El retorn del Tucàn + Els colors del CE Premià + Aviat arriben els Papers Carlets //////// Congrés universal de cambrers / Campions per quatriplicat

Empat insular, un punt i anar-hi anant. El Barça vesteix igual que el C.E. Premià i es distreu davant del poderós Mallorca de Mallorca. 

2 a 2 és el senyal d'un TUCÀN. Recuperem un dels empats més estimats del bogardisme de sempre. 

El Tucàn! 

I per tancar la minicrònica direm que la setmana vinent anunciarem la gran primícia publicitària: La signatura del nou esponsor que reforçarà Molfort's en l'equipació del Barça: Papers Carlets d'Olot. Serà aviat i serà, com ha de ser, a Can Francisquet!

.........................................

..................................

...........................

...................

...............

...........

.......

.....

Bona vista a curt, mitjà i llarg termini. El gremi de la restauració ho peta. Fins i tot exportem alegries gremials a la capital del Reino. Cambrers a dojo. Cambrers matalassers. Cambrers universals que surten del pou de la crisi i somriuen com mai. El Podrit s'arrossega agonitzant davant dels seus rivals casolans que li etziben un simpàtic 3 a 1. Cambrers i més cambrers! Camareros!

El FC Barcelona de Barcelona segueix els seu curs triomfal amb el  quartet a la butxaca. L'inici fulgurant del Gamper va permetre entrar a la Xampions i a la Lliga en mode campió i la copa borbònica serà una petita fita més a sumar a aquesta prematura ratxa de perfecció futbolística. L'encarregat Oriol Sort ho peta: La nostra merceria esdevé un clam. El botiguer apareix amb el XAVI guarnit de cambrer. Un no parar.

El podi ho diu tot. Calaix número 1 destinat al campió Sergi Roberto, calaix número 2 destinat al subcampió gironí i premianenc Arnau, calaix número 3 destinat al tercer de la taula, l'Unió Esportiva Olot, representat pel seu defensa Carles Mas. Geniol. Estelada de fons i alegria en el podi. Trofeu esponsoritzat per PAPER CARLETS D'OLOT. Mostrem el mateix Paper Carlets d'Olot fent de fons publicitari del podi català.

Bonica remuntada del FC Barcelona davant del Celta de Vigo. 3 a 2 amb il.lusió i administrativament tramitat. Lewandovski és geniol i la sap ben llarga. Per celebrar el triomf, pillem in fraganti l'astre polonès al restaurant dels Tres Porrons d'Abrera. Parada i fonda sortint de Montjuïc!

Tanquem barraca amb una perspectiva de Lluis Companys davant de l'estadi municipal que porta el seu nom i que el feixisme mediàtic li manlleva denominació.

EL FACTOR TAMAGOTXI ENTRA EN ESCENA + JA SOM CAMPIONS DE XAMPIONS SENSE BAIXAR DE L'AUTOBUS + ENLLESTIDA LA FEINA: SOM CAMPIONS I JA PODEM ANAR A CANALETES

Nota informativa

El factor Tamagotchi (en català i euskera, Tamagotxi) entra en escena. Aquella andròmina pionera en les males arts de l'entreteniment mal entès, coneguda com el Tamagotxi, s'ha convertit en la darrera ocurrència del superdotat periodista Ricard Torquemada. Ara dedica estones a parlar d'això mentre la pilota roda damunt de la gespa. Però tenim les proves dels seus interessos en aquesta marca de distreure criatures de finals del segle XX:

Siguem clars i meridians: 

JA SOM CAMPIONS DE XAMPIONS SENSE BAIXAR DE L'AUTOBUS.

Euromaneta davant del campió de Valònia i Flandes. Poca broma! I tenim un gat català (cat) nascut a Portugal (Ibèria) que ens cau del cel per dotze mesos. Us presentem Fèlix The Cat. El gat català de Cat! 

I segueix la polseguera seleccionadora (a veure si els homes també es planten una vegada a la vida) ... Com també segueix la nostra divisa escrita i explicada fil per randa tot i esperant un oleguerisme-cantonatisme més generalitzat i en tots els gèneres:

................................................

................................................

................................................

................................................

Tot lligat, tot tancat i tot barrat. Hem guanyat el Gamper i ara hem guanyat la Lliga. Com? Ben senzill i geniol. El Podrit és il·legal, ens en refot on siguin i el lloc que disposin a la taula classificatòria. Res. Fantasmagoria de manual i tenebres. La Lliga ara i aquí ja és cosa de dos. El Barça i el Girona. El que vingui des d'ara serà un llarg tràmit fins l'adveniment del Gamper 2024. El Girona serà subcampió i ens acompanyarà en el podi. 

El més important succeix a segona divisió: L'empat del Ñol amb l'Eldenc d'Elda ens demostra que la segona divisió és un bon lloc per als pericos. Tot i això, la tercera sempre és més interessant en tots els termes. Mingorance de blanc i blau, visita a la Verge de Núria!

Dit això, nosaltres tanquem la lliga amb una bonica maneta de 5 dits davant del Betis. Els Joaos són Johans i alcen la maneta nuclear! Cruyff, Neeskens, Fèlix i Cancell es retraten junts!

Imatge potent: Can Francisquet és un clam compartit entre el botiguer encarregat Oriol Sort i els humoristes casposos Tip i Coll. Blanc i negre total per aquests referents, pancarta contundent i bilingüe: "Dona'm la maneta, Pep Lluís / Dame la manita Pepe Luís".

Una altra imatge potent: Jaume Creixell està com una moto i canvia el seu lema "Hem guanyat la lliga sense pixar sang".

Més. Una altra imatge potent: Fernandito Alonso i Jose Maria Aznar fitxen per Biscuter. El flamant pilot asturià ens presenta el Biscuter model Real Madrid 155. Decoració amb la bandera espanyola i escut del Podrit.

Més encara i una altra imatge potent: Els ex-tennistes madridistes Alcaraz i Navidad entren en el món de l'esgrima. Uniformes blancs com els correspon als practicants del noble esport imperial.

Més i més amb una altra imatge potent: Eric Cantona amb barretina aparca el seu tanc estelat davant Can Francisquet i no es talla un pèl amb la pancarta "Jo no jugaré mai amb La Roja"

El retorn del blog bogardista és el retorn de la dignitat del periodisme compromès en la recuperació i defensa dels valors del FOOTBALL i de les arrels essencials del FC Barcelona.

DECLARACIÓ EN CALENT

A) El retorn del blog bogardista és el retorn de la dignitat del periodisme compromès en la recuperació i defensa dels valors del FOOTBALL i de les arrels essencials del FC Barcelona. 

B) Ens posem al dia sense remenar més la brossa de les seleccions espanyoles d'homes i dones, els seus directius i entrenadors i l'entorn podrit que les acull. La nostra divisa sempre serà SI NO VOLS POLS NO VAGIS A L'ERA. Què hem de dir que no sabéssim! 

C) El màxim objectiu d'un jugador i d'una jugadora footballística que pertany al FC Barcelona és jugar i, si pot ser guanyar, amb el FC Barcelona. Fidel a la línia, el bogardisme anima aquests objectius i també recorda el país vexat que som i la llengua perseguida que es parla als Països Catalans. 

D) El bogardisme, recordem-ho, vol fer esmenes totals a la deriva financera en que està sotmès el nostre FOOTBALL. Denunciem amb fermesa el parc d'atraccions que configura el nou món de la pilota. Ens caguem en la lliga nord-americana (un "Rodeo" en tota regla), espanyola (una "corrida") i en els xous dels emirats petrolers. Ens hi caguem i molt. 

E) Resumint tots els punts us oferim la primera fotografia de la temporada amb en Cantona davant de Can Francisquet amb la pancarta sagrada de SI NO VOLS POLS NO VAGIS A L'ERA acompanyada de senyera estelada d'estel roig i bandera del FC Barcelona de Barcelona.

No ens movem de Can Francisquet: Mireu en Joan Gamper en doble versió, vestit d'home i vestit de dona, celebrant el doblet gamperià d'aquest estiu, degudament pancartejat: "Soc en Joan i la Joana Gamper i celebro el meu trofeu".

Seguim a Can Francisquet : L'encarregat major de la botiga, Oriol Sort, presenta els dos nous Joans. En Joan Fèlix i el Joan Cancell. Dues noves figures del club que tindran molt a dir i a demostrar.

Seguim a Can Francisquet: Un parell d'Oriols a la vista. Oriol Romeu i Oriol Sort, gent de cap degudament pelat i orgullós. Benvingut i retrobat sigui l'Oriol de can Romeu!

Anem a la torradora: El cuiner Kalikenyo fa girar els caps de Deco i Mendes amb estil. La torradora a l'ast del bogardisme és així. No volem voltors ni traficants de canalla!

Celebrem el triomf davant l'Osasuna (1 a 2) i ho fem amb Jaume Creixell i el seu missatge clàssic i definitiu: "Aquest any guanyarem però pixarem sang".