ELS ENTRENAMENTS FUNCIONEN BÉ (la copa també...)

Ja tenim les taronjes pelades i preparades per xerrupar i empassar. Ahir vam demostrar al València que la sort dels campions no és un atzar. Els campions busquem la sort i la concretem en un gol evident (malgrat les locucions antiblaugranes i tramposes de JJ SANTOS I BENITO FLORO a telecinco). A la tornada ens menjarem les taronjes i escupirem els pinyols. La copa és nostra: visca el Barça!

Els entrenaments lliguers funcionen. L'objectiu de la temporada (la copa) pot rebre la sobtada companyia d'un parell o tres de trofeus menors com ara la lliga, la catalana i la champions. Sense oblidar el magnífic Gamper. Els periodistes, els del puro i els de la madriditis hauran de fer actes de contricció i agenollament. La Bogarde us anima a celebrar l'allau de títols. Aquest any, a banda de títols, "se atormenta una vecina" (un tsunami en tota regla a la casa blanca realista).
Mireu la foto: és l'aspecte blanc del Santiago Bernabeu...i els culers, tot entrenant, sense voler-ho...amb la lligueta a la butxaca.

visca el Barça i visca en Neeskens

Una crònica acurada dels fets de la nit del 20 de febrer de 2008. L'Amistat presenta 3/4 d'entrada. Una solida representació de la Penya Bogarde, reforçada per la connexió familiar de Brighton, amb l'absència justificada del senyor del Puro que, per motius laborals, segueix el matx des d'Itàlia i per s.m.s . Nota peculiar: Un jove simpatic però histeric, irlandes, crida molt des de la banda de la barra del bar i les seves provocacions resulten entranyables. La nostra cambrera ni s'immuta (ocupada en els seus pensaments d'actriu potent de Tarantino). Amb aquest escenari, la nit està servida. El resultat del partit, ja el sabeu (els periodistes, els fumadors de puros i l'entorn, després d'enterrar el Barça, ara el sobredimensionen de manera oportunista).
Davant la recerca de substituts dels gran Reikjaard (que si Mourinho, que si Valverde, que si Werger...), tenim una proposta: qui havia ahir a la banqueta? Johan Neeskens! El nostre futur!

Una tonteria anomenada LLIGA.

Mireu les imatges. Samitier salta, Kubala celebra un gol i Matias Prats exhibeix ulleres de sol. És l'encant de la Lliga. La Lliga és interessant i entranyable. Competició menor que ajuda a preparar la Copa (el trofeu de prestigi) i, de retruc, la Champions (que és una mena de Lliga on hi participen més idiomes i colors). Tot plegat, resumit i sintetitzat, culmina en un trofeu superlatiu: El Gamper.
Aquestes dades mostren els objectius d'un club com el nostre al qual la penya Bogarde li dóna suport i estima.
Tenim la sensació de que aquest any guanyarem MASSES coses. Haurem d'administrat les energies. Dimecres: Tots a l'Amistat. Ens espera un paquet de celtes. De celtes de Glasgow. Bona gent.
Visca el Barça!

EL MADRID FRACASSA A LA COPA I NO S'ACLARA

Problema número 1: LA PREMSA
(començant per la nostra)

Problema número 2:
ELS FUMADORS DE PUROS
(tribuneros rondinàires).

Problema número 3:
LA MADRIDITIS
(sempre pensant en un equip secundari)

No és costum dels bogardistes, però farem una excepció. Parlarem una mica del Real Madrid. És evident que el Madrid ha perdut els papers. Un equip en crisi que va a la deriva i sense nord. Ens explicarem: El Madrid (com el seu filial de Cornellà) està eliminat de la competició més important, està fora de la Copa del Rei. Amb tots els respectes per Joan Gamper, la Copa de Sa Majestat el Rei és el trofeu més esperat. Les vitrines d'arreu de la península suspiren per tenir una vitrina plena de copes del Rei i d'en Francesc Franco. El Barça és l'amo i senyor de la Copa del Rei i això fa mal. Fa molt mal als enemics del nostre club, que els tenim dins i fora de les nostres files.
Un exemple: El patètic Real Madrid, fracassat a la copa, s'agafa en "serio" una competició menor i en crisi anomenanada "lliga". Una inacabable competició farcida de desplaçaments avorrits i de remor mediàtica, la Lliga, s'ha convertit en una cosa del tot prescindible. Ja fa temps que el barcelonisme aposta per la Copa. Resulta, però, que el Real Madrid, fracassat/rificulitzat/enfonzat/a la deriva, ha decidit substituïr el prestigi "copero" per la caducada i menor competició de lliga i, mireu-los tot blanquets, s'han dedicat a fer golets apanyats al seu segon filial vallisoletà. Patètic, publicitari, mesquí i, sobretot, molt trist.
Dit això, parlem dels nostres: El Barça (favorit a la Copa) es permet un empat meritori en el seu desplaçament amistòs a can Sevilla (amb un llistat de baixes propi de la segona guerra mundial) i, tot i la conyeta, resulta que empata, puja a l'avió i escalfa motors per la Champions i per la Copa. Anem bé.
Acabem l'article amb una nova advertència: TV3, periodistes cridaners, fumadors de puros i malalts de madriditis: DEIXEU-NOS EN PAU, ANEU A ESCOLA I FEU LES MALETES... El barcelonisme no necessita xupasangs i trencasomnis.

EL BARÇA VA BÉ! VA MOLT BÉ!
visca la penya barcelonista winston bogarde de premià de mar. Exemple de barcelonisme.

EL BARÇA VA LLANÇAT

L'equip blanc, eliminat de la millor competició (la Copa del Rei), ja mira el retrovisor. Avui ho adverteix el gran escriptor Enrique Vila-Matas "Este año será histórico" i ho escriu a El País per definir l'estat en que es troba el seu club, que és el nostre, el FC Barcelona. Aquest any ho guanyarem tot.
Ens conformem amb la Copa. Però...si cau la decadent Champions, benvinguda. I si cau la molt intranscendent lliga, doncs al sac i ben lligat. Que guanyem el Gamper, doncs molt bé! El que està clar és que guanyarem LA COPA i la resta de competicions menors. Farem història. I això que amb la Copa ja podem estar satisfets i com unes castanyoles. Avui afegim a la vitrina un nou mite de la Penya Bogarde, a sumar a la llista dels Pedrito, Guddy, Joselito i el Xavier "el del puro"...el nou mite és: La nostra cambrera! Va llançada, com el Barça! Mireu-la!
Consulteu aquesta adreça: http://zoebell.com/