En un mon en crisi, on tot fa pudor a podrit, hi ha un espai on els somnis es fan realitat, on l'olor a gespa humida, suor i rèflex transporta l'ànima de l'antic patidor cap a un nou estat de joia i alegria. El puro es transforma en xumet, la bufanda en pitet, el silenci en joia i l'aborriment en onada.
Al Sr, AntiPuros li demano que concreti: es refereix vostè als puros de tribuna o als KaliKenyos. Tot i ser ambdós puros, no son el mateix. Concreti si us plau.
Un altre cosa: NO A LES SELECCIONS ni d'aquí ni d'allà ni de més enllà. Les Seleccions son al mon del futbol el que la Monarquia es a les estructures socials: Un retràs en la evolució de la raça humana, una patada als testicles de la intel·ligència col·lectiva.
a mi me gusta jugar a la petanca
ResponEliminaEn un mon en crisi, on tot fa pudor a podrit, hi ha un espai on els somnis es fan realitat, on l'olor a gespa humida, suor i rèflex transporta l'ànima de l'antic patidor cap a un nou estat de joia i alegria.
ResponEliminaEl puro es transforma en xumet, la bufanda en pitet, el silenci en joia i l'aborriment en onada.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminasenyor de Mollet, vos sou de pedra picada i de verb poetic. Sou el Neruda del Vallès?
ResponEliminamolt maco el que diu el Sr. de Mollet, però amb això no fem res, o comencem a perdre algun partit o !!! JO PLEGO, DIMITEIXO I M'EN VAIG A CASA !!!
ResponEliminaMonica, perquè no quedem els dies de partit i trempem junts ???
a mi tambien me gusta jugar a la petanca
ResponEliminaEl foc és viu, els bavers possats i la salsa al punt, mullem els calçots i disfrutem del moment, que les coses bones duran poc.
ResponEliminaInspiració retrobada fa ballar els meus dits pel teclat, no patiu que continuaré el meu relat.
ResponEliminaPerdre o no predre, que m'es dona.
mollet, ets dona o què més et dóna?
ResponEliminaQue més dona si ho soc o no. El que veritat importa és seguir guanyant, guanyant i guanyant. Si voleu saber con es perd, pregunteu a can pericu.
ResponEliminavos, Molletià, sou hermafrodita o un mineral incert. Tot i això sou ben rebut als dominis bogardencs.
ResponEliminaestà bé això de la penya
ResponEliminaestà molt i molt bé.
ResponEliminaestà molt i molt bé.
ResponEliminaaixò és jauja
ResponEliminaAl Sr, AntiPuros li demano que concreti:
ResponEliminaes refereix vostè als puros de tribuna o als KaliKenyos.
Tot i ser ambdós puros, no son el mateix.
Concreti si us plau.
Un altre cosa:
NO A LES SELECCIONS ni d'aquí ni d'allà ni de més enllà.
Les Seleccions son al mon del futbol el que la Monarquia es a les estructures socials: Un retràs en la evolució de la raça humana, una patada als testicles de la intel·ligència col·lectiva.
VISCA LA SELECCIÓ ESPANYOLA
ResponEliminaL'única selecció que soc capaç d'aplaudir amb èxtasi orgàsmic es la selecció de patés selectes.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaporc i greixós!
ResponEliminapuro apagat!
nas estripat!
el barça ja no anima la vida i ensopeix molt.
ResponEliminael golf és un esport més atractiu i en Cruyff i el Charly hi juguen plegats.
jo de vostès m'enganxaria a la natació que és comptatible amb un bon porret de maria.
ResponEliminavayan a ver el niño cocodrilo
ResponElimina