LA SANITAT EN PERILL. RETALLADES I TISORADES A DOJO. APUNT SOBRE TENNIS DE TAULA I RESSENYA DE L'OBRA DE KANT

El tema de la sanitat està delicat. La retallada de la despesa sanitària és molt perjudicial. El conseller Boi Ruiz no té limits. Cada dia que passa tanquen hospitals, serveis d'urgències i centres d'atenció primària. L'atur augmenta sector per sector. Una crisi que afecta a tota mena de metges i doctors. Les lluites sindicals, però, tenen un lideratge inesperat de la mà del Doctor William Sbobet.

Aquest magnific doctor britànic és el talent de les xeringues. Sbobet clava injeccions com si fossin banderilles i el seu prestigi va en augment. Malgrat tot, William Sbobet també pateix el retall i la tisorada sanitària i això ha obligat al nostre doctor a liderar el combat sindical del gremi.

Vídeos de manifestació sanitat

1. - Informa sobre vídeosGràcies pels vostres comentaris. Informeu sobre un altre vídeo.Informeu-nos del vídeo ofensiu. Cancel·la

   Manifestació sanitat 1 min - 27 Nov. 2009 Penjat per RTVMallorca youtube.com

   Manifestació Sanitat 14/4/2011 1 min - Fa 5 dies Penjat per edubtt youtube.com

Sens dubte, no és el mateix una sanitat pública sota una monarquia que una sanitat pública republicana. Nosaltres mai hem sentit simpaties per reis o per corones, ni hem estat temptats d'anar de copes amb la realesa. En canvi, nosaltres -com els sindicalistes de la sanitat sbobetiana- apostem per anar de copes amb la bona gent republicana.

Un dels esports més genuïnament republicans i que es practica amb regularitat entre la comunitat sanitària és el tennis de taula, l'amable Ping Pong. Heus aquí la notícia del dia:

El DKV Borges Grup Vall, campió de la Superlliga Masculina

El DKV Borges Vall s'ha proclamat aquest dimecres campió de la Superdivisió Masculina de tennis de taula després de la derrota del CajaSur Priego TM davant el San Sebastian de los Reyes. Una notícia que augmenta el prestigi dels esports emergents. La majoria dels jugadors són doctors en medicina general. Cal dir que Willian Sbobet -Mister Xeringa- és un dels prohoms del noble esport de la taula verda i la xarxa blanca.

Apuntem, a petició del nostre estimat Puro Kalikenyo, una ressenya de la gran obra del filosof alemany Kant. El nostre fumador oficial, a més de fumar, és un inquiet intel·lectual que ens acostuma a plantejar tesis, hipòtesis i -fins i tot- síntesis.

Immanuel Kant (22 d'abril de 1724 - 12 de febrer de 1804) fou un destacat filòsof prussià. Fill d'un modest guarnicioner, Immanuel Kant va ser educat en el pietisme. El 1740 va ingressar a la Universitat de Königsberg com a estudiant de teologia, on va ser alumne de Martin Knutzen, qui el va introduir en la filosofia racionalista de Leibniz i Wolff, i li va imbuir així mateix l'interès per la ciència natural, en particular, per la mecànica de Newton. La seva existència va transcórrer única i pràcticament a la seva ciutat natal, de la que Kant no va arribar a allunyar-se més d'un centenar de quilòmetres quan va residir per uns mesos en Arnsdorf com a preceptor, activitat que va dedicar per guanyar-se el suport després de la mort del seu pare (1746).

Després de doctorar-se a la Universitat de Königsberg als trenta-un anys, Kant va exercir en ella la docència i el 1770, després de fracassar dues vegades en l'intent d'obtenir una càtedra i d'haver rebutjat oferiments d'altres universitats, finalment va ser nomenat professor ordinari de lògica i metafísica. Atret per la teologia i, després, per la matemàtica i per la física de Newton, es graduà i ensenyà a la universitat.

En la seva primera època es dedicà als problemes de les ciències, en relació amb els sistemes de Leibniz i de Wolff; féu diversos cursos de geografia i elaborà una teoria sobre l'origen del sistema solar, recollida posteriorment per Laplace i coneguda per teoria de Kant-Laplace. La dissertació De mundi sensibilis atque intelligibilis forma et principiis (1770) inicià el seu període crític, en què, apartant-se de la filosofia leibnizianowolffiana i incorporant elements de l'empirisme de Hume, anà elaborant el seu sistema, que exposà en les seves obres principals entre les que es poden destacar Kritik der reinen Vernunft ('Crítica de la raó pura', 1781; edició corregida, 1787),^[1] Kritik der praktischen Vernunft ('Crítica de la raó pràctica', 1788), Kritik der Urteilskraft ('Crítica del judici', 1790), i l'important Opus postumum (escrit entre el 1796 i el 1803, que no fou publicat, però, íntegrament fins el 1938).^[1] Màxim exponent de la Il·lustració i pensador extraordinàriament influent als segles XIX i XX, Kant féu balanç del saber del seu temps i es preguntà per què la filosofia, entesa com a metafísica, no havia encara emprès el "camí segur d'una veritable ciència", a diferència de la fisicomatemàtica newtoniana. La resposta a aquesta qüestió constitueix el contingut de la Crítica de la raó pura.^[1]

La vida que va portar ha passat a la història com a paradigma d'existència metòdica i rutinària. És coneguda el seu costum de fer un passeig vespertí, diàriament a la mateixa hora i amb idèntic recorregut, fins al punt que va arribar a convertir-se en una espècie de senyal horari per als seus conciutadans; es compta que l'única excepció es va produir el dia en què la lectura de l'Émile, de Rousseau, el va absorbir tant com per a fer-li oblidar el seu passeig, fet que va suscitar l'alarma dels seus coneguts.