, i com de violent el Madrid, em sento més i més orgullosa del nostre equip jeje
LA NÚRIA FELIU VA VENIR A LA CANTONADA I NO EM VAU AVISAR?! Oh, no, això sí que no ho perdono! jaja
Anna!!! ets la cuinera oficial de la Penya Bogarde!!!!
ResponEliminai la Núria Feliu ahir va apareixer al Polònia de TV3 en plena forma.
benvinguda al bogardisme!!!!!!
Anna,
ResponEliminaafegim que un dia d'aquests apareixeras en el blog preparant la bona cuina equilibrada, ecològica, sana i suculenta de la Penya.
PRESIDÈNCIA
em sembla pistonut que la bona cuina ciculi per la penya, de l'amor ja n'hem parlat molt i ara toca entaular-nos pistonudament.
ResponEliminaGrumets a mi la proposta de menjar m'està bé per celebrar el gol d'en Abidal i el beure el dediquem a golejador Puyol de la Pobla i per mi: Fet i a la gàbia.
ResponEliminaclopsos clopses clopsis bis a tris dis lisda clumi sila ritailaira zumsa trosla brolinsu dara
ResponEliminaja sabeu que si hi ha cuina jo poso els cigrons i visca el BARÇA
ResponEliminaestic d'acord amb que podem tenir aquesta cuina a ple rendiment i que ben segur pot contrastar amb els disbarats que menja i treu el madridista caní
ResponEliminaSou bons de paladar i d'espinada recta
ResponEliminam'apunto a la bacanal pintada amb el millor pintallavis de tot el tocador
estruquet, si dines que no sigui a prop meu, allò va ser maco però va acabar malament i ja ho saps prou el motiu
i el barça barçeja barçejant barça
preparem un dinar i aixi ja no tinc motiu per fallar i porto la bossa plena de marisc fresc de la plaça de Cuba.
ResponEliminaEl diumenge us trobeu per veure el partit? Acabo de guipar les fotos i la festa que feu em fa enveja i les dents d'aigua
Una cosa més sobre en Pepe i el Madrid...
ResponElimina¡¡¡Voleu deixar-vos de tonteries!!! que si el Pepe aquí, que si el Pepe allí, que si ara ja no l'estimen que ja no el volen...
¡¡ Bajanades!!!
El Pepe juga al r.m per que és l'únic equip del planeta on pot jugar...
És casa seva...
Es un boig tancat on ha de ser: al manicomi, es a dir a la caseta blanca on han d'anar els ximples...
Nosaltres, a can Barça, els ximples, aristòcrates, burgesos i criminals els tenim tancats a tribuna, els hi donem quatre càrrecs i els hi fem veure que fan alguna cosa pel be de la humanitat i fins i tot els mitjans de comunicació s'ho arriben a creure del tot, però qui mana de debò, qui talla el bacallà som nosaltres: els guerrillers del maquis.
Des de que reparteixen bombons (amb r en comptes de m) a Madrid els ximples pasturem per arreu del camp i fins i tot fora de l'estadi... es casa seva, tenen buffet lliure.
KALIGRUNCHEÑO:
ResponEliminaUSTED NO RESPETA NADA.
PUNTO.
guau nada guau
ResponEliminaHola Chicos, ya ven que los sigo, me quedo con Tobías y su cara de resignación por el turbante que le encasquetaron para la foto, un abrazo grande y sigan creando!
ResponEliminaViva María Cristina!!!!!!
ResponEliminabrutal brutal brutal brutal brutal brutal brutal brutal brutal brutal brutal a cada pas que dono a la penyabogarde més creixo com a persona i com esser humà que volo i volo de pluma
ResponEliminaCuriós aquest Pepe, sembla un extraterrestre però fins i tot es fa estimar. Pistonuda troballa i valent reportatge.
ResponEliminaTeorema de Pepe
ResponEliminaLa presió exercida per una palanca sostinguda per 80 Kg de massa corporal inflada de substàncies dopants damunt d'un dit petit d'un jugador petit d'escasa massa corporal i lleugresa inversament proporcional al pes del cos de l'executor de la trepitjada comporta un dolor dificilment avaluable ja que la unitat de mesura del dolor o dolòmetre no gaudeix d'una fiabilitat empírica i està en fas d'esperimentació. Altrament si apliquem les ones herzianes del crit emès pel jugador trepitjat poden aconseguir una grau d'aproximació important a la magnitut real del dolor.
Conclusió: És motiu de suspensio sine die.
PEPE HA PEDIDO DISCULPAS Y HA DICHO QUE NO HABÍA INTENCIÓN EN EL POLÉMICO PISOTÓN PERO USTEDES SE ATRIBUYEN EL DON DE DER TRIBUNAL, JUEZ Y PARTE PARA MANTENER UNA DUDA QUE OFENDE. ES EL ESTILO BARCELONI-TA SIN TAPUJOS RENQUEANTE Y ABSURDO COMO UN CARACOL SIN SOPA
ResponEliminaguau yo no vi pisotòn pues tendría huesos para morder y no los tengo guau guau guau
ResponEliminaUn saludo a todos ustedes desde Ponferrada con frío soportable, niebla y el televisor dando la tabarra de sobremesa.
ResponEliminaBuscando redes dimos con vuestro blogg y leyendo despacio un poco con el catalán se percibe una idea fresca y animada.
Bierzo Azulgrana
OYE BIERZO: ¿COMO SE PUEDE SER DEL BIERZO Y DEL BARCELONI-TA AL MISMO TIEMPO? ME MOSQUEA QUE EL MANTO AZULGRANI-TA SE VAYA COLUMPIANDO POR TIERRAS QUE MERECEN RESPETO Y NO TANTA FARSA Y DOMINIO DE SPORT Y MUNDO DEPORTIVO. ESTO ES ASOMBROSO Y MERECE UNA CARGA FUERTE DE CALFELITO PARA QUEDARSE DESPIERTO Y FROTARSE LOS OJOS PARA DAR CRÉDITO A ESTE ESPERPENTO QUE ESTAIS IMPONIENDO AL MUNDO
ResponEliminaguau Bierzo es blanco guau
ResponEliminacalmeu els ànims i gaudiu del triomf
ResponEliminam'ha agradat molt el teu blog Marga. Molt i ben senzill i suma el que pot sumar amb botons i arrecades.
ResponEliminagràcies conrad.
ResponEliminaespero que us agradi el meu blog que m'estic modernitzant
ResponEliminala meva adreça està aquí
ResponEliminahttp://margaboschverb.blogspot.com/
també està si aneu a la meva foto de sempre que va directe al blog per si no voleu fer atajos
Marga, hem visitat el teu blog i hem vist que tens un catàleg de bosses magnífic, esperem que aviat vinguis a Premià i per fi tot sigui possible i passis a engrandir la Penya Bogarde en viu, tot i hores d'ara ja ets una bogardiana de ple dret i degudament solvent.
ResponEliminaHola amics:
ResponEliminaAquests díes estic poc a l´ordenador.
Pero vos volia felicitar perque sou maginifics, i mireu el meu marit i jo estem contentísisims de que guanyés el Barça.
Vinga AMUNT BARÇA, FORÇA BARÇA.
Desde Valencia una abraçada amics, Montserrat
Arribem tard pel world press photo d’aquest any, però sé de bona tinta que per l’any que ve es pensa fer lloc a una crònica de com es viu un partit de football proletari i westhamià a Premià. Ni els espies ni les maletes ni en Guruceta podran evitar-ho.
ResponEliminaCom demostra la instantània que heu penjat, Abidal va estar meditant en deixar el futbol i retirar-se a un ashraam amb satyagrahis gandhians, però el Mahatma Gandhi se li va aparèixer en somnis la nit abans del partit contra el Madrid, li va dir que la seva missió estava a Barcelona, i que per demostrar-li que allò que somiava era real marcaria el gol de la victòria.
Qui vol maletins florentinians tenin aliats com aquests?
Colossal Missatger,
ResponEliminaveu en off del blog,
espectre sideral,
home alt i capfoguer,
domini lluminós,
sageta al vent,
calma i repòs,
serenitat i liquidesa,
rubí i maragda.
Oh Missatger!
Reialme del bé i la pau,
font de les entranyes,
cor batent que marca
el ritme de les ones.
Alt i robust,
home de mar,
home de bosc.
Que el teu missatge,
missatger,
arreli en tots
els confins de la terra.
Força i esclat
a can Bogarde.
Que reculin els botxins
que el món ja no és seu.
Pas ferm i via oberta
als que estimen la capa
de la terra erma
i el foc a la riuada.
Volcà que fumeja,
closca que es tanca,
cigar que es fuma.
Colossal Missatger,
veu de la riada.
Escuma i sorra,
molsa i falguera.
Vagi endavant,
bandera,
vagi endavant
Missatger de la terra.
yo francamente no esperaba una retahila de insultos como los que me ha propinado el supuesto madridista, supongo que la mayoría de los que leen o escriben en este blog no se darán por aludidos cuando semejante maleducado emite con su lanzallamas un sinfín de improperios como los que acabo de leer.
ResponEliminaPanotxa és com coneixen el nin de Bunyola que diu visca el barça cada volta que entra al bar del centro.
ResponEliminadedic al Panotxa aquest escrit i us anim per venir a Bunyola, sota muntanyes, al cor de Mallorca.
Podau coneixer Panotxa i segur que el fotreu bogardico.
Aquest Panotxa podria ser un bon bogarder: Laura, passa-li l'adreça del blog, no?
ResponEliminaSolidaritat amb els amics de "Bierzo Azulgrana", víctimes dels atacs madridistes i tobiïstes!
ResponEliminaSalutacions a "El Panotxa".
JOHN CARLIN (EL PAÍS) o la teoria del maquis i l'exercit...bogardisme en estat pur...
ResponEliminaJOHN CARLIN FÚTBOL
La guerra civil por otros medios
- "Es un hijo de puta, pero es nuestro hijo de puta". Lo que decían en Washington de los dictadores latinoamericanos en la guerra fría.
Esta semana se celebró en El Salvador el aniversario del final de una guerra civil que cobró 75.000 muertes. Veinte años han pasado desde que se firmaron los acuerdos de paz, pero, como dijo Fernando Palomo, un célebre periodista, durante una conferencia el jueves en la capital, San Salvador, el país sigue profundamente dividido. Palomo no se refería a unas polémica declaraciones del presidente tres días antes en las que, según algunos, había innecesariamente reabierto las heridas del pasado. Se refería a un evento -también polémico- celebrado 24 horas antes a 8.600 kilómetros de este pequeño país centroamericano y que había hecho olvidar casi por completo las palabras del presidente de la república. Se refería al partido de la Copa entre el Real Madrid y el Barcelona. "El Salvador", afirmó Palomo, "se encuentra más dividido que nunca... entre blancos y azulgrana".
No exageraba. El país se detuvo cuando comenzó el partido; el tráfico en las calles, inexistente; los puesto de trabajo, vacíos. Recordaba a otros tiempos, cuando las Fuerzas Armadas imponían toques de queda o corría la voz de que avanzaba la guerrilla. Todos se encerraban en casa. Pero ahora, ya pasada la Guerra Fría, ya atrás los violentos cruces entre izquierda y derecha, el peligro era meremamente virtual: residía en las pantallas de televisión. Es verdad que la rivalidad Madrid-Barça es soprendentemente intensa en El Salvador, que ha provocado varias peleas y una vez hasta un muerto, pero en este caso el temor general se centraba nada más que en la posibilidad de que un gol matara a tu equipo o -si eras blaugrana- Pepe matara a Messi.
Hubo ciertos paralelismos, eso sí, entre el partido del miércoles y la guerra civil salvadoreña. Quizá ayuden a explicar por qué aquí se viven estos lejanos enfrentamientos deportivos con tanta pasión. El Madrid recordaba, de cierta manera, al Ejército; el Barça, a la guerrilla.
Las Fuerzas Armadas, en aquellos tiempos, se habían construido a base de muchos cientos de millones de dólares y las cabezas pensantes que dirigían la estrategia militar -"los putos amos"- eran extranjeras -no, no de Portugal; de Estadso Unidos-. La guerrilla era un fenómeno más bien autóctono; tanto los guerrilleros de a pie como los comandantes eran orgullosamente salvadoreños. Y había notables similitudes también en, por decirlo de alguna forma, el estilo de juego.
El Ejército pasó buena parte de la guerra encerrado en sus cuarteles, esperando la oportunidad de lanzar contraataques. Cuando entraba en territorio guerrillero, sus movimientos solían ser torpes, laboriosos y previsibles. Los guerrilleros fluían por el verde terreno salvadoreño como peces en el agua. Tomaban la iniciativa, buscaban los flancos débiles del enemigo, atentos siempre a posibles ocasiones de penetrar sus murallas defensivas. Tal fue la frustración de las Fuerzas Armadas que recurrían, con triste frecuencia, al terrorismo de Estado.
ResponEliminaPese al mayor número de bajas del lado de las Fuerzas Armadas, el resultado final fue un empate. Pero, tras los acuerdos de paz de enero de 1992, se dio un nuevo y muy criticado fenómeno: la impunidad. Salvo algunas leves sanciones impuestas a soldados que seguían órdenes, los que mandaban -los responsables intelectuales de las atrocidades- no sufrieron ningún castigo. Para ellos, amnistía general. Y por eso ahí siguen los viejos generales, ricos, gordos y felices en sus mansiones, quizá sin enterarse siquiera de que en el resto del mundo su imagen está por los suelos.
Claro -que no nos interpreten mal-, aquí acaba todo paralelismo con la rivalidad Madrid-Barça. Solo se trata de fútbol. En el campo de juego, al menos, no hay muertos. Los salvadoreños que han elegido ir con el Madrid o con el Barça no corresponden en absoluto con los que apoyaban a un bando u otro. Que exista hoy una polarización en El Salvador entre blancos y azulgrana representa, pese a muchos problemas nacionales que quedan por resolver, un saludable avance. Nos recuerda que si el fútbol es la guerra por otros medios bienvenido sea.
¡¡¡ADELANTE MAQUIS DEL BIERZO!!!
ResponEliminaEncertats els articles del Pais i continuació...
Madridista !! ¿no te n'adones que estàs en el bàndol equivocat ??
La Federación de Guerrillas de León-Galicia
Artículo principal: Federación de Guerrillas de León-Galicia
El Pico de la Aquiana y a su falda Montes de Valdueza en los Montes Aquilanos.
Mientras en Francia los exiliados se organizaban para combatir al nazismo, en España se fueron articulando grupos guerrilleros conformados prácticamente en exclusiva por huidos. El más importante de estos grupos fue la Federación de Guerrillas de León-Galicia, que más tarde los comunistas tomarían como ejemplo para poner en marcha las Agrupaciones Guerrilleras. Esta organización nació oficialmente en la primavera de 1942, año en que se celebra su congreso fundacional en los montes de Ferradillo (Montes Aquilanos), cerca de Ponferrada. De carácter expresamente pluralista, integraba en sus filas a socialistas, cenetistas, anarquistas, ugetistas, comunistas y combatientes sin militancia definida. Una de las normas establecidas desde su formación fue la prohibición del proselitismo, a fin de mantener la armonía entre las diversas tendencias políticas.
Las montañas asturianas, uno de los escenarios de actuación de la Federación de Guerrillas León-Galicia.
A lo largo de 1943 la Federación resultaría bastante castigada en los diversos enfrentamientos que mantuvo con fuerzas de la Guardia Civil, la Policía Armada y el Ejército. El 1 de abril editaron el primer número de El Guerrillero, órgano de expresión de la Federación que alcanzaría en ediciones posteriores una tirada de trescientos ejemplares, imprimidos clandestinamente en Santalla del Bierzo (El Bierzo-Leon). Hasta este año, en que nace el Comité de Milicias Antifascistas de Asturias, era la única organización guerrillera en toda España. En el resto del país la actividad guerrillera la protagonizaban partidas de menor entidad organizativa. A partir de 1944 la creciente influencia comunista imprimiría un giro a la marcha de la Federación, orientándola hacia actividades de cáracter más ofensivo. En 1945 se transformará en la IV Agrupación Guerrillera.
Su actividad estuvo presente en los montes de León, oriente de las provincias gallegas, zona de El Bierzo y la Sanabria zamorana. Famosos guerrilleros fueron Manuel Girón y el anarquista Marcelino de la Parra.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaés encantador de llegir tot aquest llibre d'història, la meva bossa podria omplir-se de libre així, pregunto si son grossos?
ResponEliminamacos, entreu als meus blogs que també soc blogarie des de fa un dia
el meu blog està si marqueu damunt la meva foto i surt pantalla on està enllaç i veureu que en tinc un de bosses i un de Barça
amigos del Bierzo Azulgrana, bienvenidos a la que ya es vuestra casa y no le deis importancia al que firma Madridista i su perro, desde el inicio del blog que sigue manteniendo el mismo discurso cutre i casposo, al mejor estilo madridista. lleva años sufriendo y lo que le queda ...
ResponEliminadisfrutemos con nuestro Barça i os esperamos en este Blog, un saludo a todos ...
Al rival el veig molt tocat...
ResponElimina