Comunicat de la redacció
del blog de la Penya Bogarde.
a) Davant de l'increment de novetats, "nobitats" i d'afers indescriptibles, aquest blog romandrà en estat d'excepció reflexiva i oberta als suggeriments dels socis i simpatitzants.
b) No tenim els coneixements bàsics en economia, tècnica esportiva, management d'empreses, marquèting i resolució de conflictes. No ens veiem en cor de pontificar, ni tampoc de reblar el clau solucionador.
c) Tot el que s'esdevé en el món del FC Barcelona ultrapassa els parametres de la lògica, el sentit comú, la sensatesa i el seny enrauxat (o de la rauxa assenyada). Per la qual cosa, acordem d'animar a la concurrència a dir la seva i aportar idees, solucions o mandangues tècnico-administratives relacionades amb el desenllaç de la Xampions, el COVID19, la mascota del Cobi olímpic, el factor Nobita, l'arribada d'en Koeman, el burofax de Messi, l'entorn de la Llum de Gas, l'eterna promesa arabesca de Xavi o la situació político-sanitària internacional.
d) Els membres de la redacció ens declarem estrictament bogardistes i assumim el difícil paper d'administrar l'olla de cols i grills que protagonitzem aquells qui formem part de la nostra penya.
e) Els dispositius telemàtics (whatsapp, facebook i blogspot) del bogardisme tendeixen a simplificar i reduïr l'enorme potencial del bogardisme com a sistema de vida, de joc, de relació i de comunió. L'estirabot, la ziga-zaga i el calfred han esdevingut els signes determinants del barcelonisme i fou justament el bogardisme allò que va aportar aire fresc a la follia para-esportiva.
f) D'institucions de base popular com la PENYA BOGARDE en dependrà el retorn al football de sempre, lluny de les línies generals del deliri que presideix el vell esport de la bimba.
g) Com sempre, doncs, amb Joan Gamper, a pinyó fix i cap a la derrota final. Bogardisme o mort.
Molforts!
Massagrans!
Geniols!
...I puntu!
