Un Derby apassionant. Abans d'entrar en matèria el comitè central de la Penya Bogarde lamenta i rebutja tot el que puguin fer els impresentables "Boixos Nois" (que, per cert, a més de ser lletjos i violents, no saben ni escriure en català el que són, és a dir: Bojos).
I ara entrem en matèria i tastem la teca. Dies de botifarres, de Cola-Cao i de bacallà que han precedit la llaminadura del cap de setmana: El xurro. Sí , el xurro de la xurra que han tingut els pericos per no haver obtingut la golejada d'espant que mereixien. Senyor Dani, no negarem que vosté manufactura excel·lents berberetxos i salsetes sucoses, però vostè -Senyor Dani- el que ha de fer és obrir una cadena de xurreries. La xurra que ha tingut el Real Club Deportivo EspaÑol de Cornellà i del Prat, ha estat majúscula. El senyor dels berberetxos parla -en català de Taiwan- de "robu" i "atracu". Nosaltres li aconsellem que s'ho faci mirar. El gol perico va ser un regal arbitral absolut quan tothom va poder veure l'empenta que va rebre el millor porter del món. Les dues-centes vuitanta faltes no pitades són una viva mostra de la tendenciositat d'un col·legi arbitral absolutament dedicat a la causa blanca.
La causa blanca és la causa de l'EspaÑol. El RCD EspaÑol anirà al Bernabeu a fer veure que lluita contra el R Madrid (l'equip de l'amic Hugo). El resultat ja el coneixem abans d'hora. Aquest és el tema. Tornant a la xurreria Dani, hem de dir que l'escandol que podia haver estat la golejada blaugrana va ser avortat per l'arbitratge, el mal estat d'un estadi que paguen els contribuents de la ciutat i la mala visibilitat. Una derrota mínima, de xurra. Una xurra que l'Espanyol fos guanyat tímidament. Ara ens espera una setmana de xurros. Xurreria Dani. No ho dubtem.
