Dimensió Desconeguda. Octubre 2011.
La Penya Bogarde es renova i augmenta el seu virtuós argumentari al servei d'una causa que transcendeix les coordenades socials i polítiques, traspassa els tripijocs esportius mercantils i constitueix el paradigma del retrobament entre l'esperit i la matèria. Alimentats de fortes dosis de cervesa termodinàmica, presentem els germans Xucrut. Cosme Xucrut i Artur Xucrut s'incorporen al cos tècnic del bogardisme i prometen les mil i una alteracions de la realitat per tal de forçar la més gran de les temporades. Acostumen-nos a les novetats de l'eter.
Jeroni Talarn, a la fotografia de l'esquerra, ha trucat a la porta del despatx del consell suprem del bogardisme. El doctor Talarn ha mostrat les seves credencials i ha convençut la junta. Talarn s'estrenarà en les seves tasques de mesmerisme elèctric abans del partit front el Mallorca.Els despatxos del bogardisme treballen de valent i apliquen solucions dràstiques que revolucionaran la cosmologia esportiva.
El nou camí del bogardisme.
Els periodistes
El nou camí del bogardisme.
Els periodistes estan posseïts
i experimenten un estat de shock.
(Pilsen Urquell)
Ja sabem on es troba
l'ull malmès de Tito Vilanova...
(Cruzcampo)
Ja sabem on es trobal'ull malmès de Tito Vilanova...
(Cruzcampo)
El secretari volador de la Penya Bogarde
en el seu viatge alat cap al futur...
(Alhambra)
en el seu viatge alat cap al futur...
(Alhambra)
Por, temor,
terror, artrosi,
indigestió, trauma,
malifetes...
Espirals.
Espirals.
Espirals.
Hem guanyat. 0-1. Matem el temps. On hi havia una guardiola ara hi ha una vila nova i emergent. El nostre avui és l'avantsala d'un demà encapçalat per el ceptre urgent de Tito Vilanova. Avui. Aixelles suades, sang, misteris de l'alhambra. Xiprés i esvorancs: Granada. Nit d'espirals i misteri.
Neix un mite: Cuenca. A partir d'ara "Conca". Heus aquí que en Xavi il·lumina el camí i la clava neta i fugissera (imatge de l'esquerra, el porter del Granada). El laberint es desferma. Llamps, trons, arenes bellugadisses, sauris, aranyes, serps, focs, intermitències de cuca de llum. Una nit frondosa, abismal, perduda. L'espiral augmenta. Les sagetes van i venen. Venen i van. Cervesa.El submón s'obre en canal i apareixen follets alats, criatures de la setena dimensió, poetes argentins, metafísics apuntadors, gent amb teranyines, alcaldesses etèries, mussols, funcionaris narcotitzats...Tito Vilanova planeja un cop mestre. Compàs d'espera. Tardor. Boira. Estrelles. Sismògrafs avariats. Caleidoscopis. Pastilles lisèrgiques. Ultratruita de patates. Un planeta es posa a funcionar i ens demostra que hem arribat a Vilanova...LA DIMENSIÓ DESCONEGUDA.
Tempesta sense got d'aigua.
Sifò. Heura amb dracs. Resclosa. Inclemències.
La vella Masia. l'etern Tito Vilanova.
Això m'agrada molt!
ResponEliminaMetafisica de la grossa. Enhorabona.
Nino, nino o Tito, Tito, és la banda sonora de la dimensió desconeguda.
ResponEliminaM'agradaria que la direcció de la penya o l'il.lustre Sr. Kalikenyo em definis aquestes paraules:
Bogardisme,Bogardeja o Bogardejar
Bogardenc,Bogardot, Bogardolic,Bogardelló, Bogardar,Bogardix,Bogardum,Bogardisme,Bogardau, Bogardasort, Bogardamunt,Bogardavall,Bogardero, Bogardevol.
Caldria fer una Bogardepedia.
Crec que en Pep avui ha tingut un encreuament de circuits. Ha pensat: "l'any 73 va debutar en Cruyff a Granada, a qui podria fer debutar jo avui?" I ha pensat en Cuenca un altre cognom de sis lletres que comença per C. Em temo que fins aquí tota similitud, però igualment molta sort per aquest noi i que no acabi com el Lucendo, que en Cruyff és molt idolatrat però també las havia fet de campionat (no de lliga).
ResponEliminaLa paraula "metafísica" la tinc amb copyright, o sigui que vaig a parlar amb en Teddy Bautista per començar a negociar drets d'autor.
(Primer de tot un parentesi:
ResponEliminaPer no repetirme com l'all i oli, molt sincerament convido al Sr. Ramis, i companys a llegir el meu darrer missatge i l'estessa de ma que he deixat a l'anterior post...)
Tornem a començar.
Ara no soc l'unic que es mou sota els efectes del Tramadol !!.
¿Qui ha possat Tramadol a l'aigua miraculosa? ¿Qui ha dopat els meus KaliKenyos?
Xino-Xano: bogardeixo de fa temps i encara no en se gaire de bogardades, el que sí puc afirmar sense por a equivocar-me es que, de la mateixa manera que el barrufets, barrufen, nosaltres bogardejem bogardades.
De fet quan un colectiu es mou en la revolta no és tan important com ha començat si no seguir l'instint.
I ser bogardenc és el més proper que he experimentat al voltant del meu instint.
L'escala de cargol, el mateix cargol, la galaxia i la projecció del fetus i la mateixa orella per fora i per dins.
Un remolí, la borrasca i l'ull de l'uracà. Una mànega d'aigua i un cap de fibló a Mallorca: Això és bogarde... el gest de relligar una cigarreta feta a ma, el cordill del telèfon, la barrina i la cua del porc... quan creus que ja s'acaba... torna a començar.
Això es bogardejar.
La rosca de la bombeta i el vis mascle i la famella, enroscats i relligats.
La corda després de passar pel 8rapel·lador de l'escalada impossible.
El remolí del cabell i el moviment de la baldufa.
Tot això és l'ESPIRAL bogardenca.
Gràcies senyor Kalikenyo, m'en vaig a bogardar que fa estona que mestic bogardan.
ResponEliminaBona Bogardenca nit a tothom.
Sigo leyéndolos, amigos míos, y animándolos a no bajar los brazos ni las voces alentando al gran Barsa. La fiesta poco a poco está organizando para proclamar al campeón de todos los clubes.
ResponEliminaAbrazos mil.
nino, nino, tito, tito, nino, nino...entrem a la dimensió desconeguda.
ResponEliminaEsquisida música la que ens proposa el senyor Xino-Xano.
Cal dir que portem tres partits dins de la dimensió desconeguda i francament no s'hi està pas malament. Ocasions a dojo, emoció, punts... la cosa va començar entre cerveses amb el Pilsen, després va continuar amb les Cruzcampo de Sevilla i la cosa no s'atura amb les Alhambra de Granada. Nosaltres aportem l'Estrella i la Sant Miguel i, ben aviat, la Moritz a tot drap.
Company Òscar,
no és estrany que algun dels nostres comentaristes hagi emprat el qualificatiu de "metafísica" per caracteritzar aquest article. Però si cal presentar denúncia per usurpació ens haurem de remuntar als clàssics de la filosofia (Martí Filosia, per exemple) per tal de litigar sobre el mal ús del terme. Ja té prou feina el canari Teddy per que no vagi a la gàbia.
Julio:
La nova dimensió del bogardisme requereix altes dosis de poesia...ànims!
Puro Kali:
Cal suposar que Ramis i tú podreu anar a prendre cerveses junts i segellar la pau de Montuïri.
PAU!
ResponEliminaNo feia ni falta demanar-la... jo sóc pacifisata convençut amics!
La resposta pel Sr. Kalikenyo i la resta és a l'anterior entrada del blog.
Del partit d'ahir, només un comentari en forma de resultat: Granada 0 - Equip-que-ja-no-és-el-que-era 1
Bon dia Bogardians.
...entrar a la dimensió desconeguda no vol dir "deixar de ser l'equip que era", senzillament vol dir que entre la revolta i el futbol existeix un domini molt interessant caracteritzat per l'alteració de les lògiques del temps i de l'espai. Ara el visitem sense oblidar els nostres reptes socials i esportius...
ResponEliminanecessitem fer una campanya per recuperar la vella Masia, podria ser el gran objectiu de la indgnació bogardera, no?
ResponEliminamola la metafísica!
ResponEliminaSr. JOAN ESTRUCH:
ResponEliminaUn remolí traidor sem'ha endut la parella de ball....
Estic deslliuriga't.
Ahir m'adormia a la segona part i m'he distret, ¿valia la pena deixar-la per una segona part més feixuga que el Tramadol ?
Com li deia a l'altre dimensió ara, si ella ho desitja, evidentment, dic...podrà vosté ballar tangos , sardanes o el que li plagui amb la nostra estimada Escarlett i , es clar, sempre que a ella li plagui.
Li recordo la meva recomanació: escrigui vosté un poema i prepari un bon ram de margarides.
A ella:
" torno a Granada,
torno a la meva llar...
el temps va molt a poc a poc
encara falta temps pel final del match
els aficionats dormen a la graderia
mentre que pel marcador simultàni
feblement s'escola el gol"
(lletra inspirada pel cantautor
Miquel Riera Seca de Vell).
crec que hauria de tornar en Baba
ResponEliminaCert, en Baba va anar molt bé quan vam passar del Reikjaard al Guardiola i ara que passem del Guardiola al Tito, anirà -com diria l'Estruch- "pistonut".
ResponEliminaMetafísica pura i dura!
ResponEliminaQuina entrada mes aconseguida!!
Escolta, açó poder es un mal d'ull que ens han fotut... jajajaja... cal dir que la metafísica no podrà resoldre el dilema poder si busquem algún bruixot...
Sort del Xavi.. el que ens van fer patir.. collona!! mentre els madridistes ja es feien foc a les mans... de tan fregar-les...
Bó, un partit de patiment.. tampoc és per esperar la gota freda... confiarem com sempre amb els nostres... no siga que es relaxen i ens facin patir més del conte...
ens tenen tan mal acostumbrats que qualsevol variació ens possa el AY al cos!
Aviam si Messi ens deleita una mica... pobre, el que s'ha hagut d'escoltar els últims dies...
en fi.. bona metafísica aplicada, aixó és el que volia dir...
Ah, i es clar! força Barça i petons des d'el meu raconet del mediterráni.
En Baba està sempre amb nosaltres. A un avatar com ell no l’atura res. Ni tan sols la cartera de Don ACS, el dit d’en Mourinho o els gossos faldillers.
ResponEliminaA més, li encanta el bogardisme. N'està més que tip del sandrinisme. Com diu textos sagrats hindús, quan el domini dels malvats porta el caos al món (sandrinisme) ve un avatar i porta la justícia social.
Jai Funky Baba!
Visca la dimensió desconeguda!
A distancia sigo alentando al Barsa...!!! El ojo fue colocado en un actor argentino que lamentablemente no recuerdo el nombre, a lo encontrare. UN ABRAZO
ResponElimina¡¡¡ Córcholis !!!
ResponEliminaOrando estaba en mi reclinatorio con el transistor en la oreja y venga sufrir en posición genuflexa.
Gol de Xavi.
Mi cuerpo no da para disgustos tras la debacle del Racing contra el Español.
¿Julio? ¿Julio? Regresa a mi vera, pues oraciones y poemas tenemos que compartir y cervezas fransiscanas que tomar.
¿Julio? ¿Julio?
Oh...
ResponEliminaArnau,
Xino-Xano,
Òscar,
Kalikenyo,
Julio,
Ramis,
Adell Comodor,
Arnau,
Anònim,
Gala,
Missatger,
Lapislazili,
Fray Berengario...
Estem tots en un espiral metafísic...
No temamos,no existe ninguna dimensión desconocida ni ninguna espiral que pueda abducir a este Barça.Bien es cierto que estamos recibiendo algún tipo de vudú o magia negra que nos está dejando diezmados en lo que a plantilla se refiere.
ResponEliminaNo nos preocupemos del resultado contra el Granada,acordémonos del Real Madrid del minuto 89 o minuto 92 donde conseguía la victoria por 1-0 in extremis en su feudo.Los grandes equipos como el Barça,están preparados para todo tipo de visicitudes.Al final de la película veremos una vez más a los jugadores del Barça levantando copas bien merecidas.Un fuerte abrazo a todos los bogardianos.
Que guapos se ven todos!!!
ResponEliminaMe alegro que hayas ido a mi blog de premios, así puedo conoceros.
Te dejo la entrada de mi blog...
http://bordandosuenhos.blogspot.com/
Besitos en el alma para todos...
Scarlet2807
scarlettttttttttttttttttt!!!!!!!
ResponEliminascarlettttttttttttttttttttttttttt!!!!!
TELEGRAMA BLANCO:
ResponEliminaPRIMERA PAETE
REAL MADRID 3
VILLAREAL 0
DESPAMPANANTE REAL MADRID
EL MEJOR DEL MUNDO
AÚN ME RÍO DE LA PENA DE AYER DEL BARELONI-TA
LUEGO HABLAMOS...JAJAJA
guau goles a hueso
ResponEliminaguau
ESTOY EN PLENO SUBIDÓN
ResponEliminaGOOOL
GOOOOL
GOOOOOOL
EL REAL MADRID ES PURO FUTBOL
SUBIDÓN
TENGO UNAS GANAS INSAVIALBLES DE TENER AL PELELE BARCELONI-TA ANTE LOS PIES DE LA ARMADA BLANCA
SUBIDÓN
Guau subi subi guau madrid molón
ResponEliminaUN PLACER...COMIENZA EL SEGINDO TIEMPO...
ResponEliminaESTOY CON LA RADIO EN UNA MANO Y EL P.C. EN LA OTRA.
OS AMO BARCELONI-TAS
guau hueso amarillo guau
ResponElimina...EL ENCUENTRO CONCLUYÓ CON UN 3-O PERDONAVIDAS, PERO DE COLOSO DE RODAS...
ResponEliminaESTAMOS A TOPE.
SALUDOS AMIGO RAMIS, PUES SOMOS GOLFOS TÚ Y YO Y MI PERRO TOBÍAS
hola guauuuu
ResponEliminaramis soy también tu perro si quieres
guauuu amo Ramis
guauuuuu
Chicos, tengo una duda, ustedes hinchan por el Barsa? ja ja ja.
ResponEliminaLapislazuli, el actor no es argentino pero tampoco recuerdo el nombre, Abrazo para todos.
Bon dia i bona hora, amics Bogardians!
ResponEliminaAhir vaig veure un Madrid enxufat. Els varen sobrar 60 minuts de partit. Jugaren més aviat que la majoria d'equips d'Europa. I qui diu Europa, diu el món. Com el vostre estimat Barça, també és l'equip-que-ja-no-és-el-que-era, però en sentit invers.
Mentres el Barça segueix immers en cavil·lacions metafísiques i inauguracions Qatarines vàries, hi ha altres equips que s'entrenen, que corren, que treballen la tàctica i que es prenen la Lliga i als rivals seriosament.
La llegendària humiltat blaugrana comença a perdre pàtina. No serà el fins ara disimulat complex de superioritat el que us ha fet baixar el pistó?
Des de que Tito va perdre l'ull que les coses us van tortes ;-) Però no és per culpa seva. Ni tampoc per culpa de que Messi hagi tornat suspendre segon d'ESO, no... Es que els altres equips també juguen i no sempre arbitra Iturralde.
Bones ones i pau per tothom!!!
PD: Madridista... ¿golfos?... ¡Un GolfoGTI es lo que eres, bandido! XD
L'actor és el Ernest Borgnine de jovenet:
ResponEliminaes.wikipedia.org/wiki/Ernest_Borgnine -
El Real Msdrid trabaja duro, calla, concede espectáculo y ya no tiene rival. Vestuario unido, todos iguales, Mourinho super-clase. O sea matemáticamente el mejor equipo del mundo. Inversamente proporcional es la caida en picado del Barça en juego, en resultados y en crispación ambiental.
ResponEliminaVaja, el clan d’aquest oximoron amb potes que és ser un bogardista madridita està molt crescut. L’equip que treballa, que estudia al rival, que meravella a la galàxia amb el seu futbol... M’agrada perquè em sona a història ja viscuda. Tots sabem com acaba aquesta pel•lícula.
ResponEliminaSalutacions al trío Los Panchos i que festegin ara el seu moment de glòria, perquè mentre estiguin don ACS i el del dit màgic no guanyaran res.
todo encaja:
ResponEliminalo que mando al Real Mdrid en un pozo ahora se repite pero en el Barça:
shakira.piqué
fotos de victor valdés modelito 100
separación Puyol-chica
trenzas de coyote Pinto
bojan al carajo
tatuajes Alves
humos Messi
el lío de Qatar
show laporta
tribunales
recalificaciones de terrenos
o sea:
crisis y fin del chollo
Ramis ha inventat un binomo impossible: el bogardomadridisme.
ResponEliminaImpossible com fer ensiamades a Chamartín.
No hi ha recepta possible per aquest menjar.
Aquesta lliga serà emocionant. El Llevant encara ens posarà les coses difícils.
ResponEliminaPantera, aixeca'ns la moral de victòria!
Missatger i Ferran Adrià, tranquilitzeu aquests ànims taxidermistes tractant d'ajuntar parts impossibles... jo només estic de visita, no crec que se'm pugui considerar un Bogardià. Tot i això, si ser Bogardià és, com he llegit per aquí, ser elegant i ben parit, jo sóc un gran candidat.
ResponEliminaA la propera ronda convido jo, que us veig molt afectats per la manca de guspira del joc blaugrana.
Amunt els ànims que prest us enfronteu al MALLORCA a la Lliga i a l'equipàs aquell dels rossos a la Champios i com us deien a primària: USTED NECESITA MEJORAR.
Gràcies, Pedro Ramis. Però, hi ha algú més?
ResponEliminaRamis manipula amb tosferina i enveja combinades
ResponEliminaaquest Barça espiralitzat ens portarà bones noticies. Els espirals es tanquen de manera infinita. Es tanca l'espiral dns d'un domini gloriós. Com a les pelis clàssiques, els bons acaben guanyant.
ResponEliminaMourinho porta uns dies imitant desesperadament a Guardiola però no li surt bé. És massa forçat. Patètic! Està enamorat de Guardiola i voldria ser com ell. Però li falta un detall impotant: Karanka no és Tito Vilanova, només és un androide enganxat a un microfon i amb un MP3 a la ranura que li han incrustat a l'esquena.
La nova fase del bogardisme es posa molt interessant. Blanc i negre. Cervesa. Tenebres. Boira. Profunditat. Un món paral·lel?
ResponEliminaEl peix-pop perdut en el garatge del Bernabeu:
ResponElimina"Pedro Atienza"
"Tobías Ramis"
"Fernando Ramis"
"Tobías Ramis"
"Tobías Atienza"
"Madridista"
La guerra dels clons?
Fora de joc, tarja vermella i sanció.
Visca el Llevantça!
hòstia tius! això és massa...tiuuuuus!
ResponEliminatius! Massa, massa, tiuuuus!!!!
Germans Xucrut jolies quin parell, ara si que el bogardisme trenca tots els motllos.
ResponEliminaEls Xucrut portaran sort!
Que bo! Impossible res millor.
En Talarn no l'acabo d'ubicar a la Penya però els germans Xucrut ja són paraules majors. Podrien jugar si es fitxen en el mercat d'hivern.
ResponEliminaNotablement pistonuts els dos. I vull dir una cosa al Tobías Ramis: teniu la sindrome de messidependència i ara us columpieu gracies als calerons del Pérez que cauen fort a la bossa dels rivals.
Ei companys. Fa uns dies que estic desconnectat però veig que tenc un bon substitut mallorquí. No em negareu que vos ho passau molt bé amb ell. Hi ha hagut qulque moment que he passat una mica de pena, però veig que tot torna al seu lloc.
ResponEliminaSalut Bogardians i Bogardianes. Tornaré aviat.
Esmena: Figueres i Gorina, crec que l'heu cagat, l'actor no és ERNEST BORGNINE. És el Gordon de Jim West:
ResponEliminahttp://www.pjfarmer.com/woldnewton/WWWest.htm
suposem que no abandonareu la Bardot, la Bellucci, les mosses de Twin Peaks, els homes benparits com el Tom Waits i en Louis de Funes....mentre esteu a la dimensió desconeguda...oi xatos?
ResponEliminaEspero veure els Xucrut Brothers amb la samarreta del Barça REFORÇANT la segona volta
ResponEliminaGermans Xucrut...
ResponEliminaFriso per veure les seves rematades de cap... mentre un la pentina l'altre la clava...
Però tinc un dubte... Son dos que valen per un o un que val per a dos?.
Si els posem a la alineació de l'equip ¿Son u o dos?
Esperem que el secretari retratista les vesteixi de blugrana i pugue gaudir de les seves combinacions. En Tito ja decidirà la corresponent ubucació del duet Xucrut en el camp...
ResponEliminaSenyors, el mesmèric Jeroni Talarn és l’actor Kevin McCarthy a La invasió dels ultracossos.
ResponEliminaFaig avís pel següent motiu: és probable que Mesmèric Talarn hagi ofert la seva ajuda inestimable per descobrir els ultracossos sandrinistes que intenten infiltrar-se en el bogardisme còsmic i boletaire. Els ultracossos dupliquen éssers humans, matant els originals i construint a continuació societats sense conflictes ja que acaba existint un únic pensament, el seu. De fet, la teoria que tenim a Twin Peaks és que són una metàfora del neoliberalisme, però ho deixarem per un altre dia.
En qualsevol cas, atenció a les novetats que pugui oferir en Jeroni Talarn.
Ultracossos sandrinistes go home!
Està clar que la revolta bogardiana es pren un interludi sensorial de gran profunditat coincidint amb els dies de difunts, castanyes, panallets, mistel·les, xarel·los, moscatells i ratafies (a can Bogarde ni rastre de Halloween's de supermercat).
ResponEliminaLa deriva metafísica del bogardisme portarà energies corporals, mentals i gasioses.
No oblidem les malifetes de l'establishment petropoderós i mesquí, però -francament i vist el panorama- aquest tombant espiritual i para-sensorial ens pot anar de castanyoles.
Sense renunciar als tresors que anem acumulant (insurreccions, bon joc, cinema, gendarmes agradables, belleses de tota mena, poetes, alcaldesses, cuiners, frares, fumadors, cantants, remers, gent de bon tracte, etc.), noto i sento una agradable horabaixa tenebrosa i fina, agradable, transparent i fisca al mateix temps, ambivalent i substancial.
Sento i noto la crida d'un paradís incert de la dimensió panteïsta que habita darrere de cada penyista.
Aquests nous elements que ara ens visiten (germans dobles i siamesos de gran camisa, secretaris voladors, mermeristes de carrera, homes de tres ulls...) ens portaran els antídots necessaris per continuar la travessia, la resistència, la revolució, la lliga, la copa, la champions, les botes d'or, la felicitat i la desitjada societat de l'oci i la piscina comunal.
Anem per el millor dels camins. Sumem nous actors. Edifiquem la gran cooperativa de les ànimes.
Endavant les atxes. Benvinguts germans Xucrut!
Buenos días,
ResponEliminaando ajetreada y me desayuno con esta sorpresa, mayúscula como un tren. Estaba alejada de vuestro blogg pero picoteando la red he vuelto al redil. Ya os conté que una de mis colegas catalanas que trabajan en Madrid me había recomendado la página de Bogarde para ver desde otro prisma el circo del balón. No se si voy a meter la pata pero debo entender que ahora se trata de captar una cierta concordancia entre el futbol y lo oculto y desconocido ¿Acierto? La verdad es que pese a mi desconocimiento de vuestras claves de lenguaje en grupo, las imágenes en blanco y negro me han disparado la risa. Al ver esos gemelos mutantes o el ingenioso hombre volador llego a la conclusión de que si algo os caracteriza es esa capacidad de imaginación y de ocurrencia que otorga a este blogg un largo trayecto. Lo más difícil ya lo habeís logrado: La frecuencia de edición y la variedad temática. Pero lo más importante, sin lugar a dudas, es toda la desmitificación del circo del futbol que estais elaborando con materiales originales y ese entusiasmo que nos contagia.
Ánimos a toda la gente de Bogarde.
Precioso blog, te sigo...
ResponEliminaBesitos en el alma
Scarlet2807
desde Chile un saludo
ResponEliminaImpresionant xarxa internacional del bogardisme: Xile, Argentina, Ses Illes, País Valencià, Madrid-Siñériz, Premià de Mar, Llançà, Gràcia, Girona, Twin Peaks, Blogolada, Euskadi...Això va a més.
ResponEliminaEls darrers...des de Xile! Els propers, veient l'impacte dels germans Xucrut: Des de Saturn, com a mínim!
Benvinguts a la gran festa de la revolta bogardiana!
Bon migdia,
ResponEliminaVist el que apunta el comentarista MISSATGER, jo em vull reservar hora per anar al mesmerista Talarn. Ja tinc ganes que s'electrifiqui la meva carn i que el meu gros cos leviti com un ocell de foc. Espero poder ascendir al cel en companyia de Núria Feliu.
Vull fer una acotació sobre la meva esfillagarsada vida sentimental. Com sabeu em vaig casar amb una dama maca i ben pintada, varem adquirir un niu d'amor sota un fanalet a Montuïri (Mallorca), ens vam anar apartant l'un de l'altre, vaig temptar fortuna amb altres, em va posar la campaneta a cent per hora na Roser Bots, vaig intentar prendre al calixtenyo la seva flamant acompanyant Scarlata Johansonia i ara vaig una mica despistat per la carretera. Vist el panorama, jugo les cartes guanyadores i em declaro aspirant a ser el marit de Núria Feliu.
Tornant al tema del mesmerisme, espero que el mesmerista Talarn pugui entendre que la sessió que demano inclogui la meva anhelada parella.
¿De que va esto del mesmerisme? O quizás es algo only-barcelonistas y los demás nos rascamos la nariz. Tal es la prepotencia que gasta lo barcelonistillo que a veces os montais a guasa las cosas más raras para que el mundo real no pueda entrar en vuestro jardín. Venga: ¿qué diantres es el mesmerisme? Abran la puerta, limpieza, trasparencia, aire.
ResponEliminaScarlet...ets SCARLETT?
ResponEliminamadridistes; això vostre ja fot una mica de pudor de corrupte premsa xungosa i bordeta.
El Pantera us fotrà un caponet!
mesmerisme:
ResponEliminahttp://es.wikipedia.org/wiki/Mesmerismo