PENYA BOGARDE. LA PENYA DEL BARCELONISME PROLETARI

Tribuna Winston
Bogarde. L'organ oficial de la Penya Bogarde de Premià de Mar. LA PENYA QUE MAI FALLA.
Òrgan d'expressió oficial de la Penya Bogarde, fundat l'any 2007 del segle XXI a la vila de Premià de Mar / El Maresme / Països Catalans / Univers / Tot.


dissabte, 29 de setembre de 2012

Triomf històric del Barça al partit de la màxima rivalitat ibèrica a Lisboa. A la lliga: Remuntada sideral i 18 punts de 18. Dabadabadà de Superman Francisquet


NOTÍCIES IBÈRIQUES.

El Barça ha noquejat el Benfica de Lisboa en el partit de la màxima rivalitat ibèrica. Un resultat meravellós (0-2) entre els dos millors equips de la península Ibèrica. Una nit de felicitat blaugrana. 


L'Ernesto Olañeta i En Mario Gomes da Souza , representants de la Penya Bogarde i El Benfica de Lisboa   presenten les respectives mascotes a l' Estadio Da Luz hores abans del partit .

A) Puyol està en bones mans. Els doctors William Sbobet, Caparrós, Marcus Welby, Jerry Lewis, Doctor John, Denzel Washington, Doctor Feelgood i el Doctor Corbella  integren l'equip mèdic que supervisa les extremitats del mític Carles Puyol que comparteix habitació amb Roger Daltrey. 



 

B) Quim Mougarde és el traidor de la Penya. Avui ha quedat en evidència que tenim un Judes al Golden Corner. Quim Mougarde és l'home que marca la línia madridista dins de la Penya Bogarde. El soci dissident ha exhibit l'equipació oficial del Real Madrid amb total impunitat. 







Titada astral del 
nostre mariscal 
genial i marcial.



 
 Remontada sideral i genial d'un Barça 
que no necessita llevar-se aviat per ser virtuós.
 Un Barça que viu lluny de Central Park, 
arriba a Sevilla i remunta el 2-0
 d'un Sevilla madriditzat i xiulador.  
Superman Francisquet marca dos gols



 i el nen Villa Meravelles en marca un de ben galdós.


 Com canten els millors: 
Dia perfecte i mera"vi"llós.


 


L'ambient del Golden Corner 
era el que correspon a les nits de gala.


 Fulgurant presència de Marga Bosch
 que retorna a la casa del bogardisme. 





 Els amics  de la Zepo convoquen a "nostru senyor"
i la llum il.lumina  l'estadi amb gols i més gols. 
Aquest Barça trenca motllos, marcs i vidres. 
Un pam de nassos a Can Madriles.
Llarga vida a Tito. 
L'estat propi del bogardisme
 ja té mariscal vitalici.





I deixem un espai a banda per destacar el gran Aleix Cançó Song, el nou Bogarde. Aleix és un geni repartint joc i amor, definitivament s'ha convertit en la gran referència de la gespa blaugrana. El titisme arrassa i, repetim, es lleva tard, content i ben dutxat. Aquest Barça no té cap motiu per llevar-se d'hora. Aquest Barça té barra lliure a tots els pubs de la ciutat. Song Song Blue!




Informem de que a mitja setmana tractarem a fons la qüestió social del nostre club. Comença la lluita per recuperar el vell Camp de Les Corts. 
Avui hi ha hagut roda de premsa conjunta de March-Smart -comissari del projecte Les Corts Estadi Proletari-, Lord Demian i Hermano Ramon. Comença la batalla de Les Corts. De moment ja hem fet la roda de premsa. Seguim al peu del canó. Sevilla 2, Barça 3.











diumenge, 23 de setembre de 2012

El plaer del football.



Tècnics de l'exercit popular 
de Les Illes Medes descobreixen i enxampen
la trampa blanca i la bombeta escamotejada.
 


DARRERA HORA BLANCA:

Florentónguez ordena l'apagada de la llum de Vallecas. Cal guanyar temps per recuperar l'autoestima del quadre del lampista Mourinho.
El resultat no té cap importància. 
Pura il·legalitat i delicte consumat.









EL PLAER  
DEL FOOTBALL



"15", quinze!




15. Les coses clares. El plaer és aquest "pleno al quince" (com dirien els castissos). El plaer de veure com Tito Vilanova trenca esquemes, trenca marques i fa oblidar allò que va aconseguir quan tenia per segon entrenador a l'actual porter d'un modest edifici del Central Park novaiorquès.



El plaer de la més impecable màquina de rellotgeria footballística que es recorda des de la nit dels temps.


 El plaer d'un concepte del football que frueix com les aigues en cascada del Niàgara i de les Fonts del Llobregat. 


El plaer d'un absolutament inconmesurable Aleix Bogard-Song transfigurat en el tità de totes les línies. El cantant tallafocs. El bard de l'afro-beat. La reencarnació del nostre lider espiritual, de l'home que va inspirar l'aparició d'aquesta penya: Winston Bogarde. Un toc d'alerta -vist el video de l'agència Boggie News- per Song.



 El bogardisme ha decidit confiscar la col·lecció de cotxes de l'astre tallafocs i els destinarem a fornir la divisió cuirassada poumista. El video demostra que aquest xicot té vicis que cal erradicar en nom de la revolució dels pàries de la terra...Fora joguines del garatge de Song. Transport públic i popular!

 



Dit i fet: Quinze punts de quinze a la Liga BBVA i tres punts de tres a la Champions europea. Logarítmicament perfecte (com ben segur agradarà al trio científic de la nostra penya -Conrad, Ernesto i Hechicera Botero- que en els comentaris del post anterior han declarat la seva còsmica afinitat).
 Barça 2, Granada 0. El plaer del football.




Noticiari bogardià:

1a/ El bar Marina Golden Corner de Premià de Mar ha assolit una fita: La televisió ha funcionat prou bé. L'acció de la directiva ha estat contundent i la tecnologia punta audiovisual ha fet la resta.



2a/ Saludem a les dues noves sòcies. La senyora Teresa Eulàlia Montoliu i la senyora Clementina Sorribes. Ambdues neo-bogardianes han assaltat pacíficament el bar acompanyades per un dels nostres socis més carismàtics -Josep Albert- i s'han integrat al 100% en el modus operandi bogardià celebrant els gols i assumint els nostres càntics rituals. Benvingudes siguin, Teresa Eulàlia i Clementina! (Fotografies exclusives de Ray 77 Pupil·les):



3a/ El màquis revolucionari d'Abella del Ripollès no ha assistit a la sessió televisiva però la seva absència ha tingut una justificació plena: Andreu Nin, Núria Feliu, Puro Kalikenyo, Enric H. March Smart, el duet Arcàdia (Oliveres + Alibés) i el sindic Josep, han irromput dalt de l'escenari de l'assemblea de compromisaris del FC Barcelona i han fet tombar la votació final: El Barça tornarà al camp de les Corts i es suprimirà el palco i la tribuna. Tot el públic disposarà de localitats a peu dret i en blanc i negre.
 


4a/ El Cabaret Voltaire augmenta la seva nòmina: March-Smart ja ha passat per l'adreçador i aquí el tenim incrustat sota el capell catxirol·lat d'Hugo Ball. Benvingut March-Smart a la dimensió bogarda-da-ista! Creix en escreix la dimensió desconeguda...


5a/ El soci Xito Lafayette -professional del video i prestigiós cameraman- ha aconseguit un document excepcional. Aquí teniu el video clandestí amb els entrenaments més compromesos i innovadors que aporta Tito Vilanova. Aquest és el secret del "pleno al quince". Mireu el video sencer i no perdeu detall.


diumenge, 16 de setembre de 2012

L'abisme blanc i el firmament blaugrana


Les coses clares. El firmament és blaugrana i l'abisme és blanc. Presentem els Thunderbirds. 
Les naus i els tripulants del superBarça de Tito Vilanova. L'espai és nostre. Tot és possible!


 Aquesta nit ha estat una de les millors nits de tots els temps eurofootballístics. El Barça regna les europes amb guà de seda i categoria descomunal. El poderós Spartak de Moscú -equip forjat a base de revolucions, estepes i soviets- no ha pogut amb un Barça portentós guiat per un impresionat Bogard-Song
SONG! El kaiser de la medular. 
El cantant dels estols celestials. 
Song. Song. Blue. Badji. Beri. Bimba. 


Dadaisme multipolar. Quin Barça! 
Quin joc. Quina bellesa!
BARÇA 3, SPARTAK MOSCOU 2. 

Encara sonen les campanes de Sol. La follia mourinhenka basada en "no tengo equipo, tengo equipo, no tengo equipo, tengo equipo..." Bla, Bla, Bla abismal, avorrit, malgirbat, lletgisme, tristor, crits i xiulets.


Més novetats: La Zepo i la junta directiva han presentat una protesta formal davant de les autoritats del Marina-Golden Corner: Estem preocupats amb les condicions tècniques de la televisió. Donem un marge de confiança. Bogardisme vol dir elegància.






... O LA TEORIA DEL "BUIT/NO RES"
I DEL NÚMERO "VUIT/8" 


(atribuida al mestre Conrad Canaló)


L'abisme. El sac està lligat. El barcelonisme està confortablement situat a la Lliga. L'abisme és de vertígen. Anem a pams. Núria Feliu ho diu clarament: "Ja us he reconegut, amics, que m'heu vingut a veure". Així canta el bogardisme que celebra el pas del temps repartint alegries entre les Illes Medes alliberades, els carrers insurrectes, les places ardents i la ment sana in corpore sano.

 


 La plana major del madridisme es sotmet a una estranya autotortura i adapta els caps a unes curioses andròmines sanitàries.  



Gadji Beri Bimba és el crit del nostre dadaisme i els seus màxims representants l'oficien sota els cucurutxos d'Hugo Ball. La gent bogardianodadaista exhibeix una perfecta adaptació a la condició dadà. L'antiartista Eduard, el sindic Josep, en Jordi de la Banyera, Maria Cristina, el fakir Prados, la gentil Rosa Rosamary, el Missatger, Anna Cuinera,L'Òscar, Anna Albareda, Lord Demian i Louis de Funes s'han retratat a l'escenari del Cabaret Voltaire del bogardisme. 



Més novetats. Temps de revoltes, aliberaments, drets a decidir i barricades. Un nou duet es situa a l'avantguarda de la indigbogardització republicana i sobiranista: La doble Arcàdia. El flamant nou reporter de tv3 Arcadi Alibés s'aparella amb el gran Arcadi Oliveres i es posa en marxa un duet letal a la primera línia de foc. 



El partit del Barça ha estat de maneta. 5 gols d'un 4-1 front el Getafe amb 5 gols de maneta blaugrana: 2 Messi, Adriano, Villa i Mascherano. Extraordinari. Sensacional. La Zepo il·lumina les nits del Golden Corner i el da-ba-da-ba-dà s'encadena una vegada i més i més. 






Abisme madridista. La nau de Floren-Tónguez va a la deriva i caldrà inventar primes de risc i bonus de rescat per tal d'implementar aire en un projecte tocat i vençut. La tristesa de Tristiano augmenta. Mourinho està molt enfadat. Un cantant exmadridista, el brasiler Robert Carlos, cantava i cantarà la vella cançoneta EL GATO QUE ESTÁ TRISTE Y AZUL.




diumenge, 2 de setembre de 2012

Els dies de descans al camp activen els fronts del bogardisme en un ambient de diada nacional de les Illes Medes, maquis i cultura absoluta...Orxata mecànica dominical, més liders, més cançons/songs, l'emperador Adriano i el solvent Jordi Roura a la banqueta dels escollits...i Adeu siau Pichi Alonso!.



MAGAZINE FOTOGRÀFIC BOGARDIÀ:




Oferim un breu telex gràfic amb imatges de Les Illes Medes disposades a celebrar la seva diada nacional del dia onze de setembre (11S: Medes Lliures Ja!), imatge del sindic bogardià Josep investit dadaista bogardià de setembre, exemplar del millor caliquenyo sortit de la central cooperativa del tabac bogardià i una imatge del maquis d'Abella reivindicant-se. Seguirem informant (servei fotogràfic Janos Gomelski AEKK "Les nostres arrels).



I ara us passem el video del curset intensiu de caliquenyisme proletari 2012-2013:



Orxata valenciana dominical a Can Barça:
Orxata mecànica 100%.
 

Solvència contrastada. El Barça es desfà del mateix València que va clavar l'estocada a l'Il·legal Madrid en el primer matx al Bernabeu davant dels nassos de Floren Sin Tino Tónguez. 1-0 amb golàss de l'emperador Adriano Cellentano


La banqueta plantejava una novetat excepcional: Jordi Roura. El flamant segon entrenador del Barça ja es prepara per substituir a Tito Vilanova pensant en el període 2040-2080. Tenim passat, present i futur.


Més novetats en el quadre tècnic. Avui hem aconseguit entrar a les zones reservades del vestidor i ja sabem com funciona la divisió central del massatgisme titista. Heus aquí el video de Gomelski Films:


Hem de parlar de l'Aleix "Cançó" Song. Parlem-ne. Aquest xicot ja està amortitzat. És la reencarnació de Winston Bogarde amb estil, mateixa posició i idèntica contundència expeditiva. Necessitavem reviure l'espectralitat bogardiana i en "Cançó" respon a la perfecció a aquesta condició. 




L'altra gran notícia de la nit: Pichi Madridista Alonso abandona TV3. Gran festa als carrers de Goteborg. El football està d'enhorabona. 
Visca l'Arcadi Alibés!
No us perdeu el video del comiat del "merengue" de TV3, un espectacle incomparable d'autobombo a tota llàgrima reality show. Cliqueu-lo:


Pichi Alonso s'acomiada de TV3 - Televisió de Catalunya



Importantíssimes notícies a Bankia Madrid: Cristiano no és feliç. Ho diu ell. No ho diu la Penya Bogarde. L'augment de l'IVA afecta seriosament al modest davanter portuguès. Cristiano tramita l'atur a la cua de l'Instituto Nacional de Empleo. Aquest noi viu en les seves carns els efectes devastadors de la crisi capitalista.


La projecció del dadaisme bogardià arrela i es multiplica. El Monestir de San Domingo de Silos llueix la consigna del Cabaret Voltaire bogardià i Fray Berengario impulsa la reconversió para-cultural de la seva comunitat.